Ordinador a les fosques (2ª part)

Bona dia, bona tarda i bona nit a tots i totes!

Avui continuem amb el tema de l'adaptació de l'ordinador per a persones invidents. Com us vaig dir l'altre dia, ens va semblar una bona solució inicial, ensenyar l'ús de la terminal del Linux per aconseguir no només practicar amb el teclat sinó una forma diferent d'anar comprenent el funcionament de l'ordinador. Si més no pel que fa a la gestió dels documents que hi desem. A més així ens vàrem anar acostumant a la "veu de màquina" que fa servir el lector de pantalla (i el lector de teclat, ara que ja comencem a pensar que són dos programes complementaris en un de sol).

Què és el Terminal Linux?

Es tracta d'una eina que permet comunicar-nos de forma més directa amb el sistema, tot teclejant quines de les ordres preestablertes volen que segueixi l'ordinador. Així, teclejant a la finestra del terminal Linux podem desar un fitxer, editar-lo, obrir programes o tancar-los, reiniciar l'equip i fer totes aquelles tasques que fem habitualment amb l'ordinador. Això si, hem de conèixer prèviament un seguit d'ordres molt concretes i teclejar-les sense cap mena d'error.

El fet que sigui una pantalla buida i que tot es faci mitjançant text afavoreix que tot vagi a una velocitat sorprenent.

Com sempre us dic, els ordinadors requereixen molts recursos per mostrar imatges per pantalla nosaltres estem molt acostumats als entorns gràfics i a que cada vegada siguin més intuïtius o fàcils de fer servir. Però totes aquestes imatges, icones, botons, pestanyes, etc., només serveixen per posar-nos-ho tot de manera entenedora.

Com que els nostres usuaris no podran veure la pantalla, l'ús del Terminal afavoreix una comprensió més profunda de la comunicació que establim amb la màquina. 

Amb l'ús del terminal exercirem un control més potent sobre l'ordinador i a més adquirim un coneixement més profund sobre el sistema.

Per on començar a fer servir el Terminal?

L'acció més fàcil que podem fer és realitzar desplaçaments pels diferents directoris. És aquí on vàrem descubrir una nova dificultat. El lector de pantalla no avisa quan les lletres estan en majúscula o en minúscula. Tot i que és normal, ja que dificultaria la correcta lectura del text, l'ús del terminal exigeix que tots els caràcters s'escriguin amb exactitud. Per exemple, per entrar dintre de la carpeta "Documents" cal introduir l'ordre corresponent i el nom de la carpeta. Si  ho escrivim en minúscules ens donarà error ja que per al sistema la carpeta "documents" amb "d" minúscula no existeix.

Ara bé, per norma general, els directoris de Documents, Imatges, Baixades, etc., que acostumen a venir per defecte amb el sistema, només tenen la primera lletra en majúscules. Una vegada sabem això, aconsellem a l'alumna que, a l'hora de crear documents i carpetes faci servir només minúscules i no deixi espai entre les paraules. Mentre que el lector de pantalla llegeix els noms junts gairebé igual que els separats, el Terminal no reconeix espais en els noms dels documents i per tant és incapaç de gestionar fitxers amb noms com; "la meva música" o "fotografies de les vacances". La millor manera de desar aquests fitxers serà coma a "lamevamusica", "fotografiesdelesvacances", etc.

Escriure documents de text des del Terminal 

Per crear els primers texts des del Terminal vàrem fer servir el programa nano. 

L'avantatge d'aquest programa és que permet crear fitxers de text, desar-los allà on calgui i obrir-los des de on siguin. D'altra banda presenta un inconvenient i és que cal conèixer un seguit de dreceres de teclat específiques per a aquest programa que no coincideixen amb les dreceres de cap altre programa. 

Les dreceres de Nano són molt diferents de les dreceres que habitualment presenten el  programes de l'entorn gràfic.

El gestor de fitxers de l'entorn gràfic

Abans de continuar amb d'altres temes volíem comprovar com responia el lector de pantalla al gestor de fitxers de l'entorn gràfic, no fos el cas que resultés més senzilla la navegació amb aquest programa que no pas amb la terminal. A més, no em semblava bé deixar de banda dreceres de teclat més universals com copiar i enganxar, tan útils als entorns gràfics.

La navegació per aquest programa fent servir el teclat va estar més còmode del que m'imaginava i a més, gràcies a la tecla de menú, les funcions de copiar, retallar i enganxar són fàcils de fer servir. L'inconvenient és que el lector de veu sembla ensopegar cada dos per tres i no s'entén el que diu, fent necessari pujar i baixar amb les tecles de direcció per tal que torni ha llegir el text de manera entenedora.

Per realitzar desplaçaments per la finestra del gestor de fitxers fem servir les fletxes de direcció i el tabulador. A més, per tornar cap enrere ens serveix la mateixa drecera que quan fem servir el navegador.

Important!

Un cop obert el Gestor de fitxers, s'obre el directori principal de l'usuari (carpeta amb el nom d'aquest) i només cal fer servir les tecles de direcció per moure'ns per sobre de les carpetes i fitxers que hi hagi.

La combinació de tecles Alt + tecla de direcció corresponent, ens permetrà desplaçar-nos cap enrere (esquerra), endavant (dreta) si ja hem entrat en alguna/es de les carpetes o cap amunt o cap avall per l'"arbre de directoris".

Alt + esquerra = tornem enrere

Alt + dreta = tornem a avançar

Ctrl + W = tanquem la finestra

Comencem a navegar per la xarxa

Un cop ja tenim el teclat dominat ens enfrontem a les eines bàsiques per a treballar en xarxa, el navegador i el gestor de correu. Tenim l'avantatge que, tant Orca (el lector de pantalla) com Firefox (el navegador) i Thunderbird (el gestor de correu) són productes de Mozilla i per tant, el lector respon prou bé amb aquests. Hem fet la prova amb altres navegadors i el resultat ha estat que el lector de pantalla no ha dit ni ase ni bèstia.

Les dreceres de teclat per a Firefox, l'ús de les tecles de direcció i del tabulador han estat un recursos excel·lents. L'obstacle que ens trobarem quan naveguem a les fosques seran les pròpies pàgines web. Orientades a la vista i cada cop més a cobrir la necessitat de funcionar en dispositius tàctils, sovint s'ha de passar per sobre d'inacabables menús, enllaços que porten a la confusió i publicitat que no sempre es tanca quan premem la tecla Escape. Fins i tot la Viquipèdia, tan plena d'enllaços, presenta massa informació sobrant abans d'arribar a la informació requerida.

Per tant, paciència! El que cal és acostumar-se a navegar tot escoltant el lector de pantalla, deixar que l'alumne s'acostumi a la organització de cada pàgina. Per exemple, anar baixant fins trobar l'índex a una pàgina de la Viquipèdia o comprendre que les cerques a Google tenen sempre la mateixa estructura: títol amb enllaç, adreça i dues línies introductòries.

Al començament costa una mica però ven aviat veureu que sou capaços de realitzar cerques amb una velocitat prou acceptable.

El correu electrònic

Quan comencem a ensenyar l'ús d'Internet una passa imprescindible és aprendre a fer servir el correu electrònic. Eina de comunicació bàsica a la xarxa que a més complex la funció d'identificar-nos davant de molts serveis que ens podem trobar.

El correu web és aquell que fem servir gairebé tots. Aquest tipus de correu acostuma a ser gratuït i necessitem tenir connexió a Internet per poder accedir-hi. D'altra banda, el gestor de correu és un programa que ens permet treballar amb el nostre correu de manera més còmoda. Tot i que en un principi hi havia diferències enormes entre fer servir el correu a través de la web o mitjançant un gestor de correu, actualment no hi  ha tanta diferència ja que els correus web presenten gairebé les mateixes prestacions.

Tot i això, els gestors de correu encara es fan servir i molt. Penseu per exemple quan consulteu el vostre correu a través del vostre smartphone. Segurament que no aneu amb el navegador a gmail.com o a outlook.com siní que premeu directament la icona de correu electrònic o la icona del correu gmail, per posar un exemple. Aquestes aplicacions serveixen per facilitar-vos la consulta i l'ús del correu a través del vostre dispositiu.

Doncs bé, això son gestors de correu. Tant si són aplicacions per a dispositius mòbils com si són aplicacions d'escriptori, tots tenen unes característiques comunes: permeten gestionar més d'un compte de correu alhora i desen els correus en el nostre dispositiu. Aquesta última característica ens permet poder consultar els nostres correus fins i tot quan no tenim connexió. Així, podrem tornar a llegir aquell correu que vam rebre l'altre dia sense necessitat de connectar-nos a cap xarxa o haver d'anar a recarregar el telèfon per manca de dades mòbils.

Pel que fa al cas que ens ocupa, després d'estar al web del gmail i després comparar l'experiència amb l'ús del gestor de correu Thunderbird, vàrem veure que la navegació pel correu era molt més àgil, còmoda i comprensible fent servir el gestor.

Com sempre, el que més costa un cop  obert el programa és trobar el punt d'inici des de on començar. Però només és qüestió d'anar baixant amb les tecles de direcció fins trobar la safata d'entrada. Un cop aquí la resta resulta relativament fàcil de fer servir. Només vull assenyalar un parell de detalls ha tenir en compte per no perdre's. Un cop localitzem la safata d'entrada, per entrar a la llista de missatges cal fer servir el tabulador. El lector de pantalla ens indica que estem a sobre d'una taula amb x files i y columnes i ens torna a senyalar que es tracta de la safata d'entrada. Acte seguit llegeix la línia del primer missatge. S'ha d'estar atent per escoltar si indica que es tracta d'un missatge no llegit. Ho dic perquè un cop ha llegit la línia del missatge sembla marcar-lo com a llegit. Suposo que serà pel fet que el cos del missatge apareix a sota de la finestra. Tot i que el lector no el llegeix en aquell moment.

Aquest primer missatge tampoc apareix com a seleccionat i descobrim que si baixem amb les tecles de direcció el segon ja si que el selecciona. Per tant, un cop arribem a la taula de la bústia d'entrada, el més recomanable és indicar a l'alumne que després d'escoltar aquesta primera línia de missatge amb atenció, en comptes de baixar, faci com per anar cap amunt. Així el missatge queda seleccionat, fet necessari per a poder obrir-lo pitjant la tecla Enter.

Els missatges s'obren en una pestanya nova i cal tenir present una nova curiositat, en anar baixant amb les tecles de direcció, el lector de pantalla sembla passar de l'assumpte directament a la segona línia del missatge. Per tant ja he pres per costum deixar una o dues línies en blanc abans de començar a escriure un email.

Per respondre a un missatge només cal fer servir la combinació de tecles Ctrl + R i, un cop escrita la nostra resposta, només cal utilitzar Ctrl + Enter per enviar el missatge. Si voleu provar aquestes dreceres de teclat només cal que agafeu el vostre ordinador i aneu al vostre compte de gmail. Podreu comprovar que les dreceres són les mateixes.

Per crear un missatge nou, és a dir, des de zero, l'alumne pot fer servir les tecles Ctrl + N. Els missatges nous apareixen en una finestra nova, en comptes de fer-ho en una pestanya. De totes maneres, un cop omplertes totes les dades i enviat el missatge, aquesta finestra també es pot tancar fent servir Ctrl + W.

El problema el vàrem trobar a l'hora d'adjuntar fitxers amb el correu. La dracera de teclat per fer-ho és Ctrl + Majús + A però per algun motiu sembla que no funciona correctament. Només ha funcionat dues vegades de totes les que ho vàrem provar. La solució va passar per fer servir la drecera per anar al menú del programa Ctrl + A i a partir d'aquest punt navegar per les opcions de menú fins a trobar la d'adjuntar fitxer.

Una altra experiència amb això d'enviar documents adjunts la vàrem tenir amb el processador de text, però això ja ho veurem més endavant.

Com a conclusió podríem dir que el correu Thunderbird és una aplicació que respon molt bé amb el lector de pantalla i que com a mínim ens garanteix que els alumnes podran aprendre i practicar amb els emails de forma còmoda i molt satisfactòria.

El proper dia continuarem amb la nostra experiència amb l'ordinador a les fosques i la cerca de continguts al web del Youtube.

Espero que us hagi agradat i que hàgiu aprés alguna cosa que us faci servei.

Ens veiem a classe!.