Desar imatges d'Internet i crear carpetes

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Com que aquesta setmana no haurem tingut totes les hores de classe que ens corresponen degut al pont vull deixar-vos l'encàrrec de fer el següent exercici perquè practiqueu a casa o allà on pugueu. Es tracta d'un recordatori de les passes que heu de seguir per a desar imatges extretes d'Internet al vostre ordinador i després organitzar-les en diferents carpetes que crearem expressament. Es tracta, per tant, d'un exercici senzill que estem realitzant pel "camí llarg" però m'interessa que domineu a la perfecció aquest procediment abans de prosseguir amb d'altres formes més abreujades.

Ja que teniu obert "l'Internet" (d'altra manera no podríau estar llegint això), obriu una altra pestanya per a realitzar la cerca i després torneu a aquesta per continuar llegint les passes.

Les pestanyes del navegador ens permeten tenir obertes diferents pàgines web alhora.

Important!

El control de les pestanyes és molt important per dominar i treure el màxim profit a la navegació per Internet.

En aquesta nova pestanya heu d'escriure a l'espai de la URL (Uniform Resource Locator, Localitzador Uniforme de Recursos) l'adreça del vostre cercador preferit (google.es, bing.com són exemples de cercadors).

Important!

URL és el nom que reben les adreces d'Internet.

Exemples d'URL són:

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada (adreça de la Viquipèdia)
• http://profemoi.blogspot.com.es/ (adreça d'aquest bloc)

Per aquest exemple, faré servir el cercador de Google. Per tant l'URL que he d'escriure a la barra d'adreces serà google.es. 

Les adreces o URL s'escriuen en aquesta barra del navegador.

Un cop estic a la pàgina principal de Google, faig clic a la paraula "imatges" que hi ha a la part superior, a la dreta de la pàgina.

Automàticament la pàgina canvia i , allà on abans hi posava "Google", ara hi ha les paraules "Google imatges". El cercador està preparat per cercar totes les imatges coincidents amb les paraules de cerca que li indiquem.

Per a realitzar aquest exercici cercaré imatges de diferents animals tal i com vàrem fer a classe l'altre dia. Per començar cercaré una gralla. Escric la paraula "gralla" al quadre de cerca i premo ta tecla "Enter" del teclat. Ràpidament apareixen per pantalla tot d'imatges relacionades amb aquesta paraula.

El cercador ens mostrarà tot d'imatges relacionades amb la paraula gralla.

Especifico que allò que estic cercant és un ocell.

Un cop he localitzat la imatge que més m'agrada d'aquest ocell hi faig un sol clic a sobre. La imatge es mostra amb una mida superior o, en cas que sigui petita, amb la seva mida real.

Important!

Recordeu que només heu de fer un clic a sobre, si en feu dos s'obrirà la pàgina que conté aquesta imatge i això ara mateix no ens interessa. 

Un cop la tenim d'aquesta forma, podem valorar si la imatge és la que necessitem o hem de continuar la nostra cerca. En cas que aquesta s'avingui al nostre objectiu, la senyalem amb el punter del ratolí i obrim el menú contextual clicant el botó dret.

Dintre d'aquest menú cerquem la opció "Anomena i desa la imatge", en castellà serà "Guardar imagen como..." i en anglès "Save image as...".

Un cop hem triat la opció "Anomena i desa la imatges" s'obrirà la finestra corresponent del gestor de fitxers del nostre Sistema Operatiu. Aquesta aplicació és l'encarregada de facilitar-nos la navegació a través dels fitxers del nostre equip, així com de crear-ne de nous i eliminar-ne els que ja no necessitem.

Un cop obert el gestor, el cursos de text queda situat a lloc amb l'objectiu que escrivim immediatament el nom que volem atorgar a aquest fitxer. Procureu posar sempre noms als fitxers i no deixar els noms que tenen per defecte, ja que, moltes vegades les imatges d'Internet porten noms complicats, amb numeració i signes que no són fàcils de recordar.  En canvi, si som nosaltres els que els hi posem el nom, ens serà més fàcil la seva posterior cerca entre els nostres fitxers.

Important!

Com podeu veure, les imatges que ens descarreguem d'Internet porten nom. En obrir-se el gestor de fitxers aquest nom apareix seleccionat i per tant no cal fer clic enlloc amb el ratolí. Podeu escriure directament un nom per al vostre fitxer perquè tot aquell text que està subratllat desapareix immediatament quan comencem a escriure.

Si us fixeu amb atenció, no tot està seleccionat. L'extensió del fitxer queda fora de la selecció ja que és una part útil per a molts programes i no convé que l'esborreu.

Un cop posat el nom a la imatge, triem a quina carpeta volem desar-la. Tant si es tracta d'una carpeta existent com d'una carpeta nova creada per nosaltres, el més important és que recordeu que no és suficient tenir-la seleccionada. Cal obrir la carpeta per tal que els fitxers hi vagin a parar a dintre.

Un cop estem a la carpeta desitjada (en aquest cas la carpeta "Imatges"), ja podem prendre el botó "Desar". La finestra es tancarà i continuarem navegant per les imatges amb el navegador. Si pugem a dalt de tot i esborrem la paraula o paraules de cerca anterior, només ens caldrà tornar a escriure una nova cerca i prémer la tecla "Enter".

Important!
El Gestor de fitxers, a la part superior, ens indica el "camí" fins a la carpeta on ens trobem en aquest moment. Comproveu sempre que al final d'aquest "camí" de carpetes hi ha la que nosaltres volem com a destí dels nostres fitxers.

Com que la primera cerca que he fet ha estat d'un ocell, ara cercaré un mamífer, després un rèptil, un peix i, per acabar, un amfibi. Faig una cerca d'aquest estil per tal de reunir un grup d'imatges que es puguin classificar en funció d'un criteri. Vosaltres podeu triar qualsevol altre tema si no us fa gràcia fer-ho d'animals.

Per no haver d'explicar cinc vegades el mateix procediment us deixo a continuació les passes a seguir:

1. Obrim el navegador i anem a l'adreça del nostre cercador preferit.
2. Indiquem al cercador que volem cercar imatges.
3. Escrivim a la barra de cerques la paraula o paraules clau i prenem la tecla "Enter".
4. D'entre totes les imatges fem un sol clic sobre la que més ens interessa per veure-la millor.
5. Amb el punter del ratolí a sobre de la imatge fem clic amb el botó dret (menú contextual).
6. Triem la opció "Anomena i desa la imatge" i deixem anar el ratolí.
7. Escrivim un nom per a la nostra imatge.
8. Agafem un altre cop el ratolí un altre cop el ratolí i naveguem per les carpetes del nostre equip fins a obrir la carpeta on volem desar la imatge.
9. Fem clic al botó "Desa".
10. Tornem al navegador i cerquem una nova imatge.

Un cop ja tenim totes les imatges que volem, ja podem tancar el navegador i obrir el Gestor de fitxers del nostre Sistema. Com que ja hem desat les imatges a la carpeta "Imatges", la cerquem i la obrim.

La següent part de l'exercici consisteix a crear diferents carpetes on desar les imatges en funció del contingut d'aquestes. Hi ha diverses formes de generar carpetes noves dintre d'una altra. Es pot fer des del menú "Fitxer" del gestor (opció nova>nova carpeta) o mitjançant el menú contextual (botó dret del ratolí). Ho farem amb aquest últim, ja que és la opció que menys varia d'un Sistema a un altre.

Col·loquem el punter del ratolí sobre un punt on no hi hagi res, dintre de la finestra i fem clic amb el botó dret del ratolí, tal i com mostra la següent imatge i cerquem la opció que ens permeti crear una carpeta nova.

Deixem anar el ratolí i escrivim el nom que li donarem a la carpeta. Després acceptem amb un clic de ratolí i ja la tindrem creada.

Un cop acceptat el nom, el comportament del Gestor de fitxers pot ser diferent en funció de quin es tracti. N'hi ha que obren directament la carpeta creada i d'altres (cas del Windows)  simplement la col·loquen seguint un determinat ordre dintre de la carpeta on l'hem creat, és a dir que no l'obren però potser desapareix de la nostra vista perquè ha estat endreçada. 

Si s'ha obert la carpeta, anem enrere ja que necessitem estar a la carpeta on tenim desades les imatges.

Tornem enrere en l'arbre de carpetes.

Important!

Moltes vegades els Gestor de fitxers incorporen un botó de creació de carpetes per facilitar aquesta tasca.

Botó per crear una carpeta de Linux Mint.

Botó "Nueva Carpeta" del Windows 7.

Botó "Carpeta Nova" del Windows XP.

  

Un cop creada la carpeta i un altre cop a dins de la carpeta on hi ha les imatges, repeim el procediment de creació d'una carpeta tantes vegades com calgui. En el meu cas he creat una carpeta per a cada tipus d'animal (mamífers, ocells, peixos, rèptils i amfibis).

Ara és el moment d'introduir cada imatge a la seva carpeta corresponent. Ho farem també mitjançant el menú contextual del ratolí, ja que m'interessa que recordeu com s'escriuen les diferents opcions i és la forma més intuïtiva de fer-ho.

Col·loqueu el punter del ratolí a sobre de la icona de la primera imatge i fent servir el botó dret del ratolí obriu el menú contextual i trieu la opció "Retalla". Acte seguit obriu la carpeta de destí fent-hi doble clic a la seva icona. Un cop a dins de la carpeta, feu clic al botó dret del ratolí apuntant a qualsevol espai en blanc de la carpeta i aquest cop trieu la opció "Enganxa".

Aneu enrere i repetiu el mateix procediment per a cada imatge, deixant cadascuna a la seva carpeta.

Retallem la imatge, obrim la carpeta i enganxem la imatge a dins. Tornem enrere i repetim l'operació.

Tot i que hi ha d'altres formes de fer aquesta tasca de classificació és important que domineu aquest procediment per tal que adquiriu pràctica i plena comprensió del funcionament del sistema de carpetes del vostre ordinador.

Espero que ho intenteu i que practiqueu aquest cap de setmana tant llarg. Ja sabeu com podeu contactar amb mi per resoldre qualsevol dubte.

Ens veiem a classe!

Formats d'imatge

Avui intentaré explicar-vos d'una manera senzilla el tema dels formats d'imatge.  Hi ha una sèrie de conceptes que hem de tenir assumits prèviament per poder entendre el que significa decidir-se per emprar un format d'imatge i no pas un altre. Aquests conceptes són: píxel, bit, RGB i profunditat de color.

Comencem per explicar aquell que ens resultarà més fàcil comprendre, el píxel. Un píxel és la unitat mínima de color que un ordinador ens pot mostrar per pantalla. Hem de comprendre que es tracta d'un punt minúscul, d'un color concret que, juntament amb la resta de punts (píxels) de la pantalla formen la imatge.

Com determina l'ordinador quin color ha de tenir aquest píxel? Doncs ben senzill, l'arxiu que conté la imatge li proporciona tota la informació sobre els colors que ha de tenir cada punt de la imatge, així com la seva posició.

La informació sobre cada píxel es dóna en bits, i aquest és el següent concepte que hem de tenir en compte. Els ordinadors fan servir el llenguatge binari, on el bit representa la unitat mínima d'informació. Així un bit per sí sol només pot indicar una d'entre dues possibilitats, per exemple encès o apagat, 0 ó 1. Per tal de poder transmetre dades més complexes, els bits s'agrupen en grups de 8. Cada grup de 8 bits és el que coneixem per byte.

Veiem ara com afecta això al tractament de les imatges.

Per indicar de quin color ha de ser un determinat píxel, es fa servir una combinació de bits, per exemple un byte (en el cas que fem servir una combinació de 8 bits per senyalar de quin color es tracta). Així, si cada bit només pot indicar un valor d'entre dos possibles, quantes combinacions possibles ens poden proporcionar 8 bits.

Veiem-ho amb un exemple:

00000000

00000001

00000011

...

10010100

fins a

11111111

Com que cada posició, cada bit, d'aquest grup pot adoptar dos valors diferents, tenim 2⁸ possibles colors, és a dir que podrem representar un total de 256 colors per a cada píxel.

Quan parlem de profunditat de color, fem referència precisament a la quantitat de bits que podem fer servir per representar un color.

Així, existeix la possibilitat d'afegir més bits d'informació per poder representar encara més colors. Encara que us sembli difícil de creure, en el mòn hi ha més de 256 colors diferents.

Si volem una imatge que contingui més colors, necessitarem afegir-hi més bits i com que aquests "viatgen" en grups de 8 la imatge haurà de tenir una profunditat de 16 bits, el doble de bits que una imatge de profunditat inferior.

Quants colors podrem representar amb 16 bits? Doncs 2¹⁶, 65.536 possibles colors.

Encara existeixen més colors diferents i per tant podem afegir encara més bits d'informació per tal de representar-los. Una profunditat de 24 bits ens permet la possibilitat de representar fins a 16.777.216 colors diferents. Arribats a aquest punt hem de ser conscients que l'ésser humà no és capaç de diferenciar entre tantes tonalitats de color.

Tot i això, existeixen imatges que presenten una profunditat de color de 32 bits, en les quals, l'últim byte (o grup de 8 bits) ja no aporta informació sobre el color sinó que s'utilitza per aportar informació sobre les transparències. Aquest és el cas de les imatges en format PNG.

Ara farem una prova senzilla per veure com són els tres formats d'imatge que hem tractat a classe i com aquests afecten al pes i a la qualitat d'una imatge en concret. Per fer-ho utilitzarem un cop més l'editor d'imatges GIMP.

En primer lloc hem d'obtenir una imatge original. Podem fer una  fotografia amb un dispositiu digital (càmera, mòbil o webcam), o bé escanejar-ne una que tinguem impresa. Una altra possibilitat és descarregar una imatge d'Internet (com he fet jo), però llavors heu de tenir cura amb els drets d'ús que tingui la imatge seleccionada.

La imatge que he triat és la següent:

Imatge extreta de la Wikipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Stormtroopers

Un cop ja tenim la imatge hem d'obrir-la amb l'editor d'imatges. El nostre objectiu serà realitzar un canvi, retallant una figura d'aquesta imatge. Abans hem d'estar segurs que la nostra imatge conté transparència, ja que si no és així tot allò que suprimim a la imatge es tornarà del color de fons assignat per defecte (que acostuma a ser el blanc). Anem al menú "Capes" i triem la opció "Afegeix canal alfa" que apareix quan ens posem a sobre de "Transparència".

A continuació podem seleccionar la part de la imatge que volem conservar amb l'eina que més s'adeqüi a la nostra situació. Com que la silueta que vull preservar és molt irregular triaré l'eina de "selecció lliure".

Un cop hem seleccionat la figura, hem de tenir present que volem retallar allò que l'envolta, per tant haurem d'invertir la selecció- Des del menú "Selecciona" triem la opció "Inverteix". En acabat, premem la tecla suprimir i el resultat serà semblant a aquest:

Ara la zona que envolta la nostra figura està composta per petits quadres blancs i grisos. Es tracta de la senyalització típica que indica que aquesta zona és transparent.

Desarem la imatge com a fitxer propi de Gimp amb l'extensió .xcf. Ja sabeu com es fa, anem al menú "Fitxer" i triem la opció "anomena i desa". Posem nom al document (recordeu que és molt recomanable que això sigui el primer que feu) i escollim un espai entre els nostres fitxers per desar-lo.

Important!
Els fitxers .xcf no són pròpiament fitxers d'imatge, ja que només serveixen per a treballar amb el programa Gimp. Per tant cap usuari que no disposi d'aquest programa podrà obrir el fitxer que conté la nostra imatge.

Tot seguit desarem la imatge en els tres formats que hem après a classe. Comencem pel PNG, que és un format de compressió sense pèrdua. A més admet una profunditat de color que inclou de milions de colors i transparències (canal alfa). Per tant admet profunditats de color de 24 i 32 bits.

Pel tipus de compressió que realitza és un format ideal per a imatges amb colors plans o amb poca variació. No admet el mode de color CMYK, que és el propi de les impressores, és per això que no resulta adequat per a imatges que hagin de ser impreses. 

Anem al menú "Fitxer" i aquest cop triem la opció "Exporta com a..." (o "Export As..."). S'obrirà el corresponent quadre de diàleg on , fent clic a l'apartat "Seleccioneu el tipus de fitxer (per extensió)", apareixeran tots els formats d'imatge amb els que Gimp pot treballar. Només cal triar PNG, que normalment bé marcada per defecte, i exportar.

Quadre de diàleg Exporta la imatge.

La imatge resultat és aquesta:

Imatge en format PNG

La segona imatge la desarem en format GIF, per tant tornarem a fer el mateix però aquesta vegada triarem el format GIF en el quadre de diàleg "Exporta la imatge".

Després d'acceptar fent clic als corresponents apartats, obtindrem una imatge com aquesta:

Imatge en format GIF.

Com podeu apreciar, en tractar-se d'una imatge que conté relativament pocs colors, no es veu gaire diferent que l'anterior. No obstant, si ens fixem amb cura en el contorn veurem que no és tan perfecte i molts dels píxels sembla com si haguessin desaparegut.

La principal diferència entre el format anterior i aquest és la profunditat de color, que només pot ser de 8 bits i per tant fa que la nostra imatge només pugui contenir 256 colors com a màxim. D'altra banda es tracta d'un tipus de fitxer que tampoc té compressió amb pèrdua.

Per tot això, esdevé un format perfecte per a logotips i dibuixos però una mala elecció per desar una fotografia. 

Només vull afegir que l'última versió d'aquest format admet transparències i animacions. 

Important!
Recordeu que quan fem referència a la quantitat de bits per píxel, estem parlant de profunditat de color.

Finalment, desarem la nostra imatge en format JPG. A diferència dels altres dos formats, el JPG presenta compressió amb pèrdua. És a dir que la qualitat de la imatge es veurà afectada, tot i que ens permet ajustar el grau de compressió.

Admet una profunditat de color de 24 bits (8 bits per color, seguint el sistema RGB). Això fa que no deixi cap bit per a realitzar transparències.

Resulta el format més adient per a les fotografies, en especial per aquelles destinades a Internet, especialment per la seva elevada qualitat (en termes de profunditat de color) malgrat que la pèrdua de la compressió que torni les imatges molt lleugeres (ocupen menys espai a la memòria).

El resultat és aquest:

Imatge en format JPG.

La qualitat de la imatge s'apropa més a la del format PNG, però hem perdut la transparència.

Important!
Compressió vol dir que es redueix el nombre de bits del fitxer original i en obrir-lo es torna a reconstruir tot afegint aquells que s'havien extret. Això es fa mitjançant algorismes. En el cas dels fitxers amb format JPG es produeix una pèrdua dels valors originals, ja que el procés de compressió i posterior reconstrucció no permet que totes les dades es recuperin.

Cal assenyalar al seu temps que la pèrdua de qualitat és acumulativa i si la nostra imatge original ja estaba en format JPG tornarà a perdre qualitat. Per tant és millor treballar sobre la imatge original i no anar modificant les imatges prèviament modificades en aquest format.

Arribat a aquest punt comprovarem l'espai que ocupa cadascuna de les imatges que hem creat. Ens situem a la carpeta o directori on es troben i, fent servir el menú contextual (clic amb el botó dret del ratolí a sobre de la icona del fitxer), triem la opció "propietats". Un cop tenim les tres finestres, podem comparar les seves mides a l'apartat "Mida" de la pestanya "General".

Podem observar com la imatge en format GIF (a la dreta) és la més lleugera de totes (296,2 KB), mentre que la més pesada és la de format PNG (4,1 MB, és a dir 4100 KB!!!). Per la seva banda, la imatge en fitxer JPG té una mida més propera a la de l'arxiu GIF (només 305,3 KB).

Espero que us sigui útil. Ens veiem a classe!

Aquesta setmana felicitem al nostre company Pedro per superar amb èxit la prova d'ACTIC. Ara cap al següent nivell!

Font de la imatge original: pics-about-space.com

Gif animat

En base a l'èxit que ha tingut entre vosaltres la classe sobre la creació d'un gif animat, he decidit dedicar-hi una entrada a fi que disposeu d'una guia en cas que volgueu repetir l'"experiment" vosaltres mateixos a casa.

Com sempre, necessitarem cercar i descarregar una imatge que serà la base del nostre treball. Recordeu que des del cercador d'imatges de Google, si premem el botó "més eines" podem realitzar la cerca d'imatge etiquetades com a realització amb canvis" i així no vulneren cap dret d'autor (sempre comprovant la credibilitat de l'autor que l'ha penjat).

Una altra forma d'obtenir una imatge, i no trepitjar els drets d'autor de ningú, és crear-la nosaltres mateixos. Per això podem fer servir qualsevol editor de dibuix. Normalment tots el sistemes operatius incorporen per defecte un editor senzill, per exemple Paint, que normalment ve de sèrie amb el Windows.

Si no, en disposem de cap, sempre podem fer servir un editor on-line com pot ser Slimber, molt semblant a Paint.

En el nostre cas hem fet servir aquesta imatge d'un semàfor, amb els seus tres colors, verd, groc i vermell.

Volem fer una animació molt senzilla, on el semàfor vagi passant de vermell a groc i a verd i torni a començar. Per fer-ho una mica més complert (i bonic) afegirem un text que acompanyi a cadascun dels colors.

La seqüència per tant només tindrà 3 imatges que es superposaran l'una darrere l'altra. El primer pas, per tant, serà fer dues còpies del semàfor, és a dir, duplicar dues vegades la capa que el conté.

A cada capa, "apagarem" els dos llums que han d'estar apagats i deixarem "encès" el llum que correspongui.

Comencem per la capa superior, fem servir una de les eines de selecció per emmarcar el llum que volem "apagar" o "decolorar". Per al nostre exemple, faré servir l'eina de sel·lecció el·líptica (el cercle).

Amb molta cura, fem que el cercle de selecció encaixi amb l'espai que volem seleccionar, és qüestió d'agafar pràctica amb el ratolí, no us preocupeu si no surt perfecte a la primera, és ben normal trigar mentre agafem pràctica.

Com que volem que la primera capa sigui la del semàfor en vermell, començarem per seleccionar el segon color, el groc. Només seleccionarem aquest i després repetirem l'operació sencera amb el verd. Més endavant ja veurem com realitzar una selecció múltiple.

Una forma ràpida de treure color a la nostra selecció és des del menú "color", opció "acoloreix".

La opció que realitza per defecte és restar color i deixar la zona seleccionada d'un color gris, que de vegades pots arribar a semblar absolutament blanc.

Si no ens agrada el resultat, sempre podem fer servir una eina de pintura per tal de canviar el color de la zona seleccionada.

L'avantatge de tenir seleccionat l'espai en aquest cas, és que tant se val quina eina fem servir, que no se sortirà de l'espai delimitat per les línies de selecció.

Sempre podeu fer la prova amb el pinzell. Veureu com per molt que pinteu fora de la zona seleccionada no podeu tacar aquest espai.

Tornem a agafar l'eina de selecció i cliquem a sobre de la zona seleccionada. El quadre de modificació de la zona tornarà a aparèixer. Però aquest cop no volem modificar les mides de la selecció, sinó que volem aprofitar la mateixa forma de la selecció per al cercle verd. podem fer clic al centre de la zona seleccionada i, sense deixar anar el ratolí, arrosseguem cap avall i la forma de la selecció es desplaçarà cap allà a on moguem el ratolí.

Si ens costa molt encertar en l'espai exacte, sempre podem fer servir les fletxes de direcció per traslladar aquest objecte. És a dir, que un espai de selecció, actúa gairebé de la mateixa manera que un objecte més, dintre del nostre espai de treball.

Un cop es troba seleccionada la nova regió, repetim l'operació de descolorir (menú "color", opció "acoloreix" i botó "d'acord").

Ara ja tenim una imatge d'un semàfor on només hi ha un llum vermell "encès", ja que els altres els hem enfosquit per que semblin llums apagades.

Acte seguit, volem treballar amb la imatge de sota, que serà la del semàfor amb el llum groc encès. Hem de controlar dos elements per treballar de manera còmode amb les capes.

Primer, hem de controlar a quina capa en trobem, és adir, quina és la capa seleccionada d'entre el llistat de capes del nostre treball.

En segon lloc, hem de saber que la capa més alta és la que es troba a la vista. Per tant, malgrat que seleccionem la segona capa i comencem a fer-hi modificacions, no les veuríem mentre no pugem la capa seleccionada a la primera posició o "traiem" la visualització de les capes superiors.

Per fer-ho, només cal fer un clic al botó que apareix a l'esquerra de la capa i que es caracteritza per tenir dibuixat un ull. No ens hem d'amoïnar quan la fem servir, ja que no elimina la capa, només la torna invisible a fi que no ens destorbi per treballar amb les altres capes.

És per tant, molt important controlar la visibilitat de les capes així com la necessitat de tenir seleccionada aquella sobre la qual volem aplicar les eines del programa.

Ara que ja estem ben situats a la capa correcta, seguim els mateixos passos anteriors per "acolorir", en aquest cas la llum vermella i verda del nostre semàfor.

Un cop aconseguit, traiem la visibilitat a aquesta segona capa i seleccionem la tercera capa de la llista.

"Acolorim" els colors groc i vermell.

Ja tenim les tres capes, cadascuna amb el semàfor d'un color. És el moment de tornar a activar la visibilitat de totes les capes i canviar el text de les imatges. Tal com hem fet abans, ens anirem desplaçant per les diferents capes eliminant el text original i substituint-lo pel nostre text fet a mida per a cadascuna de les capes.

Primer ens caldrà seleccionar l'espai de la imatge on es troba el text que desitgem esborrar. Utilitzem l'eina de selecció rectangular.

Com que es tracta d'una imatge de format png pot contenir transparències. Si en suprimir apareix un quadre com el de la imatge anterior és que hi ha un "canal alfa" (transparència). Desfem la retallada amb Control + Z y des del menú "Capes", cerquem la opció "Suprimeix el canal alfa". Ara ja no ens haurem de preocupar per les transparències i en suprimir, el fons es quedarà de color blanc.

Ja només cal inserir el text.

Repetim el mateix procediment per a cadascuna de les capes i ja el tenim.

Ara és el moment de donar vida al nostre gif  animat. Per fer-ho anem al menú "Fitxer" i triem la opció "Exportar com a". S'obrirà el gestor de fitxers del nostre sistema (com si fóssim a desar el nostre treball). Si ens fixem bé, apareix una línia de text a mode d'enllaç. Si premem aquest enllaç, s'obrirà un espai amb un llistat que conté tots els formats als quals Gimp pot convertir les imatges. Triem el format GIF de la llista i fem clic a "Acceptar".

En el següent quadre de diàleg, marquem la casella "Com una animació" i dintre de l'apartat "opcions del GIF animat" inserim el temps que ha de passar entre cadascuna de les imatges, tenint en compte que 1000 mil·lisegons són un segon. En el nostre cas he volgut que el semàfor canviï cada 2 segons, per tant he indicat un 2000 per aquest apartat.

Aquí tenim el resultat final.

Resum:

1. Hem triplicat la imatge.
2. A cascuna de les imatges hem "apagat" els llums del semàfor, deixant només un encès.
3. Hem modificat el text a cadascuna de les imatges d'acord amb el color corresponent.
4. Hem exportat la imatge com a GIF
5. Hem indicat que ha de ser un GIF animat i hem especificat els segons que ha de durar cadascuna de les imatges que participen a l'animació.

Espero que us sigui útil. Ens veiem a classe!

Aprofito per afegir un altre gif animat per donar l'enhorabona a la vostra companya Neus, que va superar l'examen d'ACTIC i que és un exemple de constància per a tots nosaltres.

Font de la imatge: pixabay.com

El corrector del navegador (Firefox)

L'altre dia, mentre treballàvem amb el correu web gmail, vàrem comprovar que, en escriure un missatge, el corrector ortogràfic actua automàticament indicant les paraules que presenten alguna errada tot subratllant-les amb una línia de color vermell.

Amb el menú contextual podem veure el llistat de diccionaris que tenim instal·lats al nostre navegador.

Quan naveguem per la xarxa, l'encarregat d'ajudar-nos a escriure correctament és el navegador. Per tant, si volem que ens corregeixi en una altra llengua diferent, és la configuració del navegador la que haurem de modificar.

Cada navegador és diferent, però com que a classe treballem amb Mozilla Firefox, us explicaré com afegir idiomes per a la correcció en aquest navegador.

Imaginem-nos que estem redactant un correu en català i el nostre navegador només té diccionari en castellà. Com és lògic, marcarà tot el text en vermell, ja que el que fan els correctors és comparar les paraules que contenen els seus diccionaris amb aquelles que nosaltres anem inserint. Si hi ha coincidència no succeeix res, però si no es correspon amb cap paraula que continguin ens avisa del possible error. Evidentment, si escrivim en català, les paraules del diccionari castellà no seran coincidents i per tant les marcarà com errònies.

Per tal d'adaptar el corrector a les nostres necessitats hem d'afegir el diccionari català al navegador. Fer-ho és molt senzill. Fem servir el menú contextual (botó dret del ratolí) a sobre del text i veurem que hi ha la opció de "llengües" amb un desplegable on apareixen tots els diccionaris que tenim instal·lats i com a opció final "Afegeix diccionaris...".

Podem veure el llistat de diccionaris instal·lats per a la correcció dels nostres texts quan treballem amb el navegador

Triarem aquesta última i s'obrirà una pestanya amb el llistat de tots els diccionaris disponibles per a Mozilla Firefox.

Pestanya amb el llistat de diccionaris disponibles per a Mozilla Firefox.

Triem "instal·la el diccionari" a l'idioma desitjat i acte seguit una petita finestra ens permetrà iniciar el procés d'instal·lació del diccionari com a complement del navegador.

Podem veure com el català i el castellà estan instal·lats i llestos per a la correcció.

Si aquest sistema ens falla, tenim una altra manera d'instal·lar el diccionari. A través del menú "eines" del navegador, on tenim l'opció "complements".

També podem gestionar els complements del navegador des de la opció "complements" del menú "eines".

S'obrirà una nova pestanya amb un cercador on podem posar l'idioma que volem cercar i ens apareixerà un llistat amb tots els complements que continguin la paraula indicada i un botó amb l'opció instal·lar.

Una vegada hem cercat el complement desitjat (en aquest cas el diccionari castellà) premem el botó "instal·lar". Un cop instal·lat podrem inhabilitar-lo o bé suprimir-lo si ja no ens fa falta.

Aquesta forma és més ràpida i ens permet controlar tots els complements que tenim instal·lats al navegador.

No hem de confondre la incorporació d'un diccionari per a la correcció amb l'idioma amb el qual es presenta el navegador. Si el que volem és que l'aplicació estigui en un altre idioma hem de fer-ho descarregant el "paquet d'idioma" i no pas el diccionari. Però d'això ja en parlarem un altre dia.

Espero que us hagi estat útil.

Ens veiem a classe!

Desplaçament i selecció pel document de text. LibreOffice Writer

Degut a la preocupació d'alguns alumnes per la tendència que s'ha detectat en els exàmens d'ACTIC, cap a preguntes sobre l'editor de text, dedicaré unes poques entrades a repasar els punts més importants a tenir en compte a l'hora de fer servir aquesta eina. Em centraré en l'ús de l'editor de text Writer, que és el que fem servir a classe.

Desplaçament

Per començar, tractarem el tema del desplaçament pel document de text. Obrim Writer i des d'aquest obrim un document de text que tingui vàries pàgines. Situem el cursor de text a l'inici del document.

Document de text obert a LibreOffice Writer.

Si volem desplaçar-nos al final del document, farem servir les tecles Control + Fi, aquesta última situada a les tecles d'edició. Veien com el cursors'ha situat al fina del document esperant que teclegem.

Amb la combinació de tecles Control + Fi, hem portat el cursor de text al final del document.

Per tornar a l'inici del document, només hem de prémer les tecles Control + Inici.

Aquestes dues tecles, Inici i Fi, per sí soles, desplacen el cursor de text cap a l'inici i el final d'una mateixa línia de text.

Una altra forma de desplaçar-nos a través d'un document amb el cursor de text és mitjançant l'ús de les tecles "Av Pàg." i "Re Pàg.". Aquestes, ens traslladaran mitja plana cap avall o cap amunt, respectivament. Aquestes tecles, ens permeten la lectura del text sense saltar-se la visualització de cap línia. Resulten una eina molt útil tant per llegir documents de text com pàgines web.

Tecles "Av pag" i "Re pag".

Per finalitzar amb les tecles que ens són útil en el desplaçament per un document de text, no ens podem oblidar de les tecles de direcció. Cada vegada que premem la fletxa amunt o avall pujarem o baixarem una fila de text i cada vegada que premem dreta o esquerra ens desplaçarem un caràcter en la direcció corresponent.

Realitzar els desplaçament mitjançant el teclat és més còmode quan disposem d'un teclat tradicional però sovint hem de treballar amb ordinador, portàtils que no presenten la disposició típica dels teclats d'edició i ens és més senzill realitzar els desplaçaments mitjançant el ratolí.

Hem de tenir present que l'Scroll no trasllada el cursor de text i haurem de fer clic a l'espai corresponent de text si volem fer-hi afegits o modificacions. Igual succeeix si ens limiten a arrossegar la barra de desplaçament amunt i avall.

La roda del ratolí en diem scroll.

Les fletxes i el botó central
 ens faciliten el desplaçament
 pel document.

La barra de desplaçament
de LibreOffice Writer (esquerra)
i de MS Office Word (dreta),
no són iguals.

Ara bé, hem de tenir present una eina de desplaçament que no apareix a l'editor de text que fem servir a classe però si a la majoria d'editors de text (incloses altres versions del nostre). Em refereixo als botons que apareixen al final de la barra de desplaçament, dues fletxes (amunt i avall) i en el mig un altre botó. Aquest botó central ens permet triar entre quins elements del document volem fer el desplaçament.

Per exemple, si hi fem clic i triem la icona "imatge" del desplegable corresponent, podrem desplaçar-nos d'imatge en imatge prement els botons de les fletxes.

Com sabeu, al nostre LibreOffice Writer no tenim aquest element, però tenim un navegador que fa la mateixa funció. Si ens fixem a la part dreta de la finestra podem desplegar un menú que inclou la opció del navegador (la icona sembla un sol). Aquest navegador ens llistarà els elements de cada tipus que hi hagi al document i ens permetrà anar-hi directament fent-hi doble-clic a sobre. 

Tot i que sembla més complicat que l'anterior, ens permet anar directament a l'element desitjat sense haver de passar per cap altre i això és una avantatge.

El Navegador de LibreOffice Writer 

ens facilita el desplaçament 

de manera directa

 per als diferents elements 

del nostre document.

Gràcies al botó central podem triar
cap a quin tipus d'element
 efectuarem el desplaçament.

El desplegable del navegador s'assembla al menú que surt quan premem el botó central de les fletxes a la barra de desplaçament de Word.

Selecció

Podem combinar els mètodes de desplaçament de teclat que hem vist abans amb l'ús de la tecla Shift per a realitzar seleccions de text.

Per exemple, si volem seleccionar des d'on es troba el cursor de text fins al final de la línia només cal que premem la combinació de tecles Shift + Fi. D'altra banda, si volem seleccionar fins al final del document, faríem servir Shift + Control +Fi.

Per finalitzar, recordeu que per seleccionar tot el document tenim la combinació de tecles Control + a.

D'altra banda, si preferim fer la selecció fent servir el ratolí, cal que coneguem que hi ha formes més eficients que el típic clicar i arrossegar. Així, si fem dos clics a sobre d'una paraula, aquesta quedarà seleccionada. Si en fem tres, seleccionarem una oració i si en fem quatre seleccionarem un paràgraf sencer.

Per acabar, aquí us deixo una taula-resum per tal que puguem repasar el contingut, però recordeu que la millor garantia és practicar-ho tot moltes vegades.

Desplaçaments i selecció mitjançant el teclat
Combinació de tecles	Utilitat
Inici	Ens trasllada el cursor al final de la línia.
Fi	Trasllada el cursor a inici de línia.
Re Pàg	Ens trasllada mitja plana cap amunt.
Av. Pàg	Ens trasllada mitja plana cap avall.
Control + Fi	Ens porta al final del document.
Control + Inici	Ens porta a l'inici del document.
Control + Re Pàg	Ens trasllada a l'inici de la pàgina.
Control + Av Pàg	Ens trasllada al final de la pàgina.
Tecla direcció amunt	Desplaça el cursor de text una fila cap amunt.
Tecla direcció avall	Desplaça el cursor de text una tecla cap avall.
Tecla direcció dreta i tecla esquerra	Desplaçen en cursor de text un caràcter a la dreta i a l'esquerra respectivament.
Shift + qualsevol de les combinacions anteriors	Farà el desplaçament corresponent però seleccionant el text i/o d'altres elements que hi hagi en mig.
Control + a	Selecciona tot el document.
Desplaçament i selecció mitjançant el ratolí
Nombre de clics	Utilitat
Un clic	Posiciona el cursor de text al lloc indicat.
Dos clics	Selecciona una paraula
Tres clics	Selecciona una frase o oració dintre d'un paràgraf.
Quatre clics	Selecciona tot un paràgraf.
Scroll o roda del ratolí	Serveix per desplaçar-se cap amunt o cap avall dintre del document. Si el premem com si fos un botó ens permet realitzar desplaçaments ràpids (a Word).

Espero que us hagi estat útil. 

Ens veiem a classe!