Avui veurem com s'insereixen taules al processador de text de LibreOffice. L'objectiu serà realitzar un model de factura similar al que vam realitzar a l'anterior entrada. Com sempre, utilitzarem un ordinador amb el (SO) Sistema Operatiu Windows XP. Si tot surt bé aquest curs veurem també com es treballa amb altres Sistemes.
Inserim la taula
Com sempre, hi ha més d'una forma d'inserir elements al document. La opció més senzilla és utilitzant el botó corresponent a la barra d'eines. Si fem clic directament al dibuix del botó se'ns obrirà un quadre de diàleg on podrem escollir el número de files i de columnes per a la nostra taula. Però si cliquem al desplegable del mateix botó, podrem escollir el mateix de forma més ràpida.
Només hem de passar per sobre el cursor del ratolí i veurem com els quadres que representen les cel·les de la taula s'enfosqueixen. Quan tinguem el nombre desitjat de files i columnes enfosquides fem un clic amb el botó dret del ratolí i immediatament apareixerà una taula d'aquestes característiques al nostre document. DE totes maneres, hem de tenir present que aquesta forma d'inserir ens serveix quan volem realitzar una taula petita de manera ràpida. És a dir, si preveiem que la nostra taula pot ocupar més d'una pàgina i necessita incorporar capçalera, ens serà necessari fer servir les opcions del quadre de diàleg.
Com hem dit abans, accedim a aquest quadre clicant a la icona de la barra d'eines. Però, com és natural, també podem accedir-hi fent servir la opció taula del menú Inserir o la opció Inserir>Taula del menú taula.
Sí, tal i com podem comprovar tenim dos menús que ens porten al mateix lloc. El fet que hi hagi un menú només per a les taules és una bona indicació de la importància que han donat els creadors d'aquest programa a la fàcil utilització i composició d'aquestes.
Veiem ara quines són les altres opcions que ens presenta el quadre de diàleg d'inserir taula i perquè ens poden ajudar.
La taula que inserirem tindrà cinc columnes i deu files, la primera de les quals serà la que contindrà els títols de cada columna. Com que es tracta d'una factura, aquests seran: codi, article, número d'article, preu, IVA i preu total. (Penseu que ens estem saltant la capçalera de la factura i l'espai per les dades de client i proveïdor. Per ara ens interessa veure la taula central de la factura.)
Com que sabem que tindrem una fila amb els títols, marcarem la opció encapçalament i deixarem marcada la opció repetir les files de títol a les noves pàgines. Observem com també tenim la opció de indicar més d'una fila com a capçalera, tot i que en aquest cas la deixarem en 1. Un altre detall és que tenim una opció anomenada vora. Tal i com vàrem veure a l'entrada anterior del bloc, les línies que marquen les cel·les d'una taula no es veuran a l'hora d'imprimir a no ser que nosaltres les marquem. Per això el full de càlcul ens permet treballar sense que es vegi la quadrícula, per no confondre'ns i controlar el que estem fent.
El processador de text també ens permet la opció de treballar amb taules "invisibles", és a dir, sense vores. Malgrat que les vores no es vegin no ens hem de preocupar, perquè la taula hi és i ara veurem com podem saber que hi estem a sobre.
Continuem amb la nostra feina, omplim el número de files i de columnes als seus espais corresponents i pitgem el botó Inserir.
Per omplir les cel·les només cal fer un sol clic amb el botó de esquerre del ratolí quan el cursor estigui a sobre de la cel·la desitjada. Immediatament tindrem el punt d'inserció a dins. Ja podrem escriure allò que desitgem.
Per traslladar-nos d'una cel·la a una altra podem fer servir les fletxes de direcció del ratolí.
Com podem veure a la imatge anterior, el text que inserim a la primera fila presenta un format diferent que el de la segona. Això es degut a que hem marcat al quadre de diàleg que volíem una fila de capçalera.
Fixem-nos també que hem posat una columna de menys a la nostra taula. Ens falta la columna on inserirem la quantitat de producte venut per a la nostra factura. Haurem d'inserir-la i com sempre tenim diverses vies per fer-ho. La més fàcil ens la proporciona el programa de forma automàtica, és la barra d'eines de taula.
Quan afegim una columna pitjant el botó corresponent d'aquesta barra d'eines, aquesta s'afegirà a la dreta de la columna on estigui situat el punt d'inserció. En canvi si volem afegir una fila, aquesta ens apareixeria a sota de la fila que conté el punt d'inserció.
Però hem de tenir compte. Quan volem eliminar, en comptes d'inserir, desapareixerà la fila o columna que contingui el punt d'inserció i no pas la del costat o la de sota.
Passem ara a omplir la nostra taula amb les dades que necessitem. En cas que haguem de fer una taula molt llarga i aquesta ocupi dues pàgines ens passaria el que es mostra a continuació.
Si no haguéssim marcat aquesta opció abans d'inserir la taula aquestes cel·les estarien en blanc. Depèn del nostre objectiu que aquesta opció ens ajudi o ens molesti. En el nostre cas ens ajuda perquè no perdem de vista quin valor representa cada columna.
Afegirem ara una altra taula per introduir les dades del client i de la nostra empresa. Com hauríem d'haver començat per aquests conceptes la introduiré a sobre de l'anterior. Per provar potser us serà més còmode fer-la en un full nou o a sota de la que ja hem fet (si és que heu seguit pas a pas aquesta entrada). L'important és que proveu i que entengueu el funcionament, no pas que us quedi perfecte d'un sol cop.
Inserim llavors una taula de 4 columnes i set files i distribuïm les dades bàsiques per aquest apartat.
Acte seguit comencem a donar format als texts per tal de fer-los més presentables. Per aquest propòsit tornem a fer servir la barra d'eines de la taula, prestant especial atenció als següents recursos que ens ofereix.
En el nostre cas ens seran especialment útils les eines per alinear el text a sobre, a baix o al centre. I aquelles que ens permeten unir i dividir les cel·les així com l'eina optimar que té diverses opcions per perfeccionar l'aspecte de la nostra taula.
Podem seleccionar una fila o una columna sencera de la taula per tal d'aplicar en conjunt l'eina escollida. Per això només cal apropar el cursor del ratolí per dalt o per l'esquerra a la taula i quan aquest es transformi en una fletxa negra fer un sòl clic i es seleccionarà tota la fila o columna.
Així, poc a poc anirem provant fins que ens sembli que el nostre document té l'aspecte idoni. A continuació la imatge ens mostra les quatre opcions de l'eina optimar
Si seleccionem la taula sencera i li apliquem totes les eines d'optimització la taula s'ampliarà i s'encongirà tot adaptant-se al contingut de les cel·les per files i columnes.
Com veiem a la imatge, al no ocupar massa espai el text de les cel·les, el conjunt de la taula s'ha encongit. Si ara omplissim molt una de les cel·les no s'optimitzaria automàticament i l'amplada del conjunt de la taula es quedaria tal i com està. Amb això volem dir que és ideal aplicar aquestes eines un cop ja hem omplert tota la informació i no abans.
També podem ajustar l'amplada i alçada de files i columnes deixant el cursor a sobre de les línies divisòries. Aquest adoptarà la forma de creu amb dos fletxes. Farem un sol clic amb el botó esquerra del ratolí i sense deixar-lo anar l'arrossegarem fins a la posició desitjada.
També podem provar unint cel·les.
Sempre tindrem la opció de donar a la nostra taula un format predeterminat d'entre els que ens ofereix el programa, mitjançant l'eina format automàtic.
No podem oblidar que també podem donar format a la nostra taula fent servir el menú contextual. Fent clic a sobre de la taula o cel·la amb el botó dret del ratolí veurem que se'ns ofereixen totes les opcions fins ara esmentades.
Sovint ens trobem documents que incorporen aquestes dades però sense estar inserides dins d'una taula. Però que no veiem la taula no vol dir que no hi sigui. Veiem ara com treballarem si inserim una taula sense vores.
Per fer-ho, haurem de realitzar la inserció mitjançant el quadre de diàleg, que és el que ens permet triar aquesta opció. És a dir, inserirem des del menú Inserir o des del menú Taula.
Però, i com controlem a quina cel·la ens trobem si no veiem les línies de la taula?
La resposta es troba, com veiem, a la barra d'estat on ens apareix aquest indicador amb el nom de la taula i de la cel·la on es troba el punt d'inserció.
Veurem com, a part de no veure les línies, no hi ha cap mena de diferència entre una taula amb vores i una sense. Es tracta simplement d'una qüestió de presentació.
Comencem ara amb els càlculs que necessitarem realitzar a dins de la taula. Malgrat que no ens trobem en un full de càlcul ja fa temps que, per comoditat, les taules dels processadors de text actuen com si ho fossin.
Així, tal com vàrem veure a l'entrada anterior, només cal inserir un igual ("=") a una cel·la buida per que ens aparegui la barra de fórmula igual que en un full de càlcul.
De la mateixa forma només ens cal seleccionar amb un sol clic la cel·la que conté la xifra amb la que volem operar i aquesta s'afegirà a la fórmula. Per tant funciona exactament igual que un full de càlcul (amb algunes limitacions que no ens afecten per a la nostra factura).
Un cop ja hem introduït la fórmula l'acceptem prement la tecla Enter del nostre teclat. Allà on hi havia la fórmula ara tindrem el resultat de la operació. Si hem de rectificar veurem que quan canvien la xifra de la cel·la vinculada, el resultat de la cel·la de la fórmula canvia també de forma automàtica.
No ens apareix la opció d'arrossegar la fórmula. Potser altres processadors de text com Word 2007 o superior, sí que ens ofereixen aquesta opció. A més les xifres no presenten una alineació diferent del text com succeeix amb el full de càlcul. Però si ens permet desar fórmules amb cel·les vinculades com la que hem realitzat abans, sense que haguem d'omplir prèviament aquestes.
La barra d'eines també incorpora el botó de Sumatori. Que ens realitza la suma total dels nombres de la columna a la cel·la on tenim el punt d'inserció.
Ara només és qüestió que aneu realitzant les operacions que creieu convenients i que experimenteu amb les eines de format fins que la taula estigui al vostre gust.
Espero que us hagi servit!
A la pròxima entrada veurem com treballar amb imatges al processador de text de LibreOffice.
Només hem de passar per sobre el cursor del ratolí i veurem com els quadres que representen les cel·les de la taula s'enfosqueixen. Quan tinguem el nombre desitjat de files i columnes enfosquides fem un clic amb el botó dret del ratolí i immediatament apareixerà una taula d'aquestes característiques al nostre document. DE totes maneres, hem de tenir present que aquesta forma d'inserir ens serveix quan volem realitzar una taula petita de manera ràpida. És a dir, si preveiem que la nostra taula pot ocupar més d'una pàgina i necessita incorporar capçalera, ens serà necessari fer servir les opcions del quadre de diàleg.
Com hem dit abans, accedim a aquest quadre clicant a la icona de la barra d'eines. Però, com és natural, també podem accedir-hi fent servir la opció taula del menú Inserir o la opció Inserir>Taula del menú taula.
Sí, tal i com podem comprovar tenim dos menús que ens porten al mateix lloc. El fet que hi hagi un menú només per a les taules és una bona indicació de la importància que han donat els creadors d'aquest programa a la fàcil utilització i composició d'aquestes.
La taula que inserirem tindrà cinc columnes i deu files, la primera de les quals serà la que contindrà els títols de cada columna. Com que es tracta d'una factura, aquests seran: codi, article, número d'article, preu, IVA i preu total. (Penseu que ens estem saltant la capçalera de la factura i l'espai per les dades de client i proveïdor. Per ara ens interessa veure la taula central de la factura.)
El processador de text també ens permet la opció de treballar amb taules "invisibles", és a dir, sense vores. Malgrat que les vores no es vegin no ens hem de preocupar, perquè la taula hi és i ara veurem com podem saber que hi estem a sobre.
Continuem amb la nostra feina, omplim el número de files i de columnes als seus espais corresponents i pitgem el botó Inserir.
Per traslladar-nos d'una cel·la a una altra podem fer servir les fletxes de direcció del ratolí.
Fixem-nos també que hem posat una columna de menys a la nostra taula. Ens falta la columna on inserirem la quantitat de producte venut per a la nostra factura. Haurem d'inserir-la i com sempre tenim diverses vies per fer-ho. La més fàcil ens la proporciona el programa de forma automàtica, és la barra d'eines de taula.
Però hem de tenir compte. Quan volem eliminar, en comptes d'inserir, desapareixerà la fila o columna que contingui el punt d'inserció i no pas la del costat o la de sota.
Important!
Recordem que el punt d'inserció és aquella línia intermitent que apareix a la pantalla allà on hi ha un espai en el qual podem escriure.
És a dir, que allà on hi hagi un espai on se'ns permeti inserir text ens apareixerà aquesta línia intermitent. Mai l'hem de confondre amb el cursor del ratolí que, com ja sabem, quan es troba a sobre de text canvia la seva forma i passa de ser una fletxa a ser també una mena de línia. La forma més fàcil de no confondre's és observant que el cursor no es mostra intermitent.
Us deixo aquí el següent caixetí de text perquè veieu la diferència més clarament.
Recordem que el punt d'inserció és aquella línia intermitent que apareix a la pantalla allà on hi ha un espai en el qual podem escriure.
Us deixo aquí el següent caixetí de text perquè veieu la diferència més clarament.
Afegim les dades
Passem ara a omplir la nostra taula amb les dades que necessitem. En cas que haguem de fer una taula molt llarga i aquesta ocupi dues pàgines ens passaria el que es mostra a continuació.
Si no haguéssim marcat aquesta opció abans d'inserir la taula aquestes cel·les estarien en blanc. Depèn del nostre objectiu que aquesta opció ens ajudi o ens molesti. En el nostre cas ens ajuda perquè no perdem de vista quin valor representa cada columna.
Afegirem ara una altra taula per introduir les dades del client i de la nostra empresa. Com hauríem d'haver començat per aquests conceptes la introduiré a sobre de l'anterior. Per provar potser us serà més còmode fer-la en un full nou o a sota de la que ja hem fet (si és que heu seguit pas a pas aquesta entrada). L'important és que proveu i que entengueu el funcionament, no pas que us quedi perfecte d'un sol cop.
Inserim llavors una taula de 4 columnes i set files i distribuïm les dades bàsiques per aquest apartat.
Acte seguit comencem a donar format als texts per tal de fer-los més presentables. Per aquest propòsit tornem a fer servir la barra d'eines de la taula, prestant especial atenció als següents recursos que ens ofereix.
En el nostre cas ens seran especialment útils les eines per alinear el text a sobre, a baix o al centre. I aquelles que ens permeten unir i dividir les cel·les així com l'eina optimar que té diverses opcions per perfeccionar l'aspecte de la nostra taula.
Podem seleccionar una fila o una columna sencera de la taula per tal d'aplicar en conjunt l'eina escollida. Per això només cal apropar el cursor del ratolí per dalt o per l'esquerra a la taula i quan aquest es transformi en una fletxa negra fer un sòl clic i es seleccionarà tota la fila o columna.
Així, poc a poc anirem provant fins que ens sembli que el nostre document té l'aspecte idoni. A continuació la imatge ens mostra les quatre opcions de l'eina optimar
Si seleccionem la taula sencera i li apliquem totes les eines d'optimització la taula s'ampliarà i s'encongirà tot adaptant-se al contingut de les cel·les per files i columnes.
Com veiem a la imatge, al no ocupar massa espai el text de les cel·les, el conjunt de la taula s'ha encongit. Si ara omplissim molt una de les cel·les no s'optimitzaria automàticament i l'amplada del conjunt de la taula es quedaria tal i com està. Amb això volem dir que és ideal aplicar aquestes eines un cop ja hem omplert tota la informació i no abans.
També podem ajustar l'amplada i alçada de files i columnes deixant el cursor a sobre de les línies divisòries. Aquest adoptarà la forma de creu amb dos fletxes. Farem un sol clic amb el botó esquerra del ratolí i sense deixar-lo anar l'arrossegarem fins a la posició desitjada.
També podem provar unint cel·les.
 |
| Cel·les que han estat unides amb un sol clic a la barra d'eines de la taula. |
Sempre tindrem la opció de donar a la nostra taula un format predeterminat d'entre els que ens ofereix el programa, mitjançant l'eina format automàtic.
 |
| Quadre de diàleg de format automàtic de taula. |
No podem oblidar que també podem donar format a la nostra taula fent servir el menú contextual. Fent clic a sobre de la taula o cel·la amb el botó dret del ratolí veurem que se'ns ofereixen totes les opcions fins ara esmentades.
 |
| Menú contextual de la taula |
Important!
El menú contextual és aquell que apareix qua fem clic amb el botó dret del ratolí. Aquest menú serà diferent segons a sobre de quin element estigui el cursor.
Podríem dir que és una mena de conseller que ens diu què podem fer en cada cas amb l'element que tenim al davant.
El menú contextual és aquell que apareix qua fem clic amb el botó dret del ratolí. Aquest menú serà diferent segons a sobre de quin element estigui el cursor.
Podríem dir que és una mena de conseller que ens diu què podem fer en cada cas amb l'element que tenim al davant.
 |
| Exemple de menú contextual de l'escriptori. |
Sovint ens trobem documents que incorporen aquestes dades però sense estar inserides dins d'una taula. Però que no veiem la taula no vol dir que no hi sigui. Veiem ara com treballarem si inserim una taula sense vores.
Per fer-ho, haurem de realitzar la inserció mitjançant el quadre de diàleg, que és el que ens permet triar aquesta opció. És a dir, inserirem des del menú Inserir o des del menú Taula.
Però, i com controlem a quina cel·la ens trobem si no veiem les línies de la taula?
La resposta es troba, com veiem, a la barra d'estat on ens apareix aquest indicador amb el nom de la taula i de la cel·la on es troba el punt d'inserció.
Veurem com, a part de no veure les línies, no hi ha cap mena de diferència entre una taula amb vores i una sense. Es tracta simplement d'una qüestió de presentació.
Càlculs a la taula
Comencem ara amb els càlculs que necessitarem realitzar a dins de la taula. Malgrat que no ens trobem en un full de càlcul ja fa temps que, per comoditat, les taules dels processadors de text actuen com si ho fossin.
Així, tal com vàrem veure a l'entrada anterior, només cal inserir un igual ("=") a una cel·la buida per que ens aparegui la barra de fórmula igual que en un full de càlcul.
De la mateixa forma només ens cal seleccionar amb un sol clic la cel·la que conté la xifra amb la que volem operar i aquesta s'afegirà a la fórmula. Per tant funciona exactament igual que un full de càlcul (amb algunes limitacions que no ens afecten per a la nostra factura).
Un cop ja hem introduït la fórmula l'acceptem prement la tecla Enter del nostre teclat. Allà on hi havia la fórmula ara tindrem el resultat de la operació. Si hem de rectificar veurem que quan canvien la xifra de la cel·la vinculada, el resultat de la cel·la de la fórmula canvia també de forma automàtica.
No ens apareix la opció d'arrossegar la fórmula. Potser altres processadors de text com Word 2007 o superior, sí que ens ofereixen aquesta opció. A més les xifres no presenten una alineació diferent del text com succeeix amb el full de càlcul. Però si ens permet desar fórmules amb cel·les vinculades com la que hem realitzat abans, sense que haguem d'omplir prèviament aquestes.
Important!
Per vincular una cel·la a una fórmula o operació hem de fer un clic en aquesta quan estem escrivint la fórmula o escriure directament el nom de la cel·la (,...,...).
-
Els signes per fer les diferents operacions són:
- Suma (+)
- Resta (-)
- Multiplicar (*)
- Dividir (/)
Per vincular una cel·la a una fórmula o operació hem de fer un clic en aquesta quan estem escrivint la fórmula o escriure directament el nom de la cel·la (
La barra d'eines també incorpora el botó de Sumatori. Que ens realitza la suma total dels nombres de la columna a la cel·la on tenim el punt d'inserció.
 |
| Exemple de taula amb càlculs i format automàtic. |
Espero que us hagi servit!
A la pròxima entrada veurem com treballar amb imatges al processador de text de LibreOffice.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada