diumenge, 8 de setembre del 2013

Utilitzant Picasa

L'accés cada cop més imprescindible a les noves tecnologies i l'aparició de les anomenades xarxes socials ha fet que tothom esdevingui "creador" de documents accessibles per a gairebé tothom. Els dispositius mòbils han facilitat que la major part dels documents que compartim siguin imatges. Picasa és un servei que ens ofereix Google per poder arxivar les nostres imatges i compartir-les amb aquelles persones que desitgem.

Aquesta entrada ha estat realitzada amb un ordinador amb Windows. Els noms d'usuari que apareixen a les imatges són completament inventats.

Començar amb Picasa

Per fer servir Picasa necessitem tenir primer un compte de Google, és a dir, un compte de correu Gmail. Obrim el nostre navegador navegador i busquem Picasa al buscador o introduïm a la barra del navegador la següent direcció:

picasaweb.google.es

Un cop hem introduït el nostre correu i contrasenya ens deixarà entrar i aquesta serà la primera pàgina que veurem:

Com és lògic hem de fer clic al botó que ens diu crear perfil. Però us recordo que abans sempre és de sentit comú llegir tota la informació que ens proporciona aquesta pàgina. En aquesta se'ns descriu la lògica amb la que treballa Picasa. Per mi, la millor característica d'aquest servei és la privacitat.
Un cop acceptem la creació del perfil ens trobarem amb aquesta pantalla:

Malgrat que se'ns presenta un botó per descarregar l'aplicació Picasa, no és necessari que instal·lem res al nostre ordinador. Ens fixem per tant en un botó més petit, que hi ha a dalt a la dreta i que s'anomena Càrrega. Hem de fer clic en aquest botó per començar a carregar les nostres fotografies a Picasa.
Arribarem a una pàgina on ens demanaran que donem un nom a un àlbum i que incorporem les fotografies desitjades.
Veiem per tant que les nostres fotografies han de ser emmagatzemades en àlbums i per tant si volem desar només una fotografia, aquesta ha d'estar en el seu propi àlbum.

Si tenim oberta una finestra amb les fotografies (o imatges) que volem desar, podem seleccionar-les i arrossegar-les directament al centre de la pàgina. Sinó, només hem de pitjar el botó selecciona fotos de l'ordinador. S'obrirà un quadre de diàleg per cercar les nostres imatges, les seleccionem i acceptem i es carregaran immediatament.
Si ja tenim totes les fotografies premem el botó D'Acord.

Podem arrossegar directament les fotografies des de la nostra carpeta.

Premem el botó seleccionar fotos del nostre ordinador.

Important!
Per seleccionar una imatge, només hem de fer un sol clic a sobre d'aquesta i quedarà remarcada (de color bau fosc a Windows). Però si volem seleccionar més d'una imatge al mateix temps tenim les següents opcions:

Prémer el botó esquerre del ratolí quan el cursor es trobi en un espai buit de la finestra que conté les imatges i, sense deixar anar el botó, arrossegar-lo per sobre d'aquelles que volem seleccionar.

Seleccionar arrossegant el cursor

Seleccionar la primera imatge que volem incorporar amb un clic i prement la tecla Shift fer un altre clic a la última de les imatges que volem incorporar.
Aquest sistema té dues avantatges clares:
- Resulta molt còmode quan les nostres imatges estan endreçades i volem seleccionar una secció concreta.
- És perfecta per aquelles persones que encara presenten moltes dificultats per controlar el ratolí a l'hora d'arrossegar el cursor per seleccionar.

Seleccionar utilitzant la tecla "shift"

Fer clic a la primera imatge i després prémer la tecla CTRL. Sense deixar-la anar, anem clicant una per una la resta d'imatges que volem seleccionar. Quan ja estiguin totes les que volem podem deixar anar la tecla CTRL.
Aquesta opció és perfecta per quan volem seleccionar imatges concretes que es troben disperses a la mateixa ubicació.

Seleccionar fent servir la tecla Ctrl

Si carreguem moltes fotografies alhora potser triga una mica en carregar-les totes. Però el més important és que un cop les hem afegit totes no ens descuidem que hem d'acceptar o l'álbum no es desarà.

Quan es carreguen totes les fotografies ja podem prémer el botó D'acord.

Gestionem el nostre álbum

Ara que ja hem carregat totes les fotografies al nostre àlbum, veurem totes les opcions que ens ofereix aquest servei. Picasa és sobretot una eina que ens permet emmagatzemar i compartir les imatges. Quan estem a dins d'un àlbum hem de treballar amb el següent menú.

Elements de la pàgina:

Pestanyes Picasa

Pàgina principal

Ens porta a la pàgina on hi ha tots els àlbums que hem creat i a sota moltes imatges que han estat penjades de forma pública per altres usuaris.

Les meves fotografies

Ens trobem amb els nostres àlbums i aquells altres àlbums que han compartit amb nosaltres altres usuaris.

Explora

Ens porta a una galeria mundial on hi ha milers de fotografies.
Menú de l'àlbum

Presentació amb diapositives

Ens permet veure tots les imatges de l'àlbum com si fos una presentació.

Comparteix

Ens obre un quadre de diàleg a on introduirem les adreces de correu electrònic de les persones amb les que volem compartir l'àlbum. Podrem triar d'entre els nostres contactes de correu, afegir cercles, etc. (Funcionament similar a al correu electrònic.)

Afegeix fotos

Com hem esmentat abans, aquesta opció ens permet afegir fotografies o imatges prèviament emmagatzemades al nostre ordinador o dispositiu extraïble. Per tant ens obrirà el quadre de diàleg d'obrir.

Accions

Es tracta d'un desplegable amb eines que ens permetran des de decidir quina imatge serà la portada de l'àlbum fins a afegir subtítols a les fotografies o fins i tot fer un collage.

Organitzar

Ens portarà a una pàgina on tindrem les vistes en miniatura de les nostres imatges i un desplegable amb opcions per ordenar les imatges cronològicament, per nom o segons els nostres criteris (arrossegant-les amb el ratolí).
També ens permetrà eliminar, copiar o moure les imatges que seleccionem a un nou àlbum o a un altre ja existent.

Barra de zoom

Ens permet que les vistes en miniatura de les imatges del nostre àlbum siguin més petites o més grans arrossegant el botó cap a l'esquerra o cap a la dreta respectivament.

Veiem ara algunes de les opcions més importants d'aquest menú:

Les diapositives

Per defecte les diapositives van passant automàticament. Nosaltres podem reduir o augmentar el temps de visualització abans de la transició cap a una altra diapositiva. Podem aturar la presentació automàtica i passar d'una imatge a una altra fent servir les fletxes.
Per sortir de la presentació hem de prémer el botó tancar (el que conté la X).

Afegir fotografies

Sempre que estem al nostre àlbum, podrem afegir-hi fotos noves. Les fotografies o imatges noves s'afegeixen mitjançant el botó Afegeix fotos. Les fotos que incorporem a través d'aquest botó es sumaran al mateix àlbum en el que ens trobem. Si tornem a prémer el botó Càrrega tornarem a la pàgina de creació d'àlbum, on haurem de triar un nom per a l'àlbum i repetir tota la operació de càrrega de imatges.

Accions

Podem afegir subtítols a totes les imatges des del la opció subtítol del menú Accions.
Si estem al nostra àlbum, ens portarà a una pàgina on tindrem un quadre de text al cosstat de cada imatge. Afegim el text i acceptem els canvis.

Afegim text a les nostres imatges.

Si estem treballant només amb una fotografia, el quadre de text apareix al peu de la mateixa. Malgrat que el text es guarda automàticament, hem de fer clic al botó desar, o es perdrà tot el text.

Diapositiva amb subtítol

Organitzem les nostres fotografies

El desplegable amb les diferents formes d'ordenar es complementa amb tres botons que ens serveixen per copiar o re-ubicar les fotografies en un altre àlbum (nou o preexistent), o eliminar-les.

Podem decidir el nom pel nou àlbum i quina visibilitat tindrà.
Si la nova ubicació és un àlbum ja existent es desplegarà un llistat amb tots els que tenim.

Compartim les nostres imatges

Passem ara al tema més important de Picasa, la lògica amb la qual es poden compartir els àlbums o les imatges que hi desem.

La imatge de l'esquerra és el menú que tindrem a la dreta quan estem treballant dins d'un dels nostres àlbums. Com podem veure, per defecte Picasa no comparteix amb ningú cap imatge que nosaltres emmagatzemem.
Per començar a compartir haurem, per tant, de prémer el botó comparteix. Aquest ens portarà a una pàgina on podrem afegir els correus electrònics de les persones o entitats amb les que volem compartir l'àlbum.

La dinàmica, és la mateixa que la d'un correu electrònic. Fins i tot, podem enviar-ho als nostres grups. Però el que resulta veritablement útil, és que tenim la possibilitat de permetre que el o els receptors puguin afegir o no més imatges a l'àlbum. Per tant Picasa està pensat tan per afavorir el treball en línia com per protegir la integritat de les nostres imatges, segons les nostres necessitats o la finalitat del nostre àlbum.

Un cop hem compartit l'àlbum, ens apareix al mateix menú de la dreta un llistat de persones amb les que l'hem compartit. Si canviem de idea i volem impedir que afegeixin fotografies (si és que hem permès aquesta opció a l'hora de compartir)o simplement ja no volem que aquesta persona o persones accedeixi al nostre àlbum, només hem de prémer un dels dos botons que es mostren a la imatge de dalt.

Així amb un simple clic podem vetar l'accés al nostre àlbum.

Però i si només volem compartir una fotografia? Hem de fer un àlbum només per una?
La resposta és, no!
Si fem un clic a sobre de qualsevol fotografia de l'àlbum, se'ns obrirà una pàgina només amb aquesta fotografia i un menú a la dreta similar al de l'àlbum però amb algunes particularitats.

Si som actius a la xarxa Google+ el menú compartir serà el següent:

El funcionament és exactament el mateix però, com que es tracta d'una xarxa social, es pot compartir amb els nostres cercles.

Important!
Sempre que estem a dins d'un àlbum o d'una fotografia i volem tornar a la pàgina que conté tots els àlbums farem clic a la pestanya les meves fotografies. No importa si sembla que ja estiguem en aquesta pestanya.

En properes entrades veurem com treure-li més profit a Picasa. Com la elaboració de presentacions i la seva incorporació a pàgines web i blocs.
Espero que us hagi servit!

dimarts, 3 de setembre del 2013

Treballem amb taules al processador de text Writer

Avui veurem com s'insereixen taules al processador de text de LibreOffice. L'objectiu serà realitzar un model de factura similar al que vam realitzar a l'anterior entrada. Com sempre, utilitzarem un ordinador amb el (SO) Sistema Operatiu Windows XP. Si tot surt bé aquest curs veurem també com es treballa amb altres Sistemes.

Inserim la taula

Com sempre, hi ha més d'una forma d'inserir elements al document. La opció més senzilla és utilitzant el botó corresponent a la barra d'eines. Si fem clic directament al dibuix del botó se'ns obrirà un quadre de diàleg on podrem escollir el número de files i de columnes per a la nostra taula. Però si cliquem al desplegable del mateix botó, podrem escollir el mateix de forma més ràpida.

Només hem de passar per sobre el cursor del ratolí i veurem com els quadres que representen les cel·les de la taula s'enfosqueixen. Quan tinguem el nombre desitjat de files i columnes enfosquides fem un clic amb el botó dret del ratolí i immediatament apareixerà una taula d'aquestes característiques al nostre document. DE totes maneres, hem de tenir present que aquesta forma d'inserir ens serveix quan volem realitzar una taula petita de manera ràpida. És a dir, si preveiem que la nostra taula pot ocupar més d'una pàgina i necessita incorporar capçalera, ens serà necessari fer servir les opcions del quadre de diàleg.
Com hem dit abans, accedim a aquest quadre clicant a la icona de la barra d'eines. Però, com és natural, també podem accedir-hi fent servir la opció taula del menú Inserir o la opció Inserir>Taula del menú taula.
Sí, tal i com podem comprovar tenim dos menús que ens porten al mateix lloc. El fet que hi hagi un menú només per a les taules és una bona indicació de la importància que han donat els creadors d'aquest programa a la fàcil utilització i composició d'aquestes.

Veiem ara quines són les altres opcions que ens presenta el quadre de diàleg d'inserir taula i perquè ens poden ajudar.
La taula que inserirem tindrà cinc columnes i deu files, la primera de les quals serà la que contindrà els títols de cada columna. Com que es tracta d'una factura, aquests seran: codi, article, número d'article, preu, IVA i preu total. (Penseu que ens estem saltant la capçalera de la factura i l'espai per les dades de client i proveïdor. Per ara ens interessa veure la taula central de la factura.)

Com que sabem que tindrem una fila amb els títols, marcarem la opció encapçalament i deixarem marcada la opció repetir les files de títol a les noves pàgines. Observem com també tenim la opció de indicar més d'una fila com a capçalera, tot i que en aquest cas la deixarem en 1. Un altre detall és que tenim una opció anomenada vora. Tal i com vàrem veure a l'entrada anterior del bloc, les línies que marquen les cel·les d'una taula no es veuran a l'hora d'imprimir a no ser que nosaltres les marquem. Per això el full de càlcul ens permet treballar sense que es vegi la quadrícula, per no confondre'ns i controlar el que estem fent.
El processador de text també ens permet la opció de treballar amb taules "invisibles", és a dir, sense vores. Malgrat que les vores no es vegin no ens hem de preocupar, perquè la taula hi és i ara veurem com podem saber que hi estem a sobre.
Continuem amb la nostra feina, omplim el número de files i de columnes als seus espais corresponents i pitgem el botó Inserir.

Per omplir les cel·les només cal fer un sol clic amb el botó de esquerre del ratolí quan el cursor estigui a sobre de la cel·la desitjada. Immediatament tindrem el punt d'inserció a dins. Ja podrem escriure allò que desitgem.
Per traslladar-nos d'una cel·la a una altra podem fer servir les fletxes de direcció del ratolí.

Com podem veure a la imatge anterior, el text que inserim a la primera fila presenta un format diferent que el de la segona. Això es degut a que hem marcat al quadre de diàleg que volíem una fila de capçalera.
Fixem-nos també que hem posat una columna de menys a la nostra taula. Ens falta la columna on inserirem la quantitat de producte venut per a la nostra factura. Haurem d'inserir-la i com sempre tenim diverses vies per fer-ho. La més fàcil ens la proporciona el programa de forma automàtica, és la barra d'eines de taula.

Quan afegim una columna pitjant el botó corresponent d'aquesta barra d'eines, aquesta s'afegirà a la dreta de la columna on estigui situat el punt d'inserció. En canvi si volem afegir una fila, aquesta ens apareixeria a sota de la fila que conté el punt d'inserció.
Però hem de tenir compte. Quan volem eliminar, en comptes d'inserir, desapareixerà la fila o columna que contingui el punt d'inserció i no pas la del costat o la de sota.

Important!
Recordem que el punt d'inserció és aquella línia intermitent que apareix a la pantalla allà on hi ha un espai en el qual podem escriure.

És a dir, que allà on hi hagi un espai on se'ns permeti inserir text ens apareixerà aquesta línia intermitent. Mai l'hem de confondre amb el cursor del ratolí que, com ja sabem, quan es troba a sobre de text canvia la seva forma i passa de ser una fletxa a ser també una mena de línia. La forma més fàcil de no confondre's és observant que el cursor no es mostra intermitent.
Us deixo aquí el següent caixetí de text perquè veieu la diferència més clarament.

Afegim les dades

Passem ara a omplir la nostra taula amb les dades que necessitem. En cas que haguem de fer una taula molt llarga i aquesta ocupi dues pàgines ens passaria el que es mostra a continuació.

Si no haguéssim marcat aquesta opció abans d'inserir la taula aquestes cel·les estarien en blanc. Depèn del nostre objectiu que aquesta opció ens ajudi o ens molesti. En el nostre cas ens ajuda perquè no perdem de vista quin valor representa cada columna.
Afegirem ara una altra taula per introduir les dades del client i de la nostra empresa. Com hauríem d'haver començat per aquests conceptes la introduiré a sobre de l'anterior. Per provar potser us serà més còmode fer-la en un full nou o a sota de la que ja hem fet (si és que heu seguit pas a pas aquesta entrada). L'important és que proveu i que entengueu el funcionament, no pas que us quedi perfecte d'un sol cop.
Inserim llavors una taula de 4 columnes i set files i distribuïm les dades bàsiques per aquest apartat.

Acte seguit comencem a donar format als texts per tal de fer-los més presentables. Per aquest propòsit tornem a fer servir la barra d'eines de la taula, prestant especial atenció als següents recursos que ens ofereix.

En el nostre cas ens seran especialment útils les eines per alinear el text a sobre, a baix o al centre. I aquelles que ens permeten unir i dividir les cel·les així com l'eina optimar que té diverses opcions per perfeccionar l'aspecte de la nostra taula.

Podem seleccionar una fila o una columna sencera de la taula per tal d'aplicar en conjunt l'eina escollida. Per això només cal apropar el cursor del ratolí per dalt o per l'esquerra a la taula i quan aquest es transformi en una fletxa negra fer un sòl clic i es seleccionarà tota la fila o columna.

Així, poc a poc anirem provant fins que ens sembli que el nostre document té l'aspecte idoni. A continuació la imatge ens mostra les quatre opcions de l'eina optimar

Si seleccionem la taula sencera i li apliquem totes les eines d'optimització la taula s'ampliarà i s'encongirà tot adaptant-se al contingut de les cel·les per files i columnes.

Com veiem a la imatge, al no ocupar massa espai el text de les cel·les, el conjunt de la taula s'ha encongit. Si ara omplissim molt una de les cel·les no s'optimitzaria automàticament i l'amplada del conjunt de la taula es quedaria tal i com està. Amb això volem dir que és ideal aplicar aquestes eines un cop ja hem omplert tota la informació i no abans.
També podem ajustar l'amplada i alçada de files i columnes deixant el cursor a sobre de les línies divisòries. Aquest adoptarà la forma de creu amb dos fletxes. Farem un sol clic amb el botó esquerra del ratolí i sense deixar-lo anar l'arrossegarem fins a la posició desitjada.

També podem provar unint cel·les.

Cel·les que han estat unides amb un sol clic a la barra d'eines de la taula.

Sempre tindrem la opció de donar a la nostra taula un format predeterminat d'entre els que ens ofereix el programa, mitjançant l'eina format automàtic.

Quadre de diàleg de format automàtic de taula.

No podem oblidar que també podem donar format a la nostra taula fent servir el menú contextual. Fent clic a sobre de la taula o cel·la amb el botó dret del ratolí veurem que se'ns ofereixen totes les opcions fins ara esmentades.

Menú contextual
de la taula

Important!
El menú contextual és aquell que apareix qua fem clic amb el botó dret del ratolí. Aquest menú serà diferent segons a sobre de quin element estigui el cursor.

Podríem dir que és una mena de conseller que ens diu què podem fer en cada cas amb l'element que tenim al davant.

Exemple de menú contextual de l'escriptori.

Sovint ens trobem documents que incorporen aquestes dades però sense estar inserides dins d'una taula. Però que no veiem la taula no vol dir que no hi sigui. Veiem ara com treballarem si inserim una taula sense vores.
Per fer-ho, haurem de realitzar la inserció mitjançant el quadre de diàleg, que és el que ens permet triar aquesta opció. És a dir, inserirem des del menú Inserir o des del menú Taula.

Però, i com controlem a quina cel·la ens trobem si no veiem les línies de la taula?

La resposta es troba, com veiem, a la barra d'estat on ens apareix aquest indicador amb el nom de la taula i de la cel·la on es troba el punt d'inserció.
Veurem com, a part de no veure les línies, no hi ha cap mena de diferència entre una taula amb vores i una sense. Es tracta simplement d'una qüestió de presentació.

Càlculs a la taula

Comencem ara amb els càlculs que necessitarem realitzar a dins de la taula. Malgrat que no ens trobem en un full de càlcul ja fa temps que, per comoditat, les taules dels processadors de text actuen com si ho fossin.
Així, tal com vàrem veure a l'entrada anterior, només cal inserir un igual ("=") a una cel·la buida per que ens aparegui la barra de fórmula igual que en un full de càlcul.
De la mateixa forma només ens cal seleccionar amb un sol clic la cel·la que conté la xifra amb la que volem operar i aquesta s'afegirà a la fórmula. Per tant funciona exactament igual que un full de càlcul (amb algunes limitacions que no ens afecten per a la nostra factura).
Un cop ja hem introduït la fórmula l'acceptem prement la tecla Enter del nostre teclat. Allà on hi havia la fórmula ara tindrem el resultat de la operació. Si hem de rectificar veurem que quan canvien la xifra de la cel·la vinculada, el resultat de la cel·la de la fórmula canvia també de forma automàtica.
No ens apareix la opció d'arrossegar la fórmula. Potser altres processadors de text com Word 2007 o superior, sí que ens ofereixen aquesta opció. A més les xifres no presenten una alineació diferent del text com succeeix amb el full de càlcul. Però si ens permet desar fórmules amb cel·les vinculades com la que hem realitzat abans, sense que haguem d'omplir prèviament aquestes.

Important!

Suma (+)
Resta (-)
Multiplicar (*)
Dividir (/)

Per vincular una cel·la a una fórmula o operació hem de fer un clic en aquesta quan estem escrivint la fórmula o escriure directament el nom de la cel·la (,...,...).

La barra d'eines també incorpora el botó de Sumatori. Que ens realitza la suma total dels nombres de la columna a la cel·la on tenim el punt d'inserció.

Ara només és qüestió que aneu realitzant les operacions que creieu convenients i que experimenteu amb les eines de format fins que la taula estigui al vostre gust.

Exemple de taula amb càlculs i format automàtic.

Espero que us hagi servit!

A la pròxima entrada veurem com treballar amb imatges al processador de text de LibreOffice.

DOCENT I VOLUNTARI

Pàgines

diumenge, 29 de setembre del 2013

L'origen d'Internet