dimarts, 8 d’octubre del 2013

Inserim imatges a l'editor de text Writer

Sovint necessitem inserir imatges per millorar els nostres treballs, afegir el logotip de la nostra empresa o la fotografia al nostre currículum. Veurem ara què podem fer amb les imatges al processador de text de la suite LibreOffice. Com hem fet fins ara, farem servir un ordinador amb el Sistema Operatiu Windows XP.

Continuarem amb el treball d'exemple de l'anterior entrada de processador de text. Com que es tracta d'un treball d'història hem recopilat un seguit d'imatges per il·lustrar-lo. Algunes ens serviran per iniciar els capítols, d'altres per acompanyar el text i d'altres per dotar d'una determinada estètica el conjunt del treball. Així podrem veure un repàs de totes les eines que el programa ens ofereix per tractar-les. També farem un repàs dels formats d'imatges per conèixer quins tipus es convenient utilitzar segons el cas.

Inserim una imatge

Treballarem amb imatges ja emmagatzemades al nostre equip. Més endavant veurem com obtenir imatges o fotografies des de diferents dispositius.

Obrim el processador de text i recuperem el treball que havíem desat sobre la història de Jaume I. Per fer-ho tenim dues opcions. La primera és anar al menú Arxiu, seleccionar la opció obrir i cercar el document allà on el vàrem desar. Una altra opció més còmode és anar al menú Arxiu i seleccionar la opció Documents recents. Quan estem a sobre d'aquesta opció s'obrirà un desplegable amb la llista dels últims treballs que hem realitzat amb el programa.

Anem al menú "Fitxer" i seleccionem la opció "Obrir". 


Podem obrir un document amb el qual hem treballat fa poc si seleccionem la opció "Documents recents" del menú "Fitxer". El desplegable ens mostrarà els últims documents utilitzats.


Un cop obert el nostre treball busquem l'espai on volem inserir la imatge. No podem descuidar-nos que la imatge s'inserirà allà on estigui ubicat el punt d'inserció. Per tant situem el nostre punt a on volem la imatge i procedim a inserir la imatge.

Hem d'anar al menú Inserir i triar la opció imatge. Veurem com se'ns mostren dues opcions: la primera a partir d'arxiu i la segona escanejar. En aquest cas escollim la primera ja que treballarem amb imatges que ja tenim desades a l'ordinador.



El quadre de diàleg per triar una imatge és el mateix que el d'obrir. La diferència radica en que al desplegable de "tipus" només ens apareixen formats per a imatges.

Si recordem en quin format està desada la imatge que busquem podrem destriar per trobar-la més fàcilment.



Important!

Els formats d'imatge més freqüents a les pàgines web són:
GIF
Graphic Interchange Format: Mostren un màxim de 256 colors. Aquest format és idoni quan volem mostrar imatges amb molts detalls.
JPEG
Join photographic experts group: És un format més eficient que les imatges GIF per imatges grans amb molts colors. Però perdem més detalls de la imatge.

Es tracta d'imatges comprimides per tal que no ocupin massa espai i es carregin ràpidament a la pàgina.



Veiem ara com queda la imatge inserida al treball.

Hem decidit inserir la imatge entre aquests dos paràgrafs.


La imatge no té perquè quedar com nosaltres volem a la primera. Hem de familiaritzar-nos amb les diferents opcions que ens dona el programa per adaptar la imatge a les nostres necessitats.

Veiem els diferents elements que ens apareixen quan inserim una imatge.



Mentre tenim seleccionada la imatge ens apareixerà una barra amb diferents eines per facilitar-nos el treball.


Cadascuna d'aquestes eines ens portarà a un quadre de diàleg específic per a la tasca.

Canviem la mida de la imatge

Com hem vist abans quan la imatge apareix per primer cop o quan està seleccionada (per seleccionar-la només cal fer-li un clic a sobre) mostra un seguit de quadres de color verd als costats i a les cantonades. Aquests quadres ens serviran per modificar la mida de la imatge de forma ràpida. Col·loquem el cursor del ratolí a sobre de qualsevol d'aquests quadres i amb el botó esquerre del ratolí fem clic i sense deixar-lo anar arrosseguem. Veiem com immediatament la imatge s'estira ampliant-se o s'encongeix per fer-se més petita.

Com veiem en aquestes imatges és fàcil que la imatge ens quedi desproporcionada al fer servir els quadres. A Writer no ens guarda les proporcions estirant amb cap dels quadres. Si fem servir un altre editor de text com Word (2003, 2007, 2010 o 2013) si estirem de les cantonades en comptes de fer-ho dels costats, el programa respectarà les proporcions de la imatge.

Per tant si fem servir el processador de text de LibreOffice o OpenOffice i volem respectar les proporcions de la imatge haurem d'accedir al quadre de diàleg d'imatge.

Amb la imatge seleccionada anem al menú Format i fem clic a la opció imatge. dins del quadre de diàleg escollim la pestanya tipus que conté les opcions per a la mida.

Seleccionem la opció mantenir les proporcions ja que així quan canviem l'alçada de la imatge, la seva amplada es modificarà automàticament per mantenir les proporcions. A la següent imatge podem apreciar diferències entre modificar les mides mitjançant el quadre de diàleg i fer-ho amb el cursor, estirant dels quadres de la imatge.
La imatge de l'esquerra ha estat reduïda respectant les proporcions. La del centre és la imatge original i la de la dreta ha estat reduïda amb el cursor i per tant no respecta les proporcions.

Ajustem la imatge

El text ha quedat a l'esquerra de la imatge, això es deu al tipus de relació predeterminada que té la imatge amb la pàgina i amb el text. Per tal de canviar això hem d'accedir al quadre de diàleg de la imatge. Podem accedir al mateix fent doble clic a sobre de la imatge o a través de la opció imatge del menú Format.


En aquest quadre de diàleg tenim un seguit de pestanyes. Per tal de canviar la relació entre el text i la imatge haurem de treballar a la pestanya d'ajust.

    Les diferents opcions que tenim són:

  1. Cap
  2. Si triem aquesta opció el text passarà per sobre i per sota de la imatge però mai pels costats. Com podem veure a la següent imatge.

    Podem centrar o alinear la imatge a la dreta com si fos text amb els mateixos botons del menú d'eines.





  3. Abans
  4. Quan triem aquesta opció el text cau pel costat esquerre de la imatge.



    Per tant és perfecte per quan volem la imatge a la dreta del text. Donem alineació dreta i veiem com millora l'aspecte d'aquesta pàgina.

  5. Després
  6. Aquesta opció és com l'anterior però per quan volem que el text quedi a la dreta de la imatge.


    Important!

    Quan volem inserir imatges acompanyant el text hem d'evitar que aquest s'enganxi a la imatge. És a dir que necessitem donar un espai de marge a les imatges per tal que el text es vegi de forma clara. El marge dependrà de l'alineació i la situació del text i la imatge. Per aquest motiu al quadre de diàleg de la imatge seleccionarem la pestanya d'ajust. A la part inferior podrem indicar quan marge li donem a cadascun dels quatre costats de la imatge.

    Hem deixat un marge ample pel costat esquerra per tal que la imatge estigui alineada amb el text. Els altres marges són més estrets.


  7. Paral·lel
  8. Quan triem la opció paral·lel, normalment donem alineació centre. El text es salta la imatge i continua a la seva dreta. Això vol dir que les frases queden partides a esquerra i dreta de la imatge.
  9. Continu
  10. Si escollim aquesta opció el text continuarà per sota de la imatge d'aquesta manera.

    Per tant queda ocult per sota de la imatge. Per evitar això podem fer que el text es mostri per sobre de la imatge.

    Quan es fa servir aquest tipus d'ajust, la imatge acostuma a ser clara o si més no, se li aplica algun percentatge de transparència.

    Una altra solució seria canviar el color del text que passa per sobre la imatge per fer-lo més visible però resulta més dificultós degut a les paraules que hi queden a mitjes i que per tant han de tenir dos colors.

  11. Dinàmic
  12. Aquesta opció està pensada per poder agafar amb un clic la imatge i deixar-la anar allà on es desitgi. El text s'adaptarà a la nova posició de la imatge.

Àncora

Podem accedir a les opcions anteriors i als tipus d'àncora a través del menú contextual de la imatge.

  1. A la pàgina
  2. Quan establim l'àncora a la pàgina aconseguim que la imatge es quedi clavada al mateix lloc de la pàgina a on l'hem inserit. Si afegim més text per sobre, la imatge no es veurà afectada ja que no es mourà de la seva posició. És una opció ideal quan la imatge no va lligada a un tros en concret del text. És com recomanem que desem la fotografia del currículum.
  3. Al paràgraf
  4. Aquesta opció és la que més s'escau quan les imatges acompanyen el text.
  5. Al caràcter
  6. Com a caràcter

Retallem la imatge

El processador de text Writer ens permet retallar les imatges inserides de forma còmoda i senzilla. Veiem com funciona amb aquesta altra imatge que hem inserit.

Accedim al quadre de diàleg de la imatge i treballem amb la pestanya retallar.

Hem de pensar si volem retallar la imatge per fer-la més petita o si només volem destacar una part d'aquesta respectant l'espai que ja ocupa al full. La opció mantenir l'escala farà que només quedi visible aquella part de la imatge original que volem mostrar. Com és natural el text s'adaptarà (si cal) a la nova imatge, ja que aquesta haurà reduït la seva mida.
D'altra banda la opció mantenir la mida farà que la part de la imatge que volem mostrar s'expandeixi per ocupar el mateix espai que ocupava la imatge sencera original.


Si retallem respectant l'escala tindrem una imatge que ocupa menys espai,
 com quan retallem una fotografia físicament.
Si retallem respectant la mida el tros de imatge que volem
mostrar s'expandeix per ocupar tot l'espai que ocupava la imatge abans de retallar.

Recuperem la imatge original

Una característica interessant i útil d'aquest processador de text és que malgrat que haguem retallat la imatge i desat el treball, sempre podrem desfer o modificar aquesta retallada, ja que la imatge sencera queda desada al treball. És a dir, que al retallar la imatge l'únic que fem és fer que el programa ens mostri la part que volem però no estem eliminant la resta.

Inserim imatges a l'encapçalament i al peu de la pàgina

Les imatges també poden servir-nos per dotar d'una certa estètica als nostres treballs i per això resulta interessant poder inserir-les a l'encapçalament i al peu de les pàgines.

Veiem-ne un exemple:

Tindrem les mateixes opcions que abans hem explicat però hi ha d'altres que obtenen més sentit en aquests casos. Al quadre de diàleg seleccionem la pestanya imatge.

Així podem posar, per exemple, la mateixa imatge mirant cap a l'esquerra a les pàgines parells i cap a l'esquerra a les pàgines senars. Si ho sumem al fet que podem donar alineació esquerra i dreta a la capçalera o peu seguint els mateixos criteris, podem dotar d'una determinada estètica al total del nostre treball.

Si voleu recordar com inserir encapçalaments i peus de pàgina podeu fer clic aquí.

A la pròxima entrada, veurem com fer llistes al processador de càlcul. Utilitzarem Tant Calc com Excel 2003 i 2010 per poder apreciar les diferències.

Espero que us hagi estat d'utilitat!

diumenge, 29 de setembre del 2013

L'origen d'Internet

Avui no ens és possible concebre la vida sense mitjans de comunicació i molts tampoc poden imaginar-se la seva vida, la seva quotidianitat, el seu negoci o inclús les seves relacions amb amics i familiars sense Internet. Fins i tot tasques que abans mai ens haguéssim imaginat, com comprar un bitllet d'avió, ja no solen realitzar-se sinó és fent servir un dispositiu connectat a l'anomenada "xarxa de xarxes".

Per aquest motiu avui farem un breu recorregut per la història de Internet que de pas ens servirà per comprendre una mica més la seva estructura. En acabat, un petit qüestionari auto-corregible, posarà a prova quins coneixements teniu sobre el tema.

Aquesta història comença als Estats Units d'Amèrica. L'any 1958, el president Dwight Eisenhower ordena la creació de la Advanced Research Projects Agency (ARPA), dependent del Departament de Defensa. El director del programa DARPA i membre del Massachusetts Institute of Technology (MIT), J.C.R. Licklider, exposa la seva idea d'una xarxa interconnectada globalment que anomena "xarxa galàctica". En aquesta xarxa tothom podria accedir des de qualsevol ubicació a la informació i als programes.

J.C.R. Licklider

Es tracta, com podeu veure, d'un concepte molt similar al de l'actual Internet.

Va convèncer als seus successors: Ivan Sutherland, Bob Taylor i l'investigador Lawrence G. Roberts (també del MIT) de la importància d'aquest concepte.
Roberts

En 1965, Roberts juntament amb Thomas Merrill va connectar l'ordinador TX-2 de Massachusets amb el Q-32 de la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia. Va ser la primera xarxa d'àrea ampla del món.






Després d'això es van centrar en establir la comunicació mitjançant paquets d'informació en comptes de circuits. Concepte que havia establert Leonard Kleinrock (del MIT) el juliol de 1961.

Leonard Kleinrock
Q-32
TX-2



La connexió del TX-2 amb el Q-32 mitjançant una línia telefònica commutada de baixa velocitat va ser la primera xarxa d'àrea ampla del món.

A finals del 1966, Roberts entra a DARPA i presenta el pla ARPANET a una ponència on coincideix amb els britànics Donald Davies i Roger Scantlebury del NPL. Aquests presentaven el seu propi concepte de xarxa de paquets.
Al mateix temps, Paul Barand treballava també en aquest concepte a la corporació Research and Development que treballava directament per a l'exèrcit dels EE.UU. És a dir que hi havia diversos grups, alguns d'ells encarregats pel mateix govern, treballant en paral·lel sense conèixer el treball de la resta.

Paul Barand
El 1968 ARPA concedeix el contracte de desenvolupament dels IMP a la companyia BBN amb Frank Heart i Robert khan. Són els processadors de missatges d'interfaç, és a dir, commutadors de paquets.
IMP

El primer node d'ARPANET s'instal·la a la Universitat de UCLA al setembre de 1969. S'instal·la el primer IMP i es connecta el primer host.


Important!

Un Host o amfitrió és un ordinador que funciona com a punt d'inici i final de la transferència de dades. Estan connectats a una xarxa i la proveeixen, així com també utilitzen serveis d'aquesta. És l'espai físic on es troba un lloc web. Posseeix una direcció IP única i un nom de domini.

Les compayies que ofereixen serveis d'allotjament de pàgines web són les anomenades companyies de hosting. Els discs rígids del servidor que contenen aquestes pàgines acostumen a estar als anomenats datacenters. Són llocs condicionats especialment amb una temperatura constant per evitar el sobreescalfament i connectats a Internat amb enllaços d'alta velocitat, monitoritzats i vigilats les 24 hores per controlar el correcte funcionament del hardware.

Datacenter del CERN



El segon node s'instal·la al SRI (Standford Research Institute) sota la direcció de Dony Engelbart. Un més després es connecta ARPANET.
Douglas Engelbart amb el seu invent, el ratolí.
El primer missatge de host a host es va enviar des de el laboratori de Kleinrock a Standford fins al SRI.

S'afegeixen dos nodes més que incorporen projectes de visualització d'aplicacions. A la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia, Glen Culler i Burton Fried investiguen mètodes per mostrar funcions matemàtiques, mentre que Rovert Taylor i Ivan Sutherland investiguen mètodes de representació 3D a Utah.
Ivan Sutherland i Glen Culler

Llavors tenim 4 host connectats a finals de 1969.

Durant els següents anys es van continuar sumant ordinadors a la xarxa ARPANET i la feina dels investigadors es va centrar en aconseguir un protocol funcionalment complet per a la comunicació host < host i en la creació d'un software adicional de xarxa.

L'octubre de 1972 khan va organitzar una gran demostració pública d'aquesta nova tecnologia a la International Computer Comunication Conference. Es presenta també la primera gran aplicació, el correu electrònic, la invenció de Ray Tomlinson que Roberts va millorar amb el primer programa de correu capaç de emmagatzemar, relacionar, reenviar i contestar els missatges.
Ray Tomlison 

Al 1973 va començar el desenvolupament del que més tard serà el TCP/IP de la mà de Vinton Cerf de la Universitat de Standford.


Important!

El protocol TCP/IP és el nom que rep el sistema de protocols que fa possibles serveis com Telnet, FTP, E-mail, etc. entre ordinadors que no pertanyen a la mateixa xarxa.
TCP
És el Protocol de Control de Transmissió. Permet a dos amfitrions establir una connexió i intercanviar dades. Garanteix el lliurament de les dades i el seu ordre, és a dir que no es perdin i que es lliuren en el mateix ordre que s'han emès.
IP
És el Protocol d'Internet. Utilitza direccions que son sèries de 4 nombres separats per punts decimals. Per exemple 209.85.195.104 (la IP de Google).


Al 1986 la National Science Foundation's (NSF) va iniciar el desenvolupament de la NSFNET que completada amb d'altres com són la NSINET i ESNET esdevindrà la xarxa principal substituint a ARPANET que es tancarà a 1989. Per la seva banda la xarxa dels militars es separarà (MILNET).

El mateix 1989, al CERN (Ginebra) es crea el llenguatge HTML per un grup de físics liderats per Tim Berners-Lee. Un any després, el mateix grup constitueix el primer client Web, el World Wide Web i el primer servidor.


Important!

Quan parlem de navegar per la Web estem parlant de la World Wide Web ("Teranyina Mundial") i moltes vegades aquest concepte es confon amb el concepte mateix d'Internet.

Es pot dir que la Web és més aviat un enorme conjunt de fitxers connectats entre ells per mitjà d'un sistema de documents d'hipertext, accessibles mitjançant un navegador. Per que això sigui possible es fa servir el protocol HTTP o Hypertext Transfer Protocol.

Neix com a sistema ràpid i econòmic per compartir dades científiques a nivell mundial i ha esdevingut la principal forma d'accedir a la informació i als serveis de milions i milions d'usuaris d'Internet. A més de ser la gran aportació europea a aquesta història tan dominada pels nord-americans.
Tim Berners-Lee

L'any 1993 s'aixeca la prohibició de l'ús comercial d'Internet. Donant pas a infinitat de negocis que feien més còmode l'accés a productes ja existents i el temps a negocis que no podrien existir sense la Xarxa.

NSFNET serà la xarxa principal fins el 30 d'abril de 1995 quan deixarà pas al backbone actual.

La primera gran botiga online va aparèixer el juliol del mateix any. Es tractava de la companyia fundada per Jeff Bezzos "Amazon", que llavors es va dir Cadabra.com i que va ser la primera llibreria online.


QÜESTIONARI

  1. Quina d'aquestes definicions d'Internet és la correcta?
    • Qualsevol xarxa d'ordinadors connectats entre sí.
    • Una xarxa d'ordinadors amb funcionament centralitzat i tecnologia oberta.
    • Una xarxa d'ordinadors basada en una tecnologia oberta i un funcionament descentralitzat.
  2. Qui va exposar per primera vegada la idea d'una xarxa global?
    • Va ser J.C.R Licklider, el director del programa DARPA, en uns memoràndums on explicava la seva idea d'una "xarxa galàctica".
    • Va ser Lawrence G. Roberts a una ponència on es va trobar amb Paul Baran i Roger Scantlebury.
    • Va ser Leonard Kleinrock al juliol de 1961.
  3. La primera xarxa d'àrea ampla va ser...
    • La que va connectar l'ordinador Q-3 del MIT amb el TX-2 de UCLA l'any 1965.
    • La que va connectar l'ordinador TX-2 del MIT amb el primer host instal·lat al SRI l'any 1965.
    • La que va connectar l'ordinador TX-2 del MIT amb el Q-32 de la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia l'any 1965.
  4. Leonard Kleinrok va centrar els seus esforços en convèncer als seus companys que s'havia d'establir la comunicació...
    • Mitjançant la comunicació a través de la commutació de circuits en comptes de fer-ho a través de la commutació de paquets.
    • Mitjançant la commutació de paquets en comptes de fer-ho a través de la commutació de circuits.
    • Mitjançant la commutació de paquets de circuits en comptes de fer-ho a través de la commutació de paquets de dades.
  5. El primer node d'ARPANET va instal·lar-se...
    • A la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia on el BBN va instal·lar el primer IMP i va connectar el primer host al setembre de 1969.
    • Al SRC (Standford Research Institut) on el BBN va instal·lar el primer host al setembre de 1969.
    • A UCLA on el BBN va instal·lar el primer IMP i va connectar el primer host al setembre de 1969.
  6. El primer missatge de host a host va fer-se des de...
    • El laboratori de Kleinrock fins al SRI.
    • L'ordinador TX-2 del MIT fins al Q-32 de la Universitat Califòrnia Santa Bàrbara.
    • El laboratori de Frank Heart del SRI fins a UCLA.
  7. El correu electrònic va ser inventat per...
    • Lawrence G. Roberts
    • Douglas Engelbert
    • Ray Tomlinson.
  8. El protocol TCP/IP va establir-se l'any...
    • 1983
    • 1973
    • 1989
  9. ARPANET va deixar d'existir per deixar pas a...
    • L'actual Internet l'any 1989.
    • NSFNET l'any 1989.
    • El World Wide Web (WWW) que tots coneixem.
  10. El World Wide Web és...
    • És la Xarxa Informàtica Muldial, un sistema de distribució de documents de hipertexts accessibles a través d'Internet.
    • És la Xarxa Informàtica Mundial, és a dir, el nom que rep l'actual Internet.
    • És el nom que rep l'actual backbone, és a dir, el sistema de distribució de documents de hipertext que compon Internet.

En properes entrades parlarem més sobre Internet i diversos conceptes que hem de tenir presents per comprendre millor com funciona aquesta xarxa de xarxes que tan ha revolucionat la cultura humana.

Espero que us hagi servit!