Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de novembre del 2016

El núvol

Fa temps que treballem a classe el tema del núvol i es fa necessari fer-nos un recordatori tant del concepte com d'allò que implica i el correcte ús que n'hem de donar.

Ja sé que soc pesat amb el tema però el més important avui dia, per a treballar connectat és exercir el control sobre les nostres dades. No podem descuidar-nos i hem de realitzar una clara separació d'allò que desem al nostre equip o dispositiu i allò que desem a d'altres espais.

Quan parlem de desar fitxers al núvol, el que estem fent és desar-los en equips que no ens pertanyen, que són propietat d'una empresa que ens cedeix un espai als seus ordinadors.

La nostra finalitat és accdir a aquests fitxers de forma remota, és a dir, no haver de carregar-los a sobre, amb la conseqüent despesa en dispositius d'emmagatzmatge i no haver de transportar-la físicament enlloc.

D'altra banda, hauriem d'analitzar què hi guanyen aquestes empreses oferint-nos aquest espai i aquesta comoditat a canvi de res. I negoci en fan, malgrat que això no implica que es dediquin a revisar i llegir els nostres documents (d'això estem segurs), només vol dir que són empreses i darrera del núvol hi ha una idea de negoci.

En definitiva, abans de començar a pujar els nostres fitxers a qualsevol núvol hem de tenir clares les següents idees:
  1. Fer servir el núvol vol dir desar les nostres dades a un ordinador que no és el nostre.
  2. A través de la xarxa podrem accedir a aquest ordinador i a les nostres dades des de qualsevol equip del món, tot identificant-nos (normalment amb un correu electrònic i una contrasenya).
Un cop hem sopesat el que això comporta i ens decidim a fer servir el núvol, hem de triar quin farem servir.

Els tres més importants o més utilitzats són:
  • Dropbox
  • One Drive
  • Drive
Totes tres plataformes presenten diferències, avantatges i inconvenients. Nosaltres a classe hem estat fent servir Drive, ja que tots tenim un correu de gmail i, per tant, tots som usuaris de Google, l'empresa propietària d'aquest "núvol".

Però per tal que us feu una idea més exacte de com funciona això del núvol, començaré per explicar-vos Dropbox, el més antic de tots tres.

Per tal d'aconseguir aquest espai per desar les nostres coses, obrim el nostre navegador i anema l'adreça dropbox.com. Un cop allà, ens podrem crear un usuari per a aquest servei.

Dropbox permet que ens registrem fent servir qualsevol tipus de compte de correu electrònic i una contrasenya.

Aneu amb compte! Heu d'inventar-vos una contrasenya nova, que només fareu servir per accedir a Dropbox. En cap cas feu servir la mateixa contrasenya que la del correu electrònic escollit. Recordeu també que una contrasenya segura ha de tenir una extensió mínima de 8 caràcters i barrejar lletres i números.

Un cop us hàgiu enregistrat al Dropbox, aneu al vostre correu, ja que a la bústia d'entrada tindreu un missatge de confirrmació que haureu d'atendre com a últim pas per a validar el vostre compte.

Vegeu en aquesta imatge un exemple:

Correu de confirmació del compte de Dropbox.


Un cop assolit aquest últim requeriment ja podrem accedir al nostre compte des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet. Ara només ens cal pujar els fitxers que volem. El procediment per fer-ho és el següent:

Un cop dintre del servei, cerquem el botó corresponent:

Des d'aquest botó podem començar a pujar fitxers al nostre Dropbox.


Important!

Recordeu que una fletxa cap amunt acostuma a ésser el símbol de pujar un fitxer, és a dir, d'agafar-lo del nostre ordinador i desar una còpia a algun lloc fora d'aquest.

Diferents icones que representen la "pujada" de fitxers.



Finestra prèvia a la pujada de fitxers.


Un cop fet això, s'obrirà el gestor de fitxers del nostre equip per tal que cerquem i seleccionem els arxius.



Dropbox ens permet desar fins a 2 GB de dades que, per tal que us feu una idea, equival a uns 1500-2000 llibres, o unes 110 de fotografies o fins 5 hores de vídeo en determinats formats.

No és gaire espai si el comparem amb els altres dos "núvols" d'aquesta entrada, però ofereix uns avantatges:

  1. Funciona com si es tractés d'un disc dur virtual, per tant és molt fàcil d'entendre i de fer servir.
  2. Funciona sense problemes amb qualsevol Sistema Operatiu.
  3. Ha estat sempre disponible per a totes les plataformes del moment (Android, Blackberry...).
  4. No és necessari agregar a cap llista de correu a aquells amb els que compartim els fitxers.

De totes maneres, si volem més espai, el servei es torna de pagament. També hi ha diferències de preus i qualitat d'un núvol a l'altre, però no entraré a analitzar aquest aspecte.

Un cop seleccionats els fitxers, només cal prémer el botó obrir i ja ho tindrem.

Un cop el fitxer o fitxers estiguin carregats podrem afegir-ne més o finalitzar clicant el botó corresponent.

Com quasi totes les eines en línia (que paguen la pena), Dropbox ofereix una aplicació que podem instal·lar al nostre equip per facilitar-nos la tasca d'emmagatzemar i consultar els fitxers.

Un dels missatges que ens enviarà Dropbox serà per oferir-nos que ens descarreguem l'aplicació.
Instal·lació de l'aplicació Dropbox.
Una finestra ens demanarà que introduïm el compte de correu i la contrasenya.

Un cop instal·lada l'aplicació al nostre equip veurem que funciona com si fos una carpeta més. Tot el que hem de fer si volem afegir un altre fitxer al núvol del Dropbox és desar-lo en aquesta carpeta i sempre que tinguem connexió a Internet es sincronitzarà.


La propera vegada veurem com s'ha de fer per compartir amb d'altres persones els fitxers que hi tenim desats.

Ens veiem a classe!

diumenge, 29 de setembre del 2013

L'origen d'Internet

Avui no ens és possible concebre la vida sense mitjans de comunicació i molts tampoc poden imaginar-se la seva vida, la seva quotidianitat, el seu negoci o inclús les seves relacions amb amics i familiars sense Internet. Fins i tot tasques que abans mai ens haguéssim imaginat, com comprar un bitllet d'avió, ja no solen realitzar-se sinó és fent servir un dispositiu connectat a l'anomenada "xarxa de xarxes".

Per aquest motiu avui farem un breu recorregut per la història de Internet que de pas ens servirà per comprendre una mica més la seva estructura. En acabat, un petit qüestionari auto-corregible, posarà a prova quins coneixements teniu sobre el tema.

Aquesta història comença als Estats Units d'Amèrica. L'any 1958, el president Dwight Eisenhower ordena la creació de la Advanced Research Projects Agency (ARPA), dependent del Departament de Defensa. El director del programa DARPA i membre del Massachusetts Institute of Technology (MIT), J.C.R. Licklider, exposa la seva idea d'una xarxa interconnectada globalment que anomena "xarxa galàctica". En aquesta xarxa tothom podria accedir des de qualsevol ubicació a la informació i als programes.

J.C.R. Licklider

Es tracta, com podeu veure, d'un concepte molt similar al de l'actual Internet.

Va convèncer als seus successors: Ivan Sutherland, Bob Taylor i l'investigador Lawrence G. Roberts (també del MIT) de la importància d'aquest concepte.
Roberts

En 1965, Roberts juntament amb Thomas Merrill va connectar l'ordinador TX-2 de Massachusets amb el Q-32 de la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia. Va ser la primera xarxa d'àrea ampla del món.






Després d'això es van centrar en establir la comunicació mitjançant paquets d'informació en comptes de circuits. Concepte que havia establert Leonard Kleinrock (del MIT) el juliol de 1961.

Leonard Kleinrock
Q-32
TX-2



La connexió del TX-2 amb el Q-32 mitjançant una línia telefònica commutada de baixa velocitat va ser la primera xarxa d'àrea ampla del món.

A finals del 1966, Roberts entra a DARPA i presenta el pla ARPANET a una ponència on coincideix amb els britànics Donald Davies i Roger Scantlebury del NPL. Aquests presentaven el seu propi concepte de xarxa de paquets.
Al mateix temps, Paul Barand treballava també en aquest concepte a la corporació Research and Development que treballava directament per a l'exèrcit dels EE.UU. És a dir que hi havia diversos grups, alguns d'ells encarregats pel mateix govern, treballant en paral·lel sense conèixer el treball de la resta.

Paul Barand
El 1968 ARPA concedeix el contracte de desenvolupament dels IMP a la companyia BBN amb Frank Heart i Robert khan. Són els processadors de missatges d'interfaç, és a dir, commutadors de paquets.
IMP

El primer node d'ARPANET s'instal·la a la Universitat de UCLA al setembre de 1969. S'instal·la el primer IMP i es connecta el primer host.


Important!

Un Host o amfitrió és un ordinador que funciona com a punt d'inici i final de la transferència de dades. Estan connectats a una xarxa i la proveeixen, així com també utilitzen serveis d'aquesta. És l'espai físic on es troba un lloc web. Posseeix una direcció IP única i un nom de domini.

Les compayies que ofereixen serveis d'allotjament de pàgines web són les anomenades companyies de hosting. Els discs rígids del servidor que contenen aquestes pàgines acostumen a estar als anomenats datacenters. Són llocs condicionats especialment amb una temperatura constant per evitar el sobreescalfament i connectats a Internat amb enllaços d'alta velocitat, monitoritzats i vigilats les 24 hores per controlar el correcte funcionament del hardware.

Datacenter del CERN



El segon node s'instal·la al SRI (Standford Research Institute) sota la direcció de Dony Engelbart. Un més després es connecta ARPANET.
Douglas Engelbart amb el seu invent, el ratolí.
El primer missatge de host a host es va enviar des de el laboratori de Kleinrock a Standford fins al SRI.

S'afegeixen dos nodes més que incorporen projectes de visualització d'aplicacions. A la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia, Glen Culler i Burton Fried investiguen mètodes per mostrar funcions matemàtiques, mentre que Rovert Taylor i Ivan Sutherland investiguen mètodes de representació 3D a Utah.
Ivan Sutherland i Glen Culler

Llavors tenim 4 host connectats a finals de 1969.

Durant els següents anys es van continuar sumant ordinadors a la xarxa ARPANET i la feina dels investigadors es va centrar en aconseguir un protocol funcionalment complet per a la comunicació host < host i en la creació d'un software adicional de xarxa.

L'octubre de 1972 khan va organitzar una gran demostració pública d'aquesta nova tecnologia a la International Computer Comunication Conference. Es presenta també la primera gran aplicació, el correu electrònic, la invenció de Ray Tomlinson que Roberts va millorar amb el primer programa de correu capaç de emmagatzemar, relacionar, reenviar i contestar els missatges.
Ray Tomlison 

Al 1973 va començar el desenvolupament del que més tard serà el TCP/IP de la mà de Vinton Cerf de la Universitat de Standford.


Important!

El protocol TCP/IP és el nom que rep el sistema de protocols que fa possibles serveis com Telnet, FTP, E-mail, etc. entre ordinadors que no pertanyen a la mateixa xarxa.
TCP
És el Protocol de Control de Transmissió. Permet a dos amfitrions establir una connexió i intercanviar dades. Garanteix el lliurament de les dades i el seu ordre, és a dir que no es perdin i que es lliuren en el mateix ordre que s'han emès.
IP
És el Protocol d'Internet. Utilitza direccions que son sèries de 4 nombres separats per punts decimals. Per exemple 209.85.195.104 (la IP de Google).


Al 1986 la National Science Foundation's (NSF) va iniciar el desenvolupament de la NSFNET que completada amb d'altres com són la NSINET i ESNET esdevindrà la xarxa principal substituint a ARPANET que es tancarà a 1989. Per la seva banda la xarxa dels militars es separarà (MILNET).

El mateix 1989, al CERN (Ginebra) es crea el llenguatge HTML per un grup de físics liderats per Tim Berners-Lee. Un any després, el mateix grup constitueix el primer client Web, el World Wide Web i el primer servidor.


Important!

Quan parlem de navegar per la Web estem parlant de la World Wide Web ("Teranyina Mundial") i moltes vegades aquest concepte es confon amb el concepte mateix d'Internet.

Es pot dir que la Web és més aviat un enorme conjunt de fitxers connectats entre ells per mitjà d'un sistema de documents d'hipertext, accessibles mitjançant un navegador. Per que això sigui possible es fa servir el protocol HTTP o Hypertext Transfer Protocol.

Neix com a sistema ràpid i econòmic per compartir dades científiques a nivell mundial i ha esdevingut la principal forma d'accedir a la informació i als serveis de milions i milions d'usuaris d'Internet. A més de ser la gran aportació europea a aquesta història tan dominada pels nord-americans.
Tim Berners-Lee

L'any 1993 s'aixeca la prohibició de l'ús comercial d'Internet. Donant pas a infinitat de negocis que feien més còmode l'accés a productes ja existents i el temps a negocis que no podrien existir sense la Xarxa.

NSFNET serà la xarxa principal fins el 30 d'abril de 1995 quan deixarà pas al backbone actual.

La primera gran botiga online va aparèixer el juliol del mateix any. Es tractava de la companyia fundada per Jeff Bezzos "Amazon", que llavors es va dir Cadabra.com i que va ser la primera llibreria online.


QÜESTIONARI

  1. Quina d'aquestes definicions d'Internet és la correcta?
    • Qualsevol xarxa d'ordinadors connectats entre sí.
    • Una xarxa d'ordinadors amb funcionament centralitzat i tecnologia oberta.
    • Una xarxa d'ordinadors basada en una tecnologia oberta i un funcionament descentralitzat.
  2. Qui va exposar per primera vegada la idea d'una xarxa global?
    • Va ser J.C.R Licklider, el director del programa DARPA, en uns memoràndums on explicava la seva idea d'una "xarxa galàctica".
    • Va ser Lawrence G. Roberts a una ponència on es va trobar amb Paul Baran i Roger Scantlebury.
    • Va ser Leonard Kleinrock al juliol de 1961.
  3. La primera xarxa d'àrea ampla va ser...
    • La que va connectar l'ordinador Q-3 del MIT amb el TX-2 de UCLA l'any 1965.
    • La que va connectar l'ordinador TX-2 del MIT amb el primer host instal·lat al SRI l'any 1965.
    • La que va connectar l'ordinador TX-2 del MIT amb el Q-32 de la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia l'any 1965.
  4. Leonard Kleinrok va centrar els seus esforços en convèncer als seus companys que s'havia d'establir la comunicació...
    • Mitjançant la comunicació a través de la commutació de circuits en comptes de fer-ho a través de la commutació de paquets.
    • Mitjançant la commutació de paquets en comptes de fer-ho a través de la commutació de circuits.
    • Mitjançant la commutació de paquets de circuits en comptes de fer-ho a través de la commutació de paquets de dades.
  5. El primer node d'ARPANET va instal·lar-se...
    • A la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia on el BBN va instal·lar el primer IMP i va connectar el primer host al setembre de 1969.
    • Al SRC (Standford Research Institut) on el BBN va instal·lar el primer host al setembre de 1969.
    • A UCLA on el BBN va instal·lar el primer IMP i va connectar el primer host al setembre de 1969.
  6. El primer missatge de host a host va fer-se des de...
    • El laboratori de Kleinrock fins al SRI.
    • L'ordinador TX-2 del MIT fins al Q-32 de la Universitat Califòrnia Santa Bàrbara.
    • El laboratori de Frank Heart del SRI fins a UCLA.
  7. El correu electrònic va ser inventat per...
    • Lawrence G. Roberts
    • Douglas Engelbert
    • Ray Tomlinson.
  8. El protocol TCP/IP va establir-se l'any...
    • 1983
    • 1973
    • 1989
  9. ARPANET va deixar d'existir per deixar pas a...
    • L'actual Internet l'any 1989.
    • NSFNET l'any 1989.
    • El World Wide Web (WWW) que tots coneixem.
  10. El World Wide Web és...
    • És la Xarxa Informàtica Muldial, un sistema de distribució de documents de hipertexts accessibles a través d'Internet.
    • És la Xarxa Informàtica Mundial, és a dir, el nom que rep l'actual Internet.
    • És el nom que rep l'actual backbone, és a dir, el sistema de distribució de documents de hipertext que compon Internet.

En properes entrades parlarem més sobre Internet i diversos conceptes que hem de tenir presents per comprendre millor com funciona aquesta xarxa de xarxes que tan ha revolucionat la cultura humana.

Espero que us hagi servit!