El núvol

Fa temps que treballem a classe el tema del núvol i es fa necessari fer-nos un recordatori tant del concepte com d'allò que implica i el correcte ús que n'hem de donar.

Ja sé que soc pesat amb el tema però el més important avui dia, per a treballar connectat és exercir el control sobre les nostres dades. No podem descuidar-nos i hem de realitzar una clara separació d'allò que desem al nostre equip o dispositiu i allò que desem a d'altres espais.

Quan parlem de desar fitxers al núvol, el que estem fent és desar-los en equips que no ens pertanyen, que són propietat d'una empresa que ens cedeix un espai als seus ordinadors.

La nostra finalitat és accdir a aquests fitxers de forma remota, és a dir, no haver de carregar-los a sobre, amb la conseqüent despesa en dispositius d'emmagatzmatge i no haver de transportar-la físicament enlloc.

D'altra banda, hauriem d'analitzar què hi guanyen aquestes empreses oferint-nos aquest espai i aquesta comoditat a canvi de res. I negoci en fan, malgrat que això no implica que es dediquin a revisar i llegir els nostres documents (d'això estem segurs), només vol dir que són empreses i darrera del núvol hi ha una idea de negoci.

En definitiva, abans de començar a pujar els nostres fitxers a qualsevol núvol hem de tenir clares les següents idees:

1. Fer servir el núvol vol dir desar les nostres dades a un ordinador que no és el nostre.
2. A través de la xarxa podrem accedir a aquest ordinador i a les nostres dades des de qualsevol equip del món, tot identificant-nos (normalment amb un correu electrònic i una contrasenya).

Un cop hem sopesat el que això comporta i ens decidim a fer servir el núvol, hem de triar quin farem servir.

Els tres més importants o més utilitzats són:

• Dropbox
• One Drive
• Drive

Totes tres plataformes presenten diferències, avantatges i inconvenients. Nosaltres a classe hem estat fent servir Drive, ja que tots tenim un correu de gmail i, per tant, tots som usuaris de Google, l'empresa propietària d'aquest "núvol".

Però per tal que us feu una idea més exacte de com funciona això del núvol, començaré per explicar-vos Dropbox, el més antic de tots tres.

Per tal d'aconseguir aquest espai per desar les nostres coses, obrim el nostre navegador i anema l'adreça dropbox.com. Un cop allà, ens podrem crear un usuari per a aquest servei.

Dropbox permet que ens registrem fent servir qualsevol tipus de compte de correu electrònic i una contrasenya.

Aneu amb compte! Heu d'inventar-vos una contrasenya nova, que només fareu servir per accedir a Dropbox. En cap cas feu servir la mateixa contrasenya que la del correu electrònic escollit. Recordeu també que una contrasenya segura ha de tenir una extensió mínima de 8 caràcters i barrejar lletres i números.

Un cop us hàgiu enregistrat al Dropbox, aneu al vostre correu, ja que a la bústia d'entrada tindreu un missatge de confirrmació que haureu d'atendre com a últim pas per a validar el vostre compte.

Vegeu en aquesta imatge un exemple:

Correu de confirmació del compte de Dropbox.

Un cop assolit aquest últim requeriment ja podrem accedir al nostre compte des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet. Ara només ens cal pujar els fitxers que volem. El procediment per fer-ho és el següent:

Un cop dintre del servei, cerquem el botó corresponent:

Des d'aquest botó podem començar a pujar fitxers al nostre Dropbox.

Important!

Recordeu que una fletxa cap amunt acostuma a ésser el símbol de pujar un fitxer, és a dir, d'agafar-lo del nostre ordinador i desar una còpia a algun lloc fora d'aquest.

Diferents icones que representen la "pujada" de fitxers.

Finestra prèvia a la pujada de fitxers.

Un cop fet això, s'obrirà el gestor de fitxers del nostre equip per tal que cerquem i seleccionem els arxius.

Dropbox ens permet desar fins a 2 GB de dades que, per tal que us feu una idea, equival a uns 1500-2000 llibres, o unes 110 de fotografies o fins 5 hores de vídeo en determinats formats.

No és gaire espai si el comparem amb els altres dos "núvols" d'aquesta entrada, però ofereix uns avantatges:

1. Funciona com si es tractés d'un disc dur virtual, per tant és molt fàcil d'entendre i de fer servir.
2. Funciona sense problemes amb qualsevol Sistema Operatiu.
3. Ha estat sempre disponible per a totes les plataformes del moment (Android, Blackberry...).
4. No és necessari agregar a cap llista de correu a aquells amb els que compartim els fitxers.

De totes maneres, si volem més espai, el servei es torna de pagament. També hi ha diferències de preus i qualitat d'un núvol a l'altre, però no entraré a analitzar aquest aspecte.

Un cop seleccionats els fitxers, només cal prémer el botó obrir i ja ho tindrem.

Un cop el fitxer o fitxers estiguin carregats podrem afegir-ne més o finalitzar clicant el botó corresponent.

Com quasi totes les eines en línia (que paguen la pena), Dropbox ofereix una aplicació que podem instal·lar al nostre equip per facilitar-nos la tasca d'emmagatzemar i consultar els fitxers.

Un dels missatges que ens enviarà Dropbox serà per oferir-nos que ens descarreguem l'aplicació.

Instal·lació de l'aplicació Dropbox.

Una finestra ens demanarà que introduïm el compte de correu i la contrasenya.

Un cop instal·lada l'aplicació al nostre equip veurem que funciona com si fos una carpeta més. Tot el que hem de fer si volem afegir un altre fitxer al núvol del Dropbox és desar-lo en aquesta carpeta i sempre que tinguem connexió a Internet es sincronitzarà.

La propera vegada veurem com s'ha de fer per compartir amb d'altres persones els fitxers que hi tenim desats.

Ens veiem a classe!

Els gestors de fitxers

Un gestor o administrador de fitxers és una aplicació que té la finalitat de permetre que els usuaris gestionem els documents i carpetes que tenim al nostre equip, tot desplaçant-nos entre ells, creant-ne de nous, movent-los de lloc, etc. És per això que la comprensió del seu funcionament esdevé fonamental per a poder fer servir les eines informàtiques amb capacitat de control sobre allò que estem fent, desant o compartint. Es tracta, per tant, d'una eina bàsica del Sistema Operatiu.

Si som usuaris de Windows 7 o anteriors, el gestor de fitxers que tindrem serà l'anomenat Explorador d'arxius o Explorador de Windows. A partir de Windows 8, aquesta aplicació passa a anomenar-se  simplement Administrador d'arxius. 

Per accedir a l'Explorador de Windows (o l'Administrador de fitxers que faci servir el nostre Sistema Operatiu), fem clic a la seva icona corresponent. S'obrirà una finestra que acostuma a tenir sempre les següents característiques:

• A la part esquerra, una llista vertical amb totes les carpetes del Sistema. 
• A la dreta, la part més ample de la finestra, les carpetes i fitxers que hi hagi a dintre de la carpeta a la qual ens trobem en aquell moment.
• A dalt, la ruta de carpetes que ens assenyala, al final, a quina carpeta ens trobem.

Imatge del gestor de fitxers del windows 7

En funció de quin gestor es tracti tindrem uns avantatges o uns altres. Per exemple, en el cas que tinguem com a Sistema Operatiu el Windows 7 comptem amb un quadre de cerques que ens permet cercar documents tant a dintre de la carpeta en la qual ens trobem com a dintre de les altres carpetes que aquesta contingui. 

Important!

Tots els gestors de fitxers presenten avantatges i inconvenients envers els altres però serveixen per a realitzar les mateixes funcions bàsiques. Saber fer servir el gestor de fitxers és una habilitat elemental per a treballar amb el nostre ordinador.

També compta amb una barra d'eines que permet realitzar determinades tasques de manera ràpida com pot ser organitzar els fitxers en funció de diferents criteris com la data o el tipus, crear carpetes noves, canviar la forma en la qual se'ns presentaran els fitxers (llista, icones...).

I

Administrador de fitxers del Windows 10.

Si tenim Windows 10 veurem que al panell esquerra, ara es prioritza l'accés ràpid, que no és altra cosa que mostrar-nos les carpetes "clàssiques" (Documents, Imatges, Música, Vídeos, Baixades i Escriptori) en primera instància i s'afegeix a continuació el OneDrive, el núvol de Microsoft per tal de facilitar-nos la disponibilitat dels nostres documents en línia.

Més endavant veurem com funciona això del núvol.

També cal valorar positivament que el nou Explorador d'arxius del Windows afegeix al panell central, l'accés als fitxers més recents, és a dir els últims amb els que hem treballat. D'aquesta manera continuar la feina per allà on ens havíem quedat és ara més accessible. Tot i que personalment us demanaré que no us hi fixeu gaire de moment, ja que m'interessa més que sapigueu desar les coses a lloc i fer tot el recorregut necessari per anar a trobar-les allà on les heu desat. Un cop us acostumeu a la navegació "de tota la vida", farem servir dreceres.

Panell esquerra de l'Explorador del Windows 7.

Panell esquerra de l'Administrador d'arxius del Windows 10
Es pot apreciar que incorpora OneDrive, el núvol de Microsoft.

Ara veiem el gestor de fitxers que hi ha als ordinadors de classe.

gestor de fitxers Thunar

Més senzill que l'explorador d'arxius del Windows, però amb un aspecte molt similar ens permet realitzar les mateixes tasques i cerques bàsiques.

L'avantatge de treballar amb Linux és que, a diferència del Windows, el sistema ens permet instal·lar un gestor de fitxers diferent del que ens ha vingut de sèrie. Així, per exemple, els entorns KDE ara acostumen a fer servir Dolphin o Konqueror, mentre que els entorns Gnome acostumen a fer servir Nautilus. 

En el nostre cas, com que fem servir ordinador força antics amb l'entorn d'escriptori XFCE, de sèrie tenim el Gestor de Firxers Thunar, però en podríem instal·lar un altre en funció de les nostres necessitats i gustos. La llista dels gestors de fitxers disponibles és molt llarga.

Gestor de fitxers Dolphin.

Thunar es caracteritza per ésser senzill, ràpid i més lleuger (que ocupa menys memòria) que la resta de gestors a canvi de no presentar tantes funcions com aquests.

D'altra banda, si disposem d'un dispositiu amb Android, pot ser que no presenti cap tipus de gestor de fitxers, ja que, de bon començament cada aplicació s'encarrega de cercar els arxius amb els quals pot treballar. Tot i que hi ha fabricants que ja acostumen a incorporar un gestor de fitxers de sèrie en els seus dispositius, sempre podem descarregar-nos un com si fos una aplicació més. D'aquesta manera ens resultarà més fàcil gestionar i controlar els espais de memòria del nostre dispositiu.

Veiem-ne un parell d'exemples:

El Samsung Galaxy J3 porta de sèrie aquest gestor de fitxers a les seves eines:

Com podeu veure, aquesta pantalla s'assembla molt al panell esquerra del gestor de fitxers del nostre ordinador. Comença mostrant-nos l'accés a les diferents carpetes del nostre dispositiu que en aquest cas són les mateixes que en el nostre ordinador: Imatges, Vídeos, Àudio, Documents, Descàrregues i finalment, en un espai sempre separat, els espais d'emmagatzematge. En aquest cas aquests últims són l'emmagatzematge en el dispositiu i la tarja SD. En el cas del nostre ordinador, aquests serien el disc dur i el disc extractable.

Un altre gestor que ens podem descarregar a l'Android és ES Explorador de fitxers, si feu clic a sobre de l'enllaç, arribareu a la pàgina del Google Play amb tota la informació sobre aquesta aplicació gratuïta, una de les preferides per molts usuaris d'aquest Sistema Operatiu per a smartphones. Que, a banda de permetre gestionar els nostres documents de la mateixa forma que amb l'ordinador, també ens permet gestionar les nostres aplicacions i fins i tot comprimir i descomprimir fitxers.

Per acabar, us deixo aquí un gif animat perquè veieu com podem fer servir el gestor de fitxers per canviar de lloc una cançó que tenim a la carpeta Baixades i volem que estigui a la carpeta música.

Amb el botó dret del ratolí (menú contextual), triem la opció copia. Cerquem la carpeta Música i en aquesta fem servir el mateix botó del ratolí però aquest cop triem la opció Enganxa.

Espero haver-vos aclarit els vostres dubtes.

Ens veiem a classe!