El núvol

Fa temps que treballem a classe el tema del núvol i es fa necessari fer-nos un recordatori tant del concepte com d'allò que implica i el correcte ús que n'hem de donar.

Ja sé que soc pesat amb el tema però el més important avui dia, per a treballar connectat és exercir el control sobre les nostres dades. No podem descuidar-nos i hem de realitzar una clara separació d'allò que desem al nostre equip o dispositiu i allò que desem a d'altres espais.

Quan parlem de desar fitxers al núvol, el que estem fent és desar-los en equips que no ens pertanyen, que són propietat d'una empresa que ens cedeix un espai als seus ordinadors.

La nostra finalitat és accdir a aquests fitxers de forma remota, és a dir, no haver de carregar-los a sobre, amb la conseqüent despesa en dispositius d'emmagatzmatge i no haver de transportar-la físicament enlloc.

D'altra banda, hauriem d'analitzar què hi guanyen aquestes empreses oferint-nos aquest espai i aquesta comoditat a canvi de res. I negoci en fan, malgrat que això no implica que es dediquin a revisar i llegir els nostres documents (d'això estem segurs), només vol dir que són empreses i darrera del núvol hi ha una idea de negoci.

En definitiva, abans de començar a pujar els nostres fitxers a qualsevol núvol hem de tenir clares les següents idees:

1. Fer servir el núvol vol dir desar les nostres dades a un ordinador que no és el nostre.
2. A través de la xarxa podrem accedir a aquest ordinador i a les nostres dades des de qualsevol equip del món, tot identificant-nos (normalment amb un correu electrònic i una contrasenya).

Un cop hem sopesat el que això comporta i ens decidim a fer servir el núvol, hem de triar quin farem servir.

Els tres més importants o més utilitzats són:

• Dropbox
• One Drive
• Drive

Totes tres plataformes presenten diferències, avantatges i inconvenients. Nosaltres a classe hem estat fent servir Drive, ja que tots tenim un correu de gmail i, per tant, tots som usuaris de Google, l'empresa propietària d'aquest "núvol".

Però per tal que us feu una idea més exacte de com funciona això del núvol, començaré per explicar-vos Dropbox, el més antic de tots tres.

Per tal d'aconseguir aquest espai per desar les nostres coses, obrim el nostre navegador i anema l'adreça dropbox.com. Un cop allà, ens podrem crear un usuari per a aquest servei.

Dropbox permet que ens registrem fent servir qualsevol tipus de compte de correu electrònic i una contrasenya.

Aneu amb compte! Heu d'inventar-vos una contrasenya nova, que només fareu servir per accedir a Dropbox. En cap cas feu servir la mateixa contrasenya que la del correu electrònic escollit. Recordeu també que una contrasenya segura ha de tenir una extensió mínima de 8 caràcters i barrejar lletres i números.

Un cop us hàgiu enregistrat al Dropbox, aneu al vostre correu, ja que a la bústia d'entrada tindreu un missatge de confirrmació que haureu d'atendre com a últim pas per a validar el vostre compte.

Vegeu en aquesta imatge un exemple:

Correu de confirmació del compte de Dropbox.

Un cop assolit aquest últim requeriment ja podrem accedir al nostre compte des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet. Ara només ens cal pujar els fitxers que volem. El procediment per fer-ho és el següent:

Un cop dintre del servei, cerquem el botó corresponent:

Des d'aquest botó podem començar a pujar fitxers al nostre Dropbox.

Important!

Recordeu que una fletxa cap amunt acostuma a ésser el símbol de pujar un fitxer, és a dir, d'agafar-lo del nostre ordinador i desar una còpia a algun lloc fora d'aquest.

Diferents icones que representen la "pujada" de fitxers.

Finestra prèvia a la pujada de fitxers.

Un cop fet això, s'obrirà el gestor de fitxers del nostre equip per tal que cerquem i seleccionem els arxius.

Dropbox ens permet desar fins a 2 GB de dades que, per tal que us feu una idea, equival a uns 1500-2000 llibres, o unes 110 de fotografies o fins 5 hores de vídeo en determinats formats.

No és gaire espai si el comparem amb els altres dos "núvols" d'aquesta entrada, però ofereix uns avantatges:

1. Funciona com si es tractés d'un disc dur virtual, per tant és molt fàcil d'entendre i de fer servir.
2. Funciona sense problemes amb qualsevol Sistema Operatiu.
3. Ha estat sempre disponible per a totes les plataformes del moment (Android, Blackberry...).
4. No és necessari agregar a cap llista de correu a aquells amb els que compartim els fitxers.

De totes maneres, si volem més espai, el servei es torna de pagament. També hi ha diferències de preus i qualitat d'un núvol a l'altre, però no entraré a analitzar aquest aspecte.

Un cop seleccionats els fitxers, només cal prémer el botó obrir i ja ho tindrem.

Un cop el fitxer o fitxers estiguin carregats podrem afegir-ne més o finalitzar clicant el botó corresponent.

Com quasi totes les eines en línia (que paguen la pena), Dropbox ofereix una aplicació que podem instal·lar al nostre equip per facilitar-nos la tasca d'emmagatzemar i consultar els fitxers.

Un dels missatges que ens enviarà Dropbox serà per oferir-nos que ens descarreguem l'aplicació.

Instal·lació de l'aplicació Dropbox.

Una finestra ens demanarà que introduïm el compte de correu i la contrasenya.

Un cop instal·lada l'aplicació al nostre equip veurem que funciona com si fos una carpeta més. Tot el que hem de fer si volem afegir un altre fitxer al núvol del Dropbox és desar-lo en aquesta carpeta i sempre que tinguem connexió a Internet es sincronitzarà.

La propera vegada veurem com s'ha de fer per compartir amb d'altres persones els fitxers que hi tenim desats.

Ens veiem a classe!