L'any 1995 van fer la seva aparició al mercat les primeres memòries USB, com a veritables successores dels ja desapareguts disquets.
USB (Universal Serial Bus) fa referència només als tipus de port que utilitzen aquestes memòries per connectar-se als ordinadors. Però el que tenen de debò que les fa tan populars és la seva memòria flash. Es tracta d'un tipus de xip de memòria ROM programable i esborrable elèctricament.
Com hem dit abans quan introduïm un Pendrive al nostre ordinador ho fem a través d'un port USB. Un cop connectat, el nostre equip el detectarà i normalment ens mostrarà un quadre de diàleg com aquest:
Aquest ens permet escollir si volem que l'equip reprodueixi alguns dels tipus de fitxers que tenim desats a la memòria externa.
Triarem la opció "obrir carpeta per mostrar fitxers" per poder veure la totalitat de fitxers que hi tenim a dins.
És llavors quan podem comprovar que funciona com si fos una carpeta qualsevol del nostre ordinador. Podem copiar fitxers de la memòria a l'equip i de l'equip a la memòria fent servir els procediments habituals d'arrossegar o de copiar i enganxar. Això fa que transferir informació de la memòria a l'ordinador i a la inversa sigui molt més senzill que amb qualsevol altre mitjà d'emmagatzematge com els CDs (que necessiten que l'equip disposi d'una gravadora).
En cas que no aparegui cap quadre de diàleg quan introduïm la memòria al port USB, podem accedir-hi fent doble clic a la icona "El meu PC" o "Equip". Si no tenim aquesta icona a l'escriptori podem trobar-ho fent clic al botó d'Inici.
La finestra que s'obrirà ha de contenir els següents apartats.
Important!
Recordeu que les memòries flash no estan pensades per emmagatzemar dades a llarg termini. A més necessiten carregar-se i aprofiten quan estan connectades a l'ordinador per fer-ho. Per tant no es bo deixar-les sense ús durant llargs períodes de temps (no malmetrà la memòria però si el seu contingut, és a dir, les nostres dades.)
També hem de tenir present que, malgrat que siguin resistents, no vol dir que no es puguin trencar a causa dels cops o caigudes.
Hem de tenir cura a l'hora extreure la memòria de l'equip. Primer de tot hem de cercar una icona com aquestes:
Depenent del Sistema Operatiu que tinguem, haurem de seguir un quadre de diàleg o no per aturar el nostre dispositiu. Sigui com sigui, amb un simple clic, la memòria s'apagarà i l'equip ens notificarà que podem extreure-la.
Sovint, els llapis de memòria tenen una llum de led que ens indica si es troben actius o no. Per tant sabrem que és del tot segur extreure'l de l'ordinador quan aquesta llum estigui apagada.
Consell
Per a tots aquells que acostumen a utilitzar ordinadors públics, ja sigui a la biblioteca, al locutori o a l'aula lliure que ofereixen algunes entitats (com Servei Solidari).
Si no volem haver de preocupar-nos d'esborrar les nostres cerques, contrasenyes, etc. d'un ordinador que no és el nostre podem fer servir la memòria com a mitjà de seguretat.
Degut a les seves característiques (són hardware), els pendrives poden allotjar programes (software) que s'executen des de la mateixa memòria i no pas des de l'ordinador.
Són els anomenats programes portables i d'entre aquests ens interessen els navegadors portables.
Un cop instal·lat al nostre pendrive, quan obrim el contingut de la memòria a dins veurem la icona del navegador tal i com es mostraria a l'escriptori.
En fer-hi doble clic a sobre s'obrirà i podrem iniciar la nostra navegació amb normalitat.
Un cop tanquem i retirem el pendrive de l'ordinador podrem estar tranquils que cap informació ni dada nostra quedarà a l'ordinador. Per tant, si hem permès que el navegador memoritzi la clau del nostre correu electrònic, aquesta informació haurà quedat desada a l'interior de la nostra memòria.
La pròxima setmana parlarem dels mitjans de comunicació a Internet. Espero que us hagi estat d'utilitat!
Fins aviat!
USB (Universal Serial Bus) fa referència només als tipus de port que utilitzen aquestes memòries per connectar-se als ordinadors. Però el que tenen de debò que les fa tan populars és la seva memòria flash. Es tracta d'un tipus de xip de memòria ROM programable i esborrable elèctricament.
Com hem dit abans quan introduïm un Pendrive al nostre ordinador ho fem a través d'un port USB. Un cop connectat, el nostre equip el detectarà i normalment ens mostrarà un quadre de diàleg com aquest:
Aquest ens permet escollir si volem que l'equip reprodueixi alguns dels tipus de fitxers que tenim desats a la memòria externa.
Triarem la opció "obrir carpeta per mostrar fitxers" per poder veure la totalitat de fitxers que hi tenim a dins.
És llavors quan podem comprovar que funciona com si fos una carpeta qualsevol del nostre ordinador. Podem copiar fitxers de la memòria a l'equip i de l'equip a la memòria fent servir els procediments habituals d'arrossegar o de copiar i enganxar. Això fa que transferir informació de la memòria a l'ordinador i a la inversa sigui molt més senzill que amb qualsevol altre mitjà d'emmagatzematge com els CDs (que necessiten que l'equip disposi d'una gravadora).
En cas que no aparegui cap quadre de diàleg quan introduïm la memòria al port USB, podem accedir-hi fent doble clic a la icona "El meu PC" o "Equip". Si no tenim aquesta icona a l'escriptori podem trobar-ho fent clic al botó d'Inici.
La finestra que s'obrirà ha de contenir els següents apartats.
Recordeu que les memòries flash no estan pensades per emmagatzemar dades a llarg termini. A més necessiten carregar-se i aprofiten quan estan connectades a l'ordinador per fer-ho. Per tant no es bo deixar-les sense ús durant llargs períodes de temps (no malmetrà la memòria però si el seu contingut, és a dir, les nostres dades.)
També hem de tenir present que, malgrat que siguin resistents, no vol dir que no es puguin trencar a causa dels cops o caigudes.
Hem de tenir cura a l'hora extreure la memòria de l'equip. Primer de tot hem de cercar una icona com aquestes:
Depenent del Sistema Operatiu que tinguem, haurem de seguir un quadre de diàleg o no per aturar el nostre dispositiu. Sigui com sigui, amb un simple clic, la memòria s'apagarà i l'equip ens notificarà que podem extreure-la.
Sovint, els llapis de memòria tenen una llum de led que ens indica si es troben actius o no. Per tant sabrem que és del tot segur extreure'l de l'ordinador quan aquesta llum estigui apagada.
Per a tots aquells que acostumen a utilitzar ordinadors públics, ja sigui a la biblioteca, al locutori o a l'aula lliure que ofereixen algunes entitats (com Servei Solidari).
Si no volem haver de preocupar-nos d'esborrar les nostres cerques, contrasenyes, etc. d'un ordinador que no és el nostre podem fer servir la memòria com a mitjà de seguretat.
Degut a les seves característiques (són hardware), els pendrives poden allotjar programes (software) que s'executen des de la mateixa memòria i no pas des de l'ordinador.
Són els anomenats programes portables i d'entre aquests ens interessen els navegadors portables.
Un cop instal·lat al nostre pendrive, quan obrim el contingut de la memòria a dins veurem la icona del navegador tal i com es mostraria a l'escriptori.
En fer-hi doble clic a sobre s'obrirà i podrem iniciar la nostra navegació amb normalitat.
Un cop tanquem i retirem el pendrive de l'ordinador podrem estar tranquils que cap informació ni dada nostra quedarà a l'ordinador. Per tant, si hem permès que el navegador memoritzi la clau del nostre correu electrònic, aquesta informació haurà quedat desada a l'interior de la nostra memòria.
La pròxima setmana parlarem dels mitjans de comunicació a Internet. Espero que us hagi estat d'utilitat!
Fins aviat!
