Ordinador a les fosques (3ª part)

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aprofitant aquest temps de vacances vull continuar explicant-vos més coses sobre l'ús de l'ordinador per a persones cegues. L'última vegada va quedar pendent explicar-vos com ens ho vàrem fer per navegar pel web del Youtube.

Porto setmanes preparant aquesta entrada, ja que ha estat una de les matèries més complicades i els resultats no han estat del tot satisfactoris. Vull dir que només amb l'ajuda del lector de pantalla resulta força complicat navegar i trobar vídeos que ens siguin útils i comprensibles si no hi veiem.

Important!

Es tracta d'un tema força complicat i suposo que molts de vosaltres us podeu perdre. Aquestes línies estan pensades per ajudar a aquells que vulguin ajudar a alumnes invidents a fer servir l'ordinador amb un sistema Linux. La meva pretensió és deixar constància de la meva experiència, els errors comesos i els encerts.

La resta, podeu aprofitar per aprendre un seguit de dreceres de teclat que us seran molt útils ja que serveixen a qualsevol navegador.

En primer lloc, recordar-vos que per poder realitzar la classe per a invidents fem servir el Sistema Operatiu Vinux. Un sistema basat en Ubuntu que podeu trobar a la pàgina següent. Però aquells que volgueu provar com és la navegació web amb l'ajuda del lector de pantalla només heu de fer servir el navegador Firefox i el lector de pantalla Orca. Us deixo els enllaços de tots dos programes per si fos el cas que no en tingueu instal·lat cap. 

En cas que tingueu el navegador Mozilla Firefox instal·lat al vostre equip, podeu afegir-hi Orca com a complement. Si el vostre sistema operatiu és Windows aquesta serà l'única manera que veieu una mica com ho estem fent a classe. Si voleu tenir Orca com a lector de pantalla per a tot el sistema, heu de tenir un sistema operatiu GNU/Linux que funcioni amb l'entorn d'escriptori Gnome.

Apa! quines coses més estranyes que diu el profe! 

No us preocupeu, programes que llegeixin el que tenim per pantalla n'hi ha molts. N'hi ha de bons i de menys bons, de pagament i de gratuïts. Si teniu Windows haureu de fer servir cercar un lector de pantalla per a Windows. Ja sabeu que nosaltres a classe fem servir Linux i per tant la nostra millor opció és fer servir aquest programa.

Per descarregar-vos el Sistema Operatiu Vinux feu clic aquí. (Us aviso que la pàgina està en anglès)
Per descarregar-vos el navegador Mozilla Firefox feu clic aquí.
Per descarregar-vos el complement Orca per a Mozilla Firefox feu clic aquí.

Tot i que en un primer moment vaig pensar que resultaria més còmode fer servir una aplicació de Youtube, vàrem descobrir que anava del tot errat. Com més endavant vàrem anar comprovant amb d'altres aplicacions, el lector de pantalla sembla no llegir gairebé cap aplicació que no sigui o bé del Sistema Operatiu o bé de Mozilla. Fins i tot aplicacions que venen instal·lades de sèrie amb Vinux no són llegides per aquest programa. Una mostra és el lector de pdf. Per llegir aquest tipus de documents ens vàrem veure obligats a fer servir un complement del navegador Firefox. Un complement que curiosament tampoc venia instal·lat de sèrie, i això que se suposa que el Sistema Operatiu Vinux està pensat específicament per a explotar al màxim la lectura.

Un cop descoberta aquesta mancança ens vàrem resignar a la idea que tindríem que navegar per aquest web com s'ha fet sempre, mitjançant el navegador i amb l'ajuda del lector de pantalla i el teclat.

Dic que ens vàrem resignar perquè no és la millor manera de cercar àudios quan no hi pots veure. De fet la cerca es farà confosa en un principi, lenta quasi sempre i de vegades directament impossible.

Tenim diferents formes d'arribar a una adreça web. Nosaltres ens hem habituat a fer servir les comandes i treballar des de la terminal. Com us vaig explicar en anteriors entrades sobre l'ús d'aquest Sistema Operatiu, el lector mostra un comportament força satisfactori quan fem servir la terminal llegint totes les tecles i les paraules un cop estan acabades. Això és vital perquè qui no hi pot veure sàpiga que és correcte el que està fent.

Obrim la terminal de Linux (Control + Alt + t) i escrivim el nom del programa que volem fer servir, en aquest cas el navegador Firefox, seguit de l'adreça on volem anar, youtube.com, i premem la tecla "Enter". Immediatament s'obre el programa i carrega directament aquesta pàgina, si és que ho hem escrit tot de la manera correcta.

Un cop en aquesta pàgina el focus es col·locarà tot sol a la caixa de text de cerca, és a dir, allà on hem d'escriure què volem trobar. Per tant escrivim directament i premem la tecla "Enter". En el meu cas, cercaré música dels Catarres, per tant aquesta serà la paraula de cerca que faré servir.

Cerca a Youtube.

Un cop ja tenim el llistat de resultats de les cerques comença la tasca veritablement complicada. En primer lloc el lector començarà a llegir absolutament tota la informació que troba a la pàgina i haurem de fer servir les tecles de direcció "amunt i avall" per anar baixant pels elements de la llista.

Sigui com sigui la forma de desplaçar-nos per la llista abans de començar heu de tenir clars un seguit de conceptes relacionats amb el Youtube, amb la finalitat que els alumnes puguin distingir els diferents tipus d'enllaços que els hi senyalarà el lector de pantalla.

En primer lloc ens podem trobar vídeos que són directament anuncis. El lector de pantalla no ens indica que ho és a l'enllaç sinó que ho fa a la segona línia, on normalment hi figura el nom de l'usuari que ha penjat el vídeo i el nombre de visites que ha rebut aquest.

                

Un altre resultat que pot aparèixer a la llista és el que ens porta a un canal en concret. 

Important!
Un canal de Youtube és la pàgina principal d'un usuari, on hi figura la seva informació així com tots aquells vídeos que aquest usuari hagi penjat com a públics. Tots aquells que teniu un compte de Google (un compte de gmail), podeu penjar els vostres propis vídeos creant d'aquest manera el vostre propi canal de Youtube.

Ens podem trobar també amb llistes de reproducció. Aquestes consisteixen en un seguit de vídeos que un usuari ha penjat sobre un tema en concret i vol que la gent i pugui accedir amb ordre,  reproduint-se l'un darrera l'altre.

Finalment, entre els resultats de la cerca ens sortiran vídeos individuals. Aquests són el resultat més comú i per tant la majoria de les cerques seran d'aquest tipus.

Acte seguit us explicaré els diferents elements ens anirà llegint el lector de pantalla fins a arribar al primer vídeo. Per passar d'un element a un altre l'usuari fa servir la tecla de direcció "Avall" (o "Amunt" si vol tornar a llegir un element anterior).

• En el cas d'un anunci el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Temps de duració del vídeo.
2. Títol del vídeo i enllaç.
3. Anunci, "youtube spotlight" i el nombre de vegades que s'ha visualitzat. De forma seguida llegirà la línia d'informació de sota sense que l'usuari hagi de prémer un altre cop la tecla "Avall".

• En el cas d'un canal el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Nom de la imatge, enllaç, nom del canal, enllaç encapçalament nivell 3...
2. Youtube pestanya de pàgina.
3. Canal, subscriu-m'hi i el número de subscriptors que té el canal.

• En el cas d'una llista de reproducció el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Nombre de vídeos que té el llistat.
2. Reprodueix-los tots.
3. nom del llistat, enllaç nivell 3.
4. Nom de l'usuari que ha penjat el llistat.
5. Temps de duració del primer vídeo, el seu títol i enllaç.
6. Temps de duració del segon vídeo, el seu títol i enllaç.
7. Mostra la llista de reproducció completa.

• En el cas d'un vídeo el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Temps de duració del vídeo.
2. Visualitza més tard botó de pulsació.
3. Nom del vídeo, enllaç i encapçalament nivell 3.
4. Nom de l'usuari.
5. Pestanya de pàgina, temps d'antiguitat del vídeo i nombre de visualitzacions.
6. Dues línies d'informació sobre el contingut del vídeo.

Aquestes lectures poden variar en funció de diferents factors, com la versió del lector o si hem entrar a Youtube com a usuaris registrats o no, etc.

I finalment, un cop hem triat un vídeo, us explicaré com reacciona el navegador a les diferents comandes abreujades que se suposen que han de funcionar quan estem al Youtube.

Tinguem present que a començament de qualsevol vídeo, sempre hi pot aparèixer un anunci. Els que fem servir Youtube de manera habitual deixem passar els pocs segons obligatoris de la publicitat i premem el botó "ometre anunci" tan bon punt com aquest apareix per pantalla. Si no disposem de la vista i només comptem amb les dreceres de teclat per maniobrar sento dir-vos que no hi  ha manera possible (o encara no he estat capaç de trobar-la) de saltar-se aquesta publicitat inicial.

Hi ha un seguit de tecles que per sí soles afecten a la reproducció del vídeo i ens permeten exercir-ne el control.

La tecla F fa que el vídeo es posi en mode pantalla completa i, com ja sabeu, amb la tecla Esc sortim d'aquest mode. En un començament vaig pensar que si el vídeo es posava a pantalla completa el focus quedaria centrat en el vídeo però em vaig equivocar. Per molt que tinguem el vídeo ocupant tota la pantalla podem continuant fent servir les tecles de direcció i/o el tabulador per desplaçar-nos per la resta de la pàgina i el lector de pantalla continuarà llegint-nos tots aquells llocs on situem el focus.

La tecla K ens permet posar en pausa o prosseguir la reproducció del vídeo. Tot i que a quasi tots els reproductors d'àudio o de vídeo podem fer servir la barra d'espai per aquesta mateixa funció.

La tecla J ens permet retrocedir 10 segons la reproducció del vídeo i la tecla L avançar el mateix temps. La tecla M silencia el vídeo sense aturar-lo (si no funciona per sí sola, fem servir la combinació "Control" + M).

Si fem servir les tecles de direcció dreta i esquerra aconseguirem avançar o retrocedir 5 segons. D'altra banda si volem exercir control sobre el volum, podem fer servir les tecles amunt i avall. Tot i que si no funciona, degut al lector de pantalla, potser l'hem de combinar amb la tecla Shift.

Finalment, les tecles que més utilitat ens aportaran per controlar els vídeos són les tecles de 1 al 9. Ja que aquestes ens permeten traslladar-nos al punt on hi ha el 10% del vídeo, el 20%, etc. D'aquesta manera el podrem avançar per veure si conté la informació que necessitem. La tecla "Inici" ens portarà de nou a principi del vídeo i la tecla "Fi" al final d'aquest. Si tenim activada la reproducció automàtica dels vídeos, la tecla "Fi" esdevé una aliada imprescindible per reproduir el següent vídeo sense haver d'esperar que finalitzi el vídeo actual.

Important!
Per poder retrocedir i tornar al vídeo anterior o a la llista de resultats de la cerca fem servir les mateixes tecles que en una navegació web normal. 
Alt + tecla de direcció esquerra ens portarà a la pàgina anterior. Alt + tecla de direcció dreta ens portarà a la pàgina que hem visitat prèviament. Control + R ens recarregarà una pàgina. Alt + D ens portarà el focus a la barra de navegació on podrem escriure l'adreça del web que volem visitar.
Curiosament no hem trobat cap combinació que ens porti a la barra de cerques del propi Youtube. Això ens ha obligat a tornar a carregar la pàgina principal de youtube (Alt + D i tornar ha escriure youtube.com), cada vegada que volem fer una cerca nova.

Recordeu que heu de tenir molta paciència. A més hi haurà el problema afegit que moltes vegades les tecles i les dreceres de teclat no funcionaran correctament o amb tota la velocitat necessària. Es tracta d'un problema propi del navegador Firefox. Un problema que espero que es solucioni amb la propera actualització que farà que Firefox esdevingui multi-procés com la resta de navegadors.

De fet, si proveu totes aquestes comandes amb el navegador Chrome veureu que funcionen a la perfecció. L'únic problema és que estem lligats a Firefox ja que és l'únic navegador que pot llegir el lector de pantalla i sense aquest la navegació per als nostres alumnes invidents esdevé impossible.

Us deixo aquí un petit vídeo perquè escolteu una mica com fa el lector de pantalla Orca quan fem una cerca pel Youtube.

Espero que us hagi esta útil aquesta entrada.

Ja només em queda desitjar-vos que tingueu un bon començament d'any.

Una abraçada ben forta a tothom!

Tornar a la feina: personalitzem el navegador Firefox

Ja que degut a diversos motius, no m'ha estat possible continuar amb les publicacions en aquest bloc. Espero poder continuar, a partir d'ara, amb normalitat, la meva activitat i publicar, encara que sigui només una entrada a la setmana.

Per iniciar aquest període nou dedicarem la aquest espai a fer servir el navegador Mozilla Firefox. En el qual canviarem la pàgina d'inici, utilitzarem la barra d'adreces d'interès per fer-nos més fàcil la navegació i aprendrem a instal·lar complements que ens ajudin (en aquest cas instal·lant un programa de control parental).

Per a la realització d'aquesta entrada hem fet servir un ordinador amb el sistema operatiu Ubuntu 14.04. Aquest utilitza de sèrie el navegador Mozilla Firefox. Cal destacar que la nova versió del navegador presenta un seguit de diferències molt notòries respecte les anteriors. Les diferències que trobarem normalment són d'ubicació del menú i les opcions. És a dir, que hi ha opcions que trobarem a llocs diferents, però sempre en tindrem les mateixes.

Un cop aclarit això, comencem la nostra pràctica obrint el navegador. La icona de Firefox la trobarem al llançador (ja que estem fent servir l'escriptori UNIX). Si fem servir un altre tipus d'escriptori o de sistema operatiu, cerqueu la seva icona corresponent i feu-li un clic a sobre.

Consell!
Per tal de seguir aquest tutorial us recomanem que obriu una finestra nova  del navegador ja que hi haurà moments en els quals us demanarem que tanqueu el navegador.

Com succeeix habitualment, heu anat a parar a la pàgina del cercador Google. Això és així degut al costum estès de fer servir aquest com a punt d'inici de la majoria de les nostres cerques per la xarxa.
Però hem de ser conscients que aquest fet és una elecció personal i que quan obrim el navegador no té perquè aparèixer Google.

Imaginem-nos que tenim una empresa i que volem que la pàgina web d'aquesta aparegui sempre que obrim el navegador. Com a exemple farem servir la pròpia adreça d'aquest bloc. Vosaltres podeu triar qualsevol altra adreça web.

Important!
Recordeu que una adreça web és aquesta que introduïm a la barra d'adreces del navegador per anar a la pàgina corresponent.

Per exemple, si jo vull visitar la web de l'ajuntament de Barcelona introduiré www.bcn.cat a la barra d'adreces.

Un cop som a la pàgina, anem al menú Eines (si utilitzem Windows) o al menú Edita (si fem servir Linux, com és el nostre cas) i triem la opció “preferències”.

Si tenim l'última versió de Mozilla Firefox, la barra de menú ha estat complementada per aquest botó...

...molt a l'estil de Google, que fa servir aquest botó per amagar la barra de menú tant a la web com al seu navegador Google Chrome.

Així, per personalitzar la nostra cerca haurem de fer clic en aquest botó i triar la opció configuració d'entre les icones del menú desplegable.

Aquest nou menú és igual a totes les versions per als diferents sistemes operatius.

Menú Eines-Preferències o Edita-Preferències, segons treballem amb la versió per a Windows o per a Ubuntu, respectivament.

Un cop hem fet clic a la icona corresponent apareixerà en pantalla la següent finestra emergent.

Tenim un espai on escriure amb quina adreça volem que s'obri el navegador.

Com podeu apreciar a la imatge hem destacat els apartats d'aquesta que ens interessen a efectes d'aquest tutorial.

La finestra conté diverses pestanyes des de les quals podrem controlar diferents aspectes del navegador. A properes publicacions en veurem algunes més específicament però de moment les opcions que ens interessen es troben a la pestanya "general". Si no és la que es troba seleccionada en aquest moment seleccioneu-la fent-li un clic a sobre.


A l'apartat "pàgina d'inici" tenim escrita l'adreça www.google.es, motiu pel qual aquesta pàgina s'obre quan executem el navegador. El que farem serà esborrar-la i escriure una altra diferent. Jo introduiré  l'adreça d'aquest bloc, vosaltres podeu provar amb qualsevol pàgina, sempre podeu tornar a fer el canvi i tornar a tenir Google com a pàgina d'inici.

Menú general de preferències del navegador.

Si estem fent servir la una versió antiga de Firefox haurem de prémer el botó  acceptar per desar els canvis. Però la versió actual desa els canvis de manera automàtica i per tant no té cap botó d'acceptar.

La versió tradicional exigeix prémer un botó d'acceptar per confirmar els canvis.

Per fer la prova, tanquem el navegador i el tornem a obrir. La pàgina que obre ha de ser la nova que hem introduït. Si no és així, potser ens hem equivocat en escriure-la. Tornem al mateix menú i revisem.

Ara que ja hem modificat la nostra pàgina d'inici, ens interessa tenir un seguit de pàgines, les que visitem amb més freqüència, memoritzades per poder accedir-hi més còmodament. Així que, escrivim una nova direcció a la barra d'adreces, com per exemple la pàgina del nostre correu web, la del diari electrònic que llegim habitualment o la nostra xarxa social preferida.

Per donar-vos un exemple, faré servir l'adreça del bloc d'una amiga. Com és evident, vosaltres podeu fer servir qualsevol adreça que vulgueu.

Appocalipsi.cat, potser la millor web d'aplicacions en català.

Un cop hi som a la pàgina, fixem-nos en aquesta estrella que apareix al costat o a dins de la barra d'adreces. Tant se val quina versió del navegador fem servir, sempre hi haurà una estrella.

L'estrella d'adreces d'interès es troba fora de la barra d'adreces a la nova versió del navegador Firefox.

L'estrella d'adreça d'interès es troba a dins de la barra d'adreces en les versions anteriors de Mozilla Firefox.

Si fem un clic a sobre d'aquesta estrella, canviarà de color. Això vol dir que el navegador l'ha memoritzada. És clar que d'aquesta manera ha quedat desendreçada en una llista sense cap mena de criteri. Com que sempre us dic que hem d'ésser endreçats, en comptes de fer-hi un clic n'hi farem dos. Ens apareixerà aquesta petita finestra.

Normalment haurem de posar un nom nosaltres ja que aquest acostuma a ser massa llarg.

Aquí, se'ns permet, d'una banda modificar el nom amb el que volem desar la pàgina i de l'altra, designar a on volem que la desi.

En el nostre cas, volem desar l'adreça a la barra del navegador, per poder-hi accedir amb un sol clic. Per tant fem clic al menú desplegable corresponent i triem aquesta opció.

Podem triar la ubicació de l'adreça que volem memoritzar.

Automàticament, el navegador genera un botó que ens portarà directament a la pàgina en qüestió. Si aquest no ens apareix, pot ser que tinguem desactivada la barra d'adreces d'interès. Activar-la és tan senzill com col·locar el cursor del ratolí a aquesta alçada més o menys...

Un menú contextual ens ofereix la possibilitat de mostrar o amagar la barra d'adreces d'interès.

...fer un sol clic amb el botó dret del ratolí i triar la opció barra d'adreces del menú contextual. Si la vostra versió del navegador és antiga potser aquesta s'anomenarà barra de marcadors.

Ara és el vostre torn de repetir aquest exercici amb diverses pàgines que feu servir habitualment i com a resultat obtindreu un navegador adaptat a les vostres cerques quotidianes.

Podem tenir moltes adreces d'interès a la barra d'adreces d'interès.

Ja tenim una pàgina d'inici del nostre gust i una barra d'adreces que ens facilita la navegació per a les nostres pàgines habituals. Ara veurem com afegir un complement al navegador.

Important!
Els complements dels navegadors són petites aplicacions destinades a cobrir les diferents necessitats que ens poden sorgir degut a les nostres preferències o activitats a la xarxa.

Per realitzar aquesta pràctica he triat un complement que serveix per exercir un control parental, és a dir, limitar algunes pàgines o tipus de pàgines que es poden cercar amb el navegador a fi que no se'n faci un ús indegut de la connexió a Internet.

Aquest tipus de programes són útils quan tenim fills petits a casa i no volem que accedeixin a determinats continguts o quan volem evitar que els alumnes d'un curs d'informàtica es dediquin a jugar jocs on-line mentre duren les explicacions dels professors.

En concret, farem servir Webfilter, un programa que dona bons resultats. Per instal·lar un complement anem al menú i triem la opció complements.

Ja sabeu que això varia segons la versió de Firefox però el resultat serà el mateix.

Podem accedir als complements a través de la barra del menú.

El nou menú complementari també inclou una icona per accedir directament als complements del navegador.

se'ns obrirà una finestra nova amb el llistat de complements que tenim instal·lats. Triaré la opció complements de l'esquerra i apareixerà un llistat amb tots els existents per descarregar. Com que nosaltres sabem quin volem, escrivim el seu nom al cercador.

Podem cercar complements utilitzant paraules clau si no en coneixem el nom exacte, per exemple, control parental.

 

Quan apareix a la finestra el complement desitjat, podem llegir més informació sobre el mateix i/o passar directament a instal·lar l'aplicació. Com que jo ja la conec, instal·lo directament, però us recomano que llegiu totes les especificacions. Hem d'acostumar-nos a llegir tot el que puguem abans d'acceptar les instal·lacions ja que és una forma eficaç d'evitar virus i instal·lacions d'aplicacions extra del tot indesitjables.

Consell!
Llegiu sempre tot el contingut de les finestres abans de prémer cap botó.

A partir d'aquí explicaré el procés d'instal·lació del complement Webfilter, per tant només seguiu les instruccions si voleu instal·lar-lo. O bé podeu completar la instal·lació per fer la pràctica i ja cercareu després complements del vostre interès.

Fem clic al botó d'instal·lar i esperem que s'executi aquesta. Una barra de progrés ens mostrarà el temps que falta. Quan finalitzi se'ns demanarà reiniciar el navegador. Per tant tanquem Firefox i el tornem a obrir. I ja tindrem la icona del complement a la barra del navegador.

Al final se'ns demanarà que reiniciem el navegador.

La icona del complement apareix per defecte però podem treure'l després.

Important!
Abans d'explicar el funcionament del complement que acabem d'instal·lar hem de tenir en compte els següents conceptes:

Llista negra (black list)

Una llista negra ha de contenir les adreces web que no volem que puguin ser visitades pels usuaris. Això vol dir que es pot entrar a qualsevol pàgina web menys a aquelles que estan incloses a la llista.

Llista blanca (white list)

La llista blanca és més restrictiva que la llista negra. El principi és el contrari que a la primera. Els usuaris només podran accedir a les pàgines web incloses a la llista. La resta de pàgines queden bloquejades.

Per fer servir Webfilter hem de fer clic al seu desplegable i triar la opció security policy. Se'ns obrirà una pestanya nova com la de la figura següent...

En aquest menú podem escollir bloquejar o no els continguts triats.

En aquesta pestanya podrem indicar si posem el mode nen (limitat en la navegació) o el mode pares (sense restriccions). També ens mostra la possibilitat d'habilitar una contrasenya per tal que no es pugui modificar l'estat sense permís.

Fem clic a la opció "enable password". Per tal d'establir la contrasenya ens haurem de registrar. Fem clic a la opció sign up i se'ns obrirà una altra pestanya on introduirem una adreça de correu electrònic i una contrasenya per fer servir el Webfilter. Haurem d'obrir el correu i confirmar el compte a través del missatge que ens hauran enviat. (No us preocupeu, no hi ha cap cost, i cap descàrrega extra, ni perill de cap mena per a nosaltres ni les nostres dades). L'adreça de correu ens servirà, si ho desitgem, per estar informats de si s'ha volgut entrar a alguna pàgina blocada amb el navegador.

Triem Sign up per registrar-nos i així establir una contrasenya.

La propera vegada que vulguem accedir a Webfilter ens demanarà la clau per entrar al menú.

Per introduir canvis en aquest complement de control podem fer que sigui necessària la introducció d'una clau.

Al final del formulari hi trobem l'espai on triar quins tipus de pàgines volem bloquejar, ja sigui marcant les opcions o escrivint les seves adreces a la llista corresponent. També hi tenim la opció de demanar que se'ns informi dels intents d'accedir als continguts bloquejats.

Triem a quines pàgines o tipus de pàgines es pot accedir amb el navegador.

Una pega és que com a complement, només bloquejarà les cerques per al navegador Firefox, és a dir, que si teniu més navegadors instal·lats aquests no es veuran afectats pel bloqueig. Per sort Webfilter existeix també com a complement d'altres navegadors però l'haureu d'instal·lar novament en aquests. Com ja estareu registrats podreu fer servir la mateixa adreça de correu electrònic i contrasenya.

Finalment per des-instal·lar un complement cal tornar a la opció complements i la pestanya ens mostrarà tots els que tenim.  Només caldrà prémer el botó "suprimeix" i tornar a tancar i obrir el navegador.

Suprimir un complement és igual de senzill que instal·lar-lo.

Espero que us hagi estat d'utilitat i que proveu de personalitzar i adaptar els vostres navegadors a les vostres necessitats ja que, com tot a la informàtica, els programes estan pensats per adaptar-se a nosaltres.

Moltes gràcies a tots els meus alumnes per ésser tan constants. La propera entrada la dedicarem a l'editor de text.