dimarts, 13 de juny del 2017

Les parts del navegador


Bon dia, bona tarda o bona nit!

El navegador és l’eina que fem servir per cercar continguts per Internet. És per aquest motiu que es fa necessari adquirir uns coneixements mínims sobre el seu ús i com personalitzar-lo per treure’n el màxim profit.

Fem per tant un ràpid repàs a tot allò que vàrem aprendre a classe sobre aquesta aplicació en la seva versió d’escriptori.

El Les aplicacions que fem servir en els ordinadors de sobretaula s'anomenen aplicacions d'escriptori.

Per fer aquest repàs he fet servir el navegador Mozilla Firefox ja que és el que fem servir habitualment a les classes. Tot i això, he volgut afegir algunes imatges de Google Chrome, ja que és el més utilitzat pels usuaris d’Internet a nivell mundial.

Les parts del navegador


La part fonamental del navegador és la barra d’adreces. Es tracta d’un espai on escrivim l’adreça de la pàgina web que volem visitar.

Important!

Les adreces de les pàgines web s’anomenen URL.

D’igual forma que la resta de programes d’escriptori disposa d’una barra de menú amb els menús següents: Fitxer, Visualitza, Historial, Adreces d’interès, Eines i Ajuda.

Sovint aquesta barra es troba amagada. Per poder-la mostrar col·loqueu el ratolí a l’alçada de la pestanya (però fora d’aquesta) com mostra la següent imatge i obriu el menú contextual (amb el botó dret del ratolí).

Quan fem clic a la opció "barra de menú" del desplegable fem aparèixer el menú. Sempre podem tornar a desmarcar-la si no volem que aquest menú estigui visible.


Apareixerà la opció Barra de menú. Apareixerà la opció «Barra de menú». Si la marquem, aquest menú apareixerà per sobre de la pestanya. En cas que estigui marcada i no volem que es mostri la barra de menús, només cal que el desmarquem amb un sol clic.

A banda d’aquest menú, els navegadors actuals compten amb un menú diferent situat a l’esquerra, a l’alçada de la barra d’adreces. Representat per tres ratlles o punts, aquest menú conté les opcions que es fan servir amb més freqüència.

Just abans d’aquest menú hi ha diferents botons amb diferents utilitats, tots ells conformen la barra d’eines.

El botó amb el dibuix d'una casa serveix per tornar a la pàgina d’inici del navegador.
 

Important!

La pàgina d’inici del navegador és aquella que es mostra quan obrim el programa. 

Aquesta pàgina es pot canviar per una del nostre interès. Molta gent fa que el cercador Google sigui la seva pàgina d’inici. Per això s’ha d’escriure www.google.es a l’apartat corresponent.

D’aquesta manera cada cop que obrim el navegador anirem a Google.es i cada vegada que pitgem el botó d’inici també.

Botó d'inici del navegador.


Un altre botó a destacar d’aquesta barra d’eines és el de memorització d’adreces. Amb el símbol d’una estrella, s’hi fem clic a sobre desarà en una llista d’adreces d’interès la pàgina en la qual ens trobem.

Fixem-nos ara en les opcions que ens ofereix aquesta estrella.

Podem fer que el nostre navegador memoritzi les adreces que visitem i fins i tot desar en una barra les que fem servir més habitualment per a la nostra comoditat.
Just a sota de la barra d’adreces, hi ha una barra anomenada barra de marcadors o barra d’adreces d’interès. Quan memoritzem l’adreça d’una pàgina web, per poder-hi accedir de forma més ràpida i còmoda, afegim aquesta adreça a la barra de marcadors, on apareixerà un botó amb el nom del web. Només serà necessari fer-hi clic a sobre i immediatament el navegador ens portarà cap aquella adreça.

Exemple de barra de marcadors amb l'adreça d'aquest bloc memoritzada.

Un altre element que cal dominar del navegar són les pestanyes. Les pestanyes del navegador ens permeten tenir obertes moltes pàgines web sense tenir que obrir més finestres.

Fixeu-vos bé en la imatge següent on hi ha un exemple de les pestanyes de Firefox i de Chrome.

Pestanyes del Google Chrome.
Pestanyes del Mozilla Firefox.


Recordeu que per tancar una pestanya heu de prémer la x. Si en voleu obrir una de nova, només hem de prémer el botó del costat, que normalment conté el signe + o bé un petit quadre.


Important!

Per canviar de pestanya hem de senyalar-la amb el ratolí i fer-hi clic. Apunteu bé, ja que si premeu la x en comptes d’anar-hi l’ estaríeu tancant.

Si només teniu una pestanya oberta i les tanqueu, estareu tancant tot el programa.

Per acabar amb les parts del navegador tenim el camp de treball, que és l’espai on es mostren els continguts de les pàgines web.

Modificar la pàgina d’inici


Per determinar quina voleu que sigui la primera pàgina que aparegui quan obriu el navegador heu de cercar el menú «Preferències».

Un cop seleccionat s’obrirà un quadre de diàleg amb diversos apartats. Per triar la pàgina d’inici heu de situar-vos a l’apartat general.

Podem trobar les preferències al menú de dalt.
El menú de la dreta del navegador també ens permet accedir a les preferències.
Des d'aquí podem configurar moltes característiques del nostre navegador. Una d'elles és la pàgina d'inici.

Aquí podreu escriure la url de la pàgina que us interessi.

Una altra forma de fer-ho és anar primer a la pàgina desitjada i després obrir aquest menú. Llavors només heu de marcar el botó «pàgina actual».

Personalitzar la barra de marcadors


Un cop ja hem aconseguit que el nostre navegador s’obri per la pàgina que nosaltres volem ara és el moment d’afegir les pàgines que fem servir més sovint a la barra de marcadors o adreces d’interès. D’aquesta manera les podrem visitar amb un sol clic.

Faré la prova amb aquesta mateixa pàgina.

Primer introdueixo l'adreça de la web a la barra d'adreces.

Escrivim l'adreça del web on volem anar.
Un cop a la pàgina faig clic a l'estrella per tal que s'obri el corresponent quadre de diàleg. Aprofitem per modificar el nom per defecte de la pàgina per tal que aquest sigui més curt. 

Inserim un nom pel web que serà el que apareixerà al botó de la barra de marcadors.


Abans de desar l'adreça obrim el desplegable i seleccionem "la barra de marcadors" com a destí.

Un cop acceptem apareixerà un botó nou amb el nom de l'adreça a la barra de marcadors.

Tornem a la pàgina d'inici i fem servir el nou botó de la barra per comprovar com arribem de nou a aquesta pàgina.

Continuem cercant pàgines d'utilitat i les anem afegint a la nostra barra de marcadors.

Si volem suprimir un d'aquests botons, perquè ja no ens interessa visitar tan sovint una pàgina, només hem de situar-nos a sobre del botó amb el ratolí i fer servir el menú contextual (botó dret del ratolí) i seleccionar la opció "suprimir".

Podem eliminar qualsevol botó de la barra de marcadors mitjançant el menú contextual (botó dret del ratolí).

Usuaris i contrasenyes

Quan naveguem per Internet és habitual que ens haguem de registrar en algun servei web per poder-lo fer servir. Llavors és quan, amb nom d'usuari i contrasenya, el navegador s'ofereix a memoritzar aquesta informació per que no haguem d'escriure-la cada cop que visitem aquest espai. És una comoditat amb la qual hem de ser prudents.

Què hem de tenir en compte a l'hora de deixar que el navegador memoritzi les nostres contrasenyes?

En primer lloc cal que us feu el càrrec que, és molt probable que, si deixeu que la contrasenya sigui gestionada pel navegador, us oblideu de quina era.

Quan fem servir el nostre ordinador personal no hi ha gaire problema amb això però, arribat el moment, quan vulgueu accedir-hi des d'una altra banda (per exemple des de l'ordinador de la classe), no podreu fer-ho perquè us haureu oblidat i no hi ha cap altra forma de recuperar el compte sense haver de canviar la contrasenya per una de nova.

També hem de tenir en compte que la contrasenya és memoritzada pel navegador i no pas per cap altre programa. Si decidim canviar de navegador i volem que aquest també tingui totes les adreces i contrasenyes memoritzades, existeix la possibilitat que aquesta informació es traspassi d'un navegador a un altre. Això que és un altre avantatge i comoditat d'altra banda ens ha de posar en alerta. Si aquesta informació es pot transmetre pot ser interceptada per algun tipus de malware.


Important!

Si no esteu fent servir el vostre propi ordinador o si aquest és d'ús compartit, mai deixeu que es memoritzin les contrasenyes. D'aquesta manera evitarem que qualsevol altre pugui accedir als nostres comptes d'Internet.


Ara que ja sabeu com aprofitar millor el vostre navegador només cal que l'ajusteu a les vostres necessitats.

En aquesta barra de marcadors hem afegit les adreces del correu web Gmail, el cercador Google i la xarxa social Facebook.

Espero que en tragueu profit i que us hagi estat fàcil de seguir. No us esteu d'enviar-me els vostres dubtes.

Ens veiem a classe!


diumenge, 14 de maig del 2017

grups de correu

Bon dia, ona tarda o bona nit!

Aquest cop vull aprofitar per recordar-vos una part sovint oblidada però molt important per facilitar-nos l'ús del correu electrònic. Crearé pas a pas un grup de correu amb Gmail i després faré la mateixa operació amb Outlook (hotmail) perquè en veieu les diferències. Comencem per definir què és un grup de correu.

Un grup de correu és un llistat d'adreces de correu que per a nosaltres mantenen un nexe comú. Per exemple podem agrupa tots els contactes de correu de familiars. Després fer un altre grup amb tots els contactes dels companys de feina...

Gmail


Comencen visitant el nostre compte de Gmail. Una vegada estem a dins del nostre correu fixem-nos en la paraula Gmail que hi ha situada just a sobre del botó redactar.

A dalt a l'esquerra tenim un menú amb el nom de Gmail.

Una de les seves opcions ens portarà a la pàgina on queden emmagatzemats tots els nostres contactes.

A la dreta d'aquesta paraula hi ha una petita fletxa que ens indica que hi ha un menú desplegable en aquest punt. En fer-hi clic apareixerà un llistat amb tres opcions. Una d'aquestes és "Contactes". Triem la opció i arribarem a una pàgina pensada únicament i exclusivament per gestionar els nostres contactes de correu.

En aquesta pàgina hi haurà tots els nostres contactes. Això inclou totes les adreces de correu que Gmail hagi memoritzat automàticament per a nosaltres.


Important!

Si és la primera vegada o fa fa molt de temps que no hi entrem és molt probable que ens apareguin missatges explicatius sobre la secció de contactes. Hem d'atendre primer a aquests missatges per poder continuar amb els contactes.

Les targetes de contacte combinen la informació que tens d'una persona amb la informació de contacte que aquesta persona ha compartit.

Els contactes duplicats queden ocults. És molt fàcil revisar i combinar els contactes duplicats en una sola llista ben organitzada.

Independentment de com utilitzis Google, ara tots els teus contactes s'han col·locat en un sol lloc.

Finalment només cal fer clic a "Entesos" o a la creu si volem començar clicant algun contacte.



El correu de Gmail es troba en constant evolució i és molt habitual que ens trobem amb petits canvis de tant en tant o fins i tot canvis molt rellevants. L'aspecte actual de la plana de contactes no és del tot del meu gust. Per sort, encara hi ha la opció de visualitzar aquesta pàgina amb el  seu aspecte antic.

Per canviar l'aspecte ens fixarem en el llistat de l'esquerra de la pantalla. L'última opció és la que ens ho permet.

Només cal fer clic a sobre d'aquesta opció i tornarem a la versió antiga dels contactes de Gmail.

Un cop a la versió antiga procedim a crear el primer grup de correu. Com succeeix sovint amb les eines informàtiques podem crear el grup i després afegir-hi el contactes que en seran membres o podem fer-ho a l'inrevés, cercant primer els contactes i després crear un grup per a ells. De totes maneres sempre estarem a temps de d'afegir-ne o de treure'n.

Per tal que ho veiem de la forma més ampla possible crearé un grup a partir de la selecció del primer contacte i després  cercaré i afegiré la resta de components d'aquest grup.

Si no voleu treballar amb la versió antiga, només heu de saber que els anomenats grups han passat a dir-se "Etiquetes". La idea és la mateixa i el seu ús també.

Si feu servir la versió moderna, dels grups se'n diu "etiquetes".


És molt habitual que no ens apareguin tots els nostres contactes en una sola llista. Normalment no ens molestem en editors ni introduir les dades dels contactes amb els quals ens comuniquem. Ni tan sols ho fem amb els contactes més habituals. Això és perquè deixem la configuració de Gmail per defecte. D'aquesta manera, els contactes són conservats a la memòria per defecte en un llistat sense cap mena de criteri anomenat "altres contactes".

Si cerquem a d' "Altres contactes", apareixeran tots aquells que I ha memoritzat de manera automàtica.

De totes maneres, si no trobem un dels contactes sempre podem cercar-lo a través de la barra de cerques corresponent.

La barra de cerques ens permet cercar qualsevol contacte si la nostra llista és massa llarga.
Tant si seleccionem el contacte en un llistat com si l'obrim per veure la seva informació, a la part superior apareixeran noves opcions que abans no hi eren. D'entre aquestes hi ha la de grups.

Icona de grups.

Aquesta opció ens permetran tant crear un nou grup per afegir-hi el contacte o contactes com afegir-lo/s a un i més d'un grup ja existent.

De la icona de grups han de sortir tots els grups que ja tenim creats i una opció per crear-ne un de nou. Amb un vist quedaran marcats tots els grups als quals pertany el contacte o contactes que hem seleccionat.

En triar la opció per crear un grup apareixerà un quadre de text on podrem escriure el nom d'aquest i en acceptar, el grup ja estarà creat.

Tots els grups que creem s'afegeixen automàticament al menú de l'esquerra. 

En aquest cas, s'ha creat un grup o etiqueta anomenat "Família". Com podeu veure només té un contacte afegit.


Important!


Penseu que un mateix contacte pot estar a diferents grups. Els grups només són llistats de contactes que comparteixen un nexe en comú que hem decidit nosaltres mateixos. Per exemple, si jo tinc dos grups d'alumnes, els de TIC i els de Presentacions, però hi ha un alumne que fa totes dues classes, aquest haurà d'estar a tots dos grups de correu. 

El contacte seleccionat en aquest exemple pertany a tres grups diferents: Els meus contactes, Presentacions i Revista Alumnes Collblanc.



Continuem afegint la resta de contactes al grup i un cop el tenim complet ja podem tornar al correu per veure com funciona.

Tornem a desplegar el menú de contactes i aquest cop triem la opció Gmail..

Si fem servir la nova versió els contactes s'hauran obert en una pestanya nova. Llavors només caldrà tancar aquesta i continuar treballant amb el nostre correu.

Fem clic a redactar i a la finestra del nou missatge comencem a escriure el nom del grup.  Aquests ens apareixerà llistat com si fos un contacte més. Quan el triem, automàticament es carregaran tots els contactes pertanyents al grup de correu.

D'aquesta manera, aconseguim que el nostre missatge s'enviï a múltiples contactes sense haver d'estar afegint-los d'un en un.

Només cal començar a escriure el nom del grup i apareixerà com si fos un contacte més. 
Un cop seleccionat automàticament carregarà totes les adreces dels contactes de la llista del grup.

Outlook (Hotmail)


Veiem ara com podem fer el mateix amb el correu Outlook. En aquest correu web, el tema funciona de manera semblant però amb una diferència força rellevant. En primer lloc, hem d'entrar també on hi ha els contactes. Fem clic al menú de l'esquerra i triem el quadre anomenat "Persones".

Cada cop Microsoft ofereix més serveis als seus usuaris. A través de "Persones" podem accedir a la gestió de tots els nostres contactes associats al nostre compte de Microsoft.

Un cop estem en aquest espai despleguem les opcions del botó "Nou". Aquestes són dues: crear un contacte nou o crear una "llista de contactes".



Recordeu que els grups o etiquetes de Gmail són simplement llistes de correu.

S'obrirà una finestra on hem d'escriure el nom de la llista de correu i anar afegint els contactes que volem que en formin part.

El problema i la principal diferència amb Gmail és que si estem al correu i volem escriure un correu al llistat que hem creat no ens apareixerà a la llista en començar a omplir el quadre de destinataris.

Un cop hem decidit quin nom tindrà el llistat podem anar cercant els contactes que hi afegirem. També tenim un espai per afegir notes sobre la llista.

No hem d'oblidar-nos de fer clic a "Desa" un cop completada la llista.

Sempre haurem d'entrar a l'espai dels contactes i cercar el llistat per poder accedir a la opció d'enviar un correu a tot el llistat de contactes.

Només cal fer clic a sobre de "Envia un correu electrònic" per enviar un missatge a tota la llista de contactes.

Tampoc podrem afegir contactes tot seleccionant-los. Hem de fer totes aquestes gestions cercant el llistat i editant-lo.

Si fem clic a la opció "Edita", tornarem a l'espai on podem afegir més contactes a la llista, així com també afegir-hi notes o canviar el nom d'aquesta.

Això fa que sigui més pràctic treballar i gestionar les llistes de correu amb Gmail (pel meu gust). Però tot és qüestió d'acostumar-se. 

Ara que ja sabeu crear i utilitzar llistes o grups espero que sigueu capaços d'endreçar els vostres contactes. El correu web compta amb moltes eines que el converteixen en una agenda molt completa que podem aprofitar per fer-nos la vida més còmoda.

Malgrat tot, lamentablement, els grups de correu no funcionen a través de les aplicacions de correu de Gmail ni de l'Outlook. Així que si sou dels que fan servir més el correu a través d'aquests tipus de dispositius no podreu gaudir d'aquest avantatge (almenys de moment).

Fins aquí la lliçó d'avui. Espero que us hagi resultat d'utilitat.

Ens veiem a classe!

dissabte, 6 de maig del 2017

ACTIC

Després de les vacances de setmana santa, hem emprés de nou el curs de preparació per a l'examen d'ACTIC a la Fundació Bayt-al-Thaqafa. Es tracta d'un curs per obtenir aquesta acreditació (Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que, a través d'un certificat determina de manera oficial quin és el nostre nivell de coneixement i utilització de les eines informàtiques. Segons la web oficial ens serveix per "facilitar la obtenció d'una feina, la promoció professional, l'accés a eines d'aprenentatge virtual o l'obtenció d'una certificació professional".

Aquesta acreditació es divideix en 3 nivells, cadascun amb els seus continguts classificats en competències. El nivell bàsic en conté 6, mentre que el nivell mitjà té 8, tot i que les 6 primeres són una ampliació de les competències del primer nivell. Pel que fa al nivell avançat té 5 competències que es corresponen amb les 5 darreres del nivell mitjà però tractades amb més profunditat.

Degut a aquesta divisió de les matèries entre els diferents nivells, tenim que el nivell mitjà és el que més matèries conté. És per això que podem presentar-nos directament a l'examen del nivell mitjà sense haver de presentar-nos prèviament a l'examen de primer nivell. Tampoc podem presentar-nos a l'examen del tercer nivell sense haver obtingut primer el certificat del nivell mitjà ja que ens faltarien matèries.

Com que el temari que fem servir a classe pertany al nivell bàsic us deixo aquí el llistat de competències per aquest nivell:
  • C1 Cultura, participació i civisme digital.
  • C2 Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu.
  • C3Navegació, cerca i comunicació en el món digital.
  • C4 Tractament de la informació escrita.
  • C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment.
  • C6 Tractament de la informació numèrica.
Per poder fer la prova ens haurem d'inscriure prèviament al portal de l'ACTIC. Un cop comprovades les nostres dades per part de l'organisme competent ja podrem triar la data en la qual volem examinar-nos.

L'acreditació consisteix en una prova telemàtica, per tant ens trobarem sols davant d'un ordinador. Això sí, no es pot realitzar des de casa, haurem de triar un centre col·laborador, com la Fundació Bayt-al-Thaqafa, al qual haurem de desplaçar-nos per fer la prova el dia i hora indicats.

Amb la finalitat que serveixi de repàs per als companys que ja estan fent aquest curs us faré un resum sobre els continguts de la competència número 2 (Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu). Començaré per la part que més m'agrada, els components d'un ordinador.

Maquinari


Comencem per aquells que es troben a dintre de la torre:

1. La placa mare

Exemple de placa mare. Font: Wikipedia

Tarja que recull els circuits impresos per interconnectar tots els elements que conformen l'ordinador.

2. El microprocessador

Processador AMD Athlon.

Circuit integrat compost per milers i milers de transistors. S'encarrega de rebre, analitzar i calcular totes les dades. És per això que col·loquialment diem que es tracta del "cervell" del sistema informàtic.

3. La memòria RAM (o memòria interna).

Memòria RAM.


És la memòria de treball on es carreguen les instruccions que ha d'executar el processador. Com m'agrada dir-vos, si el processador fos la persona responsable de fer la feina, la memòria RAM seria l'espai on aquest col·locaria les eines i materials necessaris per treballar. Podem imaginar-nos que és la seva taula de treball. Tot allò que estem veien a l'ordinador mentre llegim aquesta entrada, es troba a la memòria RAM.

4. El disc dur (o memòria externa).

A diferència de la memòria RAM, aquesta és una memòria permanent. Per tant tot el que desem al disc dur queda enregistrat i ho podem tornar a fer servir després d'apagar i tornar a encendre l'ordinador.

Heu de comprendre el disc dur com si fos un magatzem on ho desem tot. Tant els nostres fitxers (imatges, documents, vídeos...) com el programari es troben en aquesta memòria.

La informació viatja des de la memòria externa (el Disc Dur) i és allotjada a la memòria interna (la memòria RAM) que és més propera al processador.

Tots aquests components es troben a dintre de la caixa o xassís dels nostres equips de sobretaula.

Un cop ja coneixem aquests components bàsics del nostre equip passem a veure els anomenats perifèrics.

Dispositius perifèrics


Per tal que nosaltres puguem interactuar amb la màquina necessitem un seguit de dispositius anomenats perifèrics (ja que aquests es troben fora de la torre). Separem aquests dispositius en dos grups: els dispositius d'entrada i els dispositius de sortida.

Dispositius d'entrada

Són aquells que serveixen per transformar les nostres ordres en senyals elèctrics per a l'ordinador. Aquests dispositius són: el teclat, el ratolí, l'escànner, la càmera web i el micròfon.

Dispositius de sortida

Són aquells que serveixen per què la màquina mostri els resultats de la nostra interacció per pantalla. És a dir, que transmeten la informació de la màquina cap a l'exterior. Aquests dispositius són: el monitor o pantalla, els altaveus i la impressora.

Si us fixeu bé, tots els perifèrics es connecten a la torre de l'ordinador que és on hi ha els components principals
Fins ara hem fet referència únicament al maquinari (hardware), és a dir a la part física del nostre ordinador. Ara veurem tot allò que ens resulta intangible, el programar (software).

El programari


El programari més important del nostre equip és el Sistema Operatiu. 

El Sistema operatiu s'encarrega de gestionar tots els recursos de l'ordinador.

Fa d'intermediari entre els usuaris (nosaltres) i la màquina, ja que tradueix les nostres ordres directament al llenguatge de senyals elèctrics que aquesta fa servir. També fa d'intermediari entrela màquina i la resta d'aplicacions que hi tenim instal·lades.



La resta d'aplicacions que instal·larem a l'ordinador (un videojoc, un paquet d'ofimàtica...) han d'estar pensats per poder comunicar-se amb el sistema operatiu que tenim. 

Imagineu-vos que hi ha un traductor que s'encarrega de traduir l'anglés al català. Aquest home haurà de conèixer tots dos idiomes. Però si no sap francés, no prodrá traduir aquest idioma al nostre català. Això és el que succeeix amb les aplicacions. Aquestes han de poder comunicar-se amb el Sistema Operatiu que és qui té el control de l'ordinador.

El Les aplicacions que fem servir en els ordinadors de sobretaula s'anomenen aplicacions d'escriptori.

Són exemples de sistemes operatius que heu de conèixer:
  • Windows
  • Mac
  • Ubuntu
  • Android
Espero que us hagi resultat interessant aquesta pinzellada als conceptes que expliquem a la classe de preparació per a l'examen d'ACTIC. I per aquells alumnes que esteu seguint el curs, espero que us serveixi de recordatori i haver estat capaç de transmetre-us els continguts de forma entenedora. Com ja sabeu quedo a la vostra disposició per resoldre qualsevol dubte que tingueu.

Ens veiem a classe!