El teclat i el processador de text

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aquest cop vull publicar una entrada dedicada a aquells que esteu fent amb mi els cursos més bàsics, d'iniciació i d'ofimàtica inicial. Com que hem hagut de fer una gran pausa aprofitaré per fer-vos un repàs sobre el processador de text i ja de passada, repetir-vos un altre cop els conceptes que ja heu après i que ja heu de tenir consolidats. També us deixo al final les fitxes que us vaig repartir a classe per si les heu perdut i les voleu imprimir un altre cop.

Comencem pel teclat

Podem dividir el teclat en les següents parts o conjunt de tecles:

El teclat alfanumèric

Conté tots els caràcters de l'alfabet, els nombres i els signes de puntuació. La distribució d'aquests depèn de l'idioma que hem triat per al nostre sistema operatiu. En el nostre cas, tenim la distribució Espanyol-català "amb l de punt volat". Aquesta distribució ens permet escriure tan en castellà com en català. 

Veiem com queda aquesta distribució i comparem-la amb d'altres:

Podeu veure les diferències que hi ha en la distribució de les tecles si fem servir un teclat espanyol d'Espanya i un teclat llatinoamericà.

Per a cada país hi ha diferències en la distribució dels caràcters malgrat que estiguin pensats per escriure en el mateix idioma. 

Com podem veure les tecles són sempre les mateixes, el que varia són els caràcters assignats a cada tecla en funció de l'idioma en el qual hem d'escriure habitualment.

Les tecles d'edició

A la dreta del teclat alfanumèric tenim les tecles d'edició. La seva disposició tradicional per als teclats de sobre taula és la següent:

I just a sota hi ha les tecles de direcció:

Quan estem treballant amb el processador de text les tecles d'edició ens faciliten molt la nostra tasca i ens fan menys dependents del ratolí i més àgils en la supervisió i correcció dels nostres documents (això sí, quan n'agafem pràctica).

Repassem ara una per una aquestes tecles i la seva utilitat:

• Tecla Inici

• Aquesta tecla serveix per col·locar el cursor de text (o punt d'inserció) a començament de la línia.
• Tecla Fi

• Es tracta del cas contrari de la tecla anterior. Per sí sola, aquesta tecla portarà el cursor de text al final de la línia on es trobi en aquell moment.
• Per tant, aquestes dues tecles ens faciliten el moviment del cursor quan estem revisant un document. Combinades amb la tecla Majúscula (Shift) faciliten la selecció de línies de text sense necessitat de recórrer al ratolí.
• Tecles "Re Pág" i "Av Pág".
  
  

• El significat d'aquestes tecles és Avançar Pàgina (AV Pág) i retrocedir pàgina (Re Pág). Tot i que no ho hem d'entendre literalment. No vol dir que passem a la pàgina següent del nostre document sinó que més aviat al text que bé just a continuació d'aquell que ens mostra el programa per pantalla. És a dir, que aquesta suposada pàgina és en realitat el text que es mostra per pantalla. 
• D'aquesta manera ens ajuda a no perdre cap línia en la nostra lectura. Són una eina molt útil quan naveguem per la xarxa. Si estem fent servir el processador o l'editor de text, hem de tenir ben present que en fer-los servir, també estem desplaçant el cursor de text, per tant no només ens ajuda en la lectura sinó també en l'edició.
• Supr (Suprimir)

• La tecla suprimir serveix per eliminar caràcters, amb la particularitat que elimina aquells que el cursor de text té a la seva dreta, a diferència de la tecla retrocés, que elimina els caràcters de l'esquerra del cursor.
• Insert

• Aquesta tecla canvia el mode d'inserció de text.
• Hi ha dos modes d'inserció de text. El primer és el que s'anomena inserció. Aquest és el mode "normal" o "per defecte". La idea és ben senzilla, si situem el cursor a l'esquerra d'una paraula que ja hi havia escrita, aquesta es veurà desplaçada cap a la dreta a mesura que escrivim. 
• L'altre mode d'inserció de text es diu sobreescriure. Si pitgem la tecla insert per primera vegada, aquest serà el mode que obtindrem. Podrem observar com el cursor de text esdevé un rectangle negre en comptes d'una línia així com també, que aquest envolta la primera lletra que té a la dreta.
• En començar a escriure, els nous caràcters començaran a inserir-se per sobre del text que hi havia amb anterioritat. És a dir, que estarem substituint un text per un altre.

El teclat numèric

El teclat numèric està pensat per anar més de presa quan estem treballant amb números. Es tracta de l'únic apartat del teclat que conté caràcters que ja hi són al teclat alfanumèric. Per tant, molts equips, en especial portàtils, no l'inclouen en el seu teclat.

El teclat numèric és un complement. Quan centrem el teclat per posar-nos a escriure ho fem centrant el teclat alfanumèric i deixem que el teclat numèric sobresurti per la dreta.

Aquest portàtil no té teclat numèric i a més, les tecles d'edició
estan disposades una sobre l'altre a la dreta del teclat alfanumèric.

Les tecles de funció

Finalment, a sobre del teclat alfanumèric hi ha les dotze tecles de funció. Aquestes serveixen per a diferents propòsits que poden variar en funció del Sistema Operatiu que tinguem i de l'aplicació que estem utilitzant. Per exemple, la tecla F1 acostuma a obrir una finestra d'ajuda del programa. Si ho proveu ara mateix, el navegador us obrirà una pestanya nova amb les opcions d'ajuda del vostre navegador.

Les tecles de funció es troben sempre a sobre del teclat alfanumèric.

El ratolí

Passem ara a un dispositiu que ens va facilitar molt la vida i encara ho continua fent, el ratolí. La majoria dels ratolins que es fan servir avui en dia presenten dos botons y una roda. 

Ratolí sense fil amb dues tecles i una roda o scroll.

El botó esquerre serveix per seleccionar, arrossegar, senyalar i marcar a sobre dels objectes que trobem per pantalla. És el botó que més fem servir.

El botó dret serveix per obrir el menú contextual (el menú del ratolí). En funció de quin element o espai estem senyalant amb el cursor del ratolí, aquest menú ens presentarà unes opcions o unes altres. És a dir, que varien segons el context on ens trobem, d'aquí el seu nom, contextual.

Exemple de menú contextual en un processador de text.

Finalment tenim la "roda" del ratolí, anomenada també scroll. Com ja sabeu, ens permet pujar i baixar de manera ràpida per un document o pàgina web. Ara bé, hem de tenir present que en desplaçar-nos amb l'scroll, el cursor de text no canvia de posició. Per tant, sí volem inserir text allà on arribem amb el nostre desplaçament amb l'scroll, haurem de fer-hi clic amb el botó esquerre. És per això que acostuma a ser més ràpid i còmode, quan estem editant un document, fer servir les tecles d'edició en comptes del ratolí. 

Una altra cosa interessant sobre l'scroll és que també el podem pitjar com si fos un botó. En funció del programa amb el que estem treballant, aquest botó complirà diferents funcions. Per exemple, quan estem amb el navegador i ens situem a sobre d'un enllaç, si pitgem l'scroll, aquest s'obrirà en una pestanya nova.

Primeres passes amb el processador de text

Quan comenceu amb això de la informàtica, resulta inevitable que us fem passar força hores amb un programa d'aquest tipus. No es tracta d'una mania especial que tinguem els professors, és perquè resulta ideal per practicar l'escriptura amb el teclat (com és lògic), però també perquè ens permet multitud d'opcions a través d'un seguit de menús d'allò més complets, que ens podem trobar per anar acostumant-nos al seu ús. 

A banda d'això, els processadors de text també ens permeten fer servir imatges, esdevenint per tant una eina prou completa com per adquirir tots els coneixements i pràctica essencials per a un posterior domini de qualsevol altra aplicació d'escriptori.

Passem ara a repassar els elements més rellevants d'aquest tipus de programa, començant pel que fem servir a classe, el LibreOffice Writer.

La barra de menú

Gairebé tots els programes o aplicacions d'escriptori comencen aquesta barra amb el menú "Fitxer". D'aquest menú dependran opcions importants com obrir, desar o imprimir un document.

El segon menú acostuma a ser el d' "Edita". D'aquest depenen opcions molt útils com "Desfés" (que ens permet rectificar ràpidament l'últim canvi introduït) i les opcions universals de "Copia", "Retalla" i "Enganxa".

Important!
Un menú, en informàtica, consisteix en un seguit d'opcions que apareixen en pitjar un determinat botó o tecla.

Menú "Fitxer" del LibreOffice Writer.

La barra d'eines

Just a sota de la barra de menú hi ha la "barra d'eines". Aquesta barra inclou un seguit de botons que representen les opcions més utilitzades dels diferents menús del programa. Es tracta d'una part que l'usuari pot personalitzar, on podem treure i afegir opcions segons les nostres necessitats.

La barra d'estat

Situada a la part inferior del programa, ens informa, segons com estigui configurada, de la pàgina en la qual ens trobem, del nombre de paraules, número de línies, idioma del corrector i del mode d'inserció de text (Insereix o Sobreescriu).

Word

Si teniu a casa el processador de text Word 2007 o superior, veureu que hi ha una diferència clara amb el format clàssic que encara manté LibreOffice. La barra de menú ha estat substituïda per un seguit de pestanyes i per a cadascuna d'aquestes, en comptes d'haver-hi un menú d'opcions hi ha una "cinta" d'opcions. Aquesta cinta mostra totes les opcions com si es tractés d'una barra d'eines. Com podreu comprovar, varia la forma de presentar-nos les eines però la seva essència continúa sent la mateixa.

Important!
El processador de text és una aplicació per crear i editar documents de text tot donant-lis format (mides de lletra, diferents tipografies, colors, ...) i que, a més, accepten la inserció d'elements gràfics (imatges, fotografies, ...).

El processador de text Word utilitza pestanyes amb una "cinta" d'opcions en comptes d'una barra de menú i una barra d'eines.

Espero que aquest repàs us hagi sigut de profit. A continuació us adjunto material per recordar algunes coses de les que hem vist fa poc.

Teclat i processador.pdf

Ens veiem a classe!

Font original de les imatges: https://es.wikipedia.org

El disc dur extern

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aquest mes els reis em van portar un disc dur extern i vull aprofitar aquest fet per explicar-vos una mica allò que heu de saber sobre aquesta mena de dispositius d'emmagatzematge.

En primer lloc, cal una breu explicació sobre què és un disc dur i per a què serveix. Abans de l'aparició d'aquests la informació que els ordinadors havien de processar era emmagatzemada en targes perforades. Aquestes ocupaven molt d'espai i no permetin la seva reutilització.

Tarja perforada.

Els discos durs van suposar una revolució. Es basen en l'ús d'electromagnetisme per gravar les dades a sobre de discos d'alumini (o d'altres materials) que van girant mentre que un capçal, s'encarrega de llegir i gravar la informació sobre la marxa.

Podríem dir que la idea és semblant a la dels tocadiscos.

Els primers discos durs eren equips enormes, amb discos molt grans i amb poca capacitat d'emmagatzematge vist des de la perspectiva actual. Però com tots els avenços en el món de la informàtica, l'evolució ha anat encaminada a la miniaturització i l'augment de la capacitat. És a dir, que cada cop tenim discos més petits i lleugers amb molta més capacitat que els seus predecessors.

Els discos durs són llegits per uns capçals mecànics.

Veiem a continuació un parell d'imatges de discos que podem trobar actualment als nostres ordinadors.

Un disc dur IDE i un disc dur SATA de 3,5 polzades (per a ordinadors de sobretaula).

Un disc dur IDE i un disc dur SATA de 2,5 polzades (per a ordinadors portàtils).

Important!
El disc dur és vital per a l'ús dels nostres equips. És l'espai on s'emmagatzemen els programes que fem servir, sent el més important el Sistema Operatiu (Windows, Linux, etc.) però també és on es desen les nostres dades, els nostres treballs, imatges, vídeos, etc. És per això que hem de tenir molt present aquest component i les seves característiques.
Com heu pogut apreciar avui dia presenten dos tipus de connexions. Les més antigues (i en vies d'extinció) serien les de tipus IDE, mentre que les més modernes són les de tipus SATA.

A través d'aquestes, els discos durs es connecten directament a la Placa Base del nostre ordinador.
 

Un disc dur IDE connectat a la Placa Base i a la font d'alimentació.

Tipus de discos segons la tecnologia que fan servir

Els els darrers temps s'han popularitzat un nou tipus de discos que no fan servir la tradicional tecnologia de capçal i discos giratoris, sinó que emmagatzemen la informació en transistors mitjançant l'anomenada memòria Flash. Aquest tipus d'emmagatzematge és el que fan servir els llapis de memòria o pendrives.

Aquests presenten un avantatge clar pel que fa a la velocitat. Ja que no hi ha cap part mòbil on anar a buscar les dades. La informació és trobada i presentada de manera molt més immediata.

Si hem de triar entre un disc dur "normal" o HDD i un SSD ho farem tenint en compte les nostres necessitats. És evident que el disc SSD farà que tot va molt més de pressa, però també és cert que el seu preu és encara molt elevat en comparació amb els HDD. Això fa que amb pressupostos iguals hauríem de renunciar a tenir un disc amb una elevada capacitat d'emmagatzematge, si volem que aquest sigui SDD. És a dir que haurem de triar entre velocitat o capacitat en funció de què ens interessi més (com a mínim fins que no s'escurcin  encara més la diferència de preus).

Discos durs externs

Pel que fa als discos durs externs, podem dir que la idea és fer-los servir com si es tractés de llapis de memòria o pendrives. Són discos que venen en una capça i que estan pensats per connectar-se a l'ordinador mitjançant un cable a través dels ports USB.

Aquí també ens podem trobar amb varietat de tipus. El primer que tindrem en compte és si necessiten alimentació elèctrica externa o poden aconseguir la que necessiten de la pròpia connexió amb l'ordinador.

Com hem vist abans, els discos durs interns tenen sempre dos tipus de connexions, una per a connectar-se amb la placa base i l'altra per a connectar-se amb la font d'alimentació. És a dir, que el disc dur necessita electricitat per funcionar i fer girar els seus discos.

Quan aquest és extern també en necessita i sovint trobem discos que hem de connectar no només a l'ordinador sinó també al corrent elèctric. En aquest aspecte, l'evolució ha anat encaminada a aconseguir discos que cada vegada requereixin de menys energia per tal de limitar la seva connexió a l'ordinador, obtenint l'energia necessària d'aquest a través del port USB. (Com quan connectem el telèfon a l'ordinador i immediatament aquest comença a recarregar la seva bateria).

Dintre d'aquest grup ens podem trobar dels que fan servir un cable USB amb dues terminacions. Una servirà per l'intercanvi de dades amb l'ordinador i l'altra exclusivament per a la obtenció d'energia.

Disc dur extern amb doble cable USB per a l'alimentació i per a l'intercanvi de dades.

Actualment, el més normal és que facin servir només una connexió USB a través de la qual ja obtenen l'energia suficient i alhora realitzen l'intercanvi de dades. Aquest  és el cas del que em van portar els Reis...

Disc dur modern que aprofita la mateixa connexió USB per a l'alimentació i per a l'intercanvi de dades.

Discos externs multimèdia

Una altra distinció que podem fer quan es tracta de discos durs externs és si aquests són multimèdia o no. perquè un disc dur extern sigui multimèdia ha d'estar preparat per poder-se connectar a la televisió o a algun tipus de monitor i ser capaç de reproduir alguns dels seus continguts, com ara vídeos, àudios o imatges.

Aquests acostumen a estar pensats per tenir-los en un lloc fix i ser aprofitats per a tota la xarxa domèstica, en comptes d'estar cap amunt i cap avall a la butxaca, com els discos durs externs més senzills.

Disc dur multimèdia.

Aprofitar el nostre antic disc

Finalment, la part que més m'agrada. Qualsevol disc dur pot transformar-se en un disc dur extern. Moltes vegades el nostre ordinador es trenca o es queda desfasat i el portem al punt verd sense tenir en compte que molts dels seus components encara ens poden fer servei. Un d'aquests components, com no podria ser d'una altra manera, és el disc dur.

L'únic que necessitem per poder fer servir el nostre antic disc com a disc extern és adquirir una caixa pensada per a tal fet. N'hi ha de diferents tipus, en funció de la mida del disc (si es tracta d'un disc per a una torre o per a un portàtil), del tipus de connexions que faci servir (IDE o SATA) i de les necessitats d'energia que presenti.

Per exemple, el meu antic portàtil tenia un disc dur amb connexió IDE i vaig adquirir una caixa que m'ha permès poder reutilitzar-lo com a disc dur extern.

Exemple de caixa per a convertir un disc dur intern en un d'extern.

Recomanacions

Heu de saber escollir els aparells que més s'ajustin a les vostres necessitats. Per tant abans de triar un disc dur heu de valorar si realment el necessiteu o us convé un altre tipus de dispositiu d'emmagatzematge. Potser amb un llapis de memòria USB en teniu prou. Heu d'avaluar quin ús en fareu i amb quin pressupost compteu.

Si la vostra prioritat és accedir a la informació de manera ràpida, ús convé un disc dur del tipus SSD. Per exemple, imagineu que teniu un portàtil que ja s'està començant a quedar desfasat, no té massa capacitat (imaginem un de 200 GB) i ja fa temps que el noteu lent. Si us permet substituir eñ seu disc dur per un SSD veureu com la seva velocitat serà molt superior i així estareu allargant la utilitat del vostre equip.

Si en comptes d'això, el que necessiteu és tenir gran capacitat d'emmagatzematge de dades, com acostuma a passar a aquells que volen desar moltes fotografies, vídeos i pel·lícules, us interessarà adquirir un disc amb molta capacitat i per això els HDD són encara els més econòmics, i (en la meva modesta opinió) fiables. Així, podríeu adquirir un de 1 TB (1000 GB) ó 2 TB.

Si el que volem és un disc dur extern per poder portar d'un lloc a un altre la informació haurem de triar en funció de com volen fer servir aquesta informació. Podem adquirir un disc dur extern "normal", és a dir que es fa servir com si es tractés d'un llapis de memòria, o bé un disc multimèdia, si el que volem és tenir un disc com a recurs compartit i així poder veure la informació allà emmagatzemada a través de la vostra "smarth TV" o d'altres dispositius en xarxa.

Finalment, també heu de tenir present que, malgrat que els discos durs ofereixen (a data d'avui), una capacitat d'emmagatzematge superior i una vida útil més llarga que els llapis de memòria, no son dispositius que durin eternament. Cap d'aquests mitjans d'emmagatzematge no garanteix, per tant, que les nostres dades seran preservades per sempre. L'única garantia a llarg termini de conservar la integritat de les nostres dades serà fer-ne còpies de seguretat.

Espero que us hagi estat d'utilitat i recordeu que estic aquí per resoldre qualsevol dubte.

Ens veiem a classe!

Presentació amb les nostres fotografies de vacances

Aquesta entrada estava pensada per publicar-la abans de reis però motius personals han fet que no hagi pogut estar així. De totes maneres, la publico tal i com estava redactada de bon començament. Espero que hàgiu tingut un bon començament d’any i us demano disculpes pel retard.

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Ja estem a la recta final d'aquestes festes i com que sé que sou molt aficionats a fer i compatir fotografies i per Nadal, Sant Esteve, Cap d'any, etc. n'heu acumulat un bon grapat, us vull explicar com podeu fer una presentació automàtica amb les millors imatges d'aquestes festes.

Primer de tot, cal que tingueu un programa per a fer presentacions. M'imagino que tots els que teniu un ordinador amb Windows a casa disposeu, dintre del paquet d'ofimàtica MS Office, d'alguna versió del famós programa PowerPoint.

Si no el teniu, podeu fer servir l'editor de presentacions que faré servir jo, l'Impress, inclòs en el paquet d'informàtica LibreOffice i que és el mateix que fem servir a classe.

Si teniu Windows i voleu fer servir LibreOffice us el podeu descarregar fent clic aquí.

Tot i que aquesta no és l'única alternativa que existeix per a fer presentacions. Un altre dia us ensenyaré com fer presentacions directament al núvol.

Com que estic segur que molts de vosaltres heu omplert el vostre telèfon de fotografies, farem un recordatori de com podeu passar-les a l'ordinador. Així els que encara no teniu gaire pràctica podreu seguir la resta de l'exercici.

Per fer la prova utilitzaré un mòbil Samsung amb el Sistema Operatiu Android i un ordinador amb Linux Mint com els de la classe. Us senyalo això perquè en funció del tipus de dispositiu i del gestor de fitxers, la interacció del vostre telèfon amb l'ordinador pot variar.

En connectar l'smartphone amb Android acostumen a aparèixer dues carpetes, una que ens dona accés a la tarja SD d'aquest i l'altra a la memòria del propi dispositiu.

Pot donar-se el cas que l'ordinador no detecti el telèfon com a dispositiu d'emmagatzematge. Per exemple, aquest mateix dispositiu connectat a un ordinador amb Windows XP i no l'ha detectat com a tal. Normalment quan això succeeix el dispositiu pot ser detectat només com a càmera.

Aquest problema normalment es presenta quan tenim determinats Sistemes Operatius i/o equips, en especial si són antics.

En connectar un dispositiu Samsung, aquest ordinador amb Windows XP el detecta com a càmera.

Si us passa això, l'únic remei per passar les fotografies del dispositiu a l'equip sense haver de recórrer a programes ni a Internet serà extreure la tarja SD del mateix i connectar-la a l'equip mitjançant algun tipus d'adaptador.

Jo utilitzo aquest antic mòdem USB per inserir les targes SD, connectar-les a l'ordinador i d'aquesta manera accedir al seu contingut.

En obrir Impress ens trobarem amb una finestra com la següent:

Seguint la mateixa lògica que amb d'altres programes del mateix paquet, tenim un menú, un seguit d'eines i en el centre un full, la diapositiva, preparat per rebre els nostres continguts.

Aquesta primera diapositiva conté indicacions per inserir un títol i un subtítol o qualsevol altre text. No tenim perquè fer-ne ús però per fer aquest exemple jo les emplenaré. De títol posaré vacances nadalenques i de subtítol la data 2016-17. D'aquesta manera recordarem amb més exactitud de quines vacances es tracta.

Podríem afegir una imatge en aquesta portada però com que vull que sigui una presentació molt senzilla no n'afegiré cap. 

Ara és el moment d'afegir una nova diapositiva. Per fer-ho anem al menú "Insereix" i triem la opció "nova diapositiva". Immediatament apareixerà una nova pàgina a la pantalla. Si ens fixem en el panell de l'esquerra ara hi ha dos quadres que representen les dues diapositives en miniatura. Aquest panell ens facilita el moviment d'una diapositiva a una altra fent-hi clic a sobre.

El panell esquerre mostra una llista de les diapositives que conté el nostre treball i ens facilita el desplaçament entre elles.

Aquesta segona diapositiva, per defecte té un requadre per emplenar un títol i un altre per afegir-hi text. Si són dos quadres molt útils quan es tracta d'una presentació didàctica però aquest no és el nostre ens.

Podem suprimir els dos quadres seleccionant-los i prement la tecla "Suprimir" (Supr). Una altra forma de suprimir els quadres és triar del panell de la dreta el format de diapositiva "en blanc".

Al panell dret tenim tots els formats predeterminats que li podem donar a la nostra diapositiva. El primer és la diapositiva en blanc.

També podem deixar els quadres tal i com estan i introduir directament la imatge que volem per aquesta diapositiva. Sempre que no els emplenem cap d'ells es mostrarà a la presentació, només es veuran mentre estem editant-la.

Procedim a inserir la primera imatge. Per fer-ho tornem al menú "insereix" i triem la opció "imatge" i "Des d'un fitxer...".

Per inserir una imatge al nostre document hem d'anar al menú "Insereix" i triar la opció "Imatge".

S'obrirà la finestra del gestor de fitxers per tal que cerquem i seleccionem la imatge que volem fer servir. Un cop la tenim, fem clic al botó "Insereix" i la imatge apareixerà a la nostra diapositiva.

Ara hem d'ajustar la imatge a la diapositiva. Ho fem clicant i arrossegant a sobre dels quadres que apareixen al voltant de la imatge. Ànims que és qüestió de pràctica!

Amb el ratolí, arrosseguem els quadres que envolten la imatge i d'aquesta manera en canviem la mida.

En acabar la col·locació d'aquesta fotografia inserim una altra diapositiva (menú "Insereix", opció "nova diapositiva") i tornem a repetir els mateixos passos per inserir una fotografia (menú "Insereix", opció "imatge" i "des de fitxer").

Una vegada ja hem inserit una imatge a cada diapositiva, i no volem afegir-ne més, és hora d'afegir una música de fons i establir la forma en la que es presentaran els continguts.

Tornem a la primera diapositiva i anem al menú "Presentació de diapositives" on triarem la opció "Transició entre diapositives".

Un nou panell apareixerà a la dreta. Aquest panell inclou un llarg llistat amb efectes de transició. Aquests s'encarreguen de fer el pas d'una diapositiva a una altra. Aneu provant i deixeu seleccionat aquell que més us agradi.

Panell de "Transició entre diapositives".

Just a sota podem triar entre una sèrie de paràmetres, com la velocitat, el so i com s'ha d'activar el canvi de diapositiva.

El panell de trancisió ens permet modificar tot un seguit de paràmetres, com la velocitat, el so, etc.

Modificarem el paràmetre de so fent clic a sobre i triant la opció "un altre so...". S'obrirà el gestor de fitxers i podrem triar el fitxer de so de la nostra elecció entre els que tenim al nostre equip. (Això si, no val qualsevol format, ha de ser un fitxer amb una extensió acceptada per Impress).

En triar la opció "Un altre so..", ens permetrà navegar i selecciona fitxers de so del nostre equip.

Important!
Els formats d'àudio acceptats per Impress són:

•  .aif
• .au
• .cd
• .mpeg
• .wave

Els formats d'àudio acceptats per PowerPoint són:

• .aiff
•  .au
• .mid o .midi
• .mp3
• .wav
• .wma

Ja tenim la nostra presentació preparada, ara només ens falta desar-la en un format de presentació automàtica. Per fer-ho, anem al menú "Fitxer" i triarem la opció "Anomena i desa...". Un cop estem davant de la finestra de l' "Anomena i desa...", ja sabeu que el primer que heu de fer és posar nom al document.

Acte seguit, triem a quina carpeta volem desar el document. Abans de desar, despleguem el menú de "Tipus de fitxers" i triem un de presentació automàtica. El meu consell és que trieu la presentació automàtica de PowerPoint en comptes de triar un format lliure.


En acceptar apareixerà una finestra al mig de la pantalla demanant-vos si esteu segurs que ho voleu desar en aquest format. Indiqueu que si fent clic al botó, normalment més llarg, amb els formats de MS Office.

Us recomano aquest tipus d'extensió, en primer lloc, perquè és més habitual que la gent tingui instal·lat PowerPoint o com a mínim un visor de presentacions per aquest programa. En canvi el format per OpenOffice o LibreOffice acostuma a donar més problemes. I és que fins i tot per reproduir-se de manera automàtica, amb el mateix programa que l'ha creat, es necessita instal·lar un complement.

Un cop ja la tenim desada com a presentació automàtica, us  recomano que la deseu també en el seu format "natural" És a dir, que feu un "Anomena i desa" sense triar vosaltres el tipus d'extensió. En el cas de Impress l'extensió serà .opd i en el cas de PowerPoint .ppt o .pptx.

D'aquesta manera, si la presentació automàtica presenta algun problema o simplement us heu oblidat d'introduir alguna imatge (o en voleu treure alguna), podreu modificar aquest fitxer original i tornar a desar com a presentació automàtica. En principi les presentacions automàtiques no es poden modificar. Per tant és important tenir dues versions del mateix document. Aquest consell és extensible a tot tipus de documents que elaboreu.

Per desar en el format natural del programa només hem de fer l'Anomena i desa i cercar la carpeta on desarem el fitxer. El programa li atorgarà el seu format per defecte.

Per defecte, si fem clic a sobre de l'Anomena i desa, PowerPoint desa el fitxer com si haguéssim marcat la primera opció de totes.

Penseu que, malgrat que hàgiu seguit totes les passes correctament, hi ha un nombre molt elevat de possibilitats que el so que hem inserit a la presentació finalment no es reprodueixi. És per aquest motiu, que considero que el PowerPoint és encara, a dia d'avui, una ena més còmoda de fer servir per crear aquest tipus de presentacions.

Si el teniu i heu fet la presentació amb PowerPoint 2010 o superior, a l'hora de desar compteu fins i tot amb la possibilitat de desar la presentació com a vídeo.

PowerPoint permet desar la presentació en format de vídeo.

Si teniu una versió anterior, com pot ser la 2007, no teniu la opció de vídeo però podeu desar-la com a presentació automàtica d'una manera molt més senzilla que amb el programa de classe. Només cal que aneu al menú "inici" (en aquesta versió, és aquella rodona de dalt a l'esquerra amb el logotipus de l'Office) i us poseu a sobre de la opció "Anomena i desa". Un desplegable ens presentarà diverses opcions per desar el document. Una d'aquestes serà desar com a "presentació automàtica".

Si triem aquesta opció, quan tornem a obrir la presentació, aquesta es posarà immediatament a pantalla completa.

Important!

N'hi ha que, malgrat que no us agradi o no us cridi l'atenció això de fer presentacions, sí que us pot agradar veure presentacions que us enviïn els companys, familiars, etc.

Si és així, i no teniu el PowerPoint instal·lat, no us amoïneu, Windows acostuma a incloure un visor de presentacions. De totes maneres, si no el teniu es pot descarregar de manera gratuïta.

Aquí us deixo un enllaç per descarregar el visor de presentacions del Windows.

Visor de presentacions de PowerPoint 2007

Però abans d'instal·lar res, assegureu-vos bé que no el teniu instal·lat, que tampoc vull que aneu pel món descarregant tot el que trobeu, encara que us hagi donat jo l'enllaç.

Ara només us resta tancar el programa i anar a la carpeta on heu desat la presentació. Obriu la còpia de la presentació automàtica, serà la que finalitza amb extensió .ppsx, a més la icona serà diferent.

Amb el Windows les icones es veuen diferents en funció de quin tipus de presentació es tracti.

El resultat a de ser que comencin a aparèixer les vostres imatges a pantalla completa i, si tot surt bé, amb la música de fons.

Us deixo l’enllaç a la meva presentació d’exemple perquè veieu com hauria de ser.

la meva presentació

Espero que us hagi estat d’utilitat i no oblideu que em podeu escriure si us sorgeix qualsevol dubte.

Ens veiem a classe!

Ordinador a les fosques (3ª part)

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aprofitant aquest temps de vacances vull continuar explicant-vos més coses sobre l'ús de l'ordinador per a persones cegues. L'última vegada va quedar pendent explicar-vos com ens ho vàrem fer per navegar pel web del Youtube.

Porto setmanes preparant aquesta entrada, ja que ha estat una de les matèries més complicades i els resultats no han estat del tot satisfactoris. Vull dir que només amb l'ajuda del lector de pantalla resulta força complicat navegar i trobar vídeos que ens siguin útils i comprensibles si no hi veiem.

Important!

Es tracta d'un tema força complicat i suposo que molts de vosaltres us podeu perdre. Aquestes línies estan pensades per ajudar a aquells que vulguin ajudar a alumnes invidents a fer servir l'ordinador amb un sistema Linux. La meva pretensió és deixar constància de la meva experiència, els errors comesos i els encerts.

La resta, podeu aprofitar per aprendre un seguit de dreceres de teclat que us seran molt útils ja que serveixen a qualsevol navegador.

En primer lloc, recordar-vos que per poder realitzar la classe per a invidents fem servir el Sistema Operatiu Vinux. Un sistema basat en Ubuntu que podeu trobar a la pàgina següent. Però aquells que volgueu provar com és la navegació web amb l'ajuda del lector de pantalla només heu de fer servir el navegador Firefox i el lector de pantalla Orca. Us deixo els enllaços de tots dos programes per si fos el cas que no en tingueu instal·lat cap. 

En cas que tingueu el navegador Mozilla Firefox instal·lat al vostre equip, podeu afegir-hi Orca com a complement. Si el vostre sistema operatiu és Windows aquesta serà l'única manera que veieu una mica com ho estem fent a classe. Si voleu tenir Orca com a lector de pantalla per a tot el sistema, heu de tenir un sistema operatiu GNU/Linux que funcioni amb l'entorn d'escriptori Gnome.

Apa! quines coses més estranyes que diu el profe! 

No us preocupeu, programes que llegeixin el que tenim per pantalla n'hi ha molts. N'hi ha de bons i de menys bons, de pagament i de gratuïts. Si teniu Windows haureu de fer servir cercar un lector de pantalla per a Windows. Ja sabeu que nosaltres a classe fem servir Linux i per tant la nostra millor opció és fer servir aquest programa.

Per descarregar-vos el Sistema Operatiu Vinux feu clic aquí. (Us aviso que la pàgina està en anglès)
Per descarregar-vos el navegador Mozilla Firefox feu clic aquí.
Per descarregar-vos el complement Orca per a Mozilla Firefox feu clic aquí.

Tot i que en un primer moment vaig pensar que resultaria més còmode fer servir una aplicació de Youtube, vàrem descobrir que anava del tot errat. Com més endavant vàrem anar comprovant amb d'altres aplicacions, el lector de pantalla sembla no llegir gairebé cap aplicació que no sigui o bé del Sistema Operatiu o bé de Mozilla. Fins i tot aplicacions que venen instal·lades de sèrie amb Vinux no són llegides per aquest programa. Una mostra és el lector de pdf. Per llegir aquest tipus de documents ens vàrem veure obligats a fer servir un complement del navegador Firefox. Un complement que curiosament tampoc venia instal·lat de sèrie, i això que se suposa que el Sistema Operatiu Vinux està pensat específicament per a explotar al màxim la lectura.

Un cop descoberta aquesta mancança ens vàrem resignar a la idea que tindríem que navegar per aquest web com s'ha fet sempre, mitjançant el navegador i amb l'ajuda del lector de pantalla i el teclat.

Dic que ens vàrem resignar perquè no és la millor manera de cercar àudios quan no hi pots veure. De fet la cerca es farà confosa en un principi, lenta quasi sempre i de vegades directament impossible.

Tenim diferents formes d'arribar a una adreça web. Nosaltres ens hem habituat a fer servir les comandes i treballar des de la terminal. Com us vaig explicar en anteriors entrades sobre l'ús d'aquest Sistema Operatiu, el lector mostra un comportament força satisfactori quan fem servir la terminal llegint totes les tecles i les paraules un cop estan acabades. Això és vital perquè qui no hi pot veure sàpiga que és correcte el que està fent.

Obrim la terminal de Linux (Control + Alt + t) i escrivim el nom del programa que volem fer servir, en aquest cas el navegador Firefox, seguit de l'adreça on volem anar, youtube.com, i premem la tecla "Enter". Immediatament s'obre el programa i carrega directament aquesta pàgina, si és que ho hem escrit tot de la manera correcta.

Un cop en aquesta pàgina el focus es col·locarà tot sol a la caixa de text de cerca, és a dir, allà on hem d'escriure què volem trobar. Per tant escrivim directament i premem la tecla "Enter". En el meu cas, cercaré música dels Catarres, per tant aquesta serà la paraula de cerca que faré servir.

Cerca a Youtube.

Un cop ja tenim el llistat de resultats de les cerques comença la tasca veritablement complicada. En primer lloc el lector començarà a llegir absolutament tota la informació que troba a la pàgina i haurem de fer servir les tecles de direcció "amunt i avall" per anar baixant pels elements de la llista.

Sigui com sigui la forma de desplaçar-nos per la llista abans de començar heu de tenir clars un seguit de conceptes relacionats amb el Youtube, amb la finalitat que els alumnes puguin distingir els diferents tipus d'enllaços que els hi senyalarà el lector de pantalla.

En primer lloc ens podem trobar vídeos que són directament anuncis. El lector de pantalla no ens indica que ho és a l'enllaç sinó que ho fa a la segona línia, on normalment hi figura el nom de l'usuari que ha penjat el vídeo i el nombre de visites que ha rebut aquest.

                

Un altre resultat que pot aparèixer a la llista és el que ens porta a un canal en concret. 

Important!
Un canal de Youtube és la pàgina principal d'un usuari, on hi figura la seva informació així com tots aquells vídeos que aquest usuari hagi penjat com a públics. Tots aquells que teniu un compte de Google (un compte de gmail), podeu penjar els vostres propis vídeos creant d'aquest manera el vostre propi canal de Youtube.

Ens podem trobar també amb llistes de reproducció. Aquestes consisteixen en un seguit de vídeos que un usuari ha penjat sobre un tema en concret i vol que la gent i pugui accedir amb ordre,  reproduint-se l'un darrera l'altre.

Finalment, entre els resultats de la cerca ens sortiran vídeos individuals. Aquests són el resultat més comú i per tant la majoria de les cerques seran d'aquest tipus.

Acte seguit us explicaré els diferents elements ens anirà llegint el lector de pantalla fins a arribar al primer vídeo. Per passar d'un element a un altre l'usuari fa servir la tecla de direcció "Avall" (o "Amunt" si vol tornar a llegir un element anterior).

• En el cas d'un anunci el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Temps de duració del vídeo.
2. Títol del vídeo i enllaç.
3. Anunci, "youtube spotlight" i el nombre de vegades que s'ha visualitzat. De forma seguida llegirà la línia d'informació de sota sense que l'usuari hagi de prémer un altre cop la tecla "Avall".

• En el cas d'un canal el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Nom de la imatge, enllaç, nom del canal, enllaç encapçalament nivell 3...
2. Youtube pestanya de pàgina.
3. Canal, subscriu-m'hi i el número de subscriptors que té el canal.

• En el cas d'una llista de reproducció el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Nombre de vídeos que té el llistat.
2. Reprodueix-los tots.
3. nom del llistat, enllaç nivell 3.
4. Nom de l'usuari que ha penjat el llistat.
5. Temps de duració del primer vídeo, el seu títol i enllaç.
6. Temps de duració del segon vídeo, el seu títol i enllaç.
7. Mostra la llista de reproducció completa.

• En el cas d'un vídeo el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Temps de duració del vídeo.
2. Visualitza més tard botó de pulsació.
3. Nom del vídeo, enllaç i encapçalament nivell 3.
4. Nom de l'usuari.
5. Pestanya de pàgina, temps d'antiguitat del vídeo i nombre de visualitzacions.
6. Dues línies d'informació sobre el contingut del vídeo.

Aquestes lectures poden variar en funció de diferents factors, com la versió del lector o si hem entrar a Youtube com a usuaris registrats o no, etc.

I finalment, un cop hem triat un vídeo, us explicaré com reacciona el navegador a les diferents comandes abreujades que se suposen que han de funcionar quan estem al Youtube.

Tinguem present que a començament de qualsevol vídeo, sempre hi pot aparèixer un anunci. Els que fem servir Youtube de manera habitual deixem passar els pocs segons obligatoris de la publicitat i premem el botó "ometre anunci" tan bon punt com aquest apareix per pantalla. Si no disposem de la vista i només comptem amb les dreceres de teclat per maniobrar sento dir-vos que no hi  ha manera possible (o encara no he estat capaç de trobar-la) de saltar-se aquesta publicitat inicial.

Hi ha un seguit de tecles que per sí soles afecten a la reproducció del vídeo i ens permeten exercir-ne el control.

La tecla F fa que el vídeo es posi en mode pantalla completa i, com ja sabeu, amb la tecla Esc sortim d'aquest mode. En un començament vaig pensar que si el vídeo es posava a pantalla completa el focus quedaria centrat en el vídeo però em vaig equivocar. Per molt que tinguem el vídeo ocupant tota la pantalla podem continuant fent servir les tecles de direcció i/o el tabulador per desplaçar-nos per la resta de la pàgina i el lector de pantalla continuarà llegint-nos tots aquells llocs on situem el focus.

La tecla K ens permet posar en pausa o prosseguir la reproducció del vídeo. Tot i que a quasi tots els reproductors d'àudio o de vídeo podem fer servir la barra d'espai per aquesta mateixa funció.

La tecla J ens permet retrocedir 10 segons la reproducció del vídeo i la tecla L avançar el mateix temps. La tecla M silencia el vídeo sense aturar-lo (si no funciona per sí sola, fem servir la combinació "Control" + M).

Si fem servir les tecles de direcció dreta i esquerra aconseguirem avançar o retrocedir 5 segons. D'altra banda si volem exercir control sobre el volum, podem fer servir les tecles amunt i avall. Tot i que si no funciona, degut al lector de pantalla, potser l'hem de combinar amb la tecla Shift.

Finalment, les tecles que més utilitat ens aportaran per controlar els vídeos són les tecles de 1 al 9. Ja que aquestes ens permeten traslladar-nos al punt on hi ha el 10% del vídeo, el 20%, etc. D'aquesta manera el podrem avançar per veure si conté la informació que necessitem. La tecla "Inici" ens portarà de nou a principi del vídeo i la tecla "Fi" al final d'aquest. Si tenim activada la reproducció automàtica dels vídeos, la tecla "Fi" esdevé una aliada imprescindible per reproduir el següent vídeo sense haver d'esperar que finalitzi el vídeo actual.

Important!
Per poder retrocedir i tornar al vídeo anterior o a la llista de resultats de la cerca fem servir les mateixes tecles que en una navegació web normal. 
Alt + tecla de direcció esquerra ens portarà a la pàgina anterior. Alt + tecla de direcció dreta ens portarà a la pàgina que hem visitat prèviament. Control + R ens recarregarà una pàgina. Alt + D ens portarà el focus a la barra de navegació on podrem escriure l'adreça del web que volem visitar.
Curiosament no hem trobat cap combinació que ens porti a la barra de cerques del propi Youtube. Això ens ha obligat a tornar a carregar la pàgina principal de youtube (Alt + D i tornar ha escriure youtube.com), cada vegada que volem fer una cerca nova.

Recordeu que heu de tenir molta paciència. A més hi haurà el problema afegit que moltes vegades les tecles i les dreceres de teclat no funcionaran correctament o amb tota la velocitat necessària. Es tracta d'un problema propi del navegador Firefox. Un problema que espero que es solucioni amb la propera actualització que farà que Firefox esdevingui multi-procés com la resta de navegadors.

De fet, si proveu totes aquestes comandes amb el navegador Chrome veureu que funcionen a la perfecció. L'únic problema és que estem lligats a Firefox ja que és l'únic navegador que pot llegir el lector de pantalla i sense aquest la navegació per als nostres alumnes invidents esdevé impossible.

Us deixo aquí un petit vídeo perquè escolteu una mica com fa el lector de pantalla Orca quan fem una cerca pel Youtube.

Espero que us hagi esta útil aquesta entrada.

Ja només em queda desitjar-vos que tingueu un bon començament d'any.

Una abraçada ben forta a tothom!