Sovint necessitem treballar amb ordinadors que no ens pertanyen, com els de la biblioteca, l'escola, etc. Llavors no podem desar el fitxer o fitxers que contenen la nostra feina en aquests ordinadors ja que correm el perill de perdre'ls. Avui analitzarem quines opcions tenim quan això succeeix per poder desar els nostres fitxers i recuperar-los posteriorment i continuar treballant amb ells.
Tradicionalment s'utilitzaven disquets per emmagatzemar els nostres arxius i traslladar-los d'un lloc a un altre. Aquest mitjà va quedar obsolet amb l'aparició dels CDs i aquest estan corrent el mateix perill davant l'aparició de les memòries USB o pendrives.
Important!
La idea dels ports USB sorgeix d'una Iniciativa d'IBM que va reunir d'altres empreses com Northern Telecom, Compaq, Microsoft, etc.
Les sigles USB volen dir Universal Serial Bus i es tracta d'un estàndard industrial per connectar, comunicar i proveir d'alimentació elèctrica ordinadors, perifèrics i dispositius electrònics.
Les memòries USB só dispositius d'emmagatzematge que utilitzen memòria flash per desar informació. També les coneixem pel nom de pendrive o llapis de memòria.
Trek Technology i IBM van començar a vendre les primeres unitats l'any 2000 i es van promocionar com al sustitut del disquete. Que no es promocionessin com a sustituts dels CDs o DVDs és indicatiu de la seva diferent naturalesa o funcionalitat més similar a la dels antics disquets.
La seva diferència més significativa amb els CDs i DVDs és el fet que són resistents a la pols i a les ratllades. A més diuen que poden reescriure's un milió de vegades però la seva durada aproximada és de 20 anys.
Veiem ara el seu funcionament.
El pendrive només s'ha d'inserir a un port USB qualsevol del nostre ordinador. Si esperem un segon, l'ordinador ens informarà que ha detectat un nou dispositiu i se'ns obrirà en pantalla un quadre de diàleg que ens demanarà què volem fer amb aquest.
La opció més comú és obrir per veure els fitxers. Ja que aquesta ens obre una carpeta amb tot el contingut de la memòria. És exactament igual que si obrim una altra carpeta qualsevol del nostre equip.
Les altres opcions són més específiques, com reproduir directament els arxius de vídeo o d'àudio. L'ordinador reproduirà aquests fitxers amb el programa que tingui com a predeterminat segons el seu tipus. Resulta útil quan el professor vol mostrar directament una pel·lícula amb el projector a tota la classe, per exemple.
En el nostre cas escollirem que ens mostri la carpeta amb el contingut. D'aquesta manera podrem veure que funciona com una carpeta qualsevol del nostre equip i podrem transferir fitxers des de la carpeta de la memòria cap a l'ordinador i de l'ordinador cap a la memòria sense haver de fer cap pas adicional.
Un cop hem acabat de treballar amb el nostre llapis hem de recordar-nos d'extreure`l del nostre equip de forma segura.
Per fer-ho hem de seguir els següents passos:
A l'hora d'utilitzar la targeta SD hem de comprovar que el nostre equip tingui una entrada per aquestes. Per a les més petites com la microSD o la miniSD existeixen adaptadors per tal de poder inserir-les totes pel mateix lloc i no haver de tenir tants tipus d'entrades diferents al nostre equip. Normalment quan ens comprem una targeta d'aquest tipus acostuma a incorporar l'adaptador.
També existeixen al mercat adaptadors que es connecten a l'ordinador mitjançant un port USB i que accepten diversitat de dispositius, entre els quals es troben les diferents mides de targetes SD.
El seu funcionament és idèntic al del pendrive. L'avantatge d'utilitzar targetes SD en comptes de memòries USB és la seva mida inferior i el fet de poder utilitzar-les directament a dispositius mòbils, càmeres, etc. D'altra banda la universalitat dels ports USB fa que sovint sigui més ràpid i còmode utilitzar pendrives.
Per tant el disc dur extern és com el que tenim a l'ordinador però separat com a perifèric. Podem dir què quan copiem el disc dur del nostre ordinador en un d'extern, estem preservant les nostres dades com si fossin al nostre ordinador.
La seva utilització és similar a la dels anterior dispositius que hem mencionat. La seva capacitat és molt superior, així com la seva vida útil i es connecten a l'ordinador mitjançant un port USB.
Important!
Copiar, tallar i enganxar
Tant si es tracta d'un text com d'un arxiu podem copiar-lo i enganxar-lo allà on el necessitem. Per exemple si volem copiar una definició d'un diccionari on-line a un treball, la podem seleccionar, copiar i enganxar. O si volem copiar una fotografia d'una carpeta per tenir-la en una altra podem fer el mateix.
Veiem quines maneres tenim de fer-ho:
La diferència entre copiar i tallar és que amb aquesta última opció estem esborrant allò que hem seleccionat del seu orígen per traslladar-ho a la destinació desitjada.
Però encara no hem acabat! Si ens fixem amb atenció, veurem que les icones dels fitxers es mostren amb transparència. Això ens indica que estan preparades per a ser gravades però no ho estan encara. Si retirem en aquest moment el CD veurem que es troba buit.
El pas que ens falta és donar l'ordre de gravar aquests fitxers al CD i la gravadora iniciarà el procés.
Un cop gravats els arxius que conté ara el CD es poden copiar en qualsevol ordinador on el fiquem però per introduir fitxers de l'equip al CD sempre necessitarem gravadora.
Alerta!
D'aquesta manera estem gravant CDs o DVDs de dades. Quan volem gravar música o vídeos per tal de poder-los reproduir a d'altres aparells (com reproductors de DVD, equips de música, etc.) necessitarem tenir instal·lat un programa específic de gravació com Nero, CDburnerXP (a Windows), Brasero (a Linux) o DiscBlaze (a Mac).
Important!
Si el CD o DVD que hem introduït no és regravable, no podrem afegir fitxers i el CD es quedarà per sempre amb aquells introduïts quan el vàrem gravar.
Els CDs i/o DVDs regravable són aquells que estan marcats com a CD-RW. Normalment són més cars però es poden utilitzar moltes vegades a diferència dels CDs normals que només poden ser gravats una vegada.
Existeixen gravadores de CD, de DVD i d'altres que poden gravar les dues coses. En quant els Blu-Ray disc hem de tenir present que necessitem una gravadora específica per a aquest tipus de discs. És a dir que pel tipus de tecnologia no existeix cap gravadora que inclogui les tres opcions.
Important!
Les diferents capacitats dels disc són:
Poden tenir el doble de capacitat si són discs de doble cara.
Google Drive és el servei de Google que ens ofereix la possibilitat d'emprar eines ofimàtiques però sense la necessitat de tenir-les instal·lades al nostre ordinador així com poder desar els treballs que realitzem amb aquestes a la Web. (Aquest tipus de productes acostumen a anomenar-se com "al núvol".)
Resulta una oferta molt recomanable quan hem de treballar amb un equip amb poca memòria disponible, com per exemple una "tablet". Això sí, resulta imprescindible estar connectats a Internet per poder gaudir-ne i recuperar els nostres treballs.
Veiem a continuació com utilitzar aquests serveis.
Qüestionari
A properes entrades veurem com gravar CDs i DVDs d'àudio i de vídeo amb diferents programes segons el nostre Sistema Operatiu. També veurem en profunditat com s'utilitzen els serveis Google Drive i Drop Box.
Tradicionalment s'utilitzaven disquets per emmagatzemar els nostres arxius i traslladar-los d'un lloc a un altre. Aquest mitjà va quedar obsolet amb l'aparició dels CDs i aquest estan corrent el mateix perill davant l'aparició de les memòries USB o pendrives.
Dispositius d'emmagatzematge extraïbles
Els pendrives són dispositius (hardware) més resistents i amb una vida útil més llarga que els seus antecessors, els disquets. Però el que ha fet que es facin tan populars i útils ha estat la seva capacitat d'emmagatzematge, que va des de els 512 MB fins als 1 TB a l'actualitat. A més la seva connexió USB ha fet que siguin dispositius pràctics i còmodes d'utilitzar i a un preu molt assequible. Tant és així que han esdevingut un element imprescindible a la nostra vida quotidiana.
La idea dels ports USB sorgeix d'una Iniciativa d'IBM que va reunir d'altres empreses com Northern Telecom, Compaq, Microsoft, etc.
Les sigles USB volen dir Universal Serial Bus i es tracta d'un estàndard industrial per connectar, comunicar i proveir d'alimentació elèctrica ordinadors, perifèrics i dispositius electrònics.
 |
| Icona USB |
Les memòries USB só dispositius d'emmagatzematge que utilitzen memòria flash per desar informació. També les coneixem pel nom de pendrive o llapis de memòria.
Trek Technology i IBM van començar a vendre les primeres unitats l'any 2000 i es van promocionar com al sustitut del disquete. Que no es promocionessin com a sustituts dels CDs o DVDs és indicatiu de la seva diferent naturalesa o funcionalitat més similar a la dels antics disquets.
La seva diferència més significativa amb els CDs i DVDs és el fet que són resistents a la pols i a les ratllades. A més diuen que poden reescriure's un milió de vegades però la seva durada aproximada és de 20 anys.
Veiem ara el seu funcionament.
El pendrive només s'ha d'inserir a un port USB qualsevol del nostre ordinador. Si esperem un segon, l'ordinador ens informarà que ha detectat un nou dispositiu i se'ns obrirà en pantalla un quadre de diàleg que ens demanarà què volem fer amb aquest.
La opció més comú és obrir per veure els fitxers. Ja que aquesta ens obre una carpeta amb tot el contingut de la memòria. És exactament igual que si obrim una altra carpeta qualsevol del nostre equip.
Les altres opcions són més específiques, com reproduir directament els arxius de vídeo o d'àudio. L'ordinador reproduirà aquests fitxers amb el programa que tingui com a predeterminat segons el seu tipus. Resulta útil quan el professor vol mostrar directament una pel·lícula amb el projector a tota la classe, per exemple.
En el nostre cas escollirem que ens mostri la carpeta amb el contingut. D'aquesta manera podrem veure que funciona com una carpeta qualsevol del nostre equip i podrem transferir fitxers des de la carpeta de la memòria cap a l'ordinador i de l'ordinador cap a la memòria sense haver de fer cap pas adicional.
Un cop hem acabat de treballar amb el nostre llapis hem de recordar-nos d'extreure`l del nostre equip de forma segura.
Per fer-ho hem de seguir els següents passos:
- Tanquem tots el arxius del dispositiu que tinguem oberts.
- A Windows ens fixem en la icona que hi ha a la dreta de la barra d'eines actives.
Aquest és el procediment que seguirem per extreure el dispositiu a Windows 7. 
A Windows XP tenim aquesta icona. 
Apareix aquest quadre de diàleg on hem de triar quin dispositiu volem extreure. 
Un cop triat hem de fer clic al botó "Aturar". 
Un missatge ens indicarà que ja podem extreure el dispositiu.
Les targetes SD (Secure Digital)
Invent de Panasonic l'any 2005, podem trobar-les a càmeres fotogràfiques, telèfons mòbils, consoles de videojocs...-
Existeixen diversos tipus segons la mida:
- normal
- miniSD
- microSD
- i segons la seva capacitat:
- SD
- SDHC (High Capacity)
- SDXC (Extended Capacity)
A l'hora d'utilitzar la targeta SD hem de comprovar que el nostre equip tingui una entrada per aquestes. Per a les més petites com la microSD o la miniSD existeixen adaptadors per tal de poder inserir-les totes pel mateix lloc i no haver de tenir tants tipus d'entrades diferents al nostre equip. Normalment quan ens comprem una targeta d'aquest tipus acostuma a incorporar l'adaptador.
 |
| Adaptador per MicroSD. |
També existeixen al mercat adaptadors que es connecten a l'ordinador mitjançant un port USB i que accepten diversitat de dispositius, entre els quals es troben les diferents mides de targetes SD.
El seu funcionament és idèntic al del pendrive. L'avantatge d'utilitzar targetes SD en comptes de memòries USB és la seva mida inferior i el fet de poder utilitzar-les directament a dispositius mòbils, càmeres, etc. D'altra banda la universalitat dels ports USB fa que sovint sigui més ràpid i còmode utilitzar pendrives.
Disc Dur extern
Quan volem desar molta quantitat d'arxius per tal de preservar-los a llarg termini la millor opció acostuma a ser la utilització d'un disc dur extern. Tots els ordinadors posseeixen un disc dur on s'emmagatzema tota la informació, des de arxius fins a programes.Per tant el disc dur extern és com el que tenim a l'ordinador però separat com a perifèric. Podem dir què quan copiem el disc dur del nostre ordinador en un d'extern, estem preservant les nostres dades com si fossin al nostre ordinador.
 |
| Disc dur de 2 TB. |
La seva utilització és similar a la dels anterior dispositius que hem mencionat. La seva capacitat és molt superior, així com la seva vida útil i es connecten a l'ordinador mitjançant un port USB.
Copiar, tallar i enganxar
Tant si es tracta d'un text com d'un arxiu podem copiar-lo i enganxar-lo allà on el necessitem. Per exemple si volem copiar una definició d'un diccionari on-line a un treball, la podem seleccionar, copiar i enganxar. O si volem copiar una fotografia d'una carpeta per tenir-la en una altra podem fer el mateix.
Veiem quines maneres tenim de fer-ho:
- Fent servir el menú contextual.
Ara hem d'obrir la carpeta a on volem desar aquest arxiu i fer servir el menú contextual fent clic amb el botó dret del ratolí a qualsevol espai buit de la carpeta i seleccionant la opció enganxar.
- Utilitzant les combinacions de tecles Ctrl+C (copiar) i Ctrl+V (enganxar).
La diferència entre copiar i tallar és que amb aquesta última opció estem esborrant allò que hem seleccionat del seu orígen per traslladar-ho a la destinació desitjada.
CD, DVD i Blu-Ray
Un altre mitjà per desar i transportar els nostres fitxers, són els CDs i els DVDs. Hem de tenir present que per desar fitxers en un CD o DVD hem de tenir instal·lada una gravadora per tal efecte al nostre equip. Si és així, el que s'ha de fer és el següent:- Introduïm el CD o DVD a la grabadora
- Fem doble clic a la icona el meu equip o el meu PC de l'escriptori.
- Dintre de la carpeta una icona ens indicarà que hi ha un CD o DVD a la unitat, l'obrim amb un doble clic.
Però encara no hem acabat! Si ens fixem amb atenció, veurem que les icones dels fitxers es mostren amb transparència. Això ens indica que estan preparades per a ser gravades però no ho estan encara. Si retirem en aquest moment el CD veurem que es troba buit.
 |
| Gravadora de DVD |
El pas que ens falta és donar l'ordre de gravar aquests fitxers al CD i la gravadora iniciarà el procés.
 |
| Ens demana un nom pel nostre disc. |
 |
| El procés de gravació pot trigar una estona. |
Un cop gravats els arxius que conté ara el CD es poden copiar en qualsevol ordinador on el fiquem però per introduir fitxers de l'equip al CD sempre necessitarem gravadora.
D'aquesta manera estem gravant CDs o DVDs de dades. Quan volem gravar música o vídeos per tal de poder-los reproduir a d'altres aparells (com reproductors de DVD, equips de música, etc.) necessitarem tenir instal·lat un programa específic de gravació com Nero, CDburnerXP (a Windows), Brasero (a Linux) o DiscBlaze (a Mac).
 |
| Brasero. |
 |
| Nero. |
Si el CD o DVD que hem introduït no és regravable, no podrem afegir fitxers i el CD es quedarà per sempre amb aquells introduïts quan el vàrem gravar.
Els CDs i/o DVDs regravable són aquells que estan marcats com a CD-RW. Normalment són més cars però es poden utilitzar moltes vegades a diferència dels CDs normals que només poden ser gravats una vegada.
Existeixen gravadores de CD, de DVD i d'altres que poden gravar les dues coses. En quant els Blu-Ray disc hem de tenir present que necessitem una gravadora específica per a aquest tipus de discs. És a dir que pel tipus de tecnologia no existeix cap gravadora que inclogui les tres opcions.
Les diferents capacitats dels disc són:
| CD | 700 Mb |
| DVD | 5,6 Gb |
| Blu-Ray | 25 Gb |
Poden tenir el doble de capacitat si són discs de doble cara.
Serveis per emmagatzemar arxius a la xarxa
Una altra forma de poder endur-nos els nostres fitxers allà on anem és utilitzar un servei d'emmagatzemament online. És a dir, desar els nostres documents en una aplicació que es troba a la xarxa i no pas en un dispositiu nostre. Aquest és el mètode que utilitzem quan fem servir Picassa, el servei de Google que ens permet desar els nostres àlbums d'imatges, Google Drive o Dropbox.Google Drive és el servei de Google que ens ofereix la possibilitat d'emprar eines ofimàtiques però sense la necessitat de tenir-les instal·lades al nostre ordinador així com poder desar els treballs que realitzem amb aquestes a la Web. (Aquest tipus de productes acostumen a anomenar-se com "al núvol".)
Resulta una oferta molt recomanable quan hem de treballar amb un equip amb poca memòria disponible, com per exemple una "tablet". Això sí, resulta imprescindible estar connectats a Internet per poder gaudir-ne i recuperar els nostres treballs.
Veiem a continuació com utilitzar aquests serveis.
A properes entrades veurem com gravar CDs i DVDs d'àudio i de vídeo amb diferents programes segons el nostre Sistema Operatiu. També veurem en profunditat com s'utilitzen els serveis Google Drive i Drop Box.
