grups de correu

Bon dia, ona tarda o bona nit!

Aquest cop vull aprofitar per recordar-vos una part sovint oblidada però molt important per facilitar-nos l'ús del correu electrònic. Crearé pas a pas un grup de correu amb Gmail i després faré la mateixa operació amb Outlook (hotmail) perquè en veieu les diferències. Comencem per definir què és un grup de correu.

Un grup de correu és un llistat d'adreces de correu que per a nosaltres mantenen un nexe comú. Per exemple podem agrupa tots els contactes de correu de familiars. Després fer un altre grup amb tots els contactes dels companys de feina...

Gmail

Comencen visitant el nostre compte de Gmail. Una vegada estem a dins del nostre correu fixem-nos en la paraula Gmail que hi ha situada just a sobre del botó redactar.

A dalt a l'esquerra tenim un menú amb el nom de Gmail.

Una de les seves opcions ens portarà a la pàgina on queden emmagatzemats tots els nostres contactes.

A la dreta d'aquesta paraula hi ha una petita fletxa que ens indica que hi ha un menú desplegable en aquest punt. En fer-hi clic apareixerà un llistat amb tres opcions. Una d'aquestes és "Contactes". Triem la opció i arribarem a una pàgina pensada únicament i exclusivament per gestionar els nostres contactes de correu.

En aquesta pàgina hi haurà tots els nostres contactes. Això inclou totes les adreces de correu que Gmail hagi memoritzat automàticament per a nosaltres.

Important!

Si és la primera vegada o fa fa molt de temps que no hi entrem és molt probable que ens apareguin missatges explicatius sobre la secció de contactes. Hem d'atendre primer a aquests missatges per poder continuar amb els contactes.

Les targetes de contacte combinen la informació que tens d'una persona amb la informació de contacte que aquesta persona ha compartit.

Els contactes duplicats queden ocults. És molt fàcil revisar i combinar els contactes duplicats en una sola llista ben organitzada.

Independentment de com utilitzis Google, ara tots els teus contactes s'han col·locat en un sol lloc.

Finalment només cal fer clic a "Entesos" o a la creu si volem començar clicant algun contacte.

El correu de Gmail es troba en constant evolució i és molt habitual que ens trobem amb petits canvis de tant en tant o fins i tot canvis molt rellevants. L'aspecte actual de la plana de contactes no és del tot del meu gust. Per sort, encara hi ha la opció de visualitzar aquesta pàgina amb el  seu aspecte antic.

Per canviar l'aspecte ens fixarem en el llistat de l'esquerra de la pantalla. L'última opció és la que ens ho permet.

Només cal fer clic a sobre d'aquesta opció i tornarem a la versió antiga dels contactes de Gmail.

Un cop a la versió antiga procedim a crear el primer grup de correu. Com succeeix sovint amb les eines informàtiques podem crear el grup i després afegir-hi el contactes que en seran membres o podem fer-ho a l'inrevés, cercant primer els contactes i després crear un grup per a ells. De totes maneres sempre estarem a temps de d'afegir-ne o de treure'n.

Per tal que ho veiem de la forma més ampla possible crearé un grup a partir de la selecció del primer contacte i després  cercaré i afegiré la resta de components d'aquest grup.

Si no voleu treballar amb la versió antiga, només heu de saber que els anomenats grups han passat a dir-se "Etiquetes". La idea és la mateixa i el seu ús també.

Si feu servir la versió moderna, dels grups se'n diu "etiquetes".

És molt habitual que no ens apareguin tots els nostres contactes en una sola llista. Normalment no ens molestem en editors ni introduir les dades dels contactes amb els quals ens comuniquem. Ni tan sols ho fem amb els contactes més habituals. Això és perquè deixem la configuració de Gmail per defecte. D'aquesta manera, els contactes són conservats a la memòria per defecte en un llistat sense cap mena de criteri anomenat "altres contactes".

Si cerquem a d' "Altres contactes", apareixeran tots aquells que I ha memoritzat de manera automàtica.

De totes maneres, si no trobem un dels contactes sempre podem cercar-lo a través de la barra de cerques corresponent.

La barra de cerques ens permet cercar qualsevol contacte si la nostra llista és massa llarga.

Tant si seleccionem el contacte en un llistat com si l'obrim per veure la seva informació, a la part superior apareixeran noves opcions que abans no hi eren. D'entre aquestes hi ha la de grups.

Icona de grups.

Aquesta opció ens permetran tant crear un nou grup per afegir-hi el contacte o contactes com afegir-lo/s a un i més d'un grup ja existent.

De la icona de grups han de sortir tots els grups que ja tenim creats i una opció per crear-ne un de nou. Amb un vist quedaran marcats tots els grups als quals pertany el contacte o contactes que hem seleccionat.

En triar la opció per crear un grup apareixerà un quadre de text on podrem escriure el nom d'aquest i en acceptar, el grup ja estarà creat.

Tots els grups que creem s'afegeixen automàticament al menú de l'esquerra. 

En aquest cas, s'ha creat un grup o etiqueta anomenat "Família". Com podeu veure només té un contacte afegit.

Important!

Penseu que un mateix contacte pot estar a diferents grups. Els grups només són llistats de contactes que comparteixen un nexe en comú que hem decidit nosaltres mateixos. Per exemple, si jo tinc dos grups d'alumnes, els de TIC i els de Presentacions, però hi ha un alumne que fa totes dues classes, aquest haurà d'estar a tots dos grups de correu. 

El contacte seleccionat en aquest exemple pertany a tres grups diferents: Els meus contactes, Presentacions i Revista Alumnes Collblanc.

Continuem afegint la resta de contactes al grup i un cop el tenim complet ja podem tornar al correu per veure com funciona.

Tornem a desplegar el menú de contactes i aquest cop triem la opció Gmail..

Si fem servir la nova versió els contactes s'hauran obert en una pestanya nova. Llavors només caldrà tancar aquesta i continuar treballant amb el nostre correu.

Fem clic a redactar i a la finestra del nou missatge comencem a escriure el nom del grup.  Aquests ens apareixerà llistat com si fos un contacte més. Quan el triem, automàticament es carregaran tots els contactes pertanyents al grup de correu.

D'aquesta manera, aconseguim que el nostre missatge s'enviï a múltiples contactes sense haver d'estar afegint-los d'un en un.

Només cal començar a escriure el nom del grup i apareixerà com si fos un contacte més. 

Un cop seleccionat automàticament carregarà totes les adreces dels contactes de la llista del grup.

Outlook (Hotmail)

Veiem ara com podem fer el mateix amb el correu Outlook. En aquest correu web, el tema funciona de manera semblant però amb una diferència força rellevant. En primer lloc, hem d'entrar també on hi ha els contactes. Fem clic al menú de l'esquerra i triem el quadre anomenat "Persones".

Cada cop Microsoft ofereix més serveis als seus usuaris. A través de "Persones" podem accedir a la gestió de tots els nostres contactes associats al nostre compte de Microsoft.

Un cop estem en aquest espai despleguem les opcions del botó "Nou". Aquestes són dues: crear un contacte nou o crear una "llista de contactes".

Recordeu que els grups o etiquetes de Gmail són simplement llistes de correu.

S'obrirà una finestra on hem d'escriure el nom de la llista de correu i anar afegint els contactes que volem que en formin part.

El problema i la principal diferència amb Gmail és que si estem al correu i volem escriure un correu al llistat que hem creat no ens apareixerà a la llista en començar a omplir el quadre de destinataris.

Un cop hem decidit quin nom tindrà el llistat podem anar cercant els contactes que hi afegirem. També tenim un espai per afegir notes sobre la llista.

No hem d'oblidar-nos de fer clic a "Desa" un cop completada la llista.

Sempre haurem d'entrar a l'espai dels contactes i cercar el llistat per poder accedir a la opció d'enviar un correu a tot el llistat de contactes.

Només cal fer clic a sobre de "Envia un correu electrònic" per enviar un missatge a tota la llista de contactes.

Tampoc podrem afegir contactes tot seleccionant-los. Hem de fer totes aquestes gestions cercant el llistat i editant-lo.

Si fem clic a la opció "Edita", tornarem a l'espai on podem afegir més contactes a la llista, així com també afegir-hi notes o canviar el nom d'aquesta.

Això fa que sigui més pràctic treballar i gestionar les llistes de correu amb Gmail (pel meu gust). Però tot és qüestió d'acostumar-se. 

Ara que ja sabeu crear i utilitzar llistes o grups espero que sigueu capaços d'endreçar els vostres contactes. El correu web compta amb moltes eines que el converteixen en una agenda molt completa que podem aprofitar per fer-nos la vida més còmoda.

Malgrat tot, lamentablement, els grups de correu no funcionen a través de les aplicacions de correu de Gmail ni de l'Outlook. Així que si sou dels que fan servir més el correu a través d'aquests tipus de dispositius no podreu gaudir d'aquest avantatge (almenys de moment).

Fins aquí la lliçó d'avui. Espero que us hagi resultat d'utilitat.

Ens veiem a classe!

ACTIC

Després de les vacances de setmana santa, hem emprés de nou el curs de preparació per a l'examen d'ACTIC a la Fundació Bayt-al-Thaqafa. Es tracta d'un curs per obtenir aquesta acreditació (Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que, a través d'un certificat determina de manera oficial quin és el nostre nivell de coneixement i utilització de les eines informàtiques. Segons la web oficial ens serveix per "facilitar la obtenció d'una feina, la promoció professional, l'accés a eines d'aprenentatge virtual o l'obtenció d'una certificació professional".

Aquesta acreditació es divideix en 3 nivells, cadascun amb els seus continguts classificats en competències. El nivell bàsic en conté 6, mentre que el nivell mitjà té 8, tot i que les 6 primeres són una ampliació de les competències del primer nivell. Pel que fa al nivell avançat té 5 competències que es corresponen amb les 5 darreres del nivell mitjà però tractades amb més profunditat.

Degut a aquesta divisió de les matèries entre els diferents nivells, tenim que el nivell mitjà és el que més matèries conté. És per això que podem presentar-nos directament a l'examen del nivell mitjà sense haver de presentar-nos prèviament a l'examen de primer nivell. Tampoc podem presentar-nos a l'examen del tercer nivell sense haver obtingut primer el certificat del nivell mitjà ja que ens faltarien matèries.

Com que el temari que fem servir a classe pertany al nivell bàsic us deixo aquí el llistat de competències per aquest nivell:

• C1 Cultura, participació i civisme digital.
• C2 Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu.
• C3Navegació, cerca i comunicació en el món digital.
• C4 Tractament de la informació escrita.
• C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment.
• C6 Tractament de la informació numèrica.

Per poder fer la prova ens haurem d'inscriure prèviament al portal de l'ACTIC. Un cop comprovades les nostres dades per part de l'organisme competent ja podrem triar la data en la qual volem examinar-nos.

L'acreditació consisteix en una prova telemàtica, per tant ens trobarem sols davant d'un ordinador. Això sí, no es pot realitzar des de casa, haurem de triar un centre col·laborador, com la Fundació Bayt-al-Thaqafa, al qual haurem de desplaçar-nos per fer la prova el dia i hora indicats.

Amb la finalitat que serveixi de repàs per als companys que ja estan fent aquest curs us faré un resum sobre els continguts de la competència número 2 (Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu). Començaré per la part que més m'agrada, els components d'un ordinador.

Maquinari

Comencem per aquells que es troben a dintre de la torre:

1. La placa mare

Exemple de placa mare. Font: Wikipedia

Tarja que recull els circuits impresos per interconnectar tots els elements que conformen l'ordinador.

2. El microprocessador

Processador AMD Athlon.

Circuit integrat compost per milers i milers de transistors. S'encarrega de rebre, analitzar i calcular totes les dades. És per això que col·loquialment diem que es tracta del "cervell" del sistema informàtic.

3. La memòria RAM (o memòria interna).

Memòria RAM.

És la memòria de treball on es carreguen les instruccions que ha d'executar el processador. Com m'agrada dir-vos, si el processador fos la persona responsable de fer la feina, la memòria RAM seria l'espai on aquest col·locaria les eines i materials necessaris per treballar. Podem imaginar-nos que és la seva taula de treball. Tot allò que estem veien a l'ordinador mentre llegim aquesta entrada, es troba a la memòria RAM.

4. El disc dur (o memòria externa).

A diferència de la memòria RAM, aquesta és una memòria permanent. Per tant tot el que desem al disc dur queda enregistrat i ho podem tornar a fer servir després d'apagar i tornar a encendre l'ordinador.

Heu de comprendre el disc dur com si fos un magatzem on ho desem tot. Tant els nostres fitxers (imatges, documents, vídeos...) com el programari es troben en aquesta memòria.

La informació viatja des de la memòria externa (el Disc Dur) i és allotjada a la memòria interna (la memòria RAM) que és més propera al processador.

Tots aquests components es troben a dintre de la caixa o xassís dels nostres equips de sobretaula.

Un cop ja coneixem aquests components bàsics del nostre equip passem a veure els anomenats perifèrics.

Dispositius perifèrics

Per tal que nosaltres puguem interactuar amb la màquina necessitem un seguit de dispositius anomenats perifèrics (ja que aquests es troben fora de la torre). Separem aquests dispositius en dos grups: els dispositius d'entrada i els dispositius de sortida.

Dispositius d'entrada

Són aquells que serveixen per transformar les nostres ordres en senyals elèctrics per a l'ordinador. Aquests dispositius són: el teclat, el ratolí, l'escànner, la càmera web i el micròfon.

Dispositius de sortida

Són aquells que serveixen per què la màquina mostri els resultats de la nostra interacció per pantalla. És a dir, que transmeten la informació de la màquina cap a l'exterior. Aquests dispositius són: el monitor o pantalla, els altaveus i la impressora.

Si us fixeu bé, tots els perifèrics es connecten a la torre de l'ordinador que és on hi ha els components principals

Fins ara hem fet referència únicament al maquinari (hardware), és a dir a la part física del nostre ordinador. Ara veurem tot allò que ens resulta intangible, el programar (software).

El programari

El programari més important del nostre equip és el Sistema Operatiu. 

El Sistema operatiu s'encarrega de gestionar tots els recursos de l'ordinador.

Fa d'intermediari entre els usuaris (nosaltres) i la màquina, ja que tradueix les nostres ordres directament al llenguatge de senyals elèctrics que aquesta fa servir. També fa d'intermediari entrela màquina i la resta d'aplicacions que hi tenim instal·lades.

La resta d'aplicacions que instal·larem a l'ordinador (un videojoc, un paquet d'ofimàtica...) han d'estar pensats per poder comunicar-se amb el sistema operatiu que tenim. 

Imagineu-vos que hi ha un traductor que s'encarrega de traduir l'anglés al català. Aquest home haurà de conèixer tots dos idiomes. Però si no sap francés, no prodrá traduir aquest idioma al nostre català. Això és el que succeeix amb les aplicacions. Aquestes han de poder comunicar-se amb el Sistema Operatiu que és qui té el control de l'ordinador.

El Les aplicacions que fem servir en els ordinadors de sobretaula s'anomenen aplicacions d'escriptori.

Són exemples de sistemes operatius que heu de conèixer:

• Windows
• Mac
• Ubuntu
• Android

Espero que us hagi resultat interessant aquesta pinzellada als conceptes que expliquem a la classe de preparació per a l'examen d'ACTIC. I per aquells alumnes que esteu seguint el curs, espero que us serveixi de recordatori i haver estat capaç de transmetre-us els continguts de forma entenedora. Com ja sabeu quedo a la vostra disposició per resoldre qualsevol dubte que tingueu.

Ens veiem a classe!

Impressores 3D

Bon dia, bona tarda o bona nit!

El passat mes de gener vàrem anar amb els del Punt Omnia a visitar l'Espai Social de Fabricació de l'Associació Anadromes. Allà vàrem adquirir un seguit de coneixements bàsics sobre les anomenades impresores 3D. M'havia quedat pendent explicar-vos a tots allò que ens van explicar així que aprofito es vacances per fer-ho.

Algunes observacions inicials 3D

Però abans comencem per allò que tenen en comú totes. Semblant a la forma de fer de les impressores de paper de sempre, hi ha un "injector" que es mou i és el responsable que la substància (la tinta en les de paper, el plàstic en les 3D), caigui al lloc exacte on ha  de caure per realitzar la composició.

Una de les primeres coses que ens sobten, en veure una impressora 3D funcionar, és que sigui la superfície on s'ha de crear la figura allò que es mou. Mentre que l'injector de plàstic es desplacen de dreta a esquerra sobre la mateixa línia. Però fet i fet, no és el també el paper (la superfície on es plasmen els nostres documents), allò que més s'ha de desplaçar quan imprimim, mentre l'injector de tinta es mou sobre el mateix eix. Es tracta del mateix principi, només que, en comptes de tinta, fem servir plàstic i en comptes de plasmar-ho en paper, es col·loca a sobre d'una superfície plana.

El nom d'impressores 3D és un nom comercial. De fet es diuen màquines de fabricació additiva, ja que allò que fan en realitat és anar afegint el material (aquest tipus de plàstic) de manera superposada capa rera capa.

Resolució

Quan parlem de resolució en la impressió 3D, estem fent referència a l'alçada que tindrà cadascuna de les capes successives que formen la figura. Queda clar que, com més fina sigui aquesta capa més resolució tindrà l'objecte i per tant serà un objecte més detallat.

Per exemple, una capa pot tenir 0,1mm d'alçada.

Important!

Aquestes màquines no estan pensades com a mitjans de producció massiva, ja que la impressió és un procés força lent.

Tampoc produeixen peces  perfectes en el sentit que no complirien els estàndards  de qualitat exigits als productes destinats a la venta.

La veritable utilitat d'aquest tipus d'impressores és que faciliten la creació de peces model, que es podran comprovar i tornar a fer manera fàcil, a molt més baix preu que la producció tradicional de peces de prova, consistent en l'elaboració de motlles per a cada peça nova, abans de comprovar si aquesta s'ajusta a l'objecte esperat.

Les impressores 3D d'ús personal van fer la seva aparició als anys 90 però va ser a l'any 2003 quan la seva popularitat va començar a créixer de forma exponencial.

A més, són força assequibles i les podem obtenir per uns preus que oscil·len entre els 500  i els 1000 euros.

Les impressores 3D han esdevingut una part indispensable de l'elaboració d'un producte.

Tipus d'impressores 3D

Sembla ser que hi ha tres tipus d'impressores 3D en funció de la tecnologia que fan servir a l'hora de construir els objectes. En funció del tipus d'objectes que volem obtenir, ens serà més convenient fer la impressió amb un tipus o un altre d'impressora.

FFF (Fused Filament Fabrication)

Aquest primer tipus és el més comú en usuaris domèstics i les que vàrem veure a la nostra visita pertanyen a aquest grup. Malgrat això també poden tenir usos professionals.

Aquesta tecnologa consisteix en un injector que va aegint un filament per a cada capa com si es tractés d'una "mànega de pastisseria".

El principal problema qe presenten és que no facilita que es puguin fer impresions d'objectes amb parts que sobresurtin fora de la primera capa. Això es deu a que el material que deixen anar ha de caure a sobre de la darrera capa i, si en aquell punt no hi ha res, continua caient, ja que la seva solidificació no és tant immediata com es voldria.

La gravetat fa caure el filament al lloc indicat per tant si volem fer una T l'haurem d'imprimir invertida, ja que els dos laterals vulguem o no aniran a parar a baix del tot.

SLA (Esereolitography)

Aquest cop ens trobem davant d'una màquina destinada a un ús professional. Aquesta tecnologia fa servir un tipus de resina com a material, en comptes de plàstic. Un làser s'encarrega d'escalfar aquesta resina, aconseguint que s'endureixi. Llavors en comptes d'anar abocant material, el làser va endurint aquells punts necessaris per donar forma a la figura.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueixen figures de gran detall.

El làser va solidificant aquells punts necessaris per donar forma a la figura.

SLS (Selective Làser Sintering)

És la tecnologia més utilitzada a nivell professional. Fa servir pols de poliamida (També es pot fer servir pols metàl·lic), que es va afegint per capes molt fines i el làser s'encarrega d'anar-lo solidificant allà on cal. 

Amb aquesta tècnica, s'aconsegueix que es puguin deixar espais amb pols sense solidificar, permetent que es puguin imprimir peces ja acoblades.

Amb aquesta tecnologia primer es dona forma a la figura desitjada i després es buida d'aquell material que no s'ha solidificat.

La idea és que es van afegint capes d'aquest pols i per tant la figura va creant-se i solidificant-se deixant espai per a la següent capa.

A diferència de les màquines de tipus SLA, les SLS van afegint capes de material a mesura que el làser va acabant de solidificar la capa en la que es troba treballant i aquestes capes fetes descendeixen a l'espera de rebre una capa nova.

El resultat són impressores de gran qualitat molt útils per a treballs professionals d'enginyeria.

Exemple de topall de porta dissenyat per ordinador i imprès mitjançant una impressora 3D.

Com que s'ha fet servir una impressora del tipus FFF, s'ha hagut d'imprimir en dues peces separades. Amb una impressora del tipus SLS s'hauria pogut fer d'una solo vegada.

Conclusions

Hi ha per tant una infinitat d'utilitats i d'objectes que podem obtenir mitjançant aquest tipus d'impressores. Arrel de la popularitat i del baix preu (per alguns), que han adquirit aquestes màquines, en especial les de tipus FFF, han anat sorgint moviments com el moviment Maker. Aquest col·lectiu proposa l'ús de les impressores 3D com a mitjà per a la creació d'objectes d'ús quotidià i la reparació dels mateixos. Així com fomentar la cooperació entre els seus membres per obtenir peces i dissenys que puguin ésser útils per a la resta.

Com a exemple, a la nostra visita ens vàrem mostrar un llum que tenia el peu trencat. Aquest va ser substituït per una peça dissenyada i impresa allà mateix. Potser, de vegades, seria més barat comprar una peça nova o fins i tot un aparell nou, però la satisfacció d'haver estat de dissenyar i reparar l'objecta forma part de l'essència d'aquest moviment.

Exemple d'objectes que vàrem poder apreciar al taller.

Si mai us animeu a dissenyar qualsevol objecte per imprimir-lo haureu de fer servir un programa de disseny que sigui capaç de generar fitxers .stl o .wrml (segons si volem imprimir en un sol color o farem servir diferents colors). Aquests tipus de fitxers són els que proporcionen a la impressora les coordenades per a cada capa.

Podeu fer servir qualsevol d'aquests programes gratuïts per iniciar-vos en la creació d'objectes tridimensionals:

GoogleSketchUp
123D

Per anar a la pàgina oficial d'aquestes aplicacions només cal que feu clic a sobre del seu nom.

Fins aquí la lliçó d'avui. Us recordo a tots que estic de vacances però sempre tinc espai per contestar les vostres preguntes. Espero que passeu unes bones vacances i que torneu amb les piles carregades.

Ens veiem a classe!

El teclat i el processador de text

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aquest cop vull publicar una entrada dedicada a aquells que esteu fent amb mi els cursos més bàsics, d'iniciació i d'ofimàtica inicial. Com que hem hagut de fer una gran pausa aprofitaré per fer-vos un repàs sobre el processador de text i ja de passada, repetir-vos un altre cop els conceptes que ja heu après i que ja heu de tenir consolidats. També us deixo al final les fitxes que us vaig repartir a classe per si les heu perdut i les voleu imprimir un altre cop.

Comencem pel teclat

Podem dividir el teclat en les següents parts o conjunt de tecles:

El teclat alfanumèric

Conté tots els caràcters de l'alfabet, els nombres i els signes de puntuació. La distribució d'aquests depèn de l'idioma que hem triat per al nostre sistema operatiu. En el nostre cas, tenim la distribució Espanyol-català "amb l de punt volat". Aquesta distribució ens permet escriure tan en castellà com en català. 

Veiem com queda aquesta distribució i comparem-la amb d'altres:

Podeu veure les diferències que hi ha en la distribució de les tecles si fem servir un teclat espanyol d'Espanya i un teclat llatinoamericà.

Per a cada país hi ha diferències en la distribució dels caràcters malgrat que estiguin pensats per escriure en el mateix idioma. 

Com podem veure les tecles són sempre les mateixes, el que varia són els caràcters assignats a cada tecla en funció de l'idioma en el qual hem d'escriure habitualment.

Les tecles d'edició

A la dreta del teclat alfanumèric tenim les tecles d'edició. La seva disposició tradicional per als teclats de sobre taula és la següent:

I just a sota hi ha les tecles de direcció:

Quan estem treballant amb el processador de text les tecles d'edició ens faciliten molt la nostra tasca i ens fan menys dependents del ratolí i més àgils en la supervisió i correcció dels nostres documents (això sí, quan n'agafem pràctica).

Repassem ara una per una aquestes tecles i la seva utilitat:

• Tecla Inici

• Aquesta tecla serveix per col·locar el cursor de text (o punt d'inserció) a començament de la línia.
• Tecla Fi

• Es tracta del cas contrari de la tecla anterior. Per sí sola, aquesta tecla portarà el cursor de text al final de la línia on es trobi en aquell moment.
• Per tant, aquestes dues tecles ens faciliten el moviment del cursor quan estem revisant un document. Combinades amb la tecla Majúscula (Shift) faciliten la selecció de línies de text sense necessitat de recórrer al ratolí.
• Tecles "Re Pág" i "Av Pág".
  
  

• El significat d'aquestes tecles és Avançar Pàgina (AV Pág) i retrocedir pàgina (Re Pág). Tot i que no ho hem d'entendre literalment. No vol dir que passem a la pàgina següent del nostre document sinó que més aviat al text que bé just a continuació d'aquell que ens mostra el programa per pantalla. És a dir, que aquesta suposada pàgina és en realitat el text que es mostra per pantalla. 
• D'aquesta manera ens ajuda a no perdre cap línia en la nostra lectura. Són una eina molt útil quan naveguem per la xarxa. Si estem fent servir el processador o l'editor de text, hem de tenir ben present que en fer-los servir, també estem desplaçant el cursor de text, per tant no només ens ajuda en la lectura sinó també en l'edició.
• Supr (Suprimir)

• La tecla suprimir serveix per eliminar caràcters, amb la particularitat que elimina aquells que el cursor de text té a la seva dreta, a diferència de la tecla retrocés, que elimina els caràcters de l'esquerra del cursor.
• Insert

• Aquesta tecla canvia el mode d'inserció de text.
• Hi ha dos modes d'inserció de text. El primer és el que s'anomena inserció. Aquest és el mode "normal" o "per defecte". La idea és ben senzilla, si situem el cursor a l'esquerra d'una paraula que ja hi havia escrita, aquesta es veurà desplaçada cap a la dreta a mesura que escrivim. 
• L'altre mode d'inserció de text es diu sobreescriure. Si pitgem la tecla insert per primera vegada, aquest serà el mode que obtindrem. Podrem observar com el cursor de text esdevé un rectangle negre en comptes d'una línia així com també, que aquest envolta la primera lletra que té a la dreta.
• En començar a escriure, els nous caràcters començaran a inserir-se per sobre del text que hi havia amb anterioritat. És a dir, que estarem substituint un text per un altre.

El teclat numèric

El teclat numèric està pensat per anar més de presa quan estem treballant amb números. Es tracta de l'únic apartat del teclat que conté caràcters que ja hi són al teclat alfanumèric. Per tant, molts equips, en especial portàtils, no l'inclouen en el seu teclat.

El teclat numèric és un complement. Quan centrem el teclat per posar-nos a escriure ho fem centrant el teclat alfanumèric i deixem que el teclat numèric sobresurti per la dreta.

Aquest portàtil no té teclat numèric i a més, les tecles d'edició
estan disposades una sobre l'altre a la dreta del teclat alfanumèric.

Les tecles de funció

Finalment, a sobre del teclat alfanumèric hi ha les dotze tecles de funció. Aquestes serveixen per a diferents propòsits que poden variar en funció del Sistema Operatiu que tinguem i de l'aplicació que estem utilitzant. Per exemple, la tecla F1 acostuma a obrir una finestra d'ajuda del programa. Si ho proveu ara mateix, el navegador us obrirà una pestanya nova amb les opcions d'ajuda del vostre navegador.

Les tecles de funció es troben sempre a sobre del teclat alfanumèric.

El ratolí

Passem ara a un dispositiu que ens va facilitar molt la vida i encara ho continua fent, el ratolí. La majoria dels ratolins que es fan servir avui en dia presenten dos botons y una roda. 

Ratolí sense fil amb dues tecles i una roda o scroll.

El botó esquerre serveix per seleccionar, arrossegar, senyalar i marcar a sobre dels objectes que trobem per pantalla. És el botó que més fem servir.

El botó dret serveix per obrir el menú contextual (el menú del ratolí). En funció de quin element o espai estem senyalant amb el cursor del ratolí, aquest menú ens presentarà unes opcions o unes altres. És a dir, que varien segons el context on ens trobem, d'aquí el seu nom, contextual.

Exemple de menú contextual en un processador de text.

Finalment tenim la "roda" del ratolí, anomenada també scroll. Com ja sabeu, ens permet pujar i baixar de manera ràpida per un document o pàgina web. Ara bé, hem de tenir present que en desplaçar-nos amb l'scroll, el cursor de text no canvia de posició. Per tant, sí volem inserir text allà on arribem amb el nostre desplaçament amb l'scroll, haurem de fer-hi clic amb el botó esquerre. És per això que acostuma a ser més ràpid i còmode, quan estem editant un document, fer servir les tecles d'edició en comptes del ratolí. 

Una altra cosa interessant sobre l'scroll és que també el podem pitjar com si fos un botó. En funció del programa amb el que estem treballant, aquest botó complirà diferents funcions. Per exemple, quan estem amb el navegador i ens situem a sobre d'un enllaç, si pitgem l'scroll, aquest s'obrirà en una pestanya nova.

Primeres passes amb el processador de text

Quan comenceu amb això de la informàtica, resulta inevitable que us fem passar força hores amb un programa d'aquest tipus. No es tracta d'una mania especial que tinguem els professors, és perquè resulta ideal per practicar l'escriptura amb el teclat (com és lògic), però també perquè ens permet multitud d'opcions a través d'un seguit de menús d'allò més complets, que ens podem trobar per anar acostumant-nos al seu ús. 

A banda d'això, els processadors de text també ens permeten fer servir imatges, esdevenint per tant una eina prou completa com per adquirir tots els coneixements i pràctica essencials per a un posterior domini de qualsevol altra aplicació d'escriptori.

Passem ara a repassar els elements més rellevants d'aquest tipus de programa, començant pel que fem servir a classe, el LibreOffice Writer.

La barra de menú

Gairebé tots els programes o aplicacions d'escriptori comencen aquesta barra amb el menú "Fitxer". D'aquest menú dependran opcions importants com obrir, desar o imprimir un document.

El segon menú acostuma a ser el d' "Edita". D'aquest depenen opcions molt útils com "Desfés" (que ens permet rectificar ràpidament l'últim canvi introduït) i les opcions universals de "Copia", "Retalla" i "Enganxa".

Important!
Un menú, en informàtica, consisteix en un seguit d'opcions que apareixen en pitjar un determinat botó o tecla.

Menú "Fitxer" del LibreOffice Writer.

La barra d'eines

Just a sota de la barra de menú hi ha la "barra d'eines". Aquesta barra inclou un seguit de botons que representen les opcions més utilitzades dels diferents menús del programa. Es tracta d'una part que l'usuari pot personalitzar, on podem treure i afegir opcions segons les nostres necessitats.

La barra d'estat

Situada a la part inferior del programa, ens informa, segons com estigui configurada, de la pàgina en la qual ens trobem, del nombre de paraules, número de línies, idioma del corrector i del mode d'inserció de text (Insereix o Sobreescriu).

Word

Si teniu a casa el processador de text Word 2007 o superior, veureu que hi ha una diferència clara amb el format clàssic que encara manté LibreOffice. La barra de menú ha estat substituïda per un seguit de pestanyes i per a cadascuna d'aquestes, en comptes d'haver-hi un menú d'opcions hi ha una "cinta" d'opcions. Aquesta cinta mostra totes les opcions com si es tractés d'una barra d'eines. Com podreu comprovar, varia la forma de presentar-nos les eines però la seva essència continúa sent la mateixa.

Important!
El processador de text és una aplicació per crear i editar documents de text tot donant-lis format (mides de lletra, diferents tipografies, colors, ...) i que, a més, accepten la inserció d'elements gràfics (imatges, fotografies, ...).

El processador de text Word utilitza pestanyes amb una "cinta" d'opcions en comptes d'una barra de menú i una barra d'eines.

Espero que aquest repàs us hagi sigut de profit. A continuació us adjunto material per recordar algunes coses de les que hem vist fa poc.

Teclat i processador.pdf

Ens veiem a classe!

Font original de les imatges: https://es.wikipedia.org