El disc dur extern

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aquest mes els reis em van portar un disc dur extern i vull aprofitar aquest fet per explicar-vos una mica allò que heu de saber sobre aquesta mena de dispositius d'emmagatzematge.

En primer lloc, cal una breu explicació sobre què és un disc dur i per a què serveix. Abans de l'aparició d'aquests la informació que els ordinadors havien de processar era emmagatzemada en targes perforades. Aquestes ocupaven molt d'espai i no permetin la seva reutilització.

Tarja perforada.

Els discos durs van suposar una revolució. Es basen en l'ús d'electromagnetisme per gravar les dades a sobre de discos d'alumini (o d'altres materials) que van girant mentre que un capçal, s'encarrega de llegir i gravar la informació sobre la marxa.

Podríem dir que la idea és semblant a la dels tocadiscos.

Els primers discos durs eren equips enormes, amb discos molt grans i amb poca capacitat d'emmagatzematge vist des de la perspectiva actual. Però com tots els avenços en el món de la informàtica, l'evolució ha anat encaminada a la miniaturització i l'augment de la capacitat. És a dir, que cada cop tenim discos més petits i lleugers amb molta més capacitat que els seus predecessors.

Els discos durs són llegits per uns capçals mecànics.

Veiem a continuació un parell d'imatges de discos que podem trobar actualment als nostres ordinadors.

Un disc dur IDE i un disc dur SATA de 3,5 polzades (per a ordinadors de sobretaula).

Un disc dur IDE i un disc dur SATA de 2,5 polzades (per a ordinadors portàtils).

Important!
El disc dur és vital per a l'ús dels nostres equips. És l'espai on s'emmagatzemen els programes que fem servir, sent el més important el Sistema Operatiu (Windows, Linux, etc.) però també és on es desen les nostres dades, els nostres treballs, imatges, vídeos, etc. És per això que hem de tenir molt present aquest component i les seves característiques.
Com heu pogut apreciar avui dia presenten dos tipus de connexions. Les més antigues (i en vies d'extinció) serien les de tipus IDE, mentre que les més modernes són les de tipus SATA.

A través d'aquestes, els discos durs es connecten directament a la Placa Base del nostre ordinador.
 

Un disc dur IDE connectat a la Placa Base i a la font d'alimentació.

Tipus de discos segons la tecnologia que fan servir

Els els darrers temps s'han popularitzat un nou tipus de discos que no fan servir la tradicional tecnologia de capçal i discos giratoris, sinó que emmagatzemen la informació en transistors mitjançant l'anomenada memòria Flash. Aquest tipus d'emmagatzematge és el que fan servir els llapis de memòria o pendrives.

Aquests presenten un avantatge clar pel que fa a la velocitat. Ja que no hi ha cap part mòbil on anar a buscar les dades. La informació és trobada i presentada de manera molt més immediata.

Si hem de triar entre un disc dur "normal" o HDD i un SSD ho farem tenint en compte les nostres necessitats. És evident que el disc SSD farà que tot va molt més de pressa, però també és cert que el seu preu és encara molt elevat en comparació amb els HDD. Això fa que amb pressupostos iguals hauríem de renunciar a tenir un disc amb una elevada capacitat d'emmagatzematge, si volem que aquest sigui SDD. És a dir que haurem de triar entre velocitat o capacitat en funció de què ens interessi més (com a mínim fins que no s'escurcin  encara més la diferència de preus).

Discos durs externs

Pel que fa als discos durs externs, podem dir que la idea és fer-los servir com si es tractés de llapis de memòria o pendrives. Són discos que venen en una capça i que estan pensats per connectar-se a l'ordinador mitjançant un cable a través dels ports USB.

Aquí també ens podem trobar amb varietat de tipus. El primer que tindrem en compte és si necessiten alimentació elèctrica externa o poden aconseguir la que necessiten de la pròpia connexió amb l'ordinador.

Com hem vist abans, els discos durs interns tenen sempre dos tipus de connexions, una per a connectar-se amb la placa base i l'altra per a connectar-se amb la font d'alimentació. És a dir, que el disc dur necessita electricitat per funcionar i fer girar els seus discos.

Quan aquest és extern també en necessita i sovint trobem discos que hem de connectar no només a l'ordinador sinó també al corrent elèctric. En aquest aspecte, l'evolució ha anat encaminada a aconseguir discos que cada vegada requereixin de menys energia per tal de limitar la seva connexió a l'ordinador, obtenint l'energia necessària d'aquest a través del port USB. (Com quan connectem el telèfon a l'ordinador i immediatament aquest comença a recarregar la seva bateria).

Dintre d'aquest grup ens podem trobar dels que fan servir un cable USB amb dues terminacions. Una servirà per l'intercanvi de dades amb l'ordinador i l'altra exclusivament per a la obtenció d'energia.

Disc dur extern amb doble cable USB per a l'alimentació i per a l'intercanvi de dades.

Actualment, el més normal és que facin servir només una connexió USB a través de la qual ja obtenen l'energia suficient i alhora realitzen l'intercanvi de dades. Aquest  és el cas del que em van portar els Reis...

Disc dur modern que aprofita la mateixa connexió USB per a l'alimentació i per a l'intercanvi de dades.

Discos externs multimèdia

Una altra distinció que podem fer quan es tracta de discos durs externs és si aquests són multimèdia o no. perquè un disc dur extern sigui multimèdia ha d'estar preparat per poder-se connectar a la televisió o a algun tipus de monitor i ser capaç de reproduir alguns dels seus continguts, com ara vídeos, àudios o imatges.

Aquests acostumen a estar pensats per tenir-los en un lloc fix i ser aprofitats per a tota la xarxa domèstica, en comptes d'estar cap amunt i cap avall a la butxaca, com els discos durs externs més senzills.

Disc dur multimèdia.

Aprofitar el nostre antic disc

Finalment, la part que més m'agrada. Qualsevol disc dur pot transformar-se en un disc dur extern. Moltes vegades el nostre ordinador es trenca o es queda desfasat i el portem al punt verd sense tenir en compte que molts dels seus components encara ens poden fer servei. Un d'aquests components, com no podria ser d'una altra manera, és el disc dur.

L'únic que necessitem per poder fer servir el nostre antic disc com a disc extern és adquirir una caixa pensada per a tal fet. N'hi ha de diferents tipus, en funció de la mida del disc (si es tracta d'un disc per a una torre o per a un portàtil), del tipus de connexions que faci servir (IDE o SATA) i de les necessitats d'energia que presenti.

Per exemple, el meu antic portàtil tenia un disc dur amb connexió IDE i vaig adquirir una caixa que m'ha permès poder reutilitzar-lo com a disc dur extern.

Exemple de caixa per a convertir un disc dur intern en un d'extern.

Recomanacions

Heu de saber escollir els aparells que més s'ajustin a les vostres necessitats. Per tant abans de triar un disc dur heu de valorar si realment el necessiteu o us convé un altre tipus de dispositiu d'emmagatzematge. Potser amb un llapis de memòria USB en teniu prou. Heu d'avaluar quin ús en fareu i amb quin pressupost compteu.

Si la vostra prioritat és accedir a la informació de manera ràpida, ús convé un disc dur del tipus SSD. Per exemple, imagineu que teniu un portàtil que ja s'està començant a quedar desfasat, no té massa capacitat (imaginem un de 200 GB) i ja fa temps que el noteu lent. Si us permet substituir eñ seu disc dur per un SSD veureu com la seva velocitat serà molt superior i així estareu allargant la utilitat del vostre equip.

Si en comptes d'això, el que necessiteu és tenir gran capacitat d'emmagatzematge de dades, com acostuma a passar a aquells que volen desar moltes fotografies, vídeos i pel·lícules, us interessarà adquirir un disc amb molta capacitat i per això els HDD són encara els més econòmics, i (en la meva modesta opinió) fiables. Així, podríeu adquirir un de 1 TB (1000 GB) ó 2 TB.

Si el que volem és un disc dur extern per poder portar d'un lloc a un altre la informació haurem de triar en funció de com volen fer servir aquesta informació. Podem adquirir un disc dur extern "normal", és a dir que es fa servir com si es tractés d'un llapis de memòria, o bé un disc multimèdia, si el que volem és tenir un disc com a recurs compartit i així poder veure la informació allà emmagatzemada a través de la vostra "smarth TV" o d'altres dispositius en xarxa.

Finalment, també heu de tenir present que, malgrat que els discos durs ofereixen (a data d'avui), una capacitat d'emmagatzematge superior i una vida útil més llarga que els llapis de memòria, no son dispositius que durin eternament. Cap d'aquests mitjans d'emmagatzematge no garanteix, per tant, que les nostres dades seran preservades per sempre. L'única garantia a llarg termini de conservar la integritat de les nostres dades serà fer-ne còpies de seguretat.

Espero que us hagi estat d'utilitat i recordeu que estic aquí per resoldre qualsevol dubte.

Ens veiem a classe!