Ja que degut a diversos motius, no m'ha estat possible continuar amb les publicacions en aquest bloc. Espero poder continuar, a partir d'ara, amb normalitat, la meva activitat i publicar, encara que sigui només una entrada a la setmana.
Per iniciar aquest període nou dedicarem la aquest espai a fer servir el navegador Mozilla Firefox. En el qual canviarem la pàgina d'inici, utilitzarem la barra d'adreces d'interès per fer-nos més fàcil la navegació i aprendrem a instal·lar complements que ens ajudin (en aquest cas instal·lant un programa de control parental).
Per a la realització d'aquesta entrada hem fet servir un ordinador amb el sistema operatiu Ubuntu 14.04. Aquest utilitza de sèrie el navegador Mozilla Firefox. Cal destacar que la nova versió del navegador presenta un seguit de diferències molt notòries respecte les anteriors. Les diferències que trobarem normalment són d'ubicació del menú i les opcions. És a dir, que hi ha opcions que trobarem a llocs diferents, però sempre en tindrem les mateixes.
Un cop aclarit això, comencem la nostra pràctica obrint el navegador. La icona de Firefox la trobarem al llançador (ja que estem fent servir l'escriptori UNIX). Si fem servir un altre tipus d'escriptori o de sistema operatiu, cerqueu la seva icona corresponent i feu-li un clic a sobre.
Consell!
Per tal de seguir aquest tutorial us recomanem que obriu una finestra nova del navegador ja que hi haurà moments en els quals us demanarem que tanqueu el navegador.
Com succeeix habitualment, heu anat a parar a la pàgina del cercador Google. Això és així degut al costum estès de fer servir aquest com a punt d'inici de la majoria de les nostres cerques per la xarxa.
Però hem de ser conscients que aquest fet és una elecció personal i que quan obrim el navegador no té perquè aparèixer Google.
Imaginem-nos que tenim una empresa i que volem que la pàgina web d'aquesta aparegui sempre que obrim el navegador. Com a exemple farem servir la pròpia adreça d'aquest bloc. Vosaltres podeu triar qualsevol altra adreça web.
Important!
Recordeu que una adreça web és aquesta que introduïm a la barra d'adreces del navegador per anar a la pàgina corresponent.
Per exemple, si jo vull visitar la web de l'ajuntament de Barcelona introduiré www.bcn.cat a la barra d'adreces.
Un cop som a la pàgina, anem al menú Eines (si utilitzem Windows) o al menú Edita (si fem servir Linux, com és el nostre cas) i triem la opció “preferències”.
Si tenim l'última versió de Mozilla Firefox, la barra de menú ha estat complementada per aquest botó...
Un cop aclarit això, comencem la nostra pràctica obrint el navegador. La icona de Firefox la trobarem al llançador (ja que estem fent servir l'escriptori UNIX). Si fem servir un altre tipus d'escriptori o de sistema operatiu, cerqueu la seva icona corresponent i feu-li un clic a sobre.
Per tal de seguir aquest tutorial us recomanem que obriu una finestra nova del navegador ja que hi haurà moments en els quals us demanarem que tanqueu el navegador.
Com succeeix habitualment, heu anat a parar a la pàgina del cercador Google. Això és així degut al costum estès de fer servir aquest com a punt d'inici de la majoria de les nostres cerques per la xarxa.
Però hem de ser conscients que aquest fet és una elecció personal i que quan obrim el navegador no té perquè aparèixer Google.
Imaginem-nos que tenim una empresa i que volem que la pàgina web d'aquesta aparegui sempre que obrim el navegador. Com a exemple farem servir la pròpia adreça d'aquest bloc. Vosaltres podeu triar qualsevol altra adreça web.
Recordeu que una adreça web és aquesta que introduïm a la barra d'adreces del navegador per anar a la pàgina corresponent.
Per exemple, si jo vull visitar la web de l'ajuntament de Barcelona introduiré www.bcn.cat a la barra d'adreces.
Si tenim l'última versió de Mozilla Firefox, la barra de menú ha estat complementada per aquest botó...
...molt a l'estil de Google, que fa servir aquest botó per amagar la barra de menú tant a la web com al seu navegador Google Chrome.
Així, per personalitzar la nostra cerca haurem de fer clic en aquest botó i triar la opció configuració d'entre les icones del menú desplegable.
 |
| Aquest nou menú és igual a totes les versions per als diferents sistemes operatius. |
 |
| Menú Eines-Preferències o Edita-Preferències, segons treballem amb la versió per a Windows o per a Ubuntu, respectivament. |
Un cop hem fet clic a la icona corresponent apareixerà en pantalla la següent finestra emergent.
 |
| Tenim un espai on escriure amb quina adreça volem que s'obri el navegador. |
Com podeu apreciar a la imatge hem destacat els apartats d'aquesta que ens interessen a efectes d'aquest tutorial.
La finestra conté diverses pestanyes des de les quals podrem controlar diferents aspectes del navegador. A properes publicacions en veurem algunes més específicament però de moment les opcions que ens interessen es troben a la pestanya "general". Si no és la que es troba seleccionada en aquest moment seleccioneu-la fent-li un clic a sobre.
A l'apartat "pàgina d'inici" tenim escrita l'adreça www.google.es, motiu pel qual aquesta pàgina s'obre quan executem el navegador. El que farem serà esborrar-la i escriure una altra diferent. Jo introduiré l'adreça d'aquest bloc, vosaltres podeu provar amb qualsevol pàgina, sempre podeu tornar a fer el canvi i tornar a tenir Google com a pàgina d'inici.
 |
| Menú general de preferències del navegador. |
Si estem fent servir la una versió antiga de Firefox haurem de prémer el botó acceptar per desar els canvis. Però la versió actual desa els canvis de manera automàtica i per tant no té cap botó d'acceptar.
 |
| La versió tradicional exigeix prémer un botó d'acceptar per confirmar els canvis. |
Per fer la prova, tanquem el navegador i el tornem a obrir. La pàgina que obre ha de ser la nova que hem introduït. Si no és així, potser ens hem equivocat en escriure-la. Tornem al mateix menú i revisem.
Ara que ja hem modificat la nostra pàgina d'inici, ens interessa tenir un seguit de pàgines, les que visitem amb més freqüència, memoritzades per poder accedir-hi més còmodament. Així que, escrivim una nova direcció a la barra d'adreces, com per exemple la pàgina del nostre correu web, la del diari electrònic que llegim habitualment o la nostra xarxa social preferida.
Per donar-vos un exemple, faré servir l'adreça del bloc d'una amiga. Com és evident, vosaltres podeu fer servir qualsevol adreça que vulgueu.
 |
| Appocalipsi.cat, potser la millor web d'aplicacions en català. |
Un cop hi som a la pàgina, fixem-nos en aquesta estrella que apareix al costat o a dins de la barra d'adreces. Tant se val quina versió del navegador fem servir, sempre hi haurà una estrella.
 |
| L'estrella d'adreces d'interès es troba fora de la barra d'adreces a la nova versió del navegador Firefox. |
 |
| L'estrella d'adreça d'interès es troba a dins de la barra d'adreces en les versions anteriors de Mozilla Firefox. |
Si fem un clic a sobre d'aquesta estrella, canviarà de color. Això vol dir que el navegador l'ha memoritzada. És clar que d'aquesta manera ha quedat desendreçada en una llista sense cap mena de criteri. Com que sempre us dic que hem d'ésser endreçats, en comptes de fer-hi un clic n'hi farem dos. Ens apareixerà aquesta petita finestra.
 |
| Normalment haurem de posar un nom nosaltres ja que aquest acostuma a ser massa llarg. |
Aquí, se'ns permet, d'una banda modificar el nom amb el que volem desar la pàgina i de l'altra, designar a on volem que la desi.
En el nostre cas, volem desar l'adreça a la barra del navegador, per poder-hi accedir amb un sol clic. Per tant fem clic al menú desplegable corresponent i triem aquesta opció.
 |
| Podem triar la ubicació de l'adreça que volem memoritzar. |
Automàticament, el navegador genera un botó que ens portarà directament a la pàgina en qüestió. Si aquest no ens apareix, pot ser que tinguem desactivada la barra d'adreces d'interès. Activar-la és tan senzill com col·locar el cursor del ratolí a aquesta alçada més o menys...
 |
| Un menú contextual ens ofereix la possibilitat de mostrar o amagar la barra d'adreces d'interès. |
...fer un sol clic amb el botó dret del ratolí i triar la opció barra d'adreces del menú contextual. Si la vostra versió del navegador és antiga potser aquesta s'anomenarà barra de marcadors.
Ara és el vostre torn de repetir aquest exercici amb diverses pàgines que feu servir habitualment i com a resultat obtindreu un navegador adaptat a les vostres cerques quotidianes.
 |
| Podem tenir moltes adreces d'interès a la barra d'adreces d'interès. |
Ja tenim una pàgina d'inici del nostre gust i una barra d'adreces que ens facilita la navegació per a les nostres pàgines habituals. Ara veurem com afegir un complement al navegador.
Els complements dels navegadors són petites aplicacions destinades a cobrir les diferents necessitats que ens poden sorgir degut a les nostres preferències o activitats a la xarxa.
Per realitzar aquesta pràctica he triat un complement que serveix per exercir un control parental, és a dir, limitar algunes pàgines o tipus de pàgines que es poden cercar amb el navegador a fi que no se'n faci un ús indegut de la connexió a Internet.
Aquest tipus de programes són útils quan tenim fills petits a casa i no volem que accedeixin a determinats continguts o quan volem evitar que els alumnes d'un curs d'informàtica es dediquin a jugar jocs on-line mentre duren les explicacions dels professors.
En concret, farem servir Webfilter, un programa que dona bons resultats. Per instal·lar un complement anem al menú i triem la opció complements.
Ja sabeu que això varia segons la versió de Firefox però el resultat serà el mateix.
 |
| Podem accedir als complements a través de la barra del menú. |
 |
| El nou menú complementari també inclou una icona per accedir directament als complements del navegador. |
se'ns obrirà una finestra nova amb el llistat de complements que tenim instal·lats. Triaré la opció complements de l'esquerra i apareixerà un llistat amb tots els existents per descarregar. Com que nosaltres sabem quin volem, escrivim el seu nom al cercador.
 |
| Podem cercar complements utilitzant paraules clau si no en coneixem el nom exacte, per exemple, control parental. |
Quan apareix a la finestra el complement desitjat, podem llegir més informació sobre el mateix i/o passar directament a instal·lar l'aplicació. Com que jo ja la conec, instal·lo directament, però us recomano que llegiu totes les especificacions. Hem d'acostumar-nos a llegir tot el que puguem abans d'acceptar les instal·lacions ja que és una forma eficaç d'evitar virus i instal·lacions d'aplicacions extra del tot indesitjables.
Llegiu sempre tot el contingut de les finestres abans de prémer cap botó.
Fem clic al botó d'instal·lar i esperem que s'executi aquesta. Una barra de progrés ens mostrarà el temps que falta. Quan finalitzi se'ns demanarà reiniciar el navegador. Per tant tanquem Firefox i el tornem a obrir. I ja tindrem la icona del complement a la barra del navegador.
 |
| Al final se'ns demanarà que reiniciem el navegador. |
 |
| La icona del complement apareix per defecte però podem treure'l després. |
Abans d'explicar el funcionament del complement que acabem d'instal·lar hem de tenir en compte els següents conceptes:
Llista negra (black list)
Una llista negra ha de contenir les adreces web que no volem que puguin ser visitades pels usuaris. Això vol dir que es pot entrar a qualsevol pàgina web menys a aquelles que estan incloses a la llista.
Llista blanca (white list)
La llista blanca és més restrictiva que la llista negra. El principi és el contrari que a la primera. Els usuaris només podran accedir a les pàgines web incloses a la llista. La resta de pàgines queden bloquejades.
Per fer servir Webfilter hem de fer clic al seu desplegable i triar la opció security policy. Se'ns obrirà una pestanya nova com la de la figura següent...
 |
| En aquest menú podem escollir bloquejar o no els continguts triats. |
En aquesta pestanya podrem indicar si posem el mode nen (limitat en la navegació) o el mode pares (sense restriccions). També ens mostra la possibilitat d'habilitar una contrasenya per tal que no es pugui modificar l'estat sense permís.
Fem clic a la opció "enable password". Per tal d'establir la contrasenya ens haurem de registrar. Fem clic a la opció sign up i se'ns obrirà una altra pestanya on introduirem una adreça de correu electrònic i una contrasenya per fer servir el Webfilter. Haurem d'obrir el correu i confirmar el compte a través del missatge que ens hauran enviat. (No us preocupeu, no hi ha cap cost, i cap descàrrega extra, ni perill de cap mena per a nosaltres ni les nostres dades). L'adreça de correu ens servirà, si ho desitgem, per estar informats de si s'ha volgut entrar a alguna pàgina blocada amb el navegador.
 |
| Triem Sign up per registrar-nos i així establir una contrasenya. |
La propera vegada que vulguem accedir a Webfilter ens demanarà la clau per entrar al menú.
 |
| Per introduir canvis en aquest complement de control podem fer que sigui necessària la introducció d'una clau. |
Al final del formulari hi trobem l'espai on triar quins tipus de pàgines volem bloquejar, ja sigui marcant les opcions o escrivint les seves adreces a la llista corresponent. També hi tenim la opció de demanar que se'ns informi dels intents d'accedir als continguts bloquejats.
 |
| Triem a quines pàgines o tipus de pàgines es pot accedir amb el navegador. |
Una pega és que com a complement, només bloquejarà les cerques per al navegador Firefox, és a dir, que si teniu més navegadors instal·lats aquests no es veuran afectats pel bloqueig. Per sort Webfilter existeix també com a complement d'altres navegadors però l'haureu d'instal·lar novament en aquests. Com ja estareu registrats podreu fer servir la mateixa adreça de correu electrònic i contrasenya.
Finalment per des-instal·lar un complement cal tornar a la opció complements i la pestanya ens mostrarà tots els que tenim. Només caldrà prémer el botó "suprimeix" i tornar a tancar i obrir el navegador.
 |
| Suprimir un complement és igual de senzill que instal·lar-lo. |
Espero que us hagi estat d'utilitat i que proveu de personalitzar i adaptar els vostres navegadors a les vostres necessitats ja que, com tot a la informàtica, els programes estan pensats per adaptar-se a nosaltres.
Moltes gràcies a tots els meus alumnes per ésser tan constants. La propera entrada la dedicarem a l'editor de text.
