Formats d'imatge

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Com que anem una mica justos de temps amb el curs d' ACTIC, he decidit publicar una entrada per proporcionar-vos una mica més d'apunts sobre aquelles parts del temari que són més teòriques. Començaré pels formats d'imatge, ja que és una de les parts que normalment costa més de recordar.

Hi ha dos tipus d'imatges digitals:

• Les raster (mapa de bits) que són les més utilitzades. Están formades per pixels, cadascú d'un color determinat. A més resolució més qualitat. Al fer-les més grans és quan es pot produir el pixelat. Jpg, Gif, Png... són formats d'imatge de mapa de bits. Per treballar amb aquest tipus d'imatges es fan servir editors com Gimp o Photoshop.
• Imatges vectorials. No están formades per pixels i per tant no es produeix el pixelat. Estan formades per punts de control que tenen corves entre ells. Aquestes corves es calculen a través de fórmules matemàtiques. Es fan servir per a gràfics senzills com logotips, icones, etc. Un exemple de format vectorial és l'EPS. Per treballar-hi s'utilitzen programes com l'Adobe.

Important!

Les imatges vectorials es poden convertir en imatges de mapa de bits o rasteritzades però convertir imatges raster en vectorials és molt més complicat i el procés implica perdre detalls de la imatge original.

En primer lloc hem de conèixer el concepte de resolució. La resolució mesura el detall de la imatge determinat per la quantitat de píxels (punts de color que composen la imatge) i la unitat de mesura lineal (quantitat de píxels per línea de pantalla).

Important!

El pixel és la unitat mínima d'informació que es pot presentar per pantalla.

Una imatge amb poca resolució (pocs píxels) tindrà menys detalls i es veurà pixelada, mentre que una imatge d'alta resolució es veurà molt més nítida

Important!

Resolució de pantalla

Es tracta del nombre de píxels que poden mostrar-se per pantalla, en funció del monitor i la tarja gràfica.

La resolució es mesura amb píxels per pantalla (ppp).

El concepte que hem de tenir clar és el de profunditat de color. Per saber quin color ha de ser cada pixel de la imatge que es mostri per pantalla hi ha un seguit de bits que contenen aquesta informació. Si la profunditat de color és baixa, vol dir que hi ha pocs bits i per tant poques opcions de color.

Per exemple si només hi hagués 1 bit, aquest podria valer 0 ó 1, per tant el punt de color només podria ser blanc o negre. Si hi ha 2 bits, ja podríem indicar-li a la màquina 4 colors diferents. Amb 4 bits, 16 colors, etc.

A més quantitat de bits hi hagi per determinar el pixel, més colors i tonalitats podrem representar. Però també més espai ocuparà la imatge a la memòria.

El tercer concepte que hem de tenir clar és el de compressió. Comprimir una imatge vol dir fer-la més lleugera per tal que ocupi menys espai. Existeixen diferents tècniques i és a l'hora de triar el format de la imatge quan s'apliquen aquestes.

En funció de quin triem hi compressió amb pèrdua o compressió sense pèrdua. Amb la compressió amb pèrdua s'elimina informació, per tant la imatge perd tonalitats de colors, tot i que normalment aquelles que l'ull humà no és capaç de diferenciar. La compressió sense pèrdua no perd cap tipus d'informació, per tant es reconstrueix la imatge tal i com era originalment.

Un cop aclarits aquests conceptes, repassem els formats d'imatge més populars que hem de conèixer: 

• BMP
• Es tracta del format propi de Windows.
• Fins a 24 bits sense pèrdua.
• Mida molt gran.
• Molt bona qualitat.
• compressió sense pèrdua.
• GIF
• Màxim 256 colors (8 bits pels colors)
• Compressió sense pèrdua.
• Admet transparències.
• Admet animacions.
• Molt utilitzat a pàgines web, dibuixos lineals, logotipus, banners...
• No recomanat per a fotografies d'imatge real, per la poca varietat de colors que pot representar.
• JPEG o JPG
• 24 bits.
• Compressió amb pèrdua però flexible i a més molt bona qualitat i poca mida del fitxer.
• Un dels formats més utilitzats a Internet.
• Ideal per transmetre o mostrar imatges en color real per Internet.
• TIF
• Es fa servir per desar imatges d'alta qualitat.
• Compatible amb la majoria de Sistemes Operatius i de programes de retoc fotogràfic.
• Utilitzat per moltes càmeres fotogràfiques.
• Pot comprimir-se o no però sense pèrdua.
• Profunditat de color de 48 bits.
• Mida considerable dels fitxers.
• Format multipàgina, ideal per revistes, premsa, informes. revistes, etc.
• Per imatges d'alta qualitat que seran impreses.
• Per conservar imatges originals d'alta resolució (fotografies, mapes, dispositius, documents antics...).
• No és gaire recomanable per utilitzar-lo a Internet.
• PNG
• Alta compressió sense pèrdua.
• Mida reduïda.
• Admet transparències.
• Format lliure.
• 24 bits de profunditat de color.
• No suporta animació.
• Ideal per Internet.
• RAW
• Conté totes les dades provinents del sensor de la càmera digital sense modificació.
• Mida gran.
• Profunditat de color de 48 bits.
• Hi poden haver diferències en funció del fabricant.
• És una mena de "negatiu" digital.
• Es necessita una eina especialitzada com UFRaw (programa liure) pel seu processament.
• Nivell de qualitat semblant al TIFF.
• EPS
• Format on es poden desar tant imatges de mapa de bits com vectorials.
• Utilitzat per a impressió professional.
• PDF
• No es tracta d'un format d'imatge però pot servir per emmagatzemar-les.
• És multipàgina.
• Útil per a tot tipus de document (revistes, premsa, informes llibres...).

Per acabar repassem els diferents perfils de color que podem fer servir per treballar amb imatges:

• D'una banda tenim el model de color RGB (Red, Green and Blue). És el model que fan servir els monitors dels ordinadors per reproduir tots els colors. Barrejant aquests tres colors primaris amb diferent intensitat s'aconsegueixen 16,7 milions de colors (color real).
• D'altra banda tenim el model CYMK (Cian, Magenta, Yellow and Black). Aquest model s'utilitza per a la impressió. Al barrejar aquestes quatre tintes, s'aconsegueixen tots els colors possibles. 

Amb l'editor d'imatges podem treballar amb un o altre model per visualitzar més o menys com quedarà la imatge al medi pel qual està destinada (impressió o pantalla).

Important!

RGB crea el color per addició. S'afegeix més o menys llum de cada color primari per obtenir el color desitjat.

CYMK crea el color per substracció. El color s'aconsegueix a través de la lluminositat de cada to.

Espero que us sigui d'utilitat. Ja sabeu que hem podeu consultar qualsevol dubte.

Ens veiem a classe!