divendres, 23 d’agost del 2013

Realitzem una factura senzilla amb Calc o Excel

En aquesta entrada realitzarem una factura amb el programa Calc del paquet d'ofimàtica OpenOffice. Hem de tenir present que la factura només és una excusa per que veiem el funcionament d'algunes utilitats del full de càlcul. És per això que apareixeran elements i càlculs que poden ser prescindibles. El Sistema Operatiu que farem servir serà Windows XP.

Elements que poden aparèixer en una factura


  1. Dades pròpies de la factura
    • Número de factura
    • data
    • etc.
  2. Dades de la nostra empresa i del client
    • Nom
    • Número d'Identificació Fiscal (NIF)
    • Adreça
  3. Descripció de l'article
  4. Quantitat de l'article que s'ha venut
  5. Preu de cada unitat
  6. Preu total de cada article
  7. IVA
  8. Preu total de cada article amb IVA
  9. Possible descompte
  10. Total sense IVA
  11. Total d'IVA
  12. Total descompte (s'hi n'hi ha)
  13. Total amb IVA

Com sempre comencem obrint el nostre programa de càlcul. Hem escollit Calc per tractar-se de programari lliure.
Important!
Programari lliure:
És aquell on els usuaris tenen la llibertat de copiar, distribuir, estudiar i millorar el software.
Introduïm tots aquells conceptes que desitgem a la nostra factura. Recordem que quan una cel·la es troba activa només cal teclejar allò que volem i ens apareixerà de manera automàtica en aquesta.
Introduïm els camps desitjats distribuint-los de la manera que ens sembli més oportuna i presentable.
Hi ha elements dels quals podem prescindir. L'important és que la factura ha de quedar presentable pel moment en que decidim imprimir-la.
Com que la presentació és el que ens interessa haurem d'ajustar el text segons les nostres preferències. Per això no cal que anem de cel·la en cel·la. Si volem donar una aparença homogènia a tot el document podem seleccionar un rang sencer i aplicar-hi el format de cop a totes les cel·les que el composen.
Si no recordem com seleccionar un rang fem clic aquí.

Un cop ja hem establert l'alineació, el tipus i la mida de la lletra podem optar per donar color als rangs que contenen els elements de la factura o a tota la factura.Tot segons el nostre gust, els colors de la nostra empresa, etc. Si volem imprimir en blanc i negre escollirem colors clars, com el groc per tal que el text es vegi bé.

També podem aplicar vores a les cel·les o rangs. Malgrat que sembli que el full de text sempre es vegi amb les línies que delimiten les cel·les això no és així. Quan imprimim el nostre document ens donarem compte que les cel·les no queden impreses. És per això que si volem ressaltar algun espai del document, necessitarem aquesta eina per donar contorn inclús a les files i columnes de la nostra taula principal.
Si volem veure el full de càlcul sense la quadrícula de les cel·les només hem de fer clic al botó del menú d'eines corresponent. Això no desactiva les cel·les sinó que simplement no es mostra el seu contorn. Així ens podem fer una idea de com ens quedaran els documents un cop impresos.
Sovint quan ens guardem models o plantilles els guardem sense que es vegin les quadrícules. Així sempre controlem l'aspecte i s'evita que s'insereixin valors allà on no toca.

Com hem pogut observar fins ara a les imatges, hi ha cel·les que han estat ampliades tant horitzontal com verticalment. Veurem com ho podem fer i d'aquesta manera fer visibles els texts d'aquelles cel·les que ocupant massa espai havien quedat per sota de la cel·la adjacent.
Com sempre, hi ha diverses formes d'aconseguir el resultat desitjat. La manera més senzilla i intuïtiva es fer-ho amb el ratolí. Si el portem cap a l'inici de la columna (allà on hi ha la lletra) o de la fila (allà on hi ha el número), veurem com entre lletra i lletra el cursor canvia i adopta la forma següent:
Un cop canvia el cursor només cal fer clic amb el botó esquerre del ratolí i sense deixar-lo anar arrosseguem fins que obtenim el resultat desitjat. Tant si ampliem la columna com la fila, el text s'adapta al nou espai. En el cas de la fila veurem com el text es situa per defecte a la part de sota de la cel·la.

Una altra forma de canviar l'amplada d'una fila o una columna és mitjançant la opció columna-amplada del menú Format o la opció fila-amplada del mateix.
 Ens apareixerà el quadre de diàleg corresponent on podrem determinar els canvis que considerem oportuns.    Sovint aquesta ampliació no s'adequa a les nostres necessitats. Això és degut a que per fer que un text quedi bé a una cel·la, hem de variar la mida de totes les cel·les d'una fila i una columna. Però si el que volem és escriure un text o xifra llargs i visibles a una cel·la sense afectar d'altres existeix una altra forma, la combinació de cel·les.
icona de
combinar cel·les
Per combinar diverses cel·les en una de sola primer hem de seleccionar-les i després només hem de clicar al botó combinar cel·les que trobarem a la barra d'eines.
Per exemple, a la nostra factura hem de disposar d'espai per omplir dades com la direcció del client, el número de telèfon, etc. Aquestes dades superen l'espai per defecte d'una cel·la. Però tampoc volem haver d'ampliar totes les cel·les d'una columna o fila només per això. Llavors ampliem l'espai combinant unes quantes cel·les com es mostra a la imatge següent.

Important!
El nom de la cel·la combinada serà el mateix que el de la primera cel·la del rang combinat. És a dir, si el rang que volem combinar és el (E3:H5), el nom de la cel·la combinada serà E3. Per tant les altres cel·les del rang queden anul·lades i si passem per sobre de la columna H, aquesta passarà de la cel·la H2 a H6 directament, ja que el que hi ha al mig és E3.
Si combinem cel·les que tenen text o nombres, el programa ens demanarà si volem traslladar les dades que tenen a l'interior.
Veiem un exemple:
Ara combinarem les cel·les de cada línia i ens apareixerà el següent:

Hem acceptat el canvi a la primera línia i hem seleccionat que no a la segona línia i el resultat ha estat el següent:

Això ens ajuda a aclarir com funciona la combinació de cel·les. El que ha fet el programa quan hem acceptat que traslladi els texts ha sigut portar-los a la primera cel·la ja que, com hem dit abans, la resta de cel·les de la combinació seran suprimides. És per això que quan hem seleccionat que no les traslladés, només ens ha quedat el text que hi havia a la primera cel·la.
La combinació de cel·les és per tant una mena d'ampliació de la primera cel·la del rang seleccionat per la combinació.

Els càlculs propis d'una factura

Passarem ara a veure com podem introduir els càlculs. El nostre objectiu és realitzar una factura que ens serveixi com aplantilla per a realitzar totes aquelles que ens vagin sorgint. És per això que veurem com introduir les operacions necessàries sense haver d'inserir cap xifra. Així, en quant inserim xifres ens apareixeran els resultats al seu lloc i si les hem de canviar per unes altres els resultats canviaran immediatament adaptant-se a les noves dades.
Quins càlculs hem de realitzar?
Doncs en un principi necessitem fer una simple multiplicació. El preu del producte per la seva quantitat.
Hem anomenat a aquest resultat subtotal.
Com que el que ens interessa és fer una plantilla, no introduirem xifres. A la columna del subtotal el que volem és que es mostri la multiplicació de les columnes de preu i quantitat.
A sota de la columna realitzarem el sumatori. A la columna de l'IVA només cal que escribim "=" i la cel·la que conté el percentatge d'IVA que hem d'aplicar. Mentre que el total amb IVA serà la suma del subtotal i la seva multiplicació per l'IVA. El fet d'introduir el signe del percentatge "%" en Calc ja fa que el càlcul sigui el correcte.

Preu subtotal;+ (preu subtotal *IVA)=Preu total (amb IVA) que en una fórmula de full de càlcul ens apareixeria amb el següent aspecte: =C3+(D3*C3).

Però compte! Si hem introduït un descompte, aquest s'ha de calcular abans d'aplicar l'IVA. Per tant la columna que ens calcula el preu + IVA de cada producte haurà de canviar-se per evitar malentesos.
Tots els càlculs es poden introduir sense haver de donar xifres concretes, aquest és el gran avantatge de realitzar càlculs amb referències a cel·les i no pas introduint a cada pas les xifres.
Per repassar com s'han d'introduir els càlculs potser que ens convingui tornar a llegir la següent entrada.

Així tindrem el nostres càlculs:

Quin aspecte tindrà si imprimim?

L'aspecte que presenta un full de càlcul sovint ens fa oblidar-nos de la impressió. Sobretot quan estem acostumats a tractar només amb processadors de text com Word o Writer, ja que aquests ens solen oferir un aspecte més proper a un full de paper.
Però el full de càlcul també està pensat per tal que podem imprimir còmodament els nostres treballs. I les línies que ens indiquen els límits del full hi son. No tan visibles com en un processador de text, però hi són. Veiem-les a continuació:

El que hem fet ha estat disminuir el zoom per veure com apareixen aquestes línies més grosses formant grups de cel·les de la mateixa mida. Cadascuna d'aquestes agrupacions és un full.
Apreciem també com a la nostra factura ens hem sortit una columna de l'espai destinat pel primer full i ens ocupa el full del costat.
Podem acabar de comprovar si és cert triant la Opció vista prèvia del Menú Fitxer.
Ens apareixerà el nostre treball tal i com quedarà un cop imprès en un full.
Com que és veritat que una columna no ens surt al full però la columna A no l'hem utilitzada, tancarem la pre-visualització, seleccionarem tot el que hem fet i, fent clic al centre de la selecció, l'arrossegarem a la seva nova posició.
I tornem a fer la pre-visualització per apreciar els canvis. Ara que ja tenim el que volem imprimir a lloc i amb l'aspecte desitjat passem a realitzar la impressió.
Menú Arxiu i Opció Imprimir. Ens apareixerà un quadre de diàleg per tal que triem amb quins criteris volem dita impressió.

A la pròxima entrada farem una factura similar fent servir el processador de text i farem un incís sobre com es pot relacionar un programa amb l'altre. I aprendrem trucs i utilitats per millorar el nostre treball.

dilluns, 5 d’agost del 2013

Comencem a treballar amb el processador de text

En aquesta entrada veurem les característiques bàsiques de l'editor de text que ens faltaven per veure. Per tal d'apreciar millor la utilitat d'aquestes veurem pas a pas com redactaríem un petit treball escolar d'història. Farem servir el programa writer de LibreOffice 4 en un Sistema Operatiu (SO) Windows XP.

Comencem fent servir opcions ja conegudes. Primer hem d'obrir el nostre processador de text. Les passes a seguir són les següents:

  1. Clic a Inici

  2. Seleccionar la opció Tots els Programes

  3. Triar LibreOffice

  4. Escollir la opció LibreOffice Writer



Si tenim una icona de LibreOffice ens sortirà un menú amb tots els programes que conté aquest paquet d'ofimàtica. Només ens caldrà triar Writer del menú que ens apareixerà en pantalla.





Comencem a redactar el nostre treball


Ara que tenim un full nou davant comencem a redactar el nostre treball. Hem escollit a Jaume I com a personatge històric pel nostre treball. Començarem per un capítol de la seva vida (més endavant anirem completant aquest treball, realitzant la portada i l'índex).
Escrivim el nom del capítol. "LA CONQUESTA DE MALLORCA"

Per tal que ens apareguin les lletres en majúscules hem de pitjar el botó Bloq Mayús del teclat de l'ordinador.




Si no ho hem fet abans, seleccionem el text amb el ratolí i el centrem prement la icona d'alineació centrada que ja coneixem de l'entrada anterior.



Per últim aprofitem que tenim el text seleccionat i triem el tipus de lletra i el remarquem amb negreta.

Aquest és el resultat que obtindrem en pantalla:


Premem la tecla Enter per baixar a la següent línia. La podem prémer varies vegades fins que quedem satisfets de l'espai que volem deixar entre el títol del nostre títol i l'inici del text.

Important:
Si és la primera vegada que seleccionem un text amb el ratolí hem de fer-ho de la següent manera:
  1. Hem de posar el cursor del ratolí al començament o al final del text que volem seleccionar

  2. Fem clic amb el botó esquerre del ratolí i el deixem apretat

  3. Arroseguem el cursor del ratolí per sobre del text que volem seleccionar

  4. Veurem com el text queda marcat de color blau

  5. Deixem anar el botó del ratolí quan ja hem marcat allò que volem seleccionar

Ara podem donar atributs a sobre d'aquest text clicant a sobre les icones del menú d'eines (negreta, cursiva, subratllat, diferent alineació, tipus de lletra, mida, etc).


Aquest és l'aspecte que tindrà el cursor del ratolí a sobre del text.
Per seleccionar hem de deixar pres el botó esquerre del ratolí.


Ara comencem a escriure el text del nostre treball. Però hem de tenir en compte dos factors:
  • Primer que ens caldria escriure amb l'alineació del text justificada
  • L'inici de qualsevol escrit acostuma a estar una mica endinsat respecte a la resta del text.

Text justificat
(Les línies comencen i acaben al mateix nivell
tan a dreta com a esquerra)
Tabulació

Un cop finalitzat el primer paràgraf premem la tecla Enter per passar al següent. Si volem deixar més espai premem un altre cop la mateixa tecla. Per al segon paràgraf no s'acostuma a fer la tabulació.

Continuem escrivint i utilitzem les opcions que ja coneixem per millorar el nostre treball. És a dir, marquem en negreta les paraules importants, en cursiva les paraules que figuren en altres idiomes o les cites.



Ara que ja tenim dos paràgrafs, és el moment de guardar el nostre document abans de continuar.
    El procediment és el següent: 
  1. Anem al menú Arxiu i seleccionem la opció "Anomena i desa"


  2. El quadre de diàleg que ens apareixerà tindrà sempre els mateixos elements

  3. Escollim el lloc a on el guardarem

  4. Escollim el format, és a dir, el tipus d'arxiu (si ens deixa triar entre varies opcions)

  5. Escrivim un nom per al nostre arxiu

  6. Fem Clic al botó Desar

Encapçalament, peu i número de pàgina


Quan realitzem un treball llarg és habitual que utilitzem encapçalament i peu de pàgina. En l'encapçalament s'acostuma a escriure el nom de l'autor, el títol del treballo del capítol, etc. Mentre que al peu el més habitual és tenir el número de pàgina.

En el nostre cas escriurem el nom del treball i del capítol a l'encapçalament i el número de pàgina al peu.

Per inserir l'encapçalament hem d'anar al menú Inserir i escollir la opció Encapçalament



Acte seguit ens apareixerà un espai a dalt del full on podrem escriure el text desitjat. Podrem escollir la seva alineació, per defecte aquesta serà a l'esquerra. De moment pel nostre treball la deixarem així.



Fixem-nos en el desplegable de color blau que ens apareix a la dreta. Si el cliquem ens apareixen les següents opcions:



Seleccionem la opció de format del desplegable per accedir al següent quadre de diàleg.



Ens fixarem en les tres opcions que ens deixen seleccionar.



La opció mateix contingut a la primera pàgina fa que l'encapçalament estigui també a la primera pàgina. Com que normalment o es tracta d'una portada o, si més no, de la pàgina a on hi surt el títol, podem treure aquesta opció per evitar duplicitats.

Si desmarquem aquesta opció i cliquem al botó Aplicar i al botó Acceptar, veurem com el nostre encapçalament desapareix de la primera pàgina.

Si desmarquem la opció Contingut a l'esquerra/dreta igual veurem com a una pàgina el text que hem inserit com encapçalament estarà a un costat i a la pàgina següent al costat oposat.

Si canviem un dels encapçalament, veurem com només canviarà en les pàgines parells o senars, en funció de la pàgina on hem fet el canvi.

    Veiem ara el procés en el nostre treball d'exemple.

  • El títol del treball serà Jaume I el conqueridor i el posarem a l'encapçalament a l'esquerra.

  • Al quadre de diàleg de l'encapçalament desmarquem la opció Contingut a l'esquerra/dreta igual.


  • El títol del capítol serà la conquesta de Mallorca i el posarem a la dreta. Per fer això anirem a la segona pàgina, seleccionarem el text de l'encapçalament. L'alinearem a la dreta i el canviarem pel text la conquesta de Mallorca.






  • Si ara mirem pàgina a pàgina veurem com a les imparells apareix el nostre encapçalament amb el text Jaume I alineat a l'esquerra.

  • I a les pàgines senars apareix alineat a la dreta el text la conquesta de Mallorca.


Ara veurem com introduir un peu de pàgina. Anirem al menú Inserir i seleccionarem la opció Peu de pàgina.

Ens trobarem amb la mateixa situació que amb l'encapçalament però aquest cop els elements ens apareixen a sota de la pàgina.



De la mateixa manera ens apareixerà un desplegable a la dreta.


Seleccionem la opció Format de peu de pàgina. que ens dona pas al següent quadre de diàleg:



Com podem observar tenim els mateixos elements que al quadre de diàleg de l'encapçalament. Per tant no ens cal repetir tot el que ja hem explicat amb anterioritat.

Si volem fer un repàs fem clic aquí.

Finalment, per acabar amb aquesta entrada veurem com inserir el número de pàgina.

Important:Per tal d'inserir el número de pàgina hem de inserir prèviament el peu de pàgina o el número s'inserirà allà on tinguem el punt d'inserció.


Anirem de nou al menú Insereix i escollirem la opció Camps i dins d'aquesta la opció Número de pàgina.


Apareixerà el número a la pàgina on estem, però si ens movem per les pàgines veurem veurem com s'ha inserit a cadascuna el seu número corresponent.

Alerta!

Si se'ns acudeix escriure directament un número al peu de pàgina el resultat serà que aquest mateix número apareixerà a totes les pàgines. És a dir, no obtindrem una numeració de les pàgines del nostre treball.




Podem aplicar al número de pàgina els mateixos formats que a un text qualsevol. Alineació, negreta, subratllat, tipus de lletra, etc.





Important: Sempre que tinguem un text seleccionat d'aquesta manera:

Text seleccionat.

Només cal que comencem a escriure per tal que el text seleccionat quedi substituït pel nou text que volem inserir.

En properes entrades tractarem amb més profunditat totes les possibilitats que ens ofereixen els quadres de diàleg d'encapçalament i peu de pàgina.