dilluns, 30 d’octubre del 2017

Senzill exercici amb el processador de text

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aquesta seta setmana al curs de preparació per a la prova d'ACTIC hem estat treballant amb el processador de text, ja que és una eina bàsica quan comencem a treballar amb ordinadors. Fent servir el processador de text ens acostumem a fer servir el teclat, a treballar amb els menús bàsics que fan servir la majoria de programes i a iniciar-nos en això tan complicat de bon començament, desar els documents al seu lloc..

El motiu de l'entrada d'aquest més és recordar-vos allò que ja heu après. Per aquest motiu crearem pas a pas un document amb el processador de text LibreOffice  Writer. D'aquesta manera podrem veure que en essència es poden fer gairebé les mateixes coses amb una aplicació o l'altra.

Es tracta d'un exercici molt senzill, només triarem un tema, cercarem informació i, mitjançant la tècnica de copiar i enganxar, afegirem text al nostre document. Acte seguit, cercarem una imatge per acompanyar el text. Desarem la imatge a l'ordinador i l'afegirem al nostre document a través del menú corresponent.

Així doncs comencem...

Aquest és el nostre escriptori. Premem el botó del menú (botó d'inici al Windows) i cerquem el processador de text a la llista d'aplicacions. Si no trobem la seva icona sempre podem començar a escriure el nom del programa i aquesta apareixerà. Fem clic a la icona i s'obrirà el programa.

Linux Mint 17 Xfce | El Blog de Rigo

El tema que he triat per aquest petit treball és l'expedició Kon-Tiki.

Tornem al menú (inici) i aquesta vegada obrim el navegador (Mozilla Firefox, per exemple) i cerquem informació sobre el tema triat a la Wikipèdia.

Ho fem d'aquesta manera ja que us heu d'acostumar a treballar amb diferents aplicacions obertes alhora.

Podeu anar directament a l'adreça de la Vikipèdia o la Wikipèdia o fer servir qualsevol dels cercadors per arribar a la informació. Normalment fem servir Google però degut a l'excés de publicitat que apareix darrerament al llistat de cerques estic fent servir Duckduckgo com a motor de cerca.





Important!

Abans no hi havía cap altra manera d'arribar a una pàgia web que no fos escrivint la seva adreça completa i de manera correcta al navegador.

Si no sabíem com es deia la pàgina que volíem visitar, anavem a l'adreça del cercador. Per tant, com a mínim havíem d'escriure correctament l'adreça del cercador.

Actualment, amb a incorporació dels motors de cerca als navegadors, podem realitzar cerques fent servir el cercador del nostre gust sense haver d'anar en primer lloc a la seva pàgina.


Un cop aquí, farem servir el ratolí per seleccionar aquell text o fragments de text que millor es corresponguin amb allò que volem explicar al nostre treball. Un cop seleccionat, amb l'ajuda del botó dret del ratolí (l'anomenat menú contextual) a sobre del text seleccionat, triem la opció "copia".

Acte seguit tornem al processador de text tot fent-hi clic a la barra d'inici (o de tasques) del Windows.





Important!

Tots els programes que anem obrint, van quedan a la barra de tasques de l'escriptori que ens permet canviar d'aplicació amb un sol clic.

Si volem canviar d'aplicació fent servir el teclat hem de fer servir una combinació de tecles. Per exemple al Linux de la classe fem servir Alt + Tabulador.

//imatge de la barra de tasques


Ara hem d'enganxar al nostre document buit el text copiat. Hi ha diverses possibilitats a l'hora de fer-ho. Primer hem de saber que es pot fer a través del botó dret del ratolí (el menú contextual). Llavors triarem la opció "Enganxa". Si tenim el programari en castellà la opció s'anomena "pegar".

Però com ja sabeu, a l'examen on-line i a determinats serveis, com els que ofereix Google, no es permet accedir a aquesta opció mitjançant el ratolí i haurem de conèixer les altres dues formes.

En primer lloc, recordem que les opcions copia, talla i enganxa depenen del menú "Edita", per tant les trobarem en desplegar el menú.

//imatge del menú edita

Una altra forma és mitjançant les anomenades dreceres de teclat. Aquí teniu les tres més utilitzades: Ctrl + C (copia), Ctrl + X (talla) i Ctrl + V (enganxa).

Ara bé, si enganxeu directament el text copiat de la Vikipèdia, veureu que aquest conservarà tots els enllaços cap a d'altres pàgines que incorpora el text original. Uns enllaços que, o b´e no ens interessa conservar per no quedar massa estètics, o bé perquè son una pista massa evident que em copiat el text d'alguna banda.

Per tal d'enganxar el text sense aquests, farem servir la opció "enganxament especial". En triar aquesta opció, s'obrirà un quadre de diàleg (així s'anomenen aquests tipus de finestres pròpies de les aplicacions d'escriptori) on haurem de triar la opció "text sense format".


Ara que ja tenim el text, podem triar la font (tipus de lletra), la mida de la lletra i l'alineació.

En primer lloc inserirem un títol. Les opcions per al text les veiem en el següent apartat del menú d'eines.

Primer triarem el tipus de lletra i després la seva mida.

Alineació a l'esquerra, centrat, dreta i justificada.



Important!

Hem de saber que les fonts de text no son les mateixes en funció del Sistema Operatiu que fem servir.

També hem de saber que és essencial que trieu primer el tipus de lletra i després la mida, ja que hi ha fonts que són per sí mateixes més grans que d'altres i per tant ocupen més espai malgrat que tinguin el mateix número (mida).


Un cop ja hem triat el tipus i la mida de la font decidirem la seva alineació. Quan es  tracta de treballs d'escola, redaccions, etc. és preferible una alineació justificada. Però hi ha d'altres supòsits en els quals pot ser no cal i l'alineació esquerra (alineació que ens trobem per defecte) ja ens estigui bé. Per exemple a l'hora de realitzar determinats estils de currículums.

//imatge amb les alineacions i texts que mostren com queda

Un detall que moltes vegades no tenim en compte és com deixem els paràgrafs. Veiem com ho feu normalment...

Doncs bé, no es tracta d'una forma correcta de separar paràgrafs. Observeu aquesta eina del menú:
En activar-la ens apareixen els anomenats "caràcters no imprimibles" (espais en blanc, tabulacions i punts i a part). Aquesta eina permet saber com s'ha el·laborat el document.

Veiem ara la forma correcta de gestionar els espais entre paràgrafs sense haver d'abusar de l'ús de la tecla Enter. Primer seleccionarem el paràgraf o paràgrafs en qüestió, o tot el document, si ho volem aplicar a tot, i anem al menú "Format". Dintre d'aquest seleccionem la opció "paràgraf" i s'obrirà el següent quadre de diàleg:


A la pestanya "Sagnats i espaiat" hi ha un apartat anomenat "espaiat". En aquest podem afegir l'espai que volem abans del paràgraf o després d'aquest. Si volem aplicar el mateix format a tot el document afegirem espai només a un dels dos apartats ja que se sumen entre ells i podríem estar aplicant el doble de distància de la desitjada.

En el meu exemple afegiré un espaiat sota el paràgraf de mig centímetre. Sempre que volgueu provar quin efecte es produeix en algun apartat com aquest d'un quadre de diàleg, poseu mesures enormes, d'aquesta manera podreu apreciar quin és l'efecte de forma exagerada i obtindreu una visió més clara de per a què serveix la opció en qüestió.

Com podeu veure a la imatge següent, ja no apareix el símbol de l'Enter i els paràgrafs estan correctament separats.


Ara és el moment d'agafar una imatge per il·lustrar el nostre treball. Per estar segurs, en especial si es tracta d'un treball que hem de presentar en públic podem fer servir les fotografies o imatges que apareixen a la pròpia Vikipèdia, ja que per penjar-les en aquesta Wiki han de ser imatges que no vulnerin els drets d'autor.

Però podeu practicar amb qualsevol imatge que trobeu a la xarxa sempre que no en feu difusió. De totes maneres, els cercadors ofereixen opcions a l'hora de cercar imatges per tal de trobar-ne lliures d'aquests drets o amb permís dels propietaris per fer-les servir.

El cercador Google ens permet cercar imatges amb diferents drets d'ús.

Desar una imatge és un procés molt senzill. Un altre cop fem servir el menú contextual del ratolí (botó dret) i triem la opció "Anomena i desa la imatge". El quadre de diàleg de desar ens permetrà donar-hi un nom i triar a quina carpeta volem desar la imatge.

Recordeu que, si no ens permet triar i la imatge es desa automàticament, és molt probable que hagi anat a parar a la carpeta "Baixades".


Tornem al processador de text, situem el cursor de text allà on volem que s'insereixi la imatge i fem clic al menú "Insereix" on triarem la opció "imatge" i podrem cercar entre els nostres fitxers la imatge que hem desat abans. Fem clic a "Obre" i ja tindrem la imatge al document.

També podríem haver copiat i enganxat la imatge de la mateixa forma que hem fet amb el text però m'interessa més que recordeu aquest procediment de cara a la prova.

Ara hem de considerar la mida, posició, àncora i espaiat per aquesta imatge. En primer lloc hem de decidir com es relacionarà la imatge amb el text. Seleccionarem la imatge (fent-hi clic a sobre) i un altre cop amb el menú contextual (botó dret del ratolí) podem triar dintre de la opció "ajust", aquella que més ens convingui.

Si perseguim que la nostra imatge aparegui al costat del text, la opció més còmoda és deixar l'ajust de text "òptim". D'altra banda, si deixem sense ajust, la imatge deixarà que el text se sitúi a sobre i a sota seu.

En el cas que ens ocupa, deixarem l'ajust òptim. El nostre objectiu és que la imatge se sitúi a l'esquerra d'un paràgraf en concret. Per aconseguir-ho no és suficient amb deixar l'ajust òptim. A més, farem servir l'àncora.

Sempre que inserim una imatge al processador de text apareix el símbol de l'àncora. Aquesta funció ens permet fixar la imatge a un determinat element. Això implica de quina forma afectaran els canvis introduïts amb posterioritat a la posició de la imatge.

Com podeu veure, l'àncora també apareix al menú contextual vinculat a la imatge i a la barra d'eines, mentre aquesta es troba seleccionada.

Per mi, personalment, és més còmode fer servir aquesta última, malgrat que qualsevol dels altres sistemes ens porta a les mateixes opcions i produeixen els mateixos efectes.

Deixaré la imatge fixada al paràgraf ja que el nostre objectiu és que aquesta imatge acompanyi precisament a aquests text en concret i no pas a cap altre.

D'aquesta manera, en modificar paràgrafs i continguts anteriors, aquests canvis no afectaran a la posició de la imatge envers el paràgraf on es troba.


En cas que deixem l'àncora "a la pàgina", en afegir-hi text per sobre del paràgraf, la imatge no es mouria del seu lloc però si el text, que es veuria empès cap endavant, i per tant imatge i paràgraf es separarien.

Podem veure aquest fenomen a moltes obres i llibres de text. Sempre que hi apareix una indicació de veure un exemple a una il·lustració determinada que es troba en una altra pàgina, els autors han fet que la imatge romangui vinculada a la pàgina per motius normalment estètics.

Un altre moment on és preferible posar l'àncora "a la pàgina" és quan inserim la fotografia al currículum per tal que quedi fix a la primera pàgina amb independència del text que encapçali el document.


Ara que ja tenim la imatge a lloc, arriba el moment de modificar la distància que mantindrà respecte el text. Per això anirem al menú "Format" i triarem la opció "imatge". Dintre del quadre de diàleg corresponent triarem la pestanya "Ajusta" i a l'apartat "Espaiat" establirem les mesures adients.

Com que la imatge la situarem a l'esquerra, deixo un espai de 0,30 cm a la dreta entre la imatge i el text.

I ja el tindrem. Us deixo un enllaç al document per tal que pugueu veure com ha quedat si teniu LibreOffice.

Kon-tiki.odt

Espero que aquesta pràctica de recordatori us sigui útil.

Ens veiem a classe!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada