Presentació amb les nostres fotografies de vacances

Aquesta entrada estava pensada per publicar-la abans de reis però motius personals han fet que no hagi pogut estar així. De totes maneres, la publico tal i com estava redactada de bon començament. Espero que hàgiu tingut un bon començament d’any i us demano disculpes pel retard.

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Ja estem a la recta final d'aquestes festes i com que sé que sou molt aficionats a fer i compatir fotografies i per Nadal, Sant Esteve, Cap d'any, etc. n'heu acumulat un bon grapat, us vull explicar com podeu fer una presentació automàtica amb les millors imatges d'aquestes festes.

Primer de tot, cal que tingueu un programa per a fer presentacions. M'imagino que tots els que teniu un ordinador amb Windows a casa disposeu, dintre del paquet d'ofimàtica MS Office, d'alguna versió del famós programa PowerPoint.

Si no el teniu, podeu fer servir l'editor de presentacions que faré servir jo, l'Impress, inclòs en el paquet d'informàtica LibreOffice i que és el mateix que fem servir a classe.

Si teniu Windows i voleu fer servir LibreOffice us el podeu descarregar fent clic aquí.

Tot i que aquesta no és l'única alternativa que existeix per a fer presentacions. Un altre dia us ensenyaré com fer presentacions directament al núvol.

Com que estic segur que molts de vosaltres heu omplert el vostre telèfon de fotografies, farem un recordatori de com podeu passar-les a l'ordinador. Així els que encara no teniu gaire pràctica podreu seguir la resta de l'exercici.

Per fer la prova utilitzaré un mòbil Samsung amb el Sistema Operatiu Android i un ordinador amb Linux Mint com els de la classe. Us senyalo això perquè en funció del tipus de dispositiu i del gestor de fitxers, la interacció del vostre telèfon amb l'ordinador pot variar.

En connectar l'smartphone amb Android acostumen a aparèixer dues carpetes, una que ens dona accés a la tarja SD d'aquest i l'altra a la memòria del propi dispositiu.

Pot donar-se el cas que l'ordinador no detecti el telèfon com a dispositiu d'emmagatzematge. Per exemple, aquest mateix dispositiu connectat a un ordinador amb Windows XP i no l'ha detectat com a tal. Normalment quan això succeeix el dispositiu pot ser detectat només com a càmera.

Aquest problema normalment es presenta quan tenim determinats Sistemes Operatius i/o equips, en especial si són antics.

En connectar un dispositiu Samsung, aquest ordinador amb Windows XP el detecta com a càmera.

Si us passa això, l'únic remei per passar les fotografies del dispositiu a l'equip sense haver de recórrer a programes ni a Internet serà extreure la tarja SD del mateix i connectar-la a l'equip mitjançant algun tipus d'adaptador.

Jo utilitzo aquest antic mòdem USB per inserir les targes SD, connectar-les a l'ordinador i d'aquesta manera accedir al seu contingut.

En obrir Impress ens trobarem amb una finestra com la següent:

Seguint la mateixa lògica que amb d'altres programes del mateix paquet, tenim un menú, un seguit d'eines i en el centre un full, la diapositiva, preparat per rebre els nostres continguts.

Aquesta primera diapositiva conté indicacions per inserir un títol i un subtítol o qualsevol altre text. No tenim perquè fer-ne ús però per fer aquest exemple jo les emplenaré. De títol posaré vacances nadalenques i de subtítol la data 2016-17. D'aquesta manera recordarem amb més exactitud de quines vacances es tracta.

Podríem afegir una imatge en aquesta portada però com que vull que sigui una presentació molt senzilla no n'afegiré cap. 

Ara és el moment d'afegir una nova diapositiva. Per fer-ho anem al menú "Insereix" i triem la opció "nova diapositiva". Immediatament apareixerà una nova pàgina a la pantalla. Si ens fixem en el panell de l'esquerra ara hi ha dos quadres que representen les dues diapositives en miniatura. Aquest panell ens facilita el moviment d'una diapositiva a una altra fent-hi clic a sobre.

El panell esquerre mostra una llista de les diapositives que conté el nostre treball i ens facilita el desplaçament entre elles.

Aquesta segona diapositiva, per defecte té un requadre per emplenar un títol i un altre per afegir-hi text. Si són dos quadres molt útils quan es tracta d'una presentació didàctica però aquest no és el nostre ens.

Podem suprimir els dos quadres seleccionant-los i prement la tecla "Suprimir" (Supr). Una altra forma de suprimir els quadres és triar del panell de la dreta el format de diapositiva "en blanc".

Al panell dret tenim tots els formats predeterminats que li podem donar a la nostra diapositiva. El primer és la diapositiva en blanc.

També podem deixar els quadres tal i com estan i introduir directament la imatge que volem per aquesta diapositiva. Sempre que no els emplenem cap d'ells es mostrarà a la presentació, només es veuran mentre estem editant-la.

Procedim a inserir la primera imatge. Per fer-ho tornem al menú "insereix" i triem la opció "imatge" i "Des d'un fitxer...".

Per inserir una imatge al nostre document hem d'anar al menú "Insereix" i triar la opció "Imatge".

S'obrirà la finestra del gestor de fitxers per tal que cerquem i seleccionem la imatge que volem fer servir. Un cop la tenim, fem clic al botó "Insereix" i la imatge apareixerà a la nostra diapositiva.

Ara hem d'ajustar la imatge a la diapositiva. Ho fem clicant i arrossegant a sobre dels quadres que apareixen al voltant de la imatge. Ànims que és qüestió de pràctica!

Amb el ratolí, arrosseguem els quadres que envolten la imatge i d'aquesta manera en canviem la mida.

En acabar la col·locació d'aquesta fotografia inserim una altra diapositiva (menú "Insereix", opció "nova diapositiva") i tornem a repetir els mateixos passos per inserir una fotografia (menú "Insereix", opció "imatge" i "des de fitxer").

Una vegada ja hem inserit una imatge a cada diapositiva, i no volem afegir-ne més, és hora d'afegir una música de fons i establir la forma en la que es presentaran els continguts.

Tornem a la primera diapositiva i anem al menú "Presentació de diapositives" on triarem la opció "Transició entre diapositives".

Un nou panell apareixerà a la dreta. Aquest panell inclou un llarg llistat amb efectes de transició. Aquests s'encarreguen de fer el pas d'una diapositiva a una altra. Aneu provant i deixeu seleccionat aquell que més us agradi.

Panell de "Transició entre diapositives".

Just a sota podem triar entre una sèrie de paràmetres, com la velocitat, el so i com s'ha d'activar el canvi de diapositiva.

El panell de trancisió ens permet modificar tot un seguit de paràmetres, com la velocitat, el so, etc.

Modificarem el paràmetre de so fent clic a sobre i triant la opció "un altre so...". S'obrirà el gestor de fitxers i podrem triar el fitxer de so de la nostra elecció entre els que tenim al nostre equip. (Això si, no val qualsevol format, ha de ser un fitxer amb una extensió acceptada per Impress).

En triar la opció "Un altre so..", ens permetrà navegar i selecciona fitxers de so del nostre equip.

Important!
Els formats d'àudio acceptats per Impress són:

•  .aif
• .au
• .cd
• .mpeg
• .wave

Els formats d'àudio acceptats per PowerPoint són:

• .aiff
•  .au
• .mid o .midi
• .mp3
• .wav
• .wma

Ja tenim la nostra presentació preparada, ara només ens falta desar-la en un format de presentació automàtica. Per fer-ho, anem al menú "Fitxer" i triarem la opció "Anomena i desa...". Un cop estem davant de la finestra de l' "Anomena i desa...", ja sabeu que el primer que heu de fer és posar nom al document.

Acte seguit, triem a quina carpeta volem desar el document. Abans de desar, despleguem el menú de "Tipus de fitxers" i triem un de presentació automàtica. El meu consell és que trieu la presentació automàtica de PowerPoint en comptes de triar un format lliure.


En acceptar apareixerà una finestra al mig de la pantalla demanant-vos si esteu segurs que ho voleu desar en aquest format. Indiqueu que si fent clic al botó, normalment més llarg, amb els formats de MS Office.

Us recomano aquest tipus d'extensió, en primer lloc, perquè és més habitual que la gent tingui instal·lat PowerPoint o com a mínim un visor de presentacions per aquest programa. En canvi el format per OpenOffice o LibreOffice acostuma a donar més problemes. I és que fins i tot per reproduir-se de manera automàtica, amb el mateix programa que l'ha creat, es necessita instal·lar un complement.

Un cop ja la tenim desada com a presentació automàtica, us  recomano que la deseu també en el seu format "natural" És a dir, que feu un "Anomena i desa" sense triar vosaltres el tipus d'extensió. En el cas de Impress l'extensió serà .opd i en el cas de PowerPoint .ppt o .pptx.

D'aquesta manera, si la presentació automàtica presenta algun problema o simplement us heu oblidat d'introduir alguna imatge (o en voleu treure alguna), podreu modificar aquest fitxer original i tornar a desar com a presentació automàtica. En principi les presentacions automàtiques no es poden modificar. Per tant és important tenir dues versions del mateix document. Aquest consell és extensible a tot tipus de documents que elaboreu.

Per desar en el format natural del programa només hem de fer l'Anomena i desa i cercar la carpeta on desarem el fitxer. El programa li atorgarà el seu format per defecte.

Per defecte, si fem clic a sobre de l'Anomena i desa, PowerPoint desa el fitxer com si haguéssim marcat la primera opció de totes.

Penseu que, malgrat que hàgiu seguit totes les passes correctament, hi ha un nombre molt elevat de possibilitats que el so que hem inserit a la presentació finalment no es reprodueixi. És per aquest motiu, que considero que el PowerPoint és encara, a dia d'avui, una ena més còmoda de fer servir per crear aquest tipus de presentacions.

Si el teniu i heu fet la presentació amb PowerPoint 2010 o superior, a l'hora de desar compteu fins i tot amb la possibilitat de desar la presentació com a vídeo.

PowerPoint permet desar la presentació en format de vídeo.

Si teniu una versió anterior, com pot ser la 2007, no teniu la opció de vídeo però podeu desar-la com a presentació automàtica d'una manera molt més senzilla que amb el programa de classe. Només cal que aneu al menú "inici" (en aquesta versió, és aquella rodona de dalt a l'esquerra amb el logotipus de l'Office) i us poseu a sobre de la opció "Anomena i desa". Un desplegable ens presentarà diverses opcions per desar el document. Una d'aquestes serà desar com a "presentació automàtica".

Si triem aquesta opció, quan tornem a obrir la presentació, aquesta es posarà immediatament a pantalla completa.

Important!

N'hi ha que, malgrat que no us agradi o no us cridi l'atenció això de fer presentacions, sí que us pot agradar veure presentacions que us enviïn els companys, familiars, etc.

Si és així, i no teniu el PowerPoint instal·lat, no us amoïneu, Windows acostuma a incloure un visor de presentacions. De totes maneres, si no el teniu es pot descarregar de manera gratuïta.

Aquí us deixo un enllaç per descarregar el visor de presentacions del Windows.

Visor de presentacions de PowerPoint 2007

Però abans d'instal·lar res, assegureu-vos bé que no el teniu instal·lat, que tampoc vull que aneu pel món descarregant tot el que trobeu, encara que us hagi donat jo l'enllaç.

Ara només us resta tancar el programa i anar a la carpeta on heu desat la presentació. Obriu la còpia de la presentació automàtica, serà la que finalitza amb extensió .ppsx, a més la icona serà diferent.

Amb el Windows les icones es veuen diferents en funció de quin tipus de presentació es tracti.

El resultat a de ser que comencin a aparèixer les vostres imatges a pantalla completa i, si tot surt bé, amb la música de fons.

Us deixo l’enllaç a la meva presentació d’exemple perquè veieu com hauria de ser.

la meva presentació

Espero que us hagi estat d’utilitat i no oblideu que em podeu escriure si us sorgeix qualsevol dubte.

Ens veiem a classe!

Ordinador a les fosques (3ª part)

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aprofitant aquest temps de vacances vull continuar explicant-vos més coses sobre l'ús de l'ordinador per a persones cegues. L'última vegada va quedar pendent explicar-vos com ens ho vàrem fer per navegar pel web del Youtube.

Porto setmanes preparant aquesta entrada, ja que ha estat una de les matèries més complicades i els resultats no han estat del tot satisfactoris. Vull dir que només amb l'ajuda del lector de pantalla resulta força complicat navegar i trobar vídeos que ens siguin útils i comprensibles si no hi veiem.

Important!

Es tracta d'un tema força complicat i suposo que molts de vosaltres us podeu perdre. Aquestes línies estan pensades per ajudar a aquells que vulguin ajudar a alumnes invidents a fer servir l'ordinador amb un sistema Linux. La meva pretensió és deixar constància de la meva experiència, els errors comesos i els encerts.

La resta, podeu aprofitar per aprendre un seguit de dreceres de teclat que us seran molt útils ja que serveixen a qualsevol navegador.

En primer lloc, recordar-vos que per poder realitzar la classe per a invidents fem servir el Sistema Operatiu Vinux. Un sistema basat en Ubuntu que podeu trobar a la pàgina següent. Però aquells que volgueu provar com és la navegació web amb l'ajuda del lector de pantalla només heu de fer servir el navegador Firefox i el lector de pantalla Orca. Us deixo els enllaços de tots dos programes per si fos el cas que no en tingueu instal·lat cap. 

En cas que tingueu el navegador Mozilla Firefox instal·lat al vostre equip, podeu afegir-hi Orca com a complement. Si el vostre sistema operatiu és Windows aquesta serà l'única manera que veieu una mica com ho estem fent a classe. Si voleu tenir Orca com a lector de pantalla per a tot el sistema, heu de tenir un sistema operatiu GNU/Linux que funcioni amb l'entorn d'escriptori Gnome.

Apa! quines coses més estranyes que diu el profe! 

No us preocupeu, programes que llegeixin el que tenim per pantalla n'hi ha molts. N'hi ha de bons i de menys bons, de pagament i de gratuïts. Si teniu Windows haureu de fer servir cercar un lector de pantalla per a Windows. Ja sabeu que nosaltres a classe fem servir Linux i per tant la nostra millor opció és fer servir aquest programa.

Per descarregar-vos el Sistema Operatiu Vinux feu clic aquí. (Us aviso que la pàgina està en anglès)
Per descarregar-vos el navegador Mozilla Firefox feu clic aquí.
Per descarregar-vos el complement Orca per a Mozilla Firefox feu clic aquí.

Tot i que en un primer moment vaig pensar que resultaria més còmode fer servir una aplicació de Youtube, vàrem descobrir que anava del tot errat. Com més endavant vàrem anar comprovant amb d'altres aplicacions, el lector de pantalla sembla no llegir gairebé cap aplicació que no sigui o bé del Sistema Operatiu o bé de Mozilla. Fins i tot aplicacions que venen instal·lades de sèrie amb Vinux no són llegides per aquest programa. Una mostra és el lector de pdf. Per llegir aquest tipus de documents ens vàrem veure obligats a fer servir un complement del navegador Firefox. Un complement que curiosament tampoc venia instal·lat de sèrie, i això que se suposa que el Sistema Operatiu Vinux està pensat específicament per a explotar al màxim la lectura.

Un cop descoberta aquesta mancança ens vàrem resignar a la idea que tindríem que navegar per aquest web com s'ha fet sempre, mitjançant el navegador i amb l'ajuda del lector de pantalla i el teclat.

Dic que ens vàrem resignar perquè no és la millor manera de cercar àudios quan no hi pots veure. De fet la cerca es farà confosa en un principi, lenta quasi sempre i de vegades directament impossible.

Tenim diferents formes d'arribar a una adreça web. Nosaltres ens hem habituat a fer servir les comandes i treballar des de la terminal. Com us vaig explicar en anteriors entrades sobre l'ús d'aquest Sistema Operatiu, el lector mostra un comportament força satisfactori quan fem servir la terminal llegint totes les tecles i les paraules un cop estan acabades. Això és vital perquè qui no hi pot veure sàpiga que és correcte el que està fent.

Obrim la terminal de Linux (Control + Alt + t) i escrivim el nom del programa que volem fer servir, en aquest cas el navegador Firefox, seguit de l'adreça on volem anar, youtube.com, i premem la tecla "Enter". Immediatament s'obre el programa i carrega directament aquesta pàgina, si és que ho hem escrit tot de la manera correcta.

Un cop en aquesta pàgina el focus es col·locarà tot sol a la caixa de text de cerca, és a dir, allà on hem d'escriure què volem trobar. Per tant escrivim directament i premem la tecla "Enter". En el meu cas, cercaré música dels Catarres, per tant aquesta serà la paraula de cerca que faré servir.

Cerca a Youtube.

Un cop ja tenim el llistat de resultats de les cerques comença la tasca veritablement complicada. En primer lloc el lector començarà a llegir absolutament tota la informació que troba a la pàgina i haurem de fer servir les tecles de direcció "amunt i avall" per anar baixant pels elements de la llista.

Sigui com sigui la forma de desplaçar-nos per la llista abans de començar heu de tenir clars un seguit de conceptes relacionats amb el Youtube, amb la finalitat que els alumnes puguin distingir els diferents tipus d'enllaços que els hi senyalarà el lector de pantalla.

En primer lloc ens podem trobar vídeos que són directament anuncis. El lector de pantalla no ens indica que ho és a l'enllaç sinó que ho fa a la segona línia, on normalment hi figura el nom de l'usuari que ha penjat el vídeo i el nombre de visites que ha rebut aquest.

                

Un altre resultat que pot aparèixer a la llista és el que ens porta a un canal en concret. 

Important!
Un canal de Youtube és la pàgina principal d'un usuari, on hi figura la seva informació així com tots aquells vídeos que aquest usuari hagi penjat com a públics. Tots aquells que teniu un compte de Google (un compte de gmail), podeu penjar els vostres propis vídeos creant d'aquest manera el vostre propi canal de Youtube.

Ens podem trobar també amb llistes de reproducció. Aquestes consisteixen en un seguit de vídeos que un usuari ha penjat sobre un tema en concret i vol que la gent i pugui accedir amb ordre,  reproduint-se l'un darrera l'altre.

Finalment, entre els resultats de la cerca ens sortiran vídeos individuals. Aquests són el resultat més comú i per tant la majoria de les cerques seran d'aquest tipus.

Acte seguit us explicaré els diferents elements ens anirà llegint el lector de pantalla fins a arribar al primer vídeo. Per passar d'un element a un altre l'usuari fa servir la tecla de direcció "Avall" (o "Amunt" si vol tornar a llegir un element anterior).

• En el cas d'un anunci el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Temps de duració del vídeo.
2. Títol del vídeo i enllaç.
3. Anunci, "youtube spotlight" i el nombre de vegades que s'ha visualitzat. De forma seguida llegirà la línia d'informació de sota sense que l'usuari hagi de prémer un altre cop la tecla "Avall".

• En el cas d'un canal el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Nom de la imatge, enllaç, nom del canal, enllaç encapçalament nivell 3...
2. Youtube pestanya de pàgina.
3. Canal, subscriu-m'hi i el número de subscriptors que té el canal.

• En el cas d'una llista de reproducció el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Nombre de vídeos que té el llistat.
2. Reprodueix-los tots.
3. nom del llistat, enllaç nivell 3.
4. Nom de l'usuari que ha penjat el llistat.
5. Temps de duració del primer vídeo, el seu títol i enllaç.
6. Temps de duració del segon vídeo, el seu títol i enllaç.
7. Mostra la llista de reproducció completa.

• En el cas d'un vídeo el lector de pantalla llegirà els següents elements:

1. Temps de duració del vídeo.
2. Visualitza més tard botó de pulsació.
3. Nom del vídeo, enllaç i encapçalament nivell 3.
4. Nom de l'usuari.
5. Pestanya de pàgina, temps d'antiguitat del vídeo i nombre de visualitzacions.
6. Dues línies d'informació sobre el contingut del vídeo.

Aquestes lectures poden variar en funció de diferents factors, com la versió del lector o si hem entrar a Youtube com a usuaris registrats o no, etc.

I finalment, un cop hem triat un vídeo, us explicaré com reacciona el navegador a les diferents comandes abreujades que se suposen que han de funcionar quan estem al Youtube.

Tinguem present que a començament de qualsevol vídeo, sempre hi pot aparèixer un anunci. Els que fem servir Youtube de manera habitual deixem passar els pocs segons obligatoris de la publicitat i premem el botó "ometre anunci" tan bon punt com aquest apareix per pantalla. Si no disposem de la vista i només comptem amb les dreceres de teclat per maniobrar sento dir-vos que no hi  ha manera possible (o encara no he estat capaç de trobar-la) de saltar-se aquesta publicitat inicial.

Hi ha un seguit de tecles que per sí soles afecten a la reproducció del vídeo i ens permeten exercir-ne el control.

La tecla F fa que el vídeo es posi en mode pantalla completa i, com ja sabeu, amb la tecla Esc sortim d'aquest mode. En un començament vaig pensar que si el vídeo es posava a pantalla completa el focus quedaria centrat en el vídeo però em vaig equivocar. Per molt que tinguem el vídeo ocupant tota la pantalla podem continuant fent servir les tecles de direcció i/o el tabulador per desplaçar-nos per la resta de la pàgina i el lector de pantalla continuarà llegint-nos tots aquells llocs on situem el focus.

La tecla K ens permet posar en pausa o prosseguir la reproducció del vídeo. Tot i que a quasi tots els reproductors d'àudio o de vídeo podem fer servir la barra d'espai per aquesta mateixa funció.

La tecla J ens permet retrocedir 10 segons la reproducció del vídeo i la tecla L avançar el mateix temps. La tecla M silencia el vídeo sense aturar-lo (si no funciona per sí sola, fem servir la combinació "Control" + M).

Si fem servir les tecles de direcció dreta i esquerra aconseguirem avançar o retrocedir 5 segons. D'altra banda si volem exercir control sobre el volum, podem fer servir les tecles amunt i avall. Tot i que si no funciona, degut al lector de pantalla, potser l'hem de combinar amb la tecla Shift.

Finalment, les tecles que més utilitat ens aportaran per controlar els vídeos són les tecles de 1 al 9. Ja que aquestes ens permeten traslladar-nos al punt on hi ha el 10% del vídeo, el 20%, etc. D'aquesta manera el podrem avançar per veure si conté la informació que necessitem. La tecla "Inici" ens portarà de nou a principi del vídeo i la tecla "Fi" al final d'aquest. Si tenim activada la reproducció automàtica dels vídeos, la tecla "Fi" esdevé una aliada imprescindible per reproduir el següent vídeo sense haver d'esperar que finalitzi el vídeo actual.

Important!
Per poder retrocedir i tornar al vídeo anterior o a la llista de resultats de la cerca fem servir les mateixes tecles que en una navegació web normal. 
Alt + tecla de direcció esquerra ens portarà a la pàgina anterior. Alt + tecla de direcció dreta ens portarà a la pàgina que hem visitat prèviament. Control + R ens recarregarà una pàgina. Alt + D ens portarà el focus a la barra de navegació on podrem escriure l'adreça del web que volem visitar.
Curiosament no hem trobat cap combinació que ens porti a la barra de cerques del propi Youtube. Això ens ha obligat a tornar a carregar la pàgina principal de youtube (Alt + D i tornar ha escriure youtube.com), cada vegada que volem fer una cerca nova.

Recordeu que heu de tenir molta paciència. A més hi haurà el problema afegit que moltes vegades les tecles i les dreceres de teclat no funcionaran correctament o amb tota la velocitat necessària. Es tracta d'un problema propi del navegador Firefox. Un problema que espero que es solucioni amb la propera actualització que farà que Firefox esdevingui multi-procés com la resta de navegadors.

De fet, si proveu totes aquestes comandes amb el navegador Chrome veureu que funcionen a la perfecció. L'únic problema és que estem lligats a Firefox ja que és l'únic navegador que pot llegir el lector de pantalla i sense aquest la navegació per als nostres alumnes invidents esdevé impossible.

Us deixo aquí un petit vídeo perquè escolteu una mica com fa el lector de pantalla Orca quan fem una cerca pel Youtube.

Espero que us hagi esta útil aquesta entrada.

Ja només em queda desitjar-vos que tingueu un bon començament d'any.

Una abraçada ben forta a tothom!

Enviar un arxiu adjunt en un correu electrònic

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Ja que l'altre dia vàrem fer una felicitació de Nadal i molts de vosaltres espero que hàgiu provat de fer les vostres (si no és així, potser encara hi esteu a temps), aprofitaré per tornar-vos a explicar per aquí com ho heu de fer per adjuntar la vostra felicitació en un correu electrònic.

Per a tots els servidors de correu és semblant, però per que en pugueu apreciar les diferències ho farem amb els correus web de gmail i outlook. Comencem per gmail, ja que és el que acostumem a fer servir a les nostres classes.

Amb Gmail

Important!
Per anar al vostre correu del gmail obriu el navegador, introduïu l'adreça o URL del servidor (gmail.com) i premeu la tecla "Intro". Un cop a la pàgina, és quan introduireu el vostre compte de correu i la vostra contrasenya. 

Primer heu d'accedir a gmail.com

Recordeu que mai de la vida heu d'escriure la vostra adreça de correu a cap quadre de text de cerca, d'aquesta manera no hi arribareu.

Un cop a gmail.com heu d'escriure la vostra adreça de
correu i després la vostra contrasenya als espais corresponents.

Accediu al vostre compte de correu del gmail (ja sabeu com fer-ho). A continuació feu el que sempre es fa per començar un correu nou, feu clic al botó "Redacta". 

Aquest cop no escriviu directament els correus dels destinataris. Com que la felicitació la voldreu enviar a moltes persones alhora, no quedaria bé ni correcte que hi aparegués tota la llista de correus. És més encertat que cadascú rebi la felicitació com si fos de manera individual. A més, hi haurà contactes en aquesta llista que no es coneixen entre ells i per tant, no tenen perquè saber quins són els correus dels altres.

Al costat dret del quadre de text del destinatari (Per a:), hi apareixen les lletres Cc i Cco. Triarem la opció Cco, que vol dir "amb còpia oculta". Apareixerà un nou quadre de text per introduir-hi les direccions de correu. Poseu-les totes en aquest quadre de text, no és necessari escriure cap a l'altre.

La còpia oculta significa que cadascun d'aquests contactes rebrà el correu sense que hi aparegui el llistat de contactes que també l'han rebut. Així, sembla que es tracti d'un missatge individual.

Tots els contactes que estiguin al quadre de text Cco
 (amb còpia oculta) no es veuran entre ells les adreces de correu.

El quadre de text següent, el de l'assumpte, empleneu-lo com sempre amb un text curt a mode de títol. En aquest cas jo hi he escrit simplement "Bon Nadal" (us estic repetint coses que ja sabeu, ja sé que sóc pesat).

Un cop escrit l'assumpte del missatge, només ens cal adjuntar el fitxer de la felicitació de Nadal. D'aquesta manera tots els destinataris podran veure i descarregar-se la nostra felicitació en rebre el missatge.

Tot i que disposem d'un botó d'adjuntar imatge i la nostra felicitació ho és, no ho farem a través d'aquest, ja que m'interessa més el botó d'adjuntar fitxer, ja que ara és una imatge, però demà pot ser que vulgueu enviar un text o una presentació tipus PowerPoint. El botó d'adjuntar fitxer es caracteritza perquè acostuma a representar-se amb el dibuix d'un clip. Premeu-lo i s'obrirà el gestor de fitxers.

El botó d'adjntar fitxers acostuma a portar el dibuix d'un clip.

Cerquen la felicitació navegant fins a la carpeta on es trobi, la seleccionem i fem clic a "obre". De seguida apareix al nostre correu una barra de càrrega de color blau, quan estigui plena i desaparegui vol dir que el fitxer ja s'ha carregat al correu i en quedarà el nom. 

Un cop la barra de càrrega a finalitzat ja podem enviar el nostre missatge.

Un cop carregat podem escriure alguna cosa al quadre de text del missatge i sinó podeu prémer el botó d'enviar directament.

El destinatari veurà que, en rebre el missatge, aquest apareix amb el símbol del clip indicant que porta un document adjunt.

Al costat dret es pot veure el símbol del clip que ens indica que el missatge que hem rebut porta un fitxer adjunt.

Amb Outlook

Veiem ara com adjuntar un fitxer si tenim Outlook (hotmail) com a correu web. Escrivim outlook.com o hotmail.com al quadre d'adreces del navegador i accedim al nostre compte de correu amb correu i contrasenya.

Un cop a la nostra bústia d'entrada el botó per escriure un missatge nou es diu "Crea". Li fem clic i apareixerà la finestra per escriure el nou correu.

Aquest cop, a la dreta del quadre de text dels destinataris apareixen les lletres A/c i C/o, una petita variació però fàcilment comprenem que C/o és "amb còpia oculta". Hi fem clic a sobre i introduïm les adreces que volem al nou quadre de destinataris. 

Escrivim un assumpte i ara ja només ens cal introduir la nostra felicitació com a document adjunt. Per fer-ho cerquem el botó amb un clip dibuixat. En aquesta ocasió ens adonem que n'hi ha dos. Tant se val quin fem servir, tots dos representen el mateix.

Amb Outlook (hotmail) hi ha dos botons d'adjuntar fitxers a dia d'avui.

Un cop hi fem clic encara no s'obrirà el gestor de fitxers. En comptes d'això, apareixerà una pàgina amb un llistat per que nosaltres triem si volem adjuntar un fitxer que hi hagi al nostre equip o bé un que tinguem desat al núvol. En el nostre cas, com que la felicitació la tenim desada a una carpeta del nostre ordinador, triarem aquesta opció.

Indiquem que el fitxer que volem adjuntar es troba al nostre ordinador.

I un altre cop ens apareixerà una pàgina en la qual hem de triar si volem adjuntar-lo com a fitxer o pujar-lo al núvol i adjuntar-lo com a fitxer del núvol. Aquest cop no ens complicarem la vida amb el núvol, ens guiem pe símbol del clip i triem la opció "adjunta com a còpia".

Outlook sempre ens convida a desar fitxers al núvol. Per fer-ho com sempre, com a fitxer desat al nostre ordinador hem de triar la opció "adjunta com a còpia" (on hi apareix el símbol del clip).

En fer-hi clic a sobre s'obrirà finalment el nostre gestor de fitxers per tal que cerquem la nostra felicitació d'entre els fitxers de l'ordinador. UN cop seleccionada i oberta es carregarà al missatge com mostra la imatge següent.

La nostra felicitació ja està carregada al missatge.

Ja només cal prémer el botó "Envia". 

Un cop el destinatari rebi el missatge, un clip també l'avisa que el correu porta un fitxer adjunt al seu interior.

El símbol del clip en un correu ens indica que al seu interior hi ha un fitxer adjunt.

Ara ja només ens queda esperar que ens arribin les felicitacions de Nadal. Jo aquí us deixo la meva. Espero que passeu molt bones festes i que torneu el trimestre vinent amb tota la ilusió i les ganes que hi poseu sempre. 

Moltes gràcies a tots! Ens veiem a classe!

Una felicitació de Nadal

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Per tal que pugueu repetir l'exercici de l'altre dia els uns o provar de fer-ho els altres, dedicaré aquesta entrada a repetir les passes necessàries per a realitzar una felicitació de nadal animada. Però necessitarem dues coses per poder realitzar aquesta tasca. En primer lloc, un programa d'edició d'imatges que faci servir capes i també una imatge nadalenca que volgueu utilitzar.

Com ja sabeu, jo faig servir Gimp, una aplicació similar a Photoshop però que us podeu descarregar de manera gratuïta. Us deixo aquí un enllaç a la seva pàgina si voleu descarregar-lo per provar. Aquest exercici inclou les imatges per fer-ho amb aquest programa, però si disposeu de Photoshop podreu realitzar l'exercici pràcticament de la mateixa manera. Ja sabeu, hi ha diferències en la presentació de les eines bàsiques però hi són, només us cal trobar-les.

Enllaç per anar a la pàgina oficial del Gimp 

Pel que fa a la imatge, podem cercar-ne una al web (sempre amb cura de triar una que no suposi la vulneració dels possibles drets d'autor) o podem realitzar nosaltres mateixos una fotografia o fer un dibuix senzill amb un editor d'imatges senzill.

En el meu cas, he decidit fer servir aquesta imatge que es trobava penjada amb drets de còpia i modificació i per tant no estaré vulnerant cap dret de cap autor quan la faci servir per aquest exercici.

Aquesta imatge està penjada a la xarxa com a lliure de drets.

Obrim l'editor d'imatges Gimp i, a través del menú "Fitxer" triem l'opció "Obrir". Només cal que cerquem la imatge allà on la tinguem desada, la seleccionem i l'obrim.

Ara, volem aprofitar l'espai en blanc d'aquesta imatge per inserir el nostres missatge nadalenc. L'efecte que volem aconseguir és que el nostre text aparegui de panera intermitent. 

Important!
Per aconseguir aquest efecte és necessari crear una animació. Les imatges animades són en realitat diferents imatges superposades que apareixen una darrere de l'altra donant un efecte de moviment.

Per tant, les animacions són, com han estat tota la vida, un seguit d'imatges que passen unes per sobre de les altres .

Imatge extreta de http://nubuntu.org/best-flipbook-animations 

Com que el nostre missatge el volem per sobre d'aquesta imatge haurem de crear una capa nova que serà la que contindrà la felicitació sense haver de modificar la imatge de fons original. És com si col·loquéssim un plàstic transparent per sobre d'un quadre per poder-hi pintar per sobre. L'obra original no patiria l'efecte d'una nova capa de pintura, però en posar-nos a pintar per sobre del plàstic l'efecte seria el mateix.

Posar una capa és ben senzill, podem anar al menú "Capes" i triar la opció "Capa nova...". S'obrirà una finestra com la següent:

Per aconseguir l'efecte que volem hem de triar que
 el fos de la capa sigui una transparència.

Per fer aquest exercici només cal que ens assegurem que està marcada la opció "Transparent". La mida d'aquesta capa coincidirà per defecte amb la mida de la imatge que ja tenim.

Ara fixem la nostra atenció en el panell de la dreta, que és el panell de les capes. Hem d'estar segurs que tenim seleccionada la nova capa.

Sabem que està seleccionada perquè està marcada amb un color, en aquest cas verd.

Això és molt important, ja que si no fos aquesta la capa seleccionada estaríem modificant l'altra capa, la de la imatge principal, i la nostra animació no seria possible.

Ara ve la part més difícil del nostre exercici, ja que hem afegit una capa d'aquesta manera perquè vull que escriviu el vostre missatge a mà alçada amb el ratolí. D'aquesta manera crearem una felicitació més personal i practicareu el domini del ratolí. Per fer-ho ens caldrà seleccionar l'eina del pinzell, que es troba al panell de les eines.

El panell de l'esquerra és el que conté totes les eines. En aquest cas té seleccionada l'eina del pinzell.

Important!

Si no teniu ganes, o no us veieu amb cor de fer aquest exercici a mà alçada, sempre podeu provar de fer-ho amb l'eina de text però llavors no cal que afegiu cap capa a la imatge original ja que el text ja s'incorpora automàticament com a capa.

Un cop seleccionat el pinzell (només cal fer-hi un clic a sobre, no cal arrossegar-lo!), a sota del panell d'eines podrem triar quin tipus de pinzellada volem que faci.

Amb una mica de paciència i molta pràctica hem d'aconseguir escriure el nostre missatge. No us amoïneu si no us surt a la primera, es tracta d'això, de practicar. Però aquí teniu un petit truc per quan una pinzellada us surti malament.

Com ja heu de saber, podeu desfer l'última acció realitzada a través del menú "Edita" i la opció"desfés", que acostuma a ser la primera que penja d'aquest menú. Una altra forma de fer-ho és mitjançant una drecera de teclat (en anglès shortcut). La drecera per desfer és la combinació de les tecles Control i Z.

Important!

Control + Z és la drecera de teclat per desfer.

Un cop ja tenim el text a la nostra capa és hora que us fixeu en aquest petit símbol que hi ha a la capa seleccionada del panell de capes. Es tracta d'una botó que ens permet "apagar i encendre" la capa actual. És a dir, permetre que aquesta es vegi o no. Si hi feu clic a sobre podreu comprovar com aquest text que tant us ha costat fer, desapareix. Però no us preocupeu, només està amagat. Si hi torneu a fer clic a sobre la capa tornarà a aparèixer.

Us faig fer això perquè pugueu comprovar com totes dues imatges (la de fons i la creada per nosaltres amb el pinzell), són completament independents. Deixem la capa activada i ja estem a punt per donar vida a la nostra animació.

Per tal de crear l'animació hem d'exportar el treball a un format que ho permeti. Per tant vol dir que si ens limitem a desar com si fos un document més, el format resultant no seria el d'una animació sinó el d'un projecte del Gimp amb la seva extensió .xcf. No es tractaria llavors d'un format apte per a compartir ni per a publicar.

Important!
Exportar és quan fem que el nostre programa desi el document en el que estem treballant en un format diferent a aquell que li és propi.  Per exemple, jo escric primer totes les meves entrades en una llibreta, però per tal que les pugueu llegir tots, les passo a format digital amb l'ordinador, i és que, tots enteneu aquestes lletres però no tothom seria capaç de comprendre la meva lletra ni les meves anotacions. Les aplicacions informàtiques més complexes, com els processadors de text i els editors d'imatges avançats fan el mateix.

El format d'imatges que ens permet les animacions, és a dir, aquell que permet tractar de manera individual cadascuna de les capes que ha de conformar la imatge, és el format GIF.

Anem al menú "Fitxer" i triem la opció "Exportar com a...". S'obrirà una finestra com la que es mostra a continuació, on hi apareixerà un llistat amb tots els formats que pot fer servir el programa GIMP. Cerquem el format GIF de la llista i el seleccionem.

En acceptar s'obrirà una segona finestra o quadre de diàleg per tal que triem quina mena de gif volem. En aquesta ocasió, hem de marcar la casella de verificació "Com una animació".

Hem de marcar la casella "Com una animació".

En marcar aquesta aquesta casella s'activaran automàticament les opcions que hi ha més avall. De moment us diré que allà on posa 100 és el temps que trigarà a sortir cadascuna de les capes que conforma l'animació, sempre una apilant-se a sobre de l'altra. Si canviem el 100 per un 1000 estarem disposant un segon de temps per a cada capa. Si volem que trigui 2 segons per capa hi posarem un 2000, etc.

També marcaré la casella de verificació "bucle". Això farà que l'animació es repeteixi una i altra vegada indefinidament.

No us he dit que poseu nom a l'animació i que trieu a quina carpeta el desareu. Però si heu arribat fins aquí no crec que calgui que us repeteixi com fer una cosa tant bàsica.

Un cop desada la nostra animació, minimitzem Gimp i obrim el gestor de fitxers per cercar i obrir la imatge amb el visor d'imatges del vostre equip i veure com a quedat.

Us penjo aquí el meu i quedo a l'espera de rebre les vostres felicitacions nadalenques animades.

Que passeu molt bones festes i, com sempre, ens veiem a classe!