Ordinador a les fosques (3ª part)

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aprofitant aquest temps de vacances vull continuar explicant-vos més coses sobre l'ús de l'ordinador per a persones cegues. L'última vegada va quedar pendent explicar-vos com ens ho vàrem fer per navegar pel web del Youtube.

Porto setmanes preparant aquesta entrada, ja que ha estat una de les matèries més complicades i els resultats no han estat del tot satisfactoris. Vull dir que només amb l'ajuda del lector de pantalla resulta força complicat navegar i trobar vídeos que ens siguin útils i comprensibles si no hi veiem.

Important!

Es tracta d'un tema força complicat i suposo que molts de vosaltres us podeu perdre. Aquestes línies estan pensades per ajudar a aquells que vulguin ajudar a alumnes invidents a fer servir l'ordinador amb un sistema Linux. La meva pretensió és deixar constància de la meva experiència, els errors comesos i els encerts.

La resta, podeu aprofitar per aprendre un seguit de dreceres de teclat que us seran molt útils ja que serveixen a qualsevol navegador.

En primer lloc, recordar-vos que per poder realitzar la classe per a invidents fem servir el Sistema Operatiu Vinux. Un sistema basat en Ubuntu que podeu trobar a la pàgina següent. Però aquells que volgueu provar com és la navegació web amb l'ajuda del lector de pantalla només heu de fer servir el navegador Firefox i el lector de pantalla Orca. Us deixo els enllaços de tots dos programes per si fos el cas que no en tingueu instal·lat cap. 

En cas que tingueu el navegador Mozilla Firefox instal·lat al vostre equip, podeu afegir-hi Orca com a complement. Si el vostre sistema operatiu és Windows aquesta serà l'única manera que veieu una mica com ho estem fent a classe. Si voleu tenir Orca com a lector de pantalla per a tot el sistema, heu de tenir un sistema operatiu GNU/Linux que funcioni amb l'entorn d'escriptori Gnome.

Apa! quines coses més estranyes que diu el profe! 

No us preocupeu, programes que llegeixin el que tenim per pantalla n'hi ha molts. N'hi ha de bons i de menys bons, de pagament i de gratuïts. Si teniu Windows haureu de fer servir cercar un lector de pantalla per a Windows. Ja sabeu que nosaltres a classe fem servir Linux i per tant la nostra millor opció és fer servir aquest programa.

Per descarregar-vos el Sistema Operatiu Vinux feu clic aquí. (Us aviso que la pàgina està en anglès)
Per descarregar-vos el navegador Mozilla Firefox feu clic aquí.
Per descarregar-vos el complement Orca per a Mozilla Firefox feu clic aquí.

Tot i que en un primer moment vaig pensar que resultaria més còmode fer servir una aplicació de Youtube, vàrem descobrir que anava del tot errat. Com més endavant vàrem anar comprovant amb d'altres aplicacions, el lector de pantalla sembla no llegir gairebé cap aplicació que no sigui o bé del Sistema Operatiu o bé de Mozilla. Fins i tot aplicacions que venen instal·lades de sèrie amb Vinux no són llegides per aquest programa. Una mostra és el lector de pdf. Per llegir aquest tipus de documents ens vàrem veure obligats a fer servir un complement del navegador Firefox. Un complement que curiosament tampoc venia instal·lat de sèrie, i això que se suposa que el Sistema Operatiu Vinux està pensat específicament per a explotar al màxim la lectura.

Un cop descoberta aquesta mancança ens vàrem resignar a la idea que tindríem que navegar per aquest web com s'ha fet sempre, mitjançant el navegador i amb l'ajuda del lector de pantalla i el teclat.

Dic que ens vàrem resignar perquè no és la millor manera de cercar àudios quan no hi pots veure. De fet la cerca es farà confosa en un principi, lenta quasi sempre i de vegades directament impossible.

Tenim diferents formes d'arribar a una adreça web. Nosaltres ens hem habituat a fer servir les comandes i treballar des de la terminal. Com us vaig explicar en anteriors entrades sobre l'ús d'aquest Sistema Operatiu, el lector mostra un comportament força satisfactori quan fem servir la terminal llegint totes les tecles i les paraules un cop estan acabades. Això és vital perquè qui no hi pot veure sàpiga que és correcte el que està fent.

Obrim la terminal de Linux (Control + Alt + t) i escrivim el nom del programa que volem fer servir, en aquest cas el navegador Firefox, seguit de l'adreça on volem anar, youtube.com, i premem la tecla "Enter". Immediatament s'obre el programa i carrega directament aquesta pàgina, si és que ho hem escrit tot de la manera correcta.

Un cop en aquesta pàgina el focus es col·locarà tot sol a la caixa de text de cerca, és a dir, allà on hem d'escriure què volem trobar. Per tant escrivim directament i premem la tecla "Enter". En el meu cas, cercaré música dels Catarres, per tant aquesta serà la paraula de cerca que faré servir.

Cerca a Youtube.

Un cop ja tenim el llistat de resultats de les cerques comença la tasca veritablement complicada. En primer lloc el lector començarà a llegir absolutament tota la informació que troba a la pàgina i haurem de fer servir les tecles de direcció "amunt i avall" per anar baixant pels elements de la llista.

Sigui com sigui la forma de desplaçar-nos per la llista abans de començar heu de tenir clars un seguit de conceptes relacionats amb el Youtube, amb la finalitat que els alumnes puguin distingir els diferents tipus d'enllaços que els hi senyalarà el lector de pantalla.

En primer lloc ens podem trobar vídeos que són directament anuncis. El lector de pantalla no ens indica que ho és a l'enllaç sinó que ho fa a la segona línia, on normalment hi figura el nom de l'usuari que ha penjat el vídeo i el nombre de visites que ha rebut aquest.

                

Un altre resultat que pot aparèixer a la llista és el que ens porta a un canal en concret. 

Important!
Un canal de Youtube és la pàgina principal d'un usuari, on hi figura la seva informació així com tots aquells vídeos que aquest usuari hagi penjat com a públics. Tots aquells que teniu un compte de Google (un compte de gmail), podeu penjar els vostres propis vídeos creant d'aquest manera el vostre propi canal de Youtube.

Ens podem trobar també amb llistes de reproducció. Aquestes consisteixen en un seguit de vídeos que un usuari ha penjat sobre un tema en concret i vol que la gent i pugui accedir amb ordre,  reproduint-se l'un darrera l'altre.

Finalment, entre els resultats de la cerca ens sortiran vídeos individuals. Aquests són el resultat més comú i per tant la majoria de les cerques seran d'aquest tipus.

Acte seguit us explicaré els diferents elements ens anirà llegint el lector de pantalla fins a arribar al primer vídeo. Per passar d'un element a un altre l'usuari fa servir la tecla de direcció "Avall" (o "Amunt" si vol tornar a llegir un element anterior).

• En el cas d'un anunci el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Temps de duració del vídeo.
2. Títol del vídeo i enllaç.
3. Anunci, "youtube spotlight" i el nombre de vegades que s'ha visualitzat. De forma seguida llegirà la línia d'informació de sota sense que l'usuari hagi de prémer un altre cop la tecla "Avall".

• En el cas d'un canal el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Nom de la imatge, enllaç, nom del canal, enllaç encapçalament nivell 3...
2. Youtube pestanya de pàgina.
3. Canal, subscriu-m'hi i el número de subscriptors que té el canal.

• En el cas d'una llista de reproducció el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Nombre de vídeos que té el llistat.
2. Reprodueix-los tots.
3. nom del llistat, enllaç nivell 3.
4. Nom de l'usuari que ha penjat el llistat.
5. Temps de duració del primer vídeo, el seu títol i enllaç.
6. Temps de duració del segon vídeo, el seu títol i enllaç.
7. Mostra la llista de reproducció completa.

• En el cas d'un vídeo el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Temps de duració del vídeo.
2. Visualitza més tard botó de pulsació.
3. Nom del vídeo, enllaç i encapçalament nivell 3.
4. Nom de l'usuari.
5. Pestanya de pàgina, temps d'antiguitat del vídeo i nombre de visualitzacions.
6. Dues línies d'informació sobre el contingut del vídeo.

Aquestes lectures poden variar en funció de diferents factors, com la versió del lector o si hem entrar a Youtube com a usuaris registrats o no, etc.

I finalment, un cop hem triat un vídeo, us explicaré com reacciona el navegador a les diferents comandes abreujades que se suposen que han de funcionar quan estem al Youtube.

Tinguem present que a començament de qualsevol vídeo, sempre hi pot aparèixer un anunci. Els que fem servir Youtube de manera habitual deixem passar els pocs segons obligatoris de la publicitat i premem el botó "ometre anunci" tan bon punt com aquest apareix per pantalla. Si no disposem de la vista i només comptem amb les dreceres de teclat per maniobrar sento dir-vos que no hi  ha manera possible (o encara no he estat capaç de trobar-la) de saltar-se aquesta publicitat inicial.

Hi ha un seguit de tecles que per sí soles afecten a la reproducció del vídeo i ens permeten exercir-ne el control.

La tecla F fa que el vídeo es posi en mode pantalla completa i, com ja sabeu, amb la tecla Esc sortim d'aquest mode. En un començament vaig pensar que si el vídeo es posava a pantalla completa el focus quedaria centrat en el vídeo però em vaig equivocar. Per molt que tinguem el vídeo ocupant tota la pantalla podem continuant fent servir les tecles de direcció i/o el tabulador per desplaçar-nos per la resta de la pàgina i el lector de pantalla continuarà llegint-nos tots aquells llocs on situem el focus.

La tecla K ens permet posar en pausa o prosseguir la reproducció del vídeo. Tot i que a quasi tots els reproductors d'àudio o de vídeo podem fer servir la barra d'espai per aquesta mateixa funció.

La tecla J ens permet retrocedir 10 segons la reproducció del vídeo i la tecla L avançar el mateix temps. La tecla M silencia el vídeo sense aturar-lo (si no funciona per sí sola, fem servir la combinació "Control" + M).

Si fem servir les tecles de direcció dreta i esquerra aconseguirem avançar o retrocedir 5 segons. D'altra banda si volem exercir control sobre el volum, podem fer servir les tecles amunt i avall. Tot i que si no funciona, degut al lector de pantalla, potser l'hem de combinar amb la tecla Shift.

Finalment, les tecles que més utilitat ens aportaran per controlar els vídeos són les tecles de 1 al 9. Ja que aquestes ens permeten traslladar-nos al punt on hi ha el 10% del vídeo, el 20%, etc. D'aquesta manera el podrem avançar per veure si conté la informació que necessitem. La tecla "Inici" ens portarà de nou a principi del vídeo i la tecla "Fi" al final d'aquest. Si tenim activada la reproducció automàtica dels vídeos, la tecla "Fi" esdevé una aliada imprescindible per reproduir el següent vídeo sense haver d'esperar que finalitzi el vídeo actual.

Important!
Per poder retrocedir i tornar al vídeo anterior o a la llista de resultats de la cerca fem servir les mateixes tecles que en una navegació web normal. 
Alt + tecla de direcció esquerra ens portarà a la pàgina anterior. Alt + tecla de direcció dreta ens portarà a la pàgina que hem visitat prèviament. Control + R ens recarregarà una pàgina. Alt + D ens portarà el focus a la barra de navegació on podrem escriure l'adreça del web que volem visitar.
Curiosament no hem trobat cap combinació que ens porti a la barra de cerques del propi Youtube. Això ens ha obligat a tornar a carregar la pàgina principal de youtube (Alt + D i tornar ha escriure youtube.com), cada vegada que volem fer una cerca nova.

Recordeu que heu de tenir molta paciència. A més hi haurà el problema afegit que moltes vegades les tecles i les dreceres de teclat no funcionaran correctament o amb tota la velocitat necessària. Es tracta d'un problema propi del navegador Firefox. Un problema que espero que es solucioni amb la propera actualització que farà que Firefox esdevingui multi-procés com la resta de navegadors.

De fet, si proveu totes aquestes comandes amb el navegador Chrome veureu que funcionen a la perfecció. L'únic problema és que estem lligats a Firefox ja que és l'únic navegador que pot llegir el lector de pantalla i sense aquest la navegació per als nostres alumnes invidents esdevé impossible.

Us deixo aquí un petit vídeo perquè escolteu una mica com fa el lector de pantalla Orca quan fem una cerca pel Youtube.

Espero que us hagi esta útil aquesta entrada.

Ja només em queda desitjar-vos que tingueu un bon començament d'any.

Una abraçada ben forta a tothom!

Enviar un arxiu adjunt en un correu electrònic

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Ja que l'altre dia vàrem fer una felicitació de Nadal i molts de vosaltres espero que hàgiu provat de fer les vostres (si no és així, potser encara hi esteu a temps), aprofitaré per tornar-vos a explicar per aquí com ho heu de fer per adjuntar la vostra felicitació en un correu electrònic.

Per a tots els servidors de correu és semblant, però per que en pugueu apreciar les diferències ho farem amb els correus web de gmail i outlook. Comencem per gmail, ja que és el que acostumem a fer servir a les nostres classes.

Amb Gmail

Important!
Per anar al vostre correu del gmail obriu el navegador, introduïu l'adreça o URL del servidor (gmail.com) i premeu la tecla "Intro". Un cop a la pàgina, és quan introduireu el vostre compte de correu i la vostra contrasenya. 

Primer heu d'accedir a gmail.com

Recordeu que mai de la vida heu d'escriure la vostra adreça de correu a cap quadre de text de cerca, d'aquesta manera no hi arribareu.

Un cop a gmail.com heu d'escriure la vostra adreça de
correu i després la vostra contrasenya als espais corresponents.

Accediu al vostre compte de correu del gmail (ja sabeu com fer-ho). A continuació feu el que sempre es fa per començar un correu nou, feu clic al botó "Redacta". 

Aquest cop no escriviu directament els correus dels destinataris. Com que la felicitació la voldreu enviar a moltes persones alhora, no quedaria bé ni correcte que hi aparegués tota la llista de correus. És més encertat que cadascú rebi la felicitació com si fos de manera individual. A més, hi haurà contactes en aquesta llista que no es coneixen entre ells i per tant, no tenen perquè saber quins són els correus dels altres.

Al costat dret del quadre de text del destinatari (Per a:), hi apareixen les lletres Cc i Cco. Triarem la opció Cco, que vol dir "amb còpia oculta". Apareixerà un nou quadre de text per introduir-hi les direccions de correu. Poseu-les totes en aquest quadre de text, no és necessari escriure cap a l'altre.

La còpia oculta significa que cadascun d'aquests contactes rebrà el correu sense que hi aparegui el llistat de contactes que també l'han rebut. Així, sembla que es tracti d'un missatge individual.

Tots els contactes que estiguin al quadre de text Cco
 (amb còpia oculta) no es veuran entre ells les adreces de correu.

El quadre de text següent, el de l'assumpte, empleneu-lo com sempre amb un text curt a mode de títol. En aquest cas jo hi he escrit simplement "Bon Nadal" (us estic repetint coses que ja sabeu, ja sé que sóc pesat).

Un cop escrit l'assumpte del missatge, només ens cal adjuntar el fitxer de la felicitació de Nadal. D'aquesta manera tots els destinataris podran veure i descarregar-se la nostra felicitació en rebre el missatge.

Tot i que disposem d'un botó d'adjuntar imatge i la nostra felicitació ho és, no ho farem a través d'aquest, ja que m'interessa més el botó d'adjuntar fitxer, ja que ara és una imatge, però demà pot ser que vulgueu enviar un text o una presentació tipus PowerPoint. El botó d'adjuntar fitxer es caracteritza perquè acostuma a representar-se amb el dibuix d'un clip. Premeu-lo i s'obrirà el gestor de fitxers.

El botó d'adjntar fitxers acostuma a portar el dibuix d'un clip.

Cerquen la felicitació navegant fins a la carpeta on es trobi, la seleccionem i fem clic a "obre". De seguida apareix al nostre correu una barra de càrrega de color blau, quan estigui plena i desaparegui vol dir que el fitxer ja s'ha carregat al correu i en quedarà el nom. 

Un cop la barra de càrrega a finalitzat ja podem enviar el nostre missatge.

Un cop carregat podem escriure alguna cosa al quadre de text del missatge i sinó podeu prémer el botó d'enviar directament.

El destinatari veurà que, en rebre el missatge, aquest apareix amb el símbol del clip indicant que porta un document adjunt.

Al costat dret es pot veure el símbol del clip que ens indica que el missatge que hem rebut porta un fitxer adjunt.

Amb Outlook

Veiem ara com adjuntar un fitxer si tenim Outlook (hotmail) com a correu web. Escrivim outlook.com o hotmail.com al quadre d'adreces del navegador i accedim al nostre compte de correu amb correu i contrasenya.

Un cop a la nostra bústia d'entrada el botó per escriure un missatge nou es diu "Crea". Li fem clic i apareixerà la finestra per escriure el nou correu.

Aquest cop, a la dreta del quadre de text dels destinataris apareixen les lletres A/c i C/o, una petita variació però fàcilment comprenem que C/o és "amb còpia oculta". Hi fem clic a sobre i introduïm les adreces que volem al nou quadre de destinataris. 

Escrivim un assumpte i ara ja només ens cal introduir la nostra felicitació com a document adjunt. Per fer-ho cerquem el botó amb un clip dibuixat. En aquesta ocasió ens adonem que n'hi ha dos. Tant se val quin fem servir, tots dos representen el mateix.

Amb Outlook (hotmail) hi ha dos botons d'adjuntar fitxers a dia d'avui.

Un cop hi fem clic encara no s'obrirà el gestor de fitxers. En comptes d'això, apareixerà una pàgina amb un llistat per que nosaltres triem si volem adjuntar un fitxer que hi hagi al nostre equip o bé un que tinguem desat al núvol. En el nostre cas, com que la felicitació la tenim desada a una carpeta del nostre ordinador, triarem aquesta opció.

Indiquem que el fitxer que volem adjuntar es troba al nostre ordinador.

I un altre cop ens apareixerà una pàgina en la qual hem de triar si volem adjuntar-lo com a fitxer o pujar-lo al núvol i adjuntar-lo com a fitxer del núvol. Aquest cop no ens complicarem la vida amb el núvol, ens guiem pe símbol del clip i triem la opció "adjunta com a còpia".

Outlook sempre ens convida a desar fitxers al núvol. Per fer-ho com sempre, com a fitxer desat al nostre ordinador hem de triar la opció "adjunta com a còpia" (on hi apareix el símbol del clip).

En fer-hi clic a sobre s'obrirà finalment el nostre gestor de fitxers per tal que cerquem la nostra felicitació d'entre els fitxers de l'ordinador. UN cop seleccionada i oberta es carregarà al missatge com mostra la imatge següent.

La nostra felicitació ja està carregada al missatge.

Ja només cal prémer el botó "Envia". 

Un cop el destinatari rebi el missatge, un clip també l'avisa que el correu porta un fitxer adjunt al seu interior.

El símbol del clip en un correu ens indica que al seu interior hi ha un fitxer adjunt.

Ara ja només ens queda esperar que ens arribin les felicitacions de Nadal. Jo aquí us deixo la meva. Espero que passeu molt bones festes i que torneu el trimestre vinent amb tota la ilusió i les ganes que hi poseu sempre. 

Moltes gràcies a tots! Ens veiem a classe!

Una felicitació de Nadal

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Per tal que pugueu repetir l'exercici de l'altre dia els uns o provar de fer-ho els altres, dedicaré aquesta entrada a repetir les passes necessàries per a realitzar una felicitació de nadal animada. Però necessitarem dues coses per poder realitzar aquesta tasca. En primer lloc, un programa d'edició d'imatges que faci servir capes i també una imatge nadalenca que volgueu utilitzar.

Com ja sabeu, jo faig servir Gimp, una aplicació similar a Photoshop però que us podeu descarregar de manera gratuïta. Us deixo aquí un enllaç a la seva pàgina si voleu descarregar-lo per provar. Aquest exercici inclou les imatges per fer-ho amb aquest programa, però si disposeu de Photoshop podreu realitzar l'exercici pràcticament de la mateixa manera. Ja sabeu, hi ha diferències en la presentació de les eines bàsiques però hi són, només us cal trobar-les.

Enllaç per anar a la pàgina oficial del Gimp 

Pel que fa a la imatge, podem cercar-ne una al web (sempre amb cura de triar una que no suposi la vulneració dels possibles drets d'autor) o podem realitzar nosaltres mateixos una fotografia o fer un dibuix senzill amb un editor d'imatges senzill.

En el meu cas, he decidit fer servir aquesta imatge que es trobava penjada amb drets de còpia i modificació i per tant no estaré vulnerant cap dret de cap autor quan la faci servir per aquest exercici.

Aquesta imatge està penjada a la xarxa com a lliure de drets.

Obrim l'editor d'imatges Gimp i, a través del menú "Fitxer" triem l'opció "Obrir". Només cal que cerquem la imatge allà on la tinguem desada, la seleccionem i l'obrim.

Ara, volem aprofitar l'espai en blanc d'aquesta imatge per inserir el nostres missatge nadalenc. L'efecte que volem aconseguir és que el nostre text aparegui de panera intermitent. 

Important!
Per aconseguir aquest efecte és necessari crear una animació. Les imatges animades són en realitat diferents imatges superposades que apareixen una darrere de l'altra donant un efecte de moviment.

Per tant, les animacions són, com han estat tota la vida, un seguit d'imatges que passen unes per sobre de les altres .

Imatge extreta de http://nubuntu.org/best-flipbook-animations 

Com que el nostre missatge el volem per sobre d'aquesta imatge haurem de crear una capa nova que serà la que contindrà la felicitació sense haver de modificar la imatge de fons original. És com si col·loquéssim un plàstic transparent per sobre d'un quadre per poder-hi pintar per sobre. L'obra original no patiria l'efecte d'una nova capa de pintura, però en posar-nos a pintar per sobre del plàstic l'efecte seria el mateix.

Posar una capa és ben senzill, podem anar al menú "Capes" i triar la opció "Capa nova...". S'obrirà una finestra com la següent:

Per aconseguir l'efecte que volem hem de triar que
 el fos de la capa sigui una transparència.

Per fer aquest exercici només cal que ens assegurem que està marcada la opció "Transparent". La mida d'aquesta capa coincidirà per defecte amb la mida de la imatge que ja tenim.

Ara fixem la nostra atenció en el panell de la dreta, que és el panell de les capes. Hem d'estar segurs que tenim seleccionada la nova capa.

Sabem que està seleccionada perquè està marcada amb un color, en aquest cas verd.

Això és molt important, ja que si no fos aquesta la capa seleccionada estaríem modificant l'altra capa, la de la imatge principal, i la nostra animació no seria possible.

Ara ve la part més difícil del nostre exercici, ja que hem afegit una capa d'aquesta manera perquè vull que escriviu el vostre missatge a mà alçada amb el ratolí. D'aquesta manera crearem una felicitació més personal i practicareu el domini del ratolí. Per fer-ho ens caldrà seleccionar l'eina del pinzell, que es troba al panell de les eines.

El panell de l'esquerra és el que conté totes les eines. En aquest cas té seleccionada l'eina del pinzell.

Important!

Si no teniu ganes, o no us veieu amb cor de fer aquest exercici a mà alçada, sempre podeu provar de fer-ho amb l'eina de text però llavors no cal que afegiu cap capa a la imatge original ja que el text ja s'incorpora automàticament com a capa.

Un cop seleccionat el pinzell (només cal fer-hi un clic a sobre, no cal arrossegar-lo!), a sota del panell d'eines podrem triar quin tipus de pinzellada volem que faci.

Amb una mica de paciència i molta pràctica hem d'aconseguir escriure el nostre missatge. No us amoïneu si no us surt a la primera, es tracta d'això, de practicar. Però aquí teniu un petit truc per quan una pinzellada us surti malament.

Com ja heu de saber, podeu desfer l'última acció realitzada a través del menú "Edita" i la opció"desfés", que acostuma a ser la primera que penja d'aquest menú. Una altra forma de fer-ho és mitjançant una drecera de teclat (en anglès shortcut). La drecera per desfer és la combinació de les tecles Control i Z.

Important!

Control + Z és la drecera de teclat per desfer.

Un cop ja tenim el text a la nostra capa és hora que us fixeu en aquest petit símbol que hi ha a la capa seleccionada del panell de capes. Es tracta d'una botó que ens permet "apagar i encendre" la capa actual. És a dir, permetre que aquesta es vegi o no. Si hi feu clic a sobre podreu comprovar com aquest text que tant us ha costat fer, desapareix. Però no us preocupeu, només està amagat. Si hi torneu a fer clic a sobre la capa tornarà a aparèixer.

Us faig fer això perquè pugueu comprovar com totes dues imatges (la de fons i la creada per nosaltres amb el pinzell), són completament independents. Deixem la capa activada i ja estem a punt per donar vida a la nostra animació.

Per tal de crear l'animació hem d'exportar el treball a un format que ho permeti. Per tant vol dir que si ens limitem a desar com si fos un document més, el format resultant no seria el d'una animació sinó el d'un projecte del Gimp amb la seva extensió .xcf. No es tractaria llavors d'un format apte per a compartir ni per a publicar.

Important!
Exportar és quan fem que el nostre programa desi el document en el que estem treballant en un format diferent a aquell que li és propi.  Per exemple, jo escric primer totes les meves entrades en una llibreta, però per tal que les pugueu llegir tots, les passo a format digital amb l'ordinador, i és que, tots enteneu aquestes lletres però no tothom seria capaç de comprendre la meva lletra ni les meves anotacions. Les aplicacions informàtiques més complexes, com els processadors de text i els editors d'imatges avançats fan el mateix.

El format d'imatges que ens permet les animacions, és a dir, aquell que permet tractar de manera individual cadascuna de les capes que ha de conformar la imatge, és el format GIF.

Anem al menú "Fitxer" i triem la opció "Exportar com a...". S'obrirà una finestra com la que es mostra a continuació, on hi apareixerà un llistat amb tots els formats que pot fer servir el programa GIMP. Cerquem el format GIF de la llista i el seleccionem.

En acceptar s'obrirà una segona finestra o quadre de diàleg per tal que triem quina mena de gif volem. En aquesta ocasió, hem de marcar la casella de verificació "Com una animació".

Hem de marcar la casella "Com una animació".

En marcar aquesta aquesta casella s'activaran automàticament les opcions que hi ha més avall. De moment us diré que allà on posa 100 és el temps que trigarà a sortir cadascuna de les capes que conforma l'animació, sempre una apilant-se a sobre de l'altra. Si canviem el 100 per un 1000 estarem disposant un segon de temps per a cada capa. Si volem que trigui 2 segons per capa hi posarem un 2000, etc.

També marcaré la casella de verificació "bucle". Això farà que l'animació es repeteixi una i altra vegada indefinidament.

No us he dit que poseu nom a l'animació i que trieu a quina carpeta el desareu. Però si heu arribat fins aquí no crec que calgui que us repeteixi com fer una cosa tant bàsica.

Un cop desada la nostra animació, minimitzem Gimp i obrim el gestor de fitxers per cercar i obrir la imatge amb el visor d'imatges del vostre equip i veure com a quedat.

Us penjo aquí el meu i quedo a l'espera de rebre les vostres felicitacions nadalenques animades.

Que passeu molt bones festes i, com sempre, ens veiem a classe!

Formes de seleccionar

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Avui vull aprofitar aquest espai per recordar-vos les diferents maneres que tenim de seleccionar text quan estem treballant amb un document. El primer que heu de fer per seguir aquesta pràctica és aconseguir un text d'una pàgina com a mínim. Tot i que també ho podeu provar en una pàgina web com aquesta. L'important és que hi hagi text.

Selecció mitjançant el ratolí

La forma més intuïtiva i la primera que aprenem és la selecció mitjançant el ratolí. Es tracta de situar el punter del ratolí o bé a començament del text que volem seleccionar, o bé al final i, fent clic amb el botó esquerre i sense deixar-lo anar, arrossegar-lo per sobre del text desitjat. Veurem com el text queda marcat com si l'estiguéssim marcant amb un d'aquells retoladors fluorescents. Un cop hem arribat al final d'allò que volem seleccionar ja podem deixar anar el botó del ratolí.

Selecció amb el ratolí.

Però aquesta no és l'única forma de seleccionar text amb el ratolí, existeix una manera més còmoda i ràpida que, segon sigui el cas, ens facilita la feina. Proveu de col·locar el punter del ratolí a sobre d'una paraula qualsevol del text i feu un doble clic a sobre, com si estiguéssiu obrint una carpeta. Aquesta paraula queda seleccionada. 

Selecció clicant amb el ratolí.

Si fem tres clics a sobre d'una paraula veurem com queda seleccionat tot el paràgraf. Tot i que us pot semblar que seleccionar paràgrafs d'aquesta forma no és del tot pràctic. Penseu que es tracta d'una eina molt útil que podeu fer servir per seleccionar adreces d'Internet. Aquestes s'escriuen amb totes les lletres seguides, sense espais, però amb punts i per tant a ulls d'una selecció compten com a paràgraf.

Selecció mitjançant el teclat

Una altra manera força còmoda (quan tinguem pràctica) és mitjançant el teclat. La tecla que ens serveix per a seleccionar amb el teclat és la tecla Shift. N'hi ha dues en el nostre teclat, una a l'esquerra i una altra a la dreta (normalment més allargada) i porten el dibuix d'una fletxa buida.

Hi ha dues tecles Shift al teclat.

Aquesta tecla especial forma part d'un conjunt de tecles que per sí soles no fan res. Necessiten combinar-se amb l'ús d'una altra tecla per a realitzar una acció determinada.

Com que estem davant d'un document de text, les tecles que ens faciliten el desplaçament dins d'aquest són les anomenades tecles d'edició.

Tecles d'edició de text.

L'ús de Shift, en combinació amb les tecles d'edició ens permet seleccionar text. Fem la prova. Situem el cursor a començament d'una línia de text, premem la tecla Shift i a continuació premem la tecla "Fi".

Combinem la tecla Shift amb la tecla Fi per seleccionar des d'on es troba el cursor de text fins a final de línia.

Com podem comprovar, ha quedat seleccionada tota la línia de text.

Farem ara la prova cap a l'altre costat, fent servir la combinació Shift + la tecla "Inici".

Combinem la tecla Shift amb la tecla Inici per seleccionar des d'on es troba el cursor de text fins a principi de línia.

Hem fet la selecció de la mateixa línia però de final de línia fina al començament. Si en comptes de situar-nos a l'inici o al final ens situem al mig i tornem a provar aquestes combinacions de tecles podrem valorar millor la utilitat d'aquesta forma de selecció.

Això succeeix perquè les tecles Inici  i Fi serveixen per a desplaçar el cursor de text cap a principi i final de línia respectivament, però en intervenir la tecla Shift fa que, a més, es seleccioni el text per on es produeix aquest desplaçament.

Si no deixem anar la tecla Shift encara podem continuar amb la selecció de text si fem servir les tecles de direcció, per exemple, anant cap avall.

Mentre tinguem presionada ta tecla Shift podem fer servir les diferents tecles d'edició i desplaçament per anar completant la nostra selecció.

Ara és qüestió de veure quin efecte té l'ús de la tecla Shift en combinació amb les tecles "Re Pàg" i "Av Pàg".

Amb la combinació Shift + Av Pàg podem seleccionar de pàgina en pàgina cap endavant.

Podeu veure que es tracta de la mateixa lògica, però aquest cop es selecciona mitja pàgina o una pàgina cap endavant, si fem servir "Av Pàg" o cap enrere si fem servir "Re Pàg".

És el moment de fer servir una altra d'aquestes tecles especials per ajudar-nos amb la selecció. Aquesta tecla és "Control".

El primer que heu de saber és que la tecla control actúa de la mateixa forma que la tecla Shift. Si la premem per sí sola no fa res, necessita combinar-se amb una altra tecla per produir algun efecte. Proveu de prémer la tecla Control i, sense deixar-la anar, premeu la tecla A. D'aquesta manera seleccionem tot el text del document.

Amb la combinació Control + A seleccionem tot el document.

Treiem la selecció fent clic a qualsevol lloc o deixant anar la tecla Shift i prement qualsevol tecla de desplaçament.

Podem fer servir la tecla "Ctrl" per ajudar-nos en la nostra selecció però a banda de fer-ho amb la tecla A, la resta de possibilitats passen per combinar-se amb la tecla Shift, ja que és aquesta la veritable tecla especial destinada a seleccionar.

Important!

Amb la combinació de tecles Ctrl + Shift + Fi seleccionem des d'on es trobi el cursor de text fins a final del document.

Amb la combinació Ctrl + Shift + Inici seleccionem des d'on es trobi el cursor de text fins al començament del document.

Proveu de prémer les tecles Shift i Ctrl, mantingueu-les pressionades i premeu la tecla "Fi". Ara mateix heu seleccionat el text des del punt on es trobava el punt d'inserció, cursor de text o el focus, fins al final del document. 

Com és lògic, si en comptes de fer aquesta combinació amb la tecla "Fi" ho fem amb la tecla "Inici", provoca el mateix efecte però en direcció a l'inici del document.

Ara ens queda una última forma de selecció, molt útil quan volem només alguns fragments del text que es troben separats entre sí. Seleccionem una oració dintre d'un paràgraf amb una de les tècniques que heu après en aquesta entrada.

Acte seguit, premeu la tecla "Ctrl" i comenceu la selecció d'una altra oració en qualsevol altre paràgraf.

La tecla Ctrl ens ajuda a seleccionar diferents fragments de text alhora quan treballem amb l'Editor de text.

Com podeu veure, ara tenim dues oracions seleccionades tot i que no són oracions contigües.

Important!

Aquesta forma de seleccionar diferents parts del text que no són contigües  funcionen perfectament dintre dels processadors de text. Si provem aquest tipus de selecció de text a una pàgina web, pot ser que no funcioni.

Ara ja només us queda practicar.

Ens veiem a classe!

Desar imatges d'Internet i crear carpetes

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Com que aquesta setmana no haurem tingut totes les hores de classe que ens corresponen degut al pont vull deixar-vos l'encàrrec de fer el següent exercici perquè practiqueu a casa o allà on pugueu. Es tracta d'un recordatori de les passes que heu de seguir per a desar imatges extretes d'Internet al vostre ordinador i després organitzar-les en diferents carpetes que crearem expressament. Es tracta, per tant, d'un exercici senzill que estem realitzant pel "camí llarg" però m'interessa que domineu a la perfecció aquest procediment abans de prosseguir amb d'altres formes més abreujades.

Ja que teniu obert "l'Internet" (d'altra manera no podríau estar llegint això), obriu una altra pestanya per a realitzar la cerca i després torneu a aquesta per continuar llegint les passes.

Les pestanyes del navegador ens permeten tenir obertes diferents pàgines web alhora.

Important!

El control de les pestanyes és molt important per dominar i treure el màxim profit a la navegació per Internet.

En aquesta nova pestanya heu d'escriure a l'espai de la URL (Uniform Resource Locator, Localitzador Uniforme de Recursos) l'adreça del vostre cercador preferit (google.es, bing.com són exemples de cercadors).

Important!

URL és el nom que reben les adreces d'Internet.

Exemples d'URL són:

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada (adreça de la Viquipèdia)
• http://profemoi.blogspot.com.es/ (adreça d'aquest bloc)

Per aquest exemple, faré servir el cercador de Google. Per tant l'URL que he d'escriure a la barra d'adreces serà google.es. 

Les adreces o URL s'escriuen en aquesta barra del navegador.

Un cop estic a la pàgina principal de Google, faig clic a la paraula "imatges" que hi ha a la part superior, a la dreta de la pàgina.

Automàticament la pàgina canvia i , allà on abans hi posava "Google", ara hi ha les paraules "Google imatges". El cercador està preparat per cercar totes les imatges coincidents amb les paraules de cerca que li indiquem.

Per a realitzar aquest exercici cercaré imatges de diferents animals tal i com vàrem fer a classe l'altre dia. Per començar cercaré una gralla. Escric la paraula "gralla" al quadre de cerca i premo ta tecla "Enter" del teclat. Ràpidament apareixen per pantalla tot d'imatges relacionades amb aquesta paraula.

El cercador ens mostrarà tot d'imatges relacionades amb la paraula gralla.

Especifico que allò que estic cercant és un ocell.

Un cop he localitzat la imatge que més m'agrada d'aquest ocell hi faig un sol clic a sobre. La imatge es mostra amb una mida superior o, en cas que sigui petita, amb la seva mida real.

Important!

Recordeu que només heu de fer un clic a sobre, si en feu dos s'obrirà la pàgina que conté aquesta imatge i això ara mateix no ens interessa. 

Un cop la tenim d'aquesta forma, podem valorar si la imatge és la que necessitem o hem de continuar la nostra cerca. En cas que aquesta s'avingui al nostre objectiu, la senyalem amb el punter del ratolí i obrim el menú contextual clicant el botó dret.

Dintre d'aquest menú cerquem la opció "Anomena i desa la imatge", en castellà serà "Guardar imagen como..." i en anglès "Save image as...".

Un cop hem triat la opció "Anomena i desa la imatges" s'obrirà la finestra corresponent del gestor de fitxers del nostre Sistema Operatiu. Aquesta aplicació és l'encarregada de facilitar-nos la navegació a través dels fitxers del nostre equip, així com de crear-ne de nous i eliminar-ne els que ja no necessitem.

Un cop obert el gestor, el cursos de text queda situat a lloc amb l'objectiu que escrivim immediatament el nom que volem atorgar a aquest fitxer. Procureu posar sempre noms als fitxers i no deixar els noms que tenen per defecte, ja que, moltes vegades les imatges d'Internet porten noms complicats, amb numeració i signes que no són fàcils de recordar.  En canvi, si som nosaltres els que els hi posem el nom, ens serà més fàcil la seva posterior cerca entre els nostres fitxers.

Important!

Com podeu veure, les imatges que ens descarreguem d'Internet porten nom. En obrir-se el gestor de fitxers aquest nom apareix seleccionat i per tant no cal fer clic enlloc amb el ratolí. Podeu escriure directament un nom per al vostre fitxer perquè tot aquell text que està subratllat desapareix immediatament quan comencem a escriure.

Si us fixeu amb atenció, no tot està seleccionat. L'extensió del fitxer queda fora de la selecció ja que és una part útil per a molts programes i no convé que l'esborreu.

Un cop posat el nom a la imatge, triem a quina carpeta volem desar-la. Tant si es tracta d'una carpeta existent com d'una carpeta nova creada per nosaltres, el més important és que recordeu que no és suficient tenir-la seleccionada. Cal obrir la carpeta per tal que els fitxers hi vagin a parar a dintre.

Un cop estem a la carpeta desitjada (en aquest cas la carpeta "Imatges"), ja podem prendre el botó "Desar". La finestra es tancarà i continuarem navegant per les imatges amb el navegador. Si pugem a dalt de tot i esborrem la paraula o paraules de cerca anterior, només ens caldrà tornar a escriure una nova cerca i prémer la tecla "Enter".

Important!
El Gestor de fitxers, a la part superior, ens indica el "camí" fins a la carpeta on ens trobem en aquest moment. Comproveu sempre que al final d'aquest "camí" de carpetes hi ha la que nosaltres volem com a destí dels nostres fitxers.

Com que la primera cerca que he fet ha estat d'un ocell, ara cercaré un mamífer, després un rèptil, un peix i, per acabar, un amfibi. Faig una cerca d'aquest estil per tal de reunir un grup d'imatges que es puguin classificar en funció d'un criteri. Vosaltres podeu triar qualsevol altre tema si no us fa gràcia fer-ho d'animals.

Per no haver d'explicar cinc vegades el mateix procediment us deixo a continuació les passes a seguir:

1. Obrim el navegador i anem a l'adreça del nostre cercador preferit.
2. Indiquem al cercador que volem cercar imatges.
3. Escrivim a la barra de cerques la paraula o paraules clau i prenem la tecla "Enter".
4. D'entre totes les imatges fem un sol clic sobre la que més ens interessa per veure-la millor.
5. Amb el punter del ratolí a sobre de la imatge fem clic amb el botó dret (menú contextual).
6. Triem la opció "Anomena i desa la imatge" i deixem anar el ratolí.
7. Escrivim un nom per a la nostra imatge.
8. Agafem un altre cop el ratolí un altre cop el ratolí i naveguem per les carpetes del nostre equip fins a obrir la carpeta on volem desar la imatge.
9. Fem clic al botó "Desa".
10. Tornem al navegador i cerquem una nova imatge.

Un cop ja tenim totes les imatges que volem, ja podem tancar el navegador i obrir el Gestor de fitxers del nostre Sistema. Com que ja hem desat les imatges a la carpeta "Imatges", la cerquem i la obrim.

La següent part de l'exercici consisteix a crear diferents carpetes on desar les imatges en funció del contingut d'aquestes. Hi ha diverses formes de generar carpetes noves dintre d'una altra. Es pot fer des del menú "Fitxer" del gestor (opció nova>nova carpeta) o mitjançant el menú contextual (botó dret del ratolí). Ho farem amb aquest últim, ja que és la opció que menys varia d'un Sistema a un altre.

Col·loquem el punter del ratolí sobre un punt on no hi hagi res, dintre de la finestra i fem clic amb el botó dret del ratolí, tal i com mostra la següent imatge i cerquem la opció que ens permeti crear una carpeta nova.

Deixem anar el ratolí i escrivim el nom que li donarem a la carpeta. Després acceptem amb un clic de ratolí i ja la tindrem creada.

Un cop acceptat el nom, el comportament del Gestor de fitxers pot ser diferent en funció de quin es tracti. N'hi ha que obren directament la carpeta creada i d'altres (cas del Windows)  simplement la col·loquen seguint un determinat ordre dintre de la carpeta on l'hem creat, és a dir que no l'obren però potser desapareix de la nostra vista perquè ha estat endreçada. 

Si s'ha obert la carpeta, anem enrere ja que necessitem estar a la carpeta on tenim desades les imatges.

Tornem enrere en l'arbre de carpetes.

Important!

Moltes vegades els Gestor de fitxers incorporen un botó de creació de carpetes per facilitar aquesta tasca.

Botó per crear una carpeta de Linux Mint.

Botó "Nueva Carpeta" del Windows 7.

Botó "Carpeta Nova" del Windows XP.

  

Un cop creada la carpeta i un altre cop a dins de la carpeta on hi ha les imatges, repeim el procediment de creació d'una carpeta tantes vegades com calgui. En el meu cas he creat una carpeta per a cada tipus d'animal (mamífers, ocells, peixos, rèptils i amfibis).

Ara és el moment d'introduir cada imatge a la seva carpeta corresponent. Ho farem també mitjançant el menú contextual del ratolí, ja que m'interessa que recordeu com s'escriuen les diferents opcions i és la forma més intuïtiva de fer-ho.

Col·loqueu el punter del ratolí a sobre de la icona de la primera imatge i fent servir el botó dret del ratolí obriu el menú contextual i trieu la opció "Retalla". Acte seguit obriu la carpeta de destí fent-hi doble clic a la seva icona. Un cop a dins de la carpeta, feu clic al botó dret del ratolí apuntant a qualsevol espai en blanc de la carpeta i aquest cop trieu la opció "Enganxa".

Aneu enrere i repetiu el mateix procediment per a cada imatge, deixant cadascuna a la seva carpeta.

Retallem la imatge, obrim la carpeta i enganxem la imatge a dins. Tornem enrere i repetim l'operació.

Tot i que hi ha d'altres formes de fer aquesta tasca de classificació és important que domineu aquest procediment per tal que adquiriu pràctica i plena comprensió del funcionament del sistema de carpetes del vostre ordinador.

Espero que ho intenteu i que practiqueu aquest cap de setmana tant llarg. Ja sabeu com podeu contactar amb mi per resoldre qualsevol dubte.

Ens veiem a classe!