Bon dia, bona tarda o bona nit!
Aquest cop vull publicar una entrada dedicada a aquells que esteu fent amb mi els cursos més bàsics, d'iniciació i d'ofimàtica inicial. Com que hem hagut de fer una gran pausa aprofitaré per fer-vos un repàs sobre el processador de text i ja de passada, repetir-vos un altre cop els conceptes que ja heu après i que ja heu de tenir consolidats. També us deixo al final les fitxes que us vaig repartir a classe per si les heu perdut i les voleu imprimir un altre cop.
Comencem pel teclat
Podem dividir el teclat en les següents parts o conjunt de tecles:
El teclat alfanumèric
Conté tots els caràcters de l'alfabet, els nombres i els signes de puntuació. La distribució d'aquests depèn de l'idioma que hem triat per al nostre sistema operatiu. En el nostre cas, tenim la distribució Espanyol-català "amb l de punt volat". Aquesta distribució ens permet escriure tan en castellà com en català.
|
Veiem com queda aquesta distribució i comparem-la amb d'altres:
 |
| Podeu veure les diferències que hi ha en la distribució de les tecles si fem servir un teclat espanyol d'Espanya i un teclat llatinoamericà. |
 |
| Per a cada país hi ha diferències en la distribució dels caràcters malgrat que estiguin pensats per escriure en el mateix idioma. |
Com podem veure les tecles són sempre les mateixes, el que varia són els caràcters assignats a cada tecla en funció de l'idioma en el qual hem d'escriure habitualment.
Les tecles d'edició
A la dreta del teclat alfanumèric tenim les tecles d'edició. La seva disposició tradicional per als teclats de sobre taula és la següent:
I just a sota hi ha les tecles de direcció:
Quan estem treballant amb el processador de text les tecles d'edició ens faciliten molt la nostra tasca i ens fan menys dependents del ratolí i més àgils en la supervisió i correcció dels nostres documents (això sí, quan n'agafem pràctica).
Repassem ara una per una aquestes tecles i la seva utilitat:
- Tecla Inici
- Aquesta tecla serveix per col·locar el cursor de text (o punt d'inserció) a començament de la línia.
- Tecla Fi
- Es tracta del cas contrari de la tecla anterior. Per sí sola, aquesta tecla portarà el cursor de text al final de la línia on es trobi en aquell moment.
- Per tant, aquestes dues tecles ens faciliten el moviment del cursor quan estem revisant un document. Combinades amb la tecla Majúscula (Shift) faciliten la selecció de línies de text sense necessitat de recórrer al ratolí.
- Tecles "Re Pág" i "Av Pág".
- El significat d'aquestes tecles és Avançar Pàgina (AV Pág) i retrocedir pàgina (Re Pág). Tot i que no ho hem d'entendre literalment. No vol dir que passem a la pàgina següent del nostre document sinó que més aviat al text que bé just a continuació d'aquell que ens mostra el programa per pantalla. És a dir, que aquesta suposada pàgina és en realitat el text que es mostra per pantalla.
- D'aquesta manera ens ajuda a no perdre cap línia en la nostra lectura. Són una eina molt útil quan naveguem per la xarxa. Si estem fent servir el processador o l'editor de text, hem de tenir ben present que en fer-los servir, també estem desplaçant el cursor de text, per tant no només ens ajuda en la lectura sinó també en l'edició.
- Supr (Suprimir)
- La tecla suprimir serveix per eliminar caràcters, amb la particularitat que elimina aquells que el cursor de text té a la seva dreta, a diferència de la tecla retrocés, que elimina els caràcters de l'esquerra del cursor.
- Insert
- Aquesta tecla canvia el mode d'inserció de text.
- Hi ha dos modes d'inserció de text. El primer és el que s'anomena inserció. Aquest és el mode "normal" o "per defecte". La idea és ben senzilla, si situem el cursor a l'esquerra d'una paraula que ja hi havia escrita, aquesta es veurà desplaçada cap a la dreta a mesura que escrivim.
- L'altre mode d'inserció de text es diu sobreescriure. Si pitgem la tecla insert per primera vegada, aquest serà el mode que obtindrem. Podrem observar com el cursor de text esdevé un rectangle negre en comptes d'una línia així com també, que aquest envolta la primera lletra que té a la dreta.
- En començar a escriure, els nous caràcters començaran a inserir-se per sobre del text que hi havia amb anterioritat. És a dir, que estarem substituint un text per un altre.
El teclat numèric
El teclat numèric està pensat per anar més de presa quan estem treballant amb números. Es tracta de l'únic apartat del teclat que conté caràcters que ja hi són al teclat alfanumèric. Per tant, molts equips, en especial portàtils, no l'inclouen en el seu teclat.
 |
| El teclat numèric és un complement. Quan centrem el teclat per posar-nos a escriure ho fem centrant el teclat alfanumèric i deixem que el teclat numèric sobresurti per la dreta. |
 |
| Aquest portàtil no té teclat numèric i a més, les tecles d'edició estan disposades una sobre l'altre a la dreta del teclat alfanumèric. |
Les tecles de funció
Finalment, a sobre del teclat alfanumèric hi ha les dotze tecles de funció. Aquestes serveixen per a diferents propòsits que poden variar en funció del Sistema Operatiu que tinguem i de l'aplicació que estem utilitzant. Per exemple, la tecla F1 acostuma a obrir una finestra d'ajuda del programa. Si ho proveu ara mateix, el navegador us obrirà una pestanya nova amb les opcions d'ajuda del vostre navegador.
 |
| Les tecles de funció es troben sempre a sobre del teclat alfanumèric. |
El ratolí
Passem ara a un dispositiu que ens va facilitar molt la vida i encara ho continua fent, el ratolí. La majoria dels ratolins que es fan servir avui en dia presenten dos botons y una roda.
 |
| Ratolí sense fil amb dues tecles i una roda o scroll. |
El botó esquerre serveix per seleccionar, arrossegar, senyalar i marcar a sobre dels objectes que trobem per pantalla. És el botó que més fem servir.
El botó dret serveix per obrir el menú contextual (el menú del ratolí). En funció de quin element o espai estem senyalant amb el cursor del ratolí, aquest menú ens presentarà unes opcions o unes altres. És a dir, que varien segons el context on ens trobem, d'aquí el seu nom, contextual.
 |
| Exemple de menú contextual en un processador de text. |
Finalment tenim la "roda" del ratolí, anomenada també scroll. Com ja sabeu, ens permet pujar i baixar de manera ràpida per un document o pàgina web. Ara bé, hem de tenir present que en desplaçar-nos amb l'scroll, el cursor de text no canvia de posició. Per tant, sí volem inserir text allà on arribem amb el nostre desplaçament amb l'scroll, haurem de fer-hi clic amb el botó esquerre. És per això que acostuma a ser més ràpid i còmode, quan estem editant un document, fer servir les tecles d'edició en comptes del ratolí.
Una altra cosa interessant sobre l'scroll és que també el podem pitjar com si fos un botó. En funció del programa amb el que estem treballant, aquest botó complirà diferents funcions. Per exemple, quan estem amb el navegador i ens situem a sobre d'un enllaç, si pitgem l'scroll, aquest s'obrirà en una pestanya nova.
Primeres passes amb el processador de text
Quan comenceu amb això de la informàtica, resulta inevitable que us fem passar força hores amb un programa d'aquest tipus. No es tracta d'una mania especial que tinguem els professors, és perquè resulta ideal per practicar l'escriptura amb el teclat (com és lògic), però també perquè ens permet multitud d'opcions a través d'un seguit de menús d'allò més complets, que ens podem trobar per anar acostumant-nos al seu ús.
A banda d'això, els processadors de text també ens permeten fer servir imatges, esdevenint per tant una eina prou completa com per adquirir tots els coneixements i pràctica essencials per a un posterior domini de qualsevol altra aplicació d'escriptori.
Passem ara a repassar els elements més rellevants d'aquest tipus de programa, començant pel que fem servir a classe, el LibreOffice Writer.
La barra de menú
Gairebé tots els programes o aplicacions d'escriptori comencen aquesta barra amb el menú "Fitxer". D'aquest menú dependran opcions importants com obrir, desar o imprimir un document.
El segon menú acostuma a ser el d' "Edita". D'aquest depenen opcions molt útils com "Desfés" (que ens permet rectificar ràpidament l'últim canvi introduït) i les opcions universals de "Copia", "Retalla" i "Enganxa".
 |
| Menú "Fitxer" del LibreOffice Writer. |
La barra d'eines
Just a sota de la barra de menú hi ha la "barra d'eines". Aquesta barra inclou un seguit de botons que representen les opcions més utilitzades dels diferents menús del programa. Es tracta d'una part que l'usuari pot personalitzar, on podem treure i afegir opcions segons les nostres necessitats.
La barra d'estat
Situada a la part inferior del programa, ens informa, segons com estigui configurada, de la pàgina en la qual ens trobem, del nombre de paraules, número de línies, idioma del corrector i del mode d'inserció de text (Insereix o Sobreescriu).
Word
Si teniu a casa el processador de text Word 2007 o superior, veureu que hi ha una diferència clara amb el format clàssic que encara manté LibreOffice. La barra de menú ha estat substituïda per un seguit de pestanyes i per a cadascuna d'aquestes, en comptes d'haver-hi un menú d'opcions hi ha una "cinta" d'opcions. Aquesta cinta mostra totes les opcions com si es tractés d'una barra d'eines. Com podreu comprovar, varia la forma de presentar-nos les eines però la seva essència continúa sent la mateixa.
El processador de text és una aplicació per crear i editar documents de text tot donant-lis format (mides de lletra, diferents tipografies, colors, ...) i que, a més, accepten la inserció d'elements gràfics (imatges, fotografies, ...).
 |
| El processador de text Word utilitza pestanyes amb una "cinta" d'opcions en comptes d'una barra de menú i una barra d'eines. |
Teclat i processador.pdf
