Gif animat

En base a l'èxit que ha tingut entre vosaltres la classe sobre la creació d'un gif animat, he decidit dedicar-hi una entrada a fi que disposeu d'una guia en cas que volgueu repetir l'"experiment" vosaltres mateixos a casa.

Com sempre, necessitarem cercar i descarregar una imatge que serà la base del nostre treball. Recordeu que des del cercador d'imatges de Google, si premem el botó "més eines" podem realitzar la cerca d'imatge etiquetades com a realització amb canvis" i així no vulneren cap dret d'autor (sempre comprovant la credibilitat de l'autor que l'ha penjat).

Una altra forma d'obtenir una imatge, i no trepitjar els drets d'autor de ningú, és crear-la nosaltres mateixos. Per això podem fer servir qualsevol editor de dibuix. Normalment tots el sistemes operatius incorporen per defecte un editor senzill, per exemple Paint, que normalment ve de sèrie amb el Windows.

Si no, en disposem de cap, sempre podem fer servir un editor on-line com pot ser Slimber, molt semblant a Paint.

En el nostre cas hem fet servir aquesta imatge d'un semàfor, amb els seus tres colors, verd, groc i vermell.

Volem fer una animació molt senzilla, on el semàfor vagi passant de vermell a groc i a verd i torni a començar. Per fer-ho una mica més complert (i bonic) afegirem un text que acompanyi a cadascun dels colors.

La seqüència per tant només tindrà 3 imatges que es superposaran l'una darrere l'altra. El primer pas, per tant, serà fer dues còpies del semàfor, és a dir, duplicar dues vegades la capa que el conté.

A cada capa, "apagarem" els dos llums que han d'estar apagats i deixarem "encès" el llum que correspongui.

Comencem per la capa superior, fem servir una de les eines de selecció per emmarcar el llum que volem "apagar" o "decolorar". Per al nostre exemple, faré servir l'eina de sel·lecció el·líptica (el cercle).

Amb molta cura, fem que el cercle de selecció encaixi amb l'espai que volem seleccionar, és qüestió d'agafar pràctica amb el ratolí, no us preocupeu si no surt perfecte a la primera, és ben normal trigar mentre agafem pràctica.

Com que volem que la primera capa sigui la del semàfor en vermell, començarem per seleccionar el segon color, el groc. Només seleccionarem aquest i després repetirem l'operació sencera amb el verd. Més endavant ja veurem com realitzar una selecció múltiple.

Una forma ràpida de treure color a la nostra selecció és des del menú "color", opció "acoloreix".

La opció que realitza per defecte és restar color i deixar la zona seleccionada d'un color gris, que de vegades pots arribar a semblar absolutament blanc.

Si no ens agrada el resultat, sempre podem fer servir una eina de pintura per tal de canviar el color de la zona seleccionada.

L'avantatge de tenir seleccionat l'espai en aquest cas, és que tant se val quina eina fem servir, que no se sortirà de l'espai delimitat per les línies de selecció.

Sempre podeu fer la prova amb el pinzell. Veureu com per molt que pinteu fora de la zona seleccionada no podeu tacar aquest espai.

Tornem a agafar l'eina de selecció i cliquem a sobre de la zona seleccionada. El quadre de modificació de la zona tornarà a aparèixer. Però aquest cop no volem modificar les mides de la selecció, sinó que volem aprofitar la mateixa forma de la selecció per al cercle verd. podem fer clic al centre de la zona seleccionada i, sense deixar anar el ratolí, arrosseguem cap avall i la forma de la selecció es desplaçarà cap allà a on moguem el ratolí.

Si ens costa molt encertar en l'espai exacte, sempre podem fer servir les fletxes de direcció per traslladar aquest objecte. És a dir, que un espai de selecció, actúa gairebé de la mateixa manera que un objecte més, dintre del nostre espai de treball.

Un cop es troba seleccionada la nova regió, repetim l'operació de descolorir (menú "color", opció "acoloreix" i botó "d'acord").

Ara ja tenim una imatge d'un semàfor on només hi ha un llum vermell "encès", ja que els altres els hem enfosquit per que semblin llums apagades.

Acte seguit, volem treballar amb la imatge de sota, que serà la del semàfor amb el llum groc encès. Hem de controlar dos elements per treballar de manera còmode amb les capes.

Primer, hem de controlar a quina capa en trobem, és adir, quina és la capa seleccionada d'entre el llistat de capes del nostre treball.

En segon lloc, hem de saber que la capa més alta és la que es troba a la vista. Per tant, malgrat que seleccionem la segona capa i comencem a fer-hi modificacions, no les veuríem mentre no pugem la capa seleccionada a la primera posició o "traiem" la visualització de les capes superiors.

Per fer-ho, només cal fer un clic al botó que apareix a l'esquerra de la capa i que es caracteritza per tenir dibuixat un ull. No ens hem d'amoïnar quan la fem servir, ja que no elimina la capa, només la torna invisible a fi que no ens destorbi per treballar amb les altres capes.

És per tant, molt important controlar la visibilitat de les capes així com la necessitat de tenir seleccionada aquella sobre la qual volem aplicar les eines del programa.

Ara que ja estem ben situats a la capa correcta, seguim els mateixos passos anteriors per "acolorir", en aquest cas la llum vermella i verda del nostre semàfor.

Un cop aconseguit, traiem la visibilitat a aquesta segona capa i seleccionem la tercera capa de la llista.

"Acolorim" els colors groc i vermell.

Ja tenim les tres capes, cadascuna amb el semàfor d'un color. És el moment de tornar a activar la visibilitat de totes les capes i canviar el text de les imatges. Tal com hem fet abans, ens anirem desplaçant per les diferents capes eliminant el text original i substituint-lo pel nostre text fet a mida per a cadascuna de les capes.

Primer ens caldrà seleccionar l'espai de la imatge on es troba el text que desitgem esborrar. Utilitzem l'eina de selecció rectangular.

Com que es tracta d'una imatge de format png pot contenir transparències. Si en suprimir apareix un quadre com el de la imatge anterior és que hi ha un "canal alfa" (transparència). Desfem la retallada amb Control + Z y des del menú "Capes", cerquem la opció "Suprimeix el canal alfa". Ara ja no ens haurem de preocupar per les transparències i en suprimir, el fons es quedarà de color blanc.

Ja només cal inserir el text.

Repetim el mateix procediment per a cadascuna de les capes i ja el tenim.

Ara és el moment de donar vida al nostre gif  animat. Per fer-ho anem al menú "Fitxer" i triem la opció "Exportar com a". S'obrirà el gestor de fitxers del nostre sistema (com si fóssim a desar el nostre treball). Si ens fixem bé, apareix una línia de text a mode d'enllaç. Si premem aquest enllaç, s'obrirà un espai amb un llistat que conté tots els formats als quals Gimp pot convertir les imatges. Triem el format GIF de la llista i fem clic a "Acceptar".

En el següent quadre de diàleg, marquem la casella "Com una animació" i dintre de l'apartat "opcions del GIF animat" inserim el temps que ha de passar entre cadascuna de les imatges, tenint en compte que 1000 mil·lisegons són un segon. En el nostre cas he volgut que el semàfor canviï cada 2 segons, per tant he indicat un 2000 per aquest apartat.

Aquí tenim el resultat final.

Resum:

1. Hem triplicat la imatge.
2. A cascuna de les imatges hem "apagat" els llums del semàfor, deixant només un encès.
3. Hem modificat el text a cadascuna de les imatges d'acord amb el color corresponent.
4. Hem exportat la imatge com a GIF
5. Hem indicat que ha de ser un GIF animat i hem especificat els segons que ha de durar cadascuna de les imatges que participen a l'animació.

Espero que us sigui útil. Ens veiem a classe!

Aprofito per afegir un altre gif animat per donar l'enhorabona a la vostra companya Neus, que va superar l'examen d'ACTIC i que és un exemple de constància per a tots nosaltres.

Font de la imatge: pixabay.com

Treballem amb Drive

L'altre dia vàrem començar a treballar amb un document compartit mitjançant el Drive de Google. D'aquesta manera hem vist que podem elaborar documents en col·laboració amb la resta de companys.

Recordem les passes que s'han de seguir per accedir al nostre Drive, crear un document de text i compartir-lo amb un altre contacte de Gmail.

Accedim a la nostra unitat del Drive

El primer pas és obrir el navegador i anar a l'adreça del cercador google.com. Fem clic al menú de Google i després cliquem a sobre de la Icona de Drive. S'obrirà una nova pestanya on haurem d'escriure el nostre nom d'usuari i la nostra contrasenya de google (exactament les mateixes dades que emprem per entrar al nostre correu de Gmail).

El menú de Google ens permet accedir
 a tots els serveis que ofereix als seus usuaris.

Un cop autenticats accedim a una pàgina on es mostren tots els documents que tenim desats en aquest núvol. A l'esquerra, una llista d'ubicacions per classificar els nostres documents i a la dreta, els documents que hi ha dintre de la ubicació seleccionada.

Per obrir qualsevol dels documents que hi tenim desats, només cal fer-hi doble clic a sobre. Aquest s'obrirà en una pestanya nova amb l'aplicació adequada al tipus de document que es tracti.

Comencem a treballar amb el document de text

En canvi, si el que volem és crear un document nou, farem un sòl clic al botó "Nou" i del menú que s'obrirà triar el tipus de document que volem generar. Tal i com vam fer a la classe anterior, triarem la opció "document de google". 

La icona de color blau acostuma a indicar que es tracta d'un document de text.

Tots els documents que creem al Drive, així com els canvis que hi realitzem, es desaran de manera automàtica per tal de garantir que no es perden els nostres progressos.

El primer que farem és donar-li nom al document. Ho fem escrivint en l'apartat on s'indica "Document sense títol", tal i com podem apreciar a la següent imatge.

Fem clic en aquest espai per donar-li nom al document.

Un cop fet això, podem començar a redactar el nostre document.

Mentre treballem amb aquest processador de  text, anirem comprovant que presenta determinades limitacions envers els seus homòlegs d'escriptori. De moment és així, però amb el temps aquestes mancances s'han anat reduint i en un futur les diferències es limitaran a les peculiaritats del format en que es presenta el programa. Per ara no ens hem d'amoïnar tant per aquest aspecte, ja que el veritable objectiu que tenim és aprendre les funcions bàsiques d'un processador de text, treballar en col·laboració amb els companys i aprendre el significat i el valor de fer servir el núvol.

Donem permís per editar a un o més companys/es

Un cop ja tenim generat el document estem llestos per donar-hi contingut, és hora de compartir-lo amb els companys per tal que aquests puguin afegir-hi la seva part. Es tracta d'un procediment ben senzill.

Si ens oblidem de posar-hi nom, aquest avís ens recordarà que és necessari posar-hi nom abans de compartir.

A la part superior dreta del programa, just per sobre de la barra de menú, hi tenim un botó amb el text "Compartir". Hi fem clic a sobre i s'obrirà un quadre de diàleg al centre de la pantalla com el que mostrem a continuació:

El procediment de compartir és el mateix que quan afegim correus electrònics quan enviem un email.

En el quadre de text "Compartir amb altres" hem d'introduir l'adreça de correu electrònic del company/a amb el que volem treballar. Podem afegir tants companys com vulguem seguint els mateixos criteris que fem servir per enviar un correu electrònic. Si hem d'introduir adreces noves (que no tenim emmagatzemades a contactes) les hem d'escriure senceres i separades entre elles per un punt y coma ";".

A la dreta del quadre de text tenim un menú desplegable que ens deixa triar entre tres opcions: Pot editar, pot comentar i només lectura.

Com que el nostre cas és el de crear un document de manera conjunta, deixem marcada la opció per defecte. "pot editar". Fem clic al botó "compartir" i ja estarem.

El nostre company rebrà una notificació informant-lo que s'ha compartit un document amb ell. Si té el Drive obert, només ha de fer clic a sobre de la ubicació "compartit amb mi", i apareixeran tots el documents que han estat compartits amb ell, entre els quals, ha d'estar el nostre.

Sempre que aquesta persona es trobi treballant al document, apareixerà a sobre del menú una icona amb el seu "avatar".

Important!

Un avatar és una representació gràfica que s'identifica amb un usuari en concret. Pot tractar-se d'una fotografia, un dibuix o qualsevol imatge amb la qual l'usuari se senti identificat.


Si us fixeu bé, quan entrem a Gmail, si no hem pujat cap fotografia per al nostre perfil, apareix la nostra inicial amb un fons de color. Aquesta imatge és el nostre avatar a Google.

A través d'aquest avatar podem fer servir una eina de xat directe amb el company en qüestió, en cas que necessitem comentar o coordinar qualsevol aspecte sobre la tasca.

Si piquem al botó que apareix a la dreta de l'avatar del company,
apareixerà una petita finestra de xat a la part inferior dreta de la pantalla.

Un altre element que ens revela que un col·laborador està editant el document és que veurem que apareix el seu nom a sobre d'un cursor de text d'un altre color que apareix només quan un altre editor del document està inserint text.

Descarreguem el document al nostre ordinador

Un cop hem realitzat la tasca comuna, hem de considerar dues possibilitats:

• La primera és la de deixar de compartir el document amb el company o companys. Com que hem permès que aquest editi amb nosaltres , en tallar el vincle, el document no desapareixerà de la seva unitat de Drive. L'únic que succeirà és que els canvis que nosaltres hi continuem realitzant ja no es veuran reflectits en el document d'aquest així com els canvis que realitzi el company en el seu document tampoc es veuran reflectits en el nostre.. És a dir, que a partir de llavors esdevenen dos documents independents ja que el vincle que els unia ha desaparegut.

• La segona possibilitat que hem de considerar és la de descarregar el fitxer al nostre ordinador. Això acostuma a ser convenient quan volem aplicar-hi millores que només ens permet el nostre editor de text, és a dir, efectes o eines que l'editor del Drive no ens permet realitzar.

Si volem descarregar el document al nostre equip haurem de pensar quin és el format que més ens convé en base a l'editor de text que tenim i en base al motiu pel qual volem descarregar-nos el document.

El procediment per descarregar-nos el document és el següent:

1. Anar al menú Fixer.
2. Posar el cursor del ratolí a sobre de l'opció "Baixar com a...".
3. Del desplegable que s'obrirà cap a la dreta, triar el format que més s'avingui a les nostres necessitats.

El meu consell és que si teniu MS Word instal·lat al vostre ordinador, trieu la primera opció que ens ofereix, Microsoft Word (.docx), mentre que si estem treballant a classe o feu servir OpenOffice o LibreOffice, trieu la segona opció, Format OpenDocument (.odt).

Recordeu que, si l'ordinador no ens demana posar-hi nom i triar on desar el document (Anomena i desa/Guardar como), vol dir que el document ha anat a parar a la carpeta de Baixades (Descargas/Downloads), que és la carpeta que fan servir, per defecte, els navegadors per desar tot allò que ens descarreguem d'Internet.

Un cop descarregat, només cal que aneu a la carpeta on l'heu desat i obriu el document fent-hi doble clic a la seva icona. El procesador de textos que tingueu instal·lat per defecte l'obrirà i podreu continuar treballant en el vostre text.

Espero que us hagi estat útil.

Ens veiem a clase!

El corrector del navegador (Firefox)

L'altre dia, mentre treballàvem amb el correu web gmail, vàrem comprovar que, en escriure un missatge, el corrector ortogràfic actua automàticament indicant les paraules que presenten alguna errada tot subratllant-les amb una línia de color vermell.

Amb el menú contextual podem veure el llistat de diccionaris que tenim instal·lats al nostre navegador.

Quan naveguem per la xarxa, l'encarregat d'ajudar-nos a escriure correctament és el navegador. Per tant, si volem que ens corregeixi en una altra llengua diferent, és la configuració del navegador la que haurem de modificar.

Cada navegador és diferent, però com que a classe treballem amb Mozilla Firefox, us explicaré com afegir idiomes per a la correcció en aquest navegador.

Imaginem-nos que estem redactant un correu en català i el nostre navegador només té diccionari en castellà. Com és lògic, marcarà tot el text en vermell, ja que el que fan els correctors és comparar les paraules que contenen els seus diccionaris amb aquelles que nosaltres anem inserint. Si hi ha coincidència no succeeix res, però si no es correspon amb cap paraula que continguin ens avisa del possible error. Evidentment, si escrivim en català, les paraules del diccionari castellà no seran coincidents i per tant les marcarà com errònies.

Per tal d'adaptar el corrector a les nostres necessitats hem d'afegir el diccionari català al navegador. Fer-ho és molt senzill. Fem servir el menú contextual (botó dret del ratolí) a sobre del text i veurem que hi ha la opció de "llengües" amb un desplegable on apareixen tots els diccionaris que tenim instal·lats i com a opció final "Afegeix diccionaris...".

Podem veure el llistat de diccionaris instal·lats per a la correcció dels nostres texts quan treballem amb el navegador

Triarem aquesta última i s'obrirà una pestanya amb el llistat de tots els diccionaris disponibles per a Mozilla Firefox.

Pestanya amb el llistat de diccionaris disponibles per a Mozilla Firefox.

Triem "instal·la el diccionari" a l'idioma desitjat i acte seguit una petita finestra ens permetrà iniciar el procés d'instal·lació del diccionari com a complement del navegador.

Podem veure com el català i el castellà estan instal·lats i llestos per a la correcció.

Si aquest sistema ens falla, tenim una altra manera d'instal·lar el diccionari. A través del menú "eines" del navegador, on tenim l'opció "complements".

També podem gestionar els complements del navegador des de la opció "complements" del menú "eines".

S'obrirà una nova pestanya amb un cercador on podem posar l'idioma que volem cercar i ens apareixerà un llistat amb tots els complements que continguin la paraula indicada i un botó amb l'opció instal·lar.

Una vegada hem cercat el complement desitjat (en aquest cas el diccionari castellà) premem el botó "instal·lar". Un cop instal·lat podrem inhabilitar-lo o bé suprimir-lo si ja no ens fa falta.

Aquesta forma és més ràpida i ens permet controlar tots els complements que tenim instal·lats al navegador.

No hem de confondre la incorporació d'un diccionari per a la correcció amb l'idioma amb el qual es presenta el navegador. Si el que volem és que l'aplicació estigui en un altre idioma hem de fer-ho descarregant el "paquet d'idioma" i no pas el diccionari. Però d'això ja en parlarem un altre dia.

Espero que us hagi estat útil.

Ens veiem a classe!

Desplaçament i selecció pel document de text. LibreOffice Writer

Degut a la preocupació d'alguns alumnes per la tendència que s'ha detectat en els exàmens d'ACTIC, cap a preguntes sobre l'editor de text, dedicaré unes poques entrades a repasar els punts més importants a tenir en compte a l'hora de fer servir aquesta eina. Em centraré en l'ús de l'editor de text Writer, que és el que fem servir a classe.

Desplaçament

Per començar, tractarem el tema del desplaçament pel document de text. Obrim Writer i des d'aquest obrim un document de text que tingui vàries pàgines. Situem el cursor de text a l'inici del document.

Document de text obert a LibreOffice Writer.

Si volem desplaçar-nos al final del document, farem servir les tecles Control + Fi, aquesta última situada a les tecles d'edició. Veien com el cursors'ha situat al fina del document esperant que teclegem.

Amb la combinació de tecles Control + Fi, hem portat el cursor de text al final del document.

Per tornar a l'inici del document, només hem de prémer les tecles Control + Inici.

Aquestes dues tecles, Inici i Fi, per sí soles, desplacen el cursor de text cap a l'inici i el final d'una mateixa línia de text.

Una altra forma de desplaçar-nos a través d'un document amb el cursor de text és mitjançant l'ús de les tecles "Av Pàg." i "Re Pàg.". Aquestes, ens traslladaran mitja plana cap avall o cap amunt, respectivament. Aquestes tecles, ens permeten la lectura del text sense saltar-se la visualització de cap línia. Resulten una eina molt útil tant per llegir documents de text com pàgines web.

Tecles "Av pag" i "Re pag".

Per finalitzar amb les tecles que ens són útil en el desplaçament per un document de text, no ens podem oblidar de les tecles de direcció. Cada vegada que premem la fletxa amunt o avall pujarem o baixarem una fila de text i cada vegada que premem dreta o esquerra ens desplaçarem un caràcter en la direcció corresponent.

Realitzar els desplaçament mitjançant el teclat és més còmode quan disposem d'un teclat tradicional però sovint hem de treballar amb ordinador, portàtils que no presenten la disposició típica dels teclats d'edició i ens és més senzill realitzar els desplaçaments mitjançant el ratolí.

Hem de tenir present que l'Scroll no trasllada el cursor de text i haurem de fer clic a l'espai corresponent de text si volem fer-hi afegits o modificacions. Igual succeeix si ens limiten a arrossegar la barra de desplaçament amunt i avall.

La roda del ratolí en diem scroll.

Les fletxes i el botó central
 ens faciliten el desplaçament
 pel document.

La barra de desplaçament
de LibreOffice Writer (esquerra)
i de MS Office Word (dreta),
no són iguals.

Ara bé, hem de tenir present una eina de desplaçament que no apareix a l'editor de text que fem servir a classe però si a la majoria d'editors de text (incloses altres versions del nostre). Em refereixo als botons que apareixen al final de la barra de desplaçament, dues fletxes (amunt i avall) i en el mig un altre botó. Aquest botó central ens permet triar entre quins elements del document volem fer el desplaçament.

Per exemple, si hi fem clic i triem la icona "imatge" del desplegable corresponent, podrem desplaçar-nos d'imatge en imatge prement els botons de les fletxes.

Com sabeu, al nostre LibreOffice Writer no tenim aquest element, però tenim un navegador que fa la mateixa funció. Si ens fixem a la part dreta de la finestra podem desplegar un menú que inclou la opció del navegador (la icona sembla un sol). Aquest navegador ens llistarà els elements de cada tipus que hi hagi al document i ens permetrà anar-hi directament fent-hi doble-clic a sobre. 

Tot i que sembla més complicat que l'anterior, ens permet anar directament a l'element desitjat sense haver de passar per cap altre i això és una avantatge.

El Navegador de LibreOffice Writer 

ens facilita el desplaçament 

de manera directa

 per als diferents elements 

del nostre document.

Gràcies al botó central podem triar
cap a quin tipus d'element
 efectuarem el desplaçament.

El desplegable del navegador s'assembla al menú que surt quan premem el botó central de les fletxes a la barra de desplaçament de Word.

Selecció

Podem combinar els mètodes de desplaçament de teclat que hem vist abans amb l'ús de la tecla Shift per a realitzar seleccions de text.

Per exemple, si volem seleccionar des d'on es troba el cursor de text fins al final de la línia només cal que premem la combinació de tecles Shift + Fi. D'altra banda, si volem seleccionar fins al final del document, faríem servir Shift + Control +Fi.

Per finalitzar, recordeu que per seleccionar tot el document tenim la combinació de tecles Control + a.

D'altra banda, si preferim fer la selecció fent servir el ratolí, cal que coneguem que hi ha formes més eficients que el típic clicar i arrossegar. Així, si fem dos clics a sobre d'una paraula, aquesta quedarà seleccionada. Si en fem tres, seleccionarem una oració i si en fem quatre seleccionarem un paràgraf sencer.

Per acabar, aquí us deixo una taula-resum per tal que puguem repasar el contingut, però recordeu que la millor garantia és practicar-ho tot moltes vegades.

Desplaçaments i selecció mitjançant el teclat
Combinació de tecles	Utilitat
Inici	Ens trasllada el cursor al final de la línia.
Fi	Trasllada el cursor a inici de línia.
Re Pàg	Ens trasllada mitja plana cap amunt.
Av. Pàg	Ens trasllada mitja plana cap avall.
Control + Fi	Ens porta al final del document.
Control + Inici	Ens porta a l'inici del document.
Control + Re Pàg	Ens trasllada a l'inici de la pàgina.
Control + Av Pàg	Ens trasllada al final de la pàgina.
Tecla direcció amunt	Desplaça el cursor de text una fila cap amunt.
Tecla direcció avall	Desplaça el cursor de text una tecla cap avall.
Tecla direcció dreta i tecla esquerra	Desplaçen en cursor de text un caràcter a la dreta i a l'esquerra respectivament.
Shift + qualsevol de les combinacions anteriors	Farà el desplaçament corresponent però seleccionant el text i/o d'altres elements que hi hagi en mig.
Control + a	Selecciona tot el document.
Desplaçament i selecció mitjançant el ratolí
Nombre de clics	Utilitat
Un clic	Posiciona el cursor de text al lloc indicat.
Dos clics	Selecciona una paraula
Tres clics	Selecciona una frase o oració dintre d'un paràgraf.
Quatre clics	Selecciona tot un paràgraf.
Scroll o roda del ratolí	Serveix per desplaçar-se cap amunt o cap avall dintre del document. Si el premem com si fos un botó ens permet realitzar desplaçaments ràpids (a Word).

Espero que us hagi estat útil. 

Ens veiem a classe!

Gestionar els contactes de gmail

Aquesta entrada està destinada especialment als meus alumnes del curs de "Gestió d'arxius", ja que treballarem amb el correu gmail i és molt recomanable que realitzeu un grup per poder treballar tots a classe.

Per tal de fer servir de manera eficient el nostre correu electrònic i aprofitar al màxim les eines que aquest ens ofereix hem d'acostumar-nos a gestionar els nostres contactes de correu i no desentendre'ns, com fem a la majoria de casos, confiant que amb la memorització automàtica de les adreces n'hi ha prou.

Com ja sabeu, quan enviem un correu des del nostre compte de gmail, només hem d'escriure l'adreça completa del destinatari la primer a vegada.

Si tornem a escriure un missatge nou a la mateixa persona, només cal que comencem a escriure el seu nom o el de la seva adreça per que el programa ens llisti les adreces coincidents amb els caràcters inserits. D'aquesta manera amb un simple clic o prement la tecla Enter, l'adreça triada s'insereix automàticament, estalviant-nos temps.

Però com us dic sempre, tot esta desat en alguna banda. On desa gmail aquestes adreces? Doncs a contactes.

I on es troba aquest apartat? Fixeu-vos a dalt de tot, per sobre del boto redacta. La paraula Google te al costat una petita fletxa que ens indica que hi ha un desplegable. Si hi fem clic a sobre, el menú resultant ens ofereix tres opcions i una d' elles es "contactes".

El menú desplegable de Gmail ens porta a aquelles pestanyes que ens fan la funció tan d'agenda, com d'agenda de contactes.

La triem i de sobte el navegador ens obre una nova pestanya. Ara podem veure un llistat amb totes les adreces de correu que el correu ha anat memoritzant per nosaltres.

Si volem afegir un contacte de correu nou, es en aquest apartat on ho hem de fer, ja que ens permetrà desar no només el nom i el correu del contacte, sinó que, a mes ens permet emmagatzemar d'altres dades d'utilitat com el numero de telèfon, l'empresa a la qual pertany, etc. Es a dir, la pestanya de contactes compleix perfectament les funcions d'una agenda de contactes.

Per provar, podeu afegir-me com a contacte.

Aquesta icona situada a baix a la dreta és la que ens permet afegir un contacte nou.

Important!

Com podeu veure tindreu contactes de correu que apareixen amb nom i cognoms sense que vosaltres hàgiu fet res. Normalment gmail registra automàticament aquestes dades quan fa la memorització automàtica. Això si, només ho fa amb aquells contactes de correu que també son gmail. Per tant aquells contactes amb altre tipus d'adreces com poden ser yahoo o outlook apareixeran amb els camps de nom i cognoms en blanc.

Un altre detall en el que ens hem de fixar es que també queden memoritzades les adreces de correu equivocades. d'aquelles vegades que hem volgut enviar un missatge a algú i no hem escrit correctament la seva adreça. Una pista per saber que son adreces equivocades es que, malgrat siguin contactes de gmail, no hi figura el nom de la persona. En conclusió, si es gmail i no te nom, podem esborrar el contacte amb seguretat, ja que de ben segur, no correspon al de cap persona.

Moltes vegades ens veiem en la necessitat d'enviar el mateix correu a molts contactes a la vegada. El correu de gmail ens proporciona una solució per no haver d'estar inserint el contactes d'un en un. Es tracta dels grups de correu. Des de la pestanya de contactes només cal seleccionar tots aquells contactes que volem incloure dins del mateix grup. Per exemple, podem triar tots els correus dels nostres familiars per fer un grup que anomenarem "Família" o en el meu cas, un grup amb tots els alumnes, "Alumnes". Vosaltres podeu fer la prova seleccionant tots els correus dels vostres companys de classe i el meu. El podeu anomenar 'curs nom_entitat 2015-16".

Icona per a la gestió dels grups de correu.

Un cop seleccionats els contactes, veureu que al menú superior hi apareix un seguit d'opcions que abans no hi eren, entre les quals hi ha la de crear un grup. Un cop triada aquesta, s'obrirà un espai per que inserim el nom del nostre grup.

Quan fem clic a la icona de grups, ens apareix el llistat de grups que ja tenim prèviament creats i la opció de crear un nou grup, per afegir el nostre contacte o contactes.

Tornem a la pestanya del correu i comencem a redactar un correu nou. Ara quan ens situem a l'espai dels destinataris, en comptes de començar a escriure cadascuna de les adreces, comencem a escriure el nom del grup. Quan el programa ens llista el grup i el marquem, automàticament s'insereixen totes les adreces del grup.

Quan creem un nou grup, només cal escriure el seu no en aquest diàleg.

Ara anem un pas mes endavant, aquest cop, creem un grup de correu mes restringit. Per exemple, si heu fet el grup de la classe, creeu-ne un altre on no hi sigui jo. Es a dir, un grup de companys de classe. Entreu a la zona de contactes com ho heu fet abans i seleccioneu els contactes dels companys. Creeu un grup anomenat 'Companys de Classe'.

Proveu que el grup funciona quan escriviu un correu.

Ara sabeu que qualsevol contacte pot formar part de mes d'un grup, ja que els vostres companys estan a dos grups diferents.

L'últim que ens queda per fer es practicar intercanviant missatges fent servir el grup. Recordeu que per contestar a un correu que ha estat enviat a mes d'una persona hem de triar la opció 'contestar a tots' si volem que tots els implicats a la conversa rebin la nostra resposta. Si no ho indiquem així, l'únic que la rebrà serà l'autor del missatge original. 

Espero que us hagi estat d'utilitat!

Fins aviat!