Editar un parell d'imatges amb Gimp

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Vull que aquest mes vull destinar un esforç a repasar allò que hem fet els últims dies del curs d’ACTIC. Com ja sabeu els que esteu seguint el curs ens hem quedat treballant la competència 5: “Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment”. És a dir, imatge, so i vídeo.

Us recordo que per seguir el que fem en aquesta competència necessitareu 3 aplicacions d’escriptori que són completament gratuïtes: l’editor d’imatges Gimp, l’editor de so Audacity i l’editor de vídeo OpenShot.

Podeu descarregar cadascun d’aquests programes des de les seves respectives pàgines oficials fent clic a sobre dels seus corresponents enllaços (a sobre del seu nom).

Avui ens dedicarem a fer una petita edició d’una imatge amb el Gimp.

El primer pas a seguir és obtenir un parell d’imatges, la primera d’elles ha de ser d’un paisatge i la segona d’una persona o personatge. Per fer el meu exemple he realitzat jo mateix dues fotografies.

Ara que ja tenim les imatges obrirem del programa GIMP. Per defecte, l’aplicació mostra tres finestres o panells. El panell de l’esquerra és on trobarem totes les eines i les seves opcions. El panell de la dreta ens permetrà treballar amb les diferents capes que formaran la imatge final. Finalment, el panell central és l’espai de treball on es carregaran les imatges que volem editar.

Important!

Si tanqueu sense voler algun dels panells laterals i el voleu recuperar, només heu d’anar al menú “Finestres” i triar la opció “Plafons tancats recentment”. Allà apareixeran els panells que hàgim tancat. En fer-hi clic a sobre del nom del plafó, aquest tornarà  a aparèixer a la nostra pantalla.

Si no us trobeu còmodes amb les tres finestres, podeu fer que el programa integri tots els panells en una de sola. Aquesta opció es troba al final del mateix menú “Finestres”, sota el nom de “Mode de finestra única”.

Un cop ja tenim obert el GIMP, obrirem la primera imatge per començar a treballar. Triarem la imatge que farà de fons de la nostra composició. Si us hi fixeu, en el panell de la dreta, apareix la mateixa imatge en miniatura. Aquesta miniaturització representa la primera capa (i de moment l’única que hi ha).

Important!

El concepte de capa:

Els editors d’imatge com GIMP o Photoshop fem servir capes per a les composicions fotogràfiques. Cada capa representa un component individual de la imatge que crearem en conjunt. El gran avantatge que ens proporcionen és que podem manipular una capa sense que es vegin afectades les altres.

És com treballar amb retalls de diferents fulls i anar posant-los un a sobre dels altres. De fet és el que farem en aquest exercici. Retallarem una figura i la col·locarem a sobre del paisatge o imatge de fons que hem triat. Com si haguéssim retallat una fotografia i després l’enganxéssim a sobre d’una altra.

Continuem amb el procediment. Ara que ja tenim la imatge que actuarà de fons haurem de carregar la segona imatge amb la persona o personatge que volem col·locar-hi a sobre.

Per fer-ho hem d’anar al menú “Fitxer” i triar la opció “Obre com a capes...”. És molt important fer-ho així ja que volem que les dues imatges formin part de la mateixa composició. Si ens limitem a obrir la imatge tal i com ho hem fet la primera vegada, aquesta s’obriria en una finestra nova i per tant no estaríem afegint-la a la composició actual.

Ja tenim una imatge col·locada a sobre de l'altra.

Un cop oberta, veurem com al plafó de la dreta ja tenim les dues imatges miniaturitzades. Cadascuna és una capa i és molt important controlar quina d’elles està seleccionada ja que els canvis que realitzem sobre la imatge només afectaran a la capa activa en aquell moment.

Ens assegurem que la capa activa (seleccionada al panell dret) és la del personatge i n’ajustem la seva mida (si cal) per tal que no surti fora dels límits de l’altra capa. A continuació comprovarem si aquesta capa té o no transparències.

Veiem primer com modificar la mida d’una capa. Per fer-ho és tan senzill com anar al menú “Capes” i triar la opció “Escala la capa…”.

El menú contextual corresponent ens ofereix la possibilitat de modificar l’alçada i l’amplada de la imatge. Fixeu-vos bé que hi ha la figura d’una cadena que ens indica que ha de guardar les proporcions i, per tant, si modifiquem l’alçada, l’amplada ha d’ajustar-se automàticament.

Si això no ens interessa només hem de picar amb el ratolí a sobre de la cadena, que s’obrirà, i ja podrem modificar l’alçada i l’amplada de manera individual.

El programa també ofereix la possibilitat d’escalar la imatge. Aquesta opció afectaria a tota la composició. És a dir, que totes les capes es veurien reduïdes o augmentades en les mateixes proporcions.

Aneu en compte i no us confongueu a l’hora de modificar una capa. Recordeu que heu de tenir-la seleccionada en el panell de la dreta.

Ja hem escalat la capa per fer-la més gran i l'hem col·locat a un lloc més adient.

Transparències

A continuació comprovarem si la imatge que hem inserit com a segona capa conté o no transparències.

Volem que aquesta contingui transparència perquè quan en retallem un trós, l’espai buit que quedi deixi veure la capa que hi ha de fons.

Ho comprovarem fent servir la goma d’esborrar.

Important!

Quan triem una eina del plafó esquerre només hem de fer-hi un clic a sobre. No cal arrossegar l’eina cap a l’espai de treball. L’únic espai on farem servir la tècnica d’arrossegar serà precisament a sobre de la imatge.

Comencem a esborrar una cantonada de la capa tot fent servir el ratolí. Si els llocs per on passa la goa es tornen de color blanc vol dir que no hi ha transparència. En canvi si en passar la goma podem veure la imatge de sota és que sí que n’hi ha i no ens cal fer res més.

La imatge de l'esquerra no tenia transparència, per tant en esborrar el fons tot ha quedat de color blanc.
D'altra banda, la imatge de la dreta tenia transparència i per tant en esborrar el fons es veuen un seguit de quadres de color gris. Si hi hagués una imatge darrera, aquesta seria visible.

Veiem ara que hem de fer si no hi ha trasparència (el cas més habitual). Una de les formes més ràpides d’afegir una transparència a una imatge és fent servir el menú copntextual des del plafó de capes. És a  dir, que ens situem a sobre de la miniatura de la imatge de la capa del plafó dret i fem clic al botó dret del ratolí. Finalment, triarem la opció “Afegeix canal alfa”.

Si aquesta opció no apareix és que la vostra imatge ja té transparència.

El menú contextual del ratolí ens permet afegir les transparències a una capa tot seleccionant la opció "Afegeix canal alfa".

Un cop fet això ja podem tornar a provar la goma d’esborrar. Si el canal alfa (la transparència) s’ha afegit correctament, la goma ja no deixarà cap rastre de color blanc darrera seu.

Espero que no esborreu massa fent proves ja que necessitem el personatge de la capa per que la composició surti com nosaltres volem. Ja sabeu que si heu de rectificar allò que heu fet podem recórrer a la opció “desfés” del menú “Edita” o bé fer servir la combinació de tecles Control+Z.

Important!

Si volem suprimir una capa ho podem fer a través del menú contextual (botó dret del ratolí) a sobre de la capa al plafó dret o bé, seleccionant la capa i prement el botó de suprimir (que conté una x vermella) de sota del llistat de capes.

Amb el menú contextual del ratolí podem suprimir qualsevol capa que ja no necessitem per a la nostra composició.

Eines de selecció

Arriba el moment de parlar sobre les eines de selecció

Al panell de l’esquerra hi tenim totes les eines que ens ofereix GIMP. Destacarem a continuació totes aquelles que tenen a veure amb la selecció.

Farem distinció entre dos tipus de selecció:

1. Selecció per forma.

Aquest tipus d’eines ens permeten delimitar espais o formes a la capa on treballem per tal de poder actuar sobre aquestes zones concretes sense afectar a la resta de la capa ni de la composició.

Aquestes eines de selecció són:

• L’eina de selecció rectangular i l’eina de selecció el·líptica. Ens permeten fer una selecció amb les seves respectives formes. Aquestes formes es poden ajustar fent servir el ratolí.
• L’eina de selecció lliure. Ens permet anar delimitant de forma manual els punts per on ha de passar el contorn de la figura que volem seleccionar. És a dir, ens permet realitzar la selecció amb una forma lliure.

Tot i que es tracta d’una eina que ens fa treballar més, és ideal quan la figura que volem seleccionar no és una figura regular.

Important!

Quan seleccionem una figura estem seleccionant l’interior de la mateixa. Si el que volem és realitzar canvis per a la resta de la imatge protegint d’aquestes modificacions la figura seleccionada podem fer-ho a través del menú “Selecciona” i l’opció “Inverteix”.

Invertirem la selecció per tal de poder manipular la zona exterior d'una figura seleccionada i no pas el seu interior.

2. Selecció per color:

Aquestes eines de selecció ens permeten triar sobre quins colors de la capa volem aplicar els canvis necessaris per aconseguir l’òptim resultat per a la nostra composició.

Per seleccionar segons el tipus de color tenim dues eines:

• L’eina de selecció de regió contigua (o com l’anomenem a classe, la vareta màgica). Amb aquesta eina podem seleccionar una regió que comparteix el mateix color o grup de color en un espai contigu de la imatge.
• L’eina de selecció per color. A diferència de l’anterior, aquesta eina seleccionarà tots els punts que siguin del mateix color o grup de color que indiquem nosaltres sobre la imatge. No cal que siguin regions contigues. Allà on hi hagi un sol píxel del mateix color que l’assenyalat, aquest serà seleccionat.

D'esquerra a dreta: eina de selecció rectangular, eina de selecció el·líptica, eina de selecció lliure, eina de selecció de regió contigua i eina de selecció per color.

Veiem un exemple de l’ús d’aquestes dues formes de seleccionar colors.

En aquesta imatge hem fet servir l'eina de selecció contigua i apareixen unes línies que delimiten el contorn de tota l'àrea contigua de color negre.

En aquesta imatge hem fet servir l'eina de selecció de color i apareixen unes línies que delimiten el contorn de tota l'àrea contigua de color negre i a més el cercle de color negre que hi ha rodejat de blanc. Queda seleccionat malgrat no hi ha cap altra regió de color negre en contacte amb ell.

Un cop hem seleccionat allò que volem eliminar per tal de deixar només la figura de la persona o personatge a la capa, només ens caldrà prémer la tecla suprimir.

Amb l'eina de selecció lliure anem delimitant el contorn de la figura que volem conservar per a la nostra composició.

Ara  només ens cal col·locar la figura al lloc adient i manipular la seva mida si cal. Ja sabem que la mida es modifica a través del menú capes i la opció “escala la capa”.

Per moure una capa cap a un costat o cap a un altre triarem l’eina “Mou”. Aquesta presenta el dibuix de dues dobles fletxes que formen una creu de color blau.

Si la figura que voleu moure de lloc és petita, tingueu en compte que moltes vegades en fer-hi clic el focus pot baixar cap a la capa inferior i llavors estaríem arrossegant la capa equivocada. Fixeu-vos bé en el plafó de les capes per estar segurs que la capa que desplaçarem serà la correcta.

Ja tenim acabada la nostra senzilla composició. Ara només cal exportar-la en un format adient per tal de poder compartir-la amb els demés.

Del menú fitxer, triem la opció “Exportar com a…” i al quadre de diàleg escrivim un nom per a la imatge i triem la carpeta on la volem desar. Després, a la part inferior de la finestra fem clic sobre el text “Seleccioneu el tipus de fitxer per extensió”. S’obrirà un llistat amb tots els formats als quals Gimp és capaç d’exportar.

Així és com ha quedat la nostra composició.

Triem un dels formats coneguts, per exemple el JPEG i fem clic al botó “Exporta”. Fem cas als quadres de diàleg que s’obrin a continuació (si és el cas) i ja la tindrem.

Ara bé, potser volem fer modificacions sobre aquesta composició amb posterioritat. Per tant també serà convenient desar un fitxer en el format propi de Gimp, l’ XCF. Desant un arxiu d’aquesta manera, estarem desant una còpia amb totes les capes que formen la imatge. Així podrem fer-ne modificacions, afegir capes noves o suprimir-ne les que ja no creiem convenients, etc.

Com que en el nostre exercici només hem fet servir dues capes, potser no ens sembla gaire important, però quan ja hem fet una composició molt més elaborada, s’agraeix conservar el fitxer original que produeix el programa.

Per fer-ho només cal que aneu al menú “Fitxer” i, aquest cop, trieu la opció “Anomena i desa”. Feu com sempre i escriviu un nom per al fitxer, trieu la carpeta de destí i premeu el botó “Desa”.

Espero que l’explicació hagi estat comprensible i que realitzeu les vostres pròpies composicions sense gaire problemes. La propera entrada tractarà sobre l’editor de so Audacity, però, de moment, no us oblideu de practicar tot el que pugueu amb l’editor d’imatges.

Que tingueu un bon estiu i ens veiem a classe!