diumenge, 29 de setembre del 2013

L'origen d'Internet

Avui no ens és possible concebre la vida sense mitjans de comunicació i molts tampoc poden imaginar-se la seva vida, la seva quotidianitat, el seu negoci o inclús les seves relacions amb amics i familiars sense Internet. Fins i tot tasques que abans mai ens haguéssim imaginat, com comprar un bitllet d'avió, ja no solen realitzar-se sinó és fent servir un dispositiu connectat a l'anomenada "xarxa de xarxes".

Per aquest motiu avui farem un breu recorregut per la història de Internet que de pas ens servirà per comprendre una mica més la seva estructura. En acabat, un petit qüestionari auto-corregible, posarà a prova quins coneixements teniu sobre el tema.

Aquesta història comença als Estats Units d'Amèrica. L'any 1958, el president Dwight Eisenhower ordena la creació de la Advanced Research Projects Agency (ARPA), dependent del Departament de Defensa. El director del programa DARPA i membre del Massachusetts Institute of Technology (MIT), J.C.R. Licklider, exposa la seva idea d'una xarxa interconnectada globalment que anomena "xarxa galàctica". En aquesta xarxa tothom podria accedir des de qualsevol ubicació a la informació i als programes.

J.C.R. Licklider

Es tracta, com podeu veure, d'un concepte molt similar al de l'actual Internet.

Va convèncer als seus successors: Ivan Sutherland, Bob Taylor i l'investigador Lawrence G. Roberts (també del MIT) de la importància d'aquest concepte.
Roberts

En 1965, Roberts juntament amb Thomas Merrill va connectar l'ordinador TX-2 de Massachusets amb el Q-32 de la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia. Va ser la primera xarxa d'àrea ampla del món.






Després d'això es van centrar en establir la comunicació mitjançant paquets d'informació en comptes de circuits. Concepte que havia establert Leonard Kleinrock (del MIT) el juliol de 1961.

Leonard Kleinrock
Q-32
TX-2



La connexió del TX-2 amb el Q-32 mitjançant una línia telefònica commutada de baixa velocitat va ser la primera xarxa d'àrea ampla del món.

A finals del 1966, Roberts entra a DARPA i presenta el pla ARPANET a una ponència on coincideix amb els britànics Donald Davies i Roger Scantlebury del NPL. Aquests presentaven el seu propi concepte de xarxa de paquets.
Al mateix temps, Paul Barand treballava també en aquest concepte a la corporació Research and Development que treballava directament per a l'exèrcit dels EE.UU. És a dir que hi havia diversos grups, alguns d'ells encarregats pel mateix govern, treballant en paral·lel sense conèixer el treball de la resta.

Paul Barand
El 1968 ARPA concedeix el contracte de desenvolupament dels IMP a la companyia BBN amb Frank Heart i Robert khan. Són els processadors de missatges d'interfaç, és a dir, commutadors de paquets.
IMP

El primer node d'ARPANET s'instal·la a la Universitat de UCLA al setembre de 1969. S'instal·la el primer IMP i es connecta el primer host.


Important!

Un Host o amfitrió és un ordinador que funciona com a punt d'inici i final de la transferència de dades. Estan connectats a una xarxa i la proveeixen, així com també utilitzen serveis d'aquesta. És l'espai físic on es troba un lloc web. Posseeix una direcció IP única i un nom de domini.

Les compayies que ofereixen serveis d'allotjament de pàgines web són les anomenades companyies de hosting. Els discs rígids del servidor que contenen aquestes pàgines acostumen a estar als anomenats datacenters. Són llocs condicionats especialment amb una temperatura constant per evitar el sobreescalfament i connectats a Internat amb enllaços d'alta velocitat, monitoritzats i vigilats les 24 hores per controlar el correcte funcionament del hardware.

Datacenter del CERN



El segon node s'instal·la al SRI (Standford Research Institute) sota la direcció de Dony Engelbart. Un més després es connecta ARPANET.
Douglas Engelbart amb el seu invent, el ratolí.
El primer missatge de host a host es va enviar des de el laboratori de Kleinrock a Standford fins al SRI.

S'afegeixen dos nodes més que incorporen projectes de visualització d'aplicacions. A la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia, Glen Culler i Burton Fried investiguen mètodes per mostrar funcions matemàtiques, mentre que Rovert Taylor i Ivan Sutherland investiguen mètodes de representació 3D a Utah.
Ivan Sutherland i Glen Culler

Llavors tenim 4 host connectats a finals de 1969.

Durant els següents anys es van continuar sumant ordinadors a la xarxa ARPANET i la feina dels investigadors es va centrar en aconseguir un protocol funcionalment complet per a la comunicació host < host i en la creació d'un software adicional de xarxa.

L'octubre de 1972 khan va organitzar una gran demostració pública d'aquesta nova tecnologia a la International Computer Comunication Conference. Es presenta també la primera gran aplicació, el correu electrònic, la invenció de Ray Tomlinson que Roberts va millorar amb el primer programa de correu capaç de emmagatzemar, relacionar, reenviar i contestar els missatges.
Ray Tomlison 

Al 1973 va començar el desenvolupament del que més tard serà el TCP/IP de la mà de Vinton Cerf de la Universitat de Standford.


Important!

El protocol TCP/IP és el nom que rep el sistema de protocols que fa possibles serveis com Telnet, FTP, E-mail, etc. entre ordinadors que no pertanyen a la mateixa xarxa.
TCP
És el Protocol de Control de Transmissió. Permet a dos amfitrions establir una connexió i intercanviar dades. Garanteix el lliurament de les dades i el seu ordre, és a dir que no es perdin i que es lliuren en el mateix ordre que s'han emès.
IP
És el Protocol d'Internet. Utilitza direccions que son sèries de 4 nombres separats per punts decimals. Per exemple 209.85.195.104 (la IP de Google).


Al 1986 la National Science Foundation's (NSF) va iniciar el desenvolupament de la NSFNET que completada amb d'altres com són la NSINET i ESNET esdevindrà la xarxa principal substituint a ARPANET que es tancarà a 1989. Per la seva banda la xarxa dels militars es separarà (MILNET).

El mateix 1989, al CERN (Ginebra) es crea el llenguatge HTML per un grup de físics liderats per Tim Berners-Lee. Un any després, el mateix grup constitueix el primer client Web, el World Wide Web i el primer servidor.


Important!

Quan parlem de navegar per la Web estem parlant de la World Wide Web ("Teranyina Mundial") i moltes vegades aquest concepte es confon amb el concepte mateix d'Internet.

Es pot dir que la Web és més aviat un enorme conjunt de fitxers connectats entre ells per mitjà d'un sistema de documents d'hipertext, accessibles mitjançant un navegador. Per que això sigui possible es fa servir el protocol HTTP o Hypertext Transfer Protocol.

Neix com a sistema ràpid i econòmic per compartir dades científiques a nivell mundial i ha esdevingut la principal forma d'accedir a la informació i als serveis de milions i milions d'usuaris d'Internet. A més de ser la gran aportació europea a aquesta història tan dominada pels nord-americans.
Tim Berners-Lee

L'any 1993 s'aixeca la prohibició de l'ús comercial d'Internet. Donant pas a infinitat de negocis que feien més còmode l'accés a productes ja existents i el temps a negocis que no podrien existir sense la Xarxa.

NSFNET serà la xarxa principal fins el 30 d'abril de 1995 quan deixarà pas al backbone actual.

La primera gran botiga online va aparèixer el juliol del mateix any. Es tractava de la companyia fundada per Jeff Bezzos "Amazon", que llavors es va dir Cadabra.com i que va ser la primera llibreria online.


QÜESTIONARI

  1. Quina d'aquestes definicions d'Internet és la correcta?
    • Qualsevol xarxa d'ordinadors connectats entre sí.
    • Una xarxa d'ordinadors amb funcionament centralitzat i tecnologia oberta.
    • Una xarxa d'ordinadors basada en una tecnologia oberta i un funcionament descentralitzat.
  2. Qui va exposar per primera vegada la idea d'una xarxa global?
    • Va ser J.C.R Licklider, el director del programa DARPA, en uns memoràndums on explicava la seva idea d'una "xarxa galàctica".
    • Va ser Lawrence G. Roberts a una ponència on es va trobar amb Paul Baran i Roger Scantlebury.
    • Va ser Leonard Kleinrock al juliol de 1961.
  3. La primera xarxa d'àrea ampla va ser...
    • La que va connectar l'ordinador Q-3 del MIT amb el TX-2 de UCLA l'any 1965.
    • La que va connectar l'ordinador TX-2 del MIT amb el primer host instal·lat al SRI l'any 1965.
    • La que va connectar l'ordinador TX-2 del MIT amb el Q-32 de la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia l'any 1965.
  4. Leonard Kleinrok va centrar els seus esforços en convèncer als seus companys que s'havia d'establir la comunicació...
    • Mitjançant la comunicació a través de la commutació de circuits en comptes de fer-ho a través de la commutació de paquets.
    • Mitjançant la commutació de paquets en comptes de fer-ho a través de la commutació de circuits.
    • Mitjançant la commutació de paquets de circuits en comptes de fer-ho a través de la commutació de paquets de dades.
  5. El primer node d'ARPANET va instal·lar-se...
    • A la Universitat Santa Bàrbara de Califòrnia on el BBN va instal·lar el primer IMP i va connectar el primer host al setembre de 1969.
    • Al SRC (Standford Research Institut) on el BBN va instal·lar el primer host al setembre de 1969.
    • A UCLA on el BBN va instal·lar el primer IMP i va connectar el primer host al setembre de 1969.
  6. El primer missatge de host a host va fer-se des de...
    • El laboratori de Kleinrock fins al SRI.
    • L'ordinador TX-2 del MIT fins al Q-32 de la Universitat Califòrnia Santa Bàrbara.
    • El laboratori de Frank Heart del SRI fins a UCLA.
  7. El correu electrònic va ser inventat per...
    • Lawrence G. Roberts
    • Douglas Engelbert
    • Ray Tomlinson.
  8. El protocol TCP/IP va establir-se l'any...
    • 1983
    • 1973
    • 1989
  9. ARPANET va deixar d'existir per deixar pas a...
    • L'actual Internet l'any 1989.
    • NSFNET l'any 1989.
    • El World Wide Web (WWW) que tots coneixem.
  10. El World Wide Web és...
    • És la Xarxa Informàtica Muldial, un sistema de distribució de documents de hipertexts accessibles a través d'Internet.
    • És la Xarxa Informàtica Mundial, és a dir, el nom que rep l'actual Internet.
    • És el nom que rep l'actual backbone, és a dir, el sistema de distribució de documents de hipertext que compon Internet.

En properes entrades parlarem més sobre Internet i diversos conceptes que hem de tenir presents per comprendre millor com funciona aquesta xarxa de xarxes que tan ha revolucionat la cultura humana.

Espero que us hagi servit!

diumenge, 8 de setembre del 2013

Utilitzant Picasa

L'accés cada cop més imprescindible a les noves tecnologies i l'aparició de les anomenades xarxes socials ha fet que tothom esdevingui "creador" de documents accessibles per a gairebé tothom. Els dispositius mòbils han facilitat que la major part dels documents que compartim siguin imatges. Picasa és un servei que ens ofereix Google per poder arxivar les nostres imatges i compartir-les amb aquelles persones que desitgem.

Aquesta entrada ha estat realitzada amb un ordinador amb Windows. Els noms d'usuari que apareixen a les imatges són completament inventats.

Començar amb Picasa

Per fer servir Picasa necessitem tenir primer un compte de Google, és a dir, un compte de correu Gmail. Obrim el nostre navegador navegador i busquem Picasa al buscador o introduïm a la barra del navegador la següent direcció:

picasaweb.google.es


 Un cop hem introduït el nostre correu i contrasenya ens deixarà entrar i aquesta serà la primera pàgina que veurem:


Com és lògic hem de fer clic al botó que ens diu crear perfil. Però us recordo que abans sempre és de sentit comú llegir tota la informació que ens proporciona aquesta pàgina. En aquesta se'ns descriu la lògica amb la que treballa Picasa. Per mi, la millor característica d'aquest servei és la privacitat.
Un cop acceptem la creació del perfil ens trobarem amb aquesta pantalla:
Malgrat que se'ns presenta un botó per descarregar l'aplicació Picasa, no és necessari que instal·lem res al nostre ordinador. Ens fixem per tant en un botó més petit, que hi ha a dalt a la dreta i que s'anomena Càrrega. Hem de fer clic en aquest botó per començar a carregar les nostres fotografies a Picasa.
Arribarem a una pàgina on ens demanaran que donem un nom a un àlbum i que incorporem les fotografies desitjades.
Veiem per tant que les nostres fotografies han de ser emmagatzemades en àlbums i per tant si volem desar només una fotografia, aquesta ha d'estar en el seu propi àlbum.

Si tenim oberta una finestra amb les fotografies (o imatges) que volem desar, podem seleccionar-les i arrossegar-les directament al centre de la pàgina. Sinó, només hem de pitjar el botó selecciona fotos de l'ordinador. S'obrirà un quadre de diàleg per cercar les nostres imatges, les seleccionem i acceptem i es carregaran immediatament.
Si ja tenim totes les fotografies premem el botó D'Acord.
Podem arrossegar directament les fotografies des de la nostra carpeta.

Premem el botó seleccionar fotos del nostre ordinador.


Important!

Per seleccionar una imatge, només hem de fer un sol clic a sobre d'aquesta i quedarà remarcada (de color bau fosc a Windows). Però si volem seleccionar més d'una imatge al mateix temps tenim les següents opcions:
  1. Prémer el botó esquerre del ratolí quan el cursor es trobi en un espai buit de la finestra que conté les imatges i, sense deixar anar el botó, arrossegar-lo per sobre d'aquelles que volem seleccionar.
  2. Seleccionar arrossegant el cursor

  3. Seleccionar la primera imatge que volem incorporar amb un clic i prement la tecla Shift fer un altre clic a la última de les imatges que volem incorporar.
    Aquest sistema té dues avantatges clares:
    • Resulta molt còmode quan les nostres imatges estan endreçades i volem seleccionar una secció concreta.
    • És perfecta per aquelles persones que encara presenten moltes dificultats per controlar el ratolí a l'hora d'arrossegar el cursor per seleccionar.
  4. Seleccionar utilitzant la tecla "shift"

  5. Fer clic a la primera imatge i després prémer la tecla CTRL. Sense deixar-la anar, anem clicant una per una la resta d'imatges que volem seleccionar. Quan ja estiguin totes les que volem podem deixar anar la tecla CTRL.
    Aquesta opció és perfecta per quan volem seleccionar imatges concretes que es troben disperses a la mateixa ubicació.
  6. Seleccionar fent servir la tecla Ctrl



Si carreguem moltes fotografies alhora potser triga una mica en carregar-les totes. Però el més important és que un cop les hem afegit totes no ens descuidem que hem d'acceptar o l'álbum no es desarà.
Quan es carreguen totes les fotografies ja podem prémer el botó D'acord.


Gestionem el nostre álbum

Ara que ja hem carregat totes les fotografies al nostre àlbum, veurem totes les opcions que ens ofereix aquest servei. Picasa és sobretot una eina que ens permet emmagatzemar i compartir les imatges. Quan estem a dins d'un àlbum hem de treballar amb el següent menú.

    Elements de la pàgina:

  • Pestanyes Picasa
    Pàgina principal
    Ens porta a la pàgina on hi ha tots els àlbums que hem creat i a sota moltes imatges que han estat penjades de forma pública per altres usuaris.
    Les meves fotografies
    Ens trobem amb els nostres àlbums i aquells altres àlbums que han compartit amb nosaltres altres usuaris.
    Explora
    Ens porta a una galeria mundial on hi ha milers de fotografies.

  • Menú de l'àlbum
    Presentació amb diapositives
    Ens permet veure tots les imatges de l'àlbum com si fos una presentació.
    Comparteix
    Ens obre un quadre de diàleg a on introduirem les adreces de correu electrònic de les persones amb les que volem compartir l'àlbum. Podrem triar d'entre els nostres contactes de correu, afegir cercles, etc. (Funcionament similar a al correu electrònic.)
    Afegeix fotos
    Com hem esmentat abans, aquesta opció ens permet afegir fotografies o imatges prèviament emmagatzemades al nostre ordinador o dispositiu extraïble. Per tant ens obrirà el quadre de diàleg d'obrir.
    Accions
    Es tracta d'un desplegable amb eines que ens permetran des de decidir quina imatge serà la portada de l'àlbum fins a afegir subtítols a les fotografies o fins i tot fer un collage.
    Organitzar
    Ens portarà a una pàgina on tindrem les vistes en miniatura de les nostres imatges i un desplegable amb opcions per ordenar les imatges cronològicament, per nom o segons els nostres criteris (arrossegant-les amb el ratolí).
    També ens permetrà eliminar, copiar o moure les imatges que seleccionem a un nou àlbum o a un altre ja existent.
    Barra de zoom
    Ens permet que les vistes en miniatura de les imatges del nostre àlbum siguin més petites o més grans arrossegant el botó cap a l'esquerra o cap a la dreta respectivament.

Veiem ara algunes de les opcions més importants d'aquest menú:

Les diapositives

Per defecte les diapositives van passant automàticament. Nosaltres podem reduir o augmentar el temps de visualització abans de la transició cap a una altra diapositiva. Podem aturar la presentació automàtica i passar d'una imatge a una altra fent servir les fletxes.
Per sortir de la presentació hem de prémer el botó tancar (el que conté la X).

Afegir fotografies


Sempre que estem al nostre àlbum, podrem afegir-hi fotos noves. Les fotografies o imatges noves s'afegeixen mitjançant el botó Afegeix fotos. Les fotos que incorporem a través d'aquest botó es sumaran al mateix àlbum en el que ens trobem. Si tornem a prémer el botó Càrrega tornarem a la pàgina de creació d'àlbum, on haurem de triar un nom per a l'àlbum i repetir tota la operació de càrrega de imatges.

Accions

Podem afegir subtítols a totes les imatges des del la opció subtítol del menú Accions.
Si estem al nostra àlbum, ens portarà a una pàgina on tindrem un quadre de text al cosstat de cada imatge. Afegim el text i acceptem els canvis.

Afegim text a les nostres imatges.
Si estem treballant només amb una fotografia, el quadre de text apareix al peu de la mateixa. Malgrat que el text es guarda automàticament, hem de fer clic al botó desar, o es perdrà tot el text.
Diapositiva amb subtítol

Organitzem les nostres fotografies

El desplegable amb les diferents formes d'ordenar es complementa amb tres botons que ens serveixen per copiar o re-ubicar les fotografies en un altre àlbum (nou o preexistent), o eliminar-les.


Podem decidir el nom pel nou àlbum i quina visibilitat tindrà.
Si la nova ubicació és un àlbum ja existent es desplegarà un llistat amb tots els que tenim.

Compartim les nostres imatges

Passem ara al tema més important de Picasa, la lògica amb la qual es poden compartir els àlbums o les imatges que hi desem.
La imatge de l'esquerra és el menú que tindrem a la dreta quan estem treballant dins d'un dels nostres àlbums. Com podem veure, per defecte Picasa no comparteix amb ningú cap imatge que nosaltres emmagatzemem.
Per començar a compartir haurem, per tant, de prémer el botó comparteix. Aquest ens portarà a una pàgina on podrem afegir els correus electrònics de les persones o entitats amb les que volem compartir l'àlbum.

La dinàmica, és la mateixa que la d'un correu electrònic. Fins i tot, podem enviar-ho als nostres grups. Però el que resulta veritablement útil, és que tenim la possibilitat de permetre que el o els receptors puguin afegir o no més imatges a l'àlbum. Per tant Picasa està pensat tan per afavorir el treball en línia com per protegir la integritat de les nostres imatges, segons les nostres necessitats o la finalitat del nostre àlbum.

Un cop hem compartit l'àlbum, ens apareix al mateix menú de la dreta un llistat de persones amb les que l'hem compartit. Si canviem de idea i volem impedir que afegeixin fotografies (si és que hem permès aquesta opció a l'hora de compartir)o simplement ja no volem que aquesta persona o persones accedeixi al nostre àlbum, només hem de prémer un dels dos botons que es mostren a la imatge de dalt.

Així amb un simple clic podem vetar l'accés al nostre àlbum.

Però i si només volem compartir una fotografia? Hem de fer un àlbum només per una?
La resposta és, no!
Si fem un clic a sobre de qualsevol fotografia de l'àlbum, se'ns obrirà una pàgina només amb aquesta fotografia i un menú a la dreta similar al de l'àlbum però amb algunes particularitats.

Si som actius a la xarxa Google+ el menú compartir serà el següent:

El funcionament és exactament el mateix però, com que es tracta d'una xarxa social, es pot compartir amb els nostres cercles.


Important!

Sempre que estem a dins d'un àlbum o d'una fotografia i volem tornar a la pàgina que conté tots els àlbums farem clic a la pestanya les meves fotografies. No importa si sembla que ja estiguem en aquesta pestanya.


En properes entrades veurem com treure-li més profit a Picasa. Com la elaboració de presentacions i la seva incorporació a pàgines web i blocs.
Espero que us hagi servit!

dimarts, 3 de setembre del 2013

Treballem amb taules al processador de text Writer

Avui veurem com s'insereixen taules al processador de text de LibreOffice. L'objectiu serà realitzar un model de factura similar al que vam realitzar a l'anterior entrada. Com sempre, utilitzarem un ordinador amb el (SO) Sistema Operatiu Windows XP. Si tot surt bé aquest curs veurem també com es treballa amb altres Sistemes.

Inserim la taula

Com sempre, hi ha més d'una forma d'inserir elements al document. La opció més senzilla és utilitzant el botó corresponent a la barra d'eines. Si fem clic directament al dibuix del botó se'ns obrirà un quadre de diàleg on podrem escollir el número de files i de columnes per a la nostra taula. Però si cliquem al desplegable del mateix botó, podrem escollir el mateix de forma més ràpida.
Només hem de passar per sobre el cursor del ratolí i veurem com els quadres que representen les cel·les de la taula s'enfosqueixen. Quan tinguem el nombre desitjat de files i columnes enfosquides fem un clic amb el botó dret del ratolí i immediatament apareixerà una taula d'aquestes característiques al nostre document. DE totes maneres, hem de tenir present que aquesta forma d'inserir ens serveix quan volem realitzar una taula petita de manera ràpida. És a dir, si preveiem que la nostra taula pot ocupar més d'una pàgina i necessita incorporar capçalera, ens serà necessari fer servir les opcions del quadre de diàleg.
Com hem dit abans, accedim a aquest quadre clicant a la icona de la barra d'eines. Però, com és natural, també podem accedir-hi fent servir la opció taula del menú Inserir o la opció Inserir>Taula del menú taula.
Sí, tal i com podem comprovar tenim dos menús que ens porten al mateix lloc. El fet que hi hagi un menú només per a les taules és una bona indicació de la importància que han donat els creadors d'aquest programa a la fàcil utilització i composició d'aquestes.
Veiem ara quines són les altres opcions que ens presenta el quadre de diàleg d'inserir taula i perquè ens poden ajudar.
La taula que inserirem tindrà cinc columnes i deu files, la primera de les quals serà la que contindrà els títols de cada columna. Com que es tracta d'una factura, aquests seran: codi, article, número d'article, preu, IVA i preu total. (Penseu que ens estem saltant la capçalera de la factura i l'espai per les dades de client i proveïdor. Per ara ens interessa veure la taula central de la factura.)
Com que sabem que tindrem una fila amb els títols, marcarem la opció encapçalament i deixarem marcada la opció repetir les files de títol a les noves pàgines. Observem com també tenim la opció de indicar més d'una fila com a capçalera, tot i que en aquest cas la deixarem en 1. Un altre detall és que tenim una opció anomenada vora. Tal i com vàrem veure a l'entrada anterior del bloc, les línies que marquen les cel·les d'una taula no es veuran a l'hora d'imprimir a no ser que nosaltres les marquem. Per això el full de càlcul ens permet treballar sense que es vegi la quadrícula, per no confondre'ns i controlar el que estem fent.
El processador de text també ens permet la opció de treballar amb taules "invisibles", és a dir, sense vores. Malgrat que les vores no es vegin no ens hem de preocupar, perquè la taula hi és i ara veurem com podem saber que hi estem a sobre.
Continuem amb la nostra feina, omplim el número de files i de columnes als seus espais corresponents i pitgem el botó Inserir.
Per omplir les cel·les només cal fer un sol clic amb el botó de esquerre del ratolí quan el cursor estigui a sobre de la cel·la desitjada. Immediatament tindrem el punt d'inserció a dins. Ja podrem escriure allò que desitgem.
Per traslladar-nos d'una cel·la a una altra podem fer servir les fletxes de direcció del ratolí.
Com podem veure a la imatge anterior, el text que inserim a la primera fila presenta un format diferent que el de la segona. Això es degut a que hem marcat al quadre de diàleg que volíem una fila de capçalera.
Fixem-nos també que hem posat una columna de menys a la nostra taula. Ens falta la columna on inserirem la quantitat de producte venut per a la nostra factura. Haurem d'inserir-la i com sempre tenim diverses vies per fer-ho. La més fàcil ens la proporciona el programa de forma automàtica, és la barra d'eines de taula.
Quan afegim una columna pitjant el botó corresponent d'aquesta barra d'eines, aquesta s'afegirà a la dreta de la columna on estigui situat el punt d'inserció. En canvi si volem afegir una fila, aquesta ens apareixeria a sota de la fila que conté el punt d'inserció.
Però hem de tenir compte. Quan volem eliminar, en comptes d'inserir, desapareixerà la fila o columna que contingui el punt d'inserció i no pas la del costat o la de sota.

Important!
Recordem que el punt d'inserció és aquella línia intermitent que apareix a la pantalla allà on hi ha un espai en el qual podem escriure.
És a dir, que allà on hi hagi un espai on se'ns permeti inserir text ens apareixerà aquesta línia intermitent. Mai l'hem de confondre amb el cursor del ratolí que, com ja sabem, quan es troba a sobre de text canvia la seva forma i passa de ser una fletxa a ser també una mena de línia. La forma més fàcil de no confondre's és observant que el cursor no es mostra intermitent.
Us deixo aquí el següent caixetí de text perquè veieu la diferència més clarament.





Afegim les dades


Passem ara a omplir la nostra taula amb les dades que necessitem. En cas que haguem de fer una taula molt llarga i aquesta ocupi dues pàgines ens passaria el que es mostra a continuació.

Si no haguéssim marcat aquesta opció abans d'inserir la taula aquestes cel·les estarien en blanc. Depèn del nostre objectiu que aquesta opció ens ajudi o ens molesti. En el nostre cas ens ajuda perquè no perdem de vista quin valor representa cada columna.
Afegirem ara una altra taula per introduir les dades del client i de la nostra empresa. Com hauríem d'haver començat per aquests conceptes la introduiré a sobre de l'anterior. Per provar potser us serà més còmode fer-la en un full nou o a sota de la que ja hem fet (si és que heu seguit pas a pas aquesta entrada). L'important és que proveu i que entengueu el funcionament, no pas que us quedi perfecte d'un sol cop.
Inserim llavors una taula de 4 columnes i set files i distribuïm les dades bàsiques per aquest apartat.

Acte seguit comencem a donar format als texts per tal de fer-los més presentables. Per aquest propòsit tornem a fer servir la barra d'eines de la taula, prestant especial atenció als següents recursos que ens ofereix.

En el nostre cas ens seran especialment útils les eines per alinear el text a sobre, a baix o al centre. I aquelles que ens permeten unir i dividir les cel·les així com l'eina optimar que té diverses opcions per perfeccionar l'aspecte de la nostra taula.

Podem seleccionar una fila o una columna sencera de la taula per tal d'aplicar en conjunt l'eina escollida. Per això només cal apropar el cursor del ratolí per dalt o per l'esquerra a la taula i quan aquest es transformi en una fletxa negra fer un sòl clic i es seleccionarà tota la fila o columna.

Així, poc a poc anirem provant fins que ens sembli que el nostre document té l'aspecte idoni. A continuació la imatge ens mostra les quatre opcions de l'eina optimar

Si seleccionem la taula sencera i li apliquem totes les eines d'optimització la taula s'ampliarà i s'encongirà tot adaptant-se al contingut de les cel·les per files i columnes.

Com veiem a la imatge, al no ocupar massa espai el text de les cel·les, el conjunt de la taula s'ha encongit. Si ara omplissim molt una de les cel·les no s'optimitzaria automàticament i l'amplada del conjunt de la taula es quedaria tal i com està. Amb això volem dir que és ideal aplicar aquestes eines un cop ja hem omplert tota la informació i no abans.
També podem ajustar l'amplada i alçada de files i columnes deixant el cursor a sobre de les línies divisòries. Aquest adoptarà la forma de creu amb dos fletxes. Farem un sol clic amb el botó esquerra del ratolí i sense deixar-lo anar l'arrossegarem fins a la posició desitjada.


També podem provar unint cel·les.
Cel·les que han estat unides amb un sol clic a la barra d'eines de la taula.

Sempre tindrem la opció de donar a la nostra taula un format predeterminat d'entre els que ens ofereix el programa, mitjançant l'eina format automàtic.
Quadre de diàleg de format automàtic de taula.

No podem oblidar que també podem donar format a la nostra taula fent servir el menú contextual. Fent clic a sobre de la taula o cel·la amb el botó dret del ratolí veurem que se'ns ofereixen totes les opcions fins ara esmentades.

Menú contextual
de la taula
Important!
El menú contextual és aquell que apareix qua fem clic amb el botó dret del ratolí. Aquest menú serà diferent segons a sobre de quin element estigui el cursor.

Podríem dir que és una mena de conseller que ens diu què podem fer en cada cas amb l'element que tenim al davant.
Exemple de menú contextual de l'escriptori.


Sovint ens trobem documents que incorporen aquestes dades però sense estar inserides dins d'una taula. Però que no veiem la taula no vol dir que no hi sigui. Veiem ara com treballarem si inserim una taula sense vores.
Per fer-ho, haurem de realitzar la inserció mitjançant el quadre de diàleg, que és el que ens permet triar aquesta opció. És a dir, inserirem des del menú Inserir o des del menú Taula.

Però, i com controlem a quina cel·la ens trobem si no veiem les línies de la taula?

La resposta es troba, com veiem, a la barra d'estat on ens apareix aquest indicador amb el nom de la taula i de la cel·la on es troba el punt d'inserció.
Veurem com, a part de no veure les línies, no hi ha cap mena de diferència entre una taula amb vores i una sense. Es tracta simplement d'una qüestió de presentació.

Càlculs a la taula


Comencem ara amb els càlculs que necessitarem realitzar a dins de la taula. Malgrat que no ens trobem en un full de càlcul ja fa temps que, per comoditat, les taules dels processadors de text actuen com si ho fossin.
Així, tal com vàrem veure a l'entrada anterior, només cal inserir un igual ("=") a una cel·la buida per que ens aparegui la barra de fórmula igual que en un full de càlcul.
De la mateixa forma només ens cal seleccionar amb un sol clic la cel·la que conté la xifra amb la que volem operar i aquesta s'afegirà a la fórmula. Per tant funciona exactament igual que un full de càlcul (amb algunes limitacions que no ens afecten per a la nostra factura).
Un cop ja hem introduït la fórmula l'acceptem prement la tecla Enter del nostre teclat. Allà on hi havia la fórmula ara tindrem el resultat de la operació. Si hem de rectificar veurem que quan canvien la xifra de la cel·la vinculada, el resultat de la cel·la de la fórmula canvia també de forma automàtica.
No ens apareix la opció d'arrossegar la fórmula. Potser altres processadors de text com Word 2007 o superior, sí que ens ofereixen aquesta opció. A més les xifres no presenten una alineació diferent del text com succeeix amb el full de càlcul. Però si ens permet desar fórmules amb cel·les vinculades com la que hem realitzat abans, sense que haguem d'omplir prèviament aquestes.
Important!
    Els signes per fer les diferents operacions són:

  • Suma (+)
  • Resta (-)
  • Multiplicar (*)
  • Dividir (/)

Per vincular una cel·la a una fórmula o operació hem de fer un clic en aquesta quan estem escrivint la fórmula o escriure directament el nom de la cel·la (,...,...).


La barra d'eines també incorpora el botó de Sumatori. Que ens realitza la suma total dels nombres de la columna a la cel·la on tenim el punt d'inserció.
Ara només és qüestió que aneu realitzant les operacions que creieu convenients i que experimenteu amb les eines de format fins que la taula estigui al vostre gust.


Exemple de taula amb càlculs i format automàtic.

Espero que us hagi servit!

A la pròxima entrada veurem com treballar amb imatges al processador de text de LibreOffice.