Bon dia, bona tarda o bona nit i bon any!

Comencem 2019 amb molta il·lusió i projectes nous. Fa molt de temps que no he publicat gairebé res enlloc degut a que aquest any ha estat un "no parar" i he tingut molt poc temps per escriure. En part degut a això, he decidit canviar el format i l'objectiu d'aquest bloc.

A partir d'ara, aquells que tingueu dubtes sobre informàtica, cursos, activitats, etc. podeu contactar amb mi a través de la meva nova web Profemoi. Aquest bloc, per tant, deixarà de tenir un propòsit didàctic com fins ara i esdevindrà un bloc més "normal", on podreu seguir les meves activitats, tan com a professor com de voluntari. A més, ja no estarà centrat només en la informàtica, ja que aquesta matèria només és una part de la meva carrera com a formador, però no és ni de bon tros tot el que faig.

Com podeu veure, també ha canviat lleugerament l'aspecte. Però no esborraré les entrades ni els continguts antics per tal que, qui vulgui, pugui continuar veient i descarregant el material antic. 

Moltes gràcies a tots aquells alumnes que em seguiu, una abraçada i...

Ens veiem a classe!

Funcions BUSCAR amb l'EXCEL

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Com que he vist que ens estem fent un embolic amb les funcions de cerca del full de càlcul vull aprofitar per fer uns quants aclariments ara que tinc temps. En primer lloc hi ha la funció BUSCARV que és la més habitual. Gràcies a aquesta funció podem cercar valors que hi hagi dintre d’una columna (la V és de vertical).

La sintaxi d’aquesta funció és BUSCAR(valor_a_cercar, rang de les dades, desplaçament de columna).

On valor_a_cercar és el valor que fa de criteri de cerca, el rang és la taula on hi ha aquest valor de cerca i el desplaçament ens informa d’on ha d’extreure el valor que ens retornarà. És a dir, dintre de la mateixa fila on ha trobat el valor a cercar, de quantes columnes més enllà ha d’extreure el valor.

Amb un exemple ho veurem millor. La següent taula conté una sèrie de productes, dels qual hi tenim el número de referència, el nom i el preu.

Nosaltres tenim a l’etiqueta el número i el nom però volem saber-ne el preu. Com que volem que la cerca sigui àgil, en comptes d’escriure entre cometes el número a cercar a la fórmula farem referència a una cel·la on hi podrem anar escrivint les nostres cerques. Finalment, com que el preu del producte es troba dues columnes cap a la dreta de la columna de cerca i afegirem un dos.

La funció haurà quedat així: =BUSCARV(E3, A2:C7,2)

Escrivim a la cel·la E3 la referència 007 i veureu com apareix la quantitat 75€.

Hi podríem afegir un altre criteri que seria el valor que ens tornaria en cas de no haver-hi cap valor a la cel·la corresponent.

A continuació us deixo un enllaç cap a una taula on hi ha dades sobre països i les seves poblacions. Descarregueu el fitxer en el vostre equip i proveu de fer servir la funció BUSCARV per contestar les següents preguntes: Quina és la població de Vietnam, i la de Puerto Rico? I la població femenina d’Alemanya?

Població Mundial

Fins aquí la funció fàcil. Ara farem servir una que és una mica més complicada de comprendre tot i que ve a seguir la mateixa lògica, la funció BUSCARH. En aquest cas, la funció ens ajudarà a cercar valors de manera horitzontal, és a dir al llarg d’una línia.

Tenim la següent llista d’alumnes disposada en horitzontal i volem cercar la nota que han tret de matemàtiques. Assignatura que tenim 3 files més avall.

La sintaxi de la funció és la següent: BUSCARH(valor_a_cercar, rang de dades, desplaçament de files).

Com podeu veure és exactament igual que amb BUSCARV però canviant columnes per files. Us deixo aquí un enllaç amb un exercici de BUSCARH resolt perquè aneu provant de cercar valors i comprovant com queda la funció.

buscarH

Si canvio el 3 de la funció per un 4, i la cerca per una L, quin serà el resultat?

Espero que aquest exercicis aclareixin els vostres dubtes sobre aquestes funcions.

Ens veiem a classe!

Formats d'imatge

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Com que anem una mica justos de temps amb el curs d' ACTIC, he decidit publicar una entrada per proporcionar-vos una mica més d'apunts sobre aquelles parts del temari que són més teòriques. Començaré pels formats d'imatge, ja que és una de les parts que normalment costa més de recordar.

Hi ha dos tipus d'imatges digitals:

• Les raster (mapa de bits) que són les més utilitzades. Están formades per pixels, cadascú d'un color determinat. A més resolució més qualitat. Al fer-les més grans és quan es pot produir el pixelat. Jpg, Gif, Png... són formats d'imatge de mapa de bits. Per treballar amb aquest tipus d'imatges es fan servir editors com Gimp o Photoshop.
• Imatges vectorials. No están formades per pixels i per tant no es produeix el pixelat. Estan formades per punts de control que tenen corves entre ells. Aquestes corves es calculen a través de fórmules matemàtiques. Es fan servir per a gràfics senzills com logotips, icones, etc. Un exemple de format vectorial és l'EPS. Per treballar-hi s'utilitzen programes com l'Adobe.

Important!

Les imatges vectorials es poden convertir en imatges de mapa de bits o rasteritzades però convertir imatges raster en vectorials és molt més complicat i el procés implica perdre detalls de la imatge original.

En primer lloc hem de conèixer el concepte de resolució. La resolució mesura el detall de la imatge determinat per la quantitat de píxels (punts de color que composen la imatge) i la unitat de mesura lineal (quantitat de píxels per línea de pantalla).

Important!

El pixel és la unitat mínima d'informació que es pot presentar per pantalla.

Una imatge amb poca resolució (pocs píxels) tindrà menys detalls i es veurà pixelada, mentre que una imatge d'alta resolució es veurà molt més nítida

Important!

Resolució de pantalla

Es tracta del nombre de píxels que poden mostrar-se per pantalla, en funció del monitor i la tarja gràfica.

La resolució es mesura amb píxels per pantalla (ppp).

El concepte que hem de tenir clar és el de profunditat de color. Per saber quin color ha de ser cada pixel de la imatge que es mostri per pantalla hi ha un seguit de bits que contenen aquesta informació. Si la profunditat de color és baixa, vol dir que hi ha pocs bits i per tant poques opcions de color.

Per exemple si només hi hagués 1 bit, aquest podria valer 0 ó 1, per tant el punt de color només podria ser blanc o negre. Si hi ha 2 bits, ja podríem indicar-li a la màquina 4 colors diferents. Amb 4 bits, 16 colors, etc.

A més quantitat de bits hi hagi per determinar el pixel, més colors i tonalitats podrem representar. Però també més espai ocuparà la imatge a la memòria.

El tercer concepte que hem de tenir clar és el de compressió. Comprimir una imatge vol dir fer-la més lleugera per tal que ocupi menys espai. Existeixen diferents tècniques i és a l'hora de triar el format de la imatge quan s'apliquen aquestes.

En funció de quin triem hi compressió amb pèrdua o compressió sense pèrdua. Amb la compressió amb pèrdua s'elimina informació, per tant la imatge perd tonalitats de colors, tot i que normalment aquelles que l'ull humà no és capaç de diferenciar. La compressió sense pèrdua no perd cap tipus d'informació, per tant es reconstrueix la imatge tal i com era originalment.

Un cop aclarits aquests conceptes, repassem els formats d'imatge més populars que hem de conèixer: 

• BMP
• Es tracta del format propi de Windows.
• Fins a 24 bits sense pèrdua.
• Mida molt gran.
• Molt bona qualitat.
• compressió sense pèrdua.
• GIF
• Màxim 256 colors (8 bits pels colors)
• Compressió sense pèrdua.
• Admet transparències.
• Admet animacions.
• Molt utilitzat a pàgines web, dibuixos lineals, logotipus, banners...
• No recomanat per a fotografies d'imatge real, per la poca varietat de colors que pot representar.
• JPEG o JPG
• 24 bits.
• Compressió amb pèrdua però flexible i a més molt bona qualitat i poca mida del fitxer.
• Un dels formats més utilitzats a Internet.
• Ideal per transmetre o mostrar imatges en color real per Internet.
• TIF
• Es fa servir per desar imatges d'alta qualitat.
• Compatible amb la majoria de Sistemes Operatius i de programes de retoc fotogràfic.
• Utilitzat per moltes càmeres fotogràfiques.
• Pot comprimir-se o no però sense pèrdua.
• Profunditat de color de 48 bits.
• Mida considerable dels fitxers.
• Format multipàgina, ideal per revistes, premsa, informes. revistes, etc.
• Per imatges d'alta qualitat que seran impreses.
• Per conservar imatges originals d'alta resolució (fotografies, mapes, dispositius, documents antics...).
• No és gaire recomanable per utilitzar-lo a Internet.
• PNG
• Alta compressió sense pèrdua.
• Mida reduïda.
• Admet transparències.
• Format lliure.
• 24 bits de profunditat de color.
• No suporta animació.
• Ideal per Internet.
• RAW
• Conté totes les dades provinents del sensor de la càmera digital sense modificació.
• Mida gran.
• Profunditat de color de 48 bits.
• Hi poden haver diferències en funció del fabricant.
• És una mena de "negatiu" digital.
• Es necessita una eina especialitzada com UFRaw (programa liure) pel seu processament.
• Nivell de qualitat semblant al TIFF.
• EPS
• Format on es poden desar tant imatges de mapa de bits com vectorials.
• Utilitzat per a impressió professional.
• PDF
• No es tracta d'un format d'imatge però pot servir per emmagatzemar-les.
• És multipàgina.
• Útil per a tot tipus de document (revistes, premsa, informes llibres...).

Per acabar repassem els diferents perfils de color que podem fer servir per treballar amb imatges:

• D'una banda tenim el model de color RGB (Red, Green and Blue). És el model que fan servir els monitors dels ordinadors per reproduir tots els colors. Barrejant aquests tres colors primaris amb diferent intensitat s'aconsegueixen 16,7 milions de colors (color real).
• D'altra banda tenim el model CYMK (Cian, Magenta, Yellow and Black). Aquest model s'utilitza per a la impressió. Al barrejar aquestes quatre tintes, s'aconsegueixen tots els colors possibles. 

Amb l'editor d'imatges podem treballar amb un o altre model per visualitzar més o menys com quedarà la imatge al medi pel qual està destinada (impressió o pantalla).

Important!

RGB crea el color per addició. S'afegeix més o menys llum de cada color primari per obtenir el color desitjat.

CYMK crea el color per substracció. El color s'aconsegueix a través de la lluminositat de cada to.

Espero que us sigui d'utilitat. Ja sabeu que hem podeu consultar qualsevol dubte.

Ens veiem a classe!

Una activitat pels més petits amb el full de càlcul

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aquesta vegada per practicar amb el full de càlcul farem servir allò que ja coneixem per crear un full amb senzills exercicis de matemàtiques que puguin resoldre els més petits quan vinguin a l'aula d'informàtica.

Obrim un full de càlcul que anomenarem "exercicis de matemàtiques". Com ja sabeu, cada document que obrim amb el programa és un "Llibre" i aquest pot tenir tants fulls com vulguem.

canviarem el nom d'aquest primer full per sumes, ja que en aquest hi prepararem exercicis d'aquest tipus perquè els nens practiquin amb sumes.

Penseu que farem aquest exercici de la manera més rudimentària per anar aprenent utilitats noves del full de càlcul, però que hi ha d'altres maneres d' obtindre els mateixos resultats millorats. A mesura que anem avançant, anirem millorant aquests exercicis però de moment seguirem les passes indicades a continuació.

Triarem dues columnes ben centrades del nostre full i hi inserim els números que vulguem.

A la tercera columna calcularem el resultat. Podem fer-ho mitjançant una fórmula =C3+D3 o la funció AUTOSUMA =SUMA(C3:D3).

Important!

Les fórmules són totes aquelles operacions que introduïm nosaltres mateixos mitjançant els operadors, números i/o referències a cel·les.

=3*D5+4

Les funcions són operacions ja incorporades al full de càlcul per tal que no ens sigui necessari escriure les fórmules manualment.

=SQRT(4 )

Sigui com sigui, només s'ha de fer el càlcul per a la primera fila, després només cal arrossegar la fórmula o funció a la resta de files de la columna.

Introduïm la fórmula o funció que volem aplicar.

Arrosseguem la formula o funció per a la resta de cel·les de la columna.

Ara ja sabem quins han de ser els resultats. El que volem és que quan els nens introdueixin els resultats correctes es mostrin de color verd però si introdueixen valors incorrectes les cel·les es mostrin en color vermell.

Per aconseguir-ho, farem servir el "format condicional". Ens col·loquem a la primera cel·la on hi ha el primer resultat i acte seguit cerquem la opció del format condicional. En el nostre cas, es troba en aquest botó a la barra d'eines.

A través d'aquesta opció podrem determinar com s'ha de mostrar la cel·la i sota quines condicions ho ha de fer.

A través d'aquest quadre hem d'establir les condicions i el format associat a aquestes. Hem triat que si el contingut de la cel·la és 9, el color de fons ha de ser verd.

El color de fons només és una de les possibilitats, ja que podem fer destacar el text amb negreta, amb un canvi de tipus de lletra o de color, etc Només ens cal anar provant els possibles efectes fins a trobar un que ens agradi.

Un cop hem inserit la condició per quan el valor sigui correcte, només cal provar que funciona. Un cop ho tenim tornem al format condicional per afegir una segona condició. Volem que es posi vermell quan el valor sigui diferent del correcte.

El quadre de diàleg permet triar diferents condicions. Nosaltres hem fet servir "igual a..." com a primera condició. Ara volem fer servir "no igual a..." com a segona condició.

Podem veure com la primera condició és =9 i la nova condició != 9 farà que la cel·la quedi vermella.

Important!

Podem afegir tantes condicions com vulguem per a cada cel·la però hem de tenir present en quin ordre les afegim ja que aquest és important.

Per exemple, imagineu que volem que la cel·la es torni de color taronja i el resultat és menor que 3 però volem que si el resultat és exactament 0, la cel·la es torni vermella.

Si posem en primer lloc que volem que sigui vermella si és 0 i després taronja si és menor de 3, mai obtindrem una cel·la de color vermell.

En introduir un 0 a la cel·la el programa comprovarà que el valor és 0 i posarà la cel·la amb el fons vermell però acte seguit comprovarà que 0 és menor que 3 i per tant la cel·la apareixerà de color taronja. Tan poc temps estarà de color vermell que nosaltres ni tan sols ens adonarem que ho ha estat.

Valor de la cel·la = 0

1ª condició (= 0) : fons vermell 
2ª condició (< 3) : fons taronja

resultat si 0: fons taronja perquè 0 < 3

En canvi si com a primera condició posem el "si és menor que ..." 3, la cel·la primer es tornarà taronja i després el programa comprovarà si és exactament un 0. Si ho és, el fons es tornarà vermell però si no es quedarà amb el color taronja que ja tenia.

Valor de la cel·la = 0

1ª condició (< 3) : fons taronja

2ª condició (= 0) : fons vermell 

resultat si 0: fons vermell perquè 0 = 0

Per tant a l'hora d'establir les condicions per al format de les cel·les hem de tenir clar quin és el resultat que volem i establir un ordre correcte.

Ja hem establert les condicions desitjades, ara ens dedicarem a millorar l'aspecte de la nostra pàgina per fer-la més atractiva als usuaris.

Podem seleccionar les cel·les i centrar el seu contingut, modificar l'amplada de les columnes tot arrossegant la línia divisòria que les defineix, etc.

A més, he decidit remarcar les vores de la taula que conté les dades de l'exercici i fer que la quadrícula de les files i les columnes no sigui visible (a través del menú Vista).

Un cop ja ho tenim estèticament al nostre gust, és hora de protegir el document de tal manera que només es pugui escriure a les cel·les on hi ha d'haver els resultats.

Aquesta part resulta poc intuïtiva, és a dir que ens cal conèixer com funciona ja que no és massa evident de veure si ho fem pel nostre compte sense haver-ho vist abans. 

En primer lloc hem de marcar les cel·les com a protegides. Veureu que això per sí sol no fa que no es pugui escriure o modificar el seu contingut  però és un pas previ necessari.

Seleccionem totes les cel·les (ho podem fer des del menú Edita).

Ara que tenim totes les cel·les marcades com a protegides, seleccionem aquelles on hi ha d'haver els resultats de les operacions i, tornant al menú Edita, desmarquem la opció "Protegir cel·les".

Ara totes les cel·les de la fulla estan protegides menys aquestes. Només ens cal un últim pas per tal que no es puguin modificar els continguts. Anem al menú "Eines" i triem la opció "protegir fulles".

S'obrirà un quadre de diàleg o finestra com la següent:

Si us fixeu, diu "protegir aquesta pàgina i els continguts de les cel·les protegides. Per tant aquelles cel·les que no quedin marcades com a tal es podran modificar.

Triem quines accions volem permetre als usuaris i, si volem, una contrasenya i acceptem.

Ja podem fer la prova i intentar escriure a qualsevol cel·la que no sigui cap de les indicades per introduir els resultats. Sempre que la cel·la estigui protegida s'obrirà una finestra com aquesta:

Una finestra ens indica que la cel·la es troba protegida i no s'hi pot escriure.

Espero que seguir aquest exercici us hagi estat fàcil i comprensible. Si teniu qualsevol dubte ja sabeu com possar-vos en contacte amb mi.

Ens veiem a classe!

Els perifèrics d'entrada i de sortida

Bon dia, bona tarda o bona nit!

L'altre dia vàrem treballar amb el processador de text tot repassant el tema dels perifèrics de l'ordinador. D'aquesta manera assolirem 3 objectius alhora, agafar pràctica amb el processador de text, repassar el temari més elemental i obtenir uns apunts que us serviran més endavant per estudiar de cara a la prova.

Aquesta vegada no faré una entrada massa extensa ja que tot són temes coneguts, però si deixaré les indicacions per continuar amb aquest exercici a casa o a classe. Recordeu que no es tracta d'una competició i que cadascun de vosaltres ha de progressar al seu ritme.

En primer lloc, us deixo aquestes imatges que us podeu descarregar amb els diferents perifèrics de l'ordinador. 

La nostra tasca serà elaborar un document de text on expliquem com es classifiquen aquests dispositius i una mica en què consisteix cadascun d'ells.

Us exposo breument aquesta part teòrica i passem després a seguir els passos per tal que el document quedi tal i com ho exigeix aquesta pràctica.

Els perifèrics

Classifiquem els dispositius perifèrics segons quin paper realitzen envers la informació en un Sistema Informàtic. N'hi ha que serveixen per introduir informació al Sistema. Aquests s'anomenen perifèrics d'entrada:

• el teclat
• el ratolí
• el micròfon
• la càmera web
• l'escàner
• ...

D'altres serveixen per mostrar la informació elaborada. Els anomenem perifèrics de sortida:

• el monitor
• els altaveus
• la impressora
• ...

També hi ha perifèrics que realitzen totes dues tasques ja que tant poden introduir com extreure informació del Sistema:

• la impressora amb escàner incorporat
• el llapis de memòria o pendrive

Important!

Recordeu! La diferència entre un Editor de text i un processador de text és que el segon ens permet, no només, combinar imatges i text, sinó que, a més, ens permet realitzar un tractament del text més profund. Per exemple, permet disposar el text en columnes, delimitar els marges de la pàgina, inserir taules, etc.

El text que farem servir com a contingut del document (tot i que el podeu redactar a la vostre manera) és el següent:

Perifèrics de l'ordinador

Es considera com a perifèric tot aquell dispositiu que, malgrat estar connectat a l'ordinador no es troba integrat a la CPU (Unitat Central de Processos). És a dir que no participa directament del procés de transformació de les dades en informació sinó que, o bé serveixen per introduir dades (perifèrics d'entrada) o bé mostren el resultat de les operacions (perifèrics de sortida).

Els perifèrics d'entrada més rellevants són:

El teclat

Mitjançant el teclat introduïm informació i transmetem instruccions. La pròpia introducció de text en un document com el que estem realitzant comporta per a l'ordinador un seguit d'operacions que desemboquen en la visualització del text per pantalla.

El ratolí

Fent servir aquest dispositiu s'aconsegueix agilitzar la tasca d'introduir ordres a l'ordinador. Per tant interaccionem assenyalant a la pantalla els elements i triant d'entre les opcions que ens ofereix el Sistema.

El micròfon

Aquest dispositiu enregistra els sons i els transforma en senyals elèctriques que l'ordinador pugui tractar.

La càmera web

La càmera serveix perquè ens puguin veure a través de la xarxa, per tant el que fa és digitalitzar imatges.

L'escàner

Gràcies a aquest aparell aconseguim transformar allò que col·loquem a sobre de la seva safata en imatges digitals. Fins i tot existeixen programes que faciliten la transformació de documents de paper en textos editables amb el processador de text.

Els perifèrics de sortida més habituals són:

El monitor

Sense una pantalla que mostri el resultat de les nostres activitats, no podem concebre la informàtica. El monitor serveix per visualizar la nostra interacció amb l'ordinador.

Els altaveus

Transformen senyals digitals en so.

La impressora

És un dispositiu de sortida ja que trasllada la informació digital a un mitjà físic, el paper, o plàstic, en el cas de les anomenades impressores 3D.

Pel que fa als perifèrics que realitzen totes dues funcions (entrada i sortida), destaquem com els més habituals:

La impressora amb escàner

Com que es tracta de dos tipus de perifèrics combinats és normal que compleixin totes dues funcions.

El llapis de memòria o pendrive

Tipus de memòria molt popular, serveix per emmagatzemar informació digital i per  tant pot extreure-la d'un equip com introduir-la en un altre. És per això que es considera un dispositiu d'entrada i de sortida.

Un cop tenim d'una banda el text i de l'altra les imatges que l'acompanyaran és el moment de crear la nostra fitxa amb el processador de text. Per a l'exemple faré servir, com sempre, el LibreOffice Writer, ja que és el que més s'assembla a allò que ens explica el temari oficial.

No hem d'oblidar-nos de donar format al nostre document i indicar els títols i encapçalaments com a tals.

Un cop que hi tenim el  text. és hora d'inserir les imatges. Hi ha moltes formes de configurar les imatges a dins d'un document de text. Les hem de conèixer per poder fer servir la més adequada en cada cas.

Resulta essencial saber com volem que interaccioni el text amb les imatges. Per aconseguir un resultat òptim tenim la figura de l'àncora. Veiem les 4 possibilitats que aquesta ens ofereix:

1. Àncora a la pàgina

La imatge es quedarà just allà on nosaltres l'arrosseguem i no es mourà per molt contingut que afegim al document. Fem servir aquest tipus d'àncora quan desitgem que una imatge estigui a una pàgina en concret, amb independència del text que hi aparegui.

2. Àncora al paràgraf

És la que farem servir al nostre exemple i serveix per tal que la imatge acompanyi a un paràgraf en concret. Per tant hi ha d'haver relació entre el text i la imatge.

3. Àncora com a caràcter

Es fa servir per a imatges molt petites, que volem que s'integrin al propi text com un signe més. Un exemple poden ser les emoticones que fem servir als xats.

4. Àncora al caràcter

Volem que la imatge acompanyi a un caràcter en concret del text i no pas a tot el paràgraf. Es pot fer servir per exemple quan volem que la primera lletra del text sigui un dibuix.

Anem inserint les imatges als paràgrafs i ens cerciorem que l'àncora estigui fixada al paràgraf. D'aquesta manera, si afegim més text a un paràgraf superior, les imatges es desplacen conjuntament amb el seu text i la composició no perd sentit.

Les imatges ancorades al paràgraf es desplacen amb aquest quan es produeixen canvis al document.

Espero que no tingueu dificultats per realitzar aquesta senzilla pràctica.

Ens veiem a classe!

Índex amb el processador de text

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Demano disculpes a tots els alumnes ja que fa temps que no escric al bloc. Ara vull aprofitar per tornar amb més força i publicar aquelles entrades que vaig deixar a mig fer i recuperar el temps perdut. Com podreu apreciar també he realitzat un seguit de canvis amb la finalitat de millorar l'estructura i la presentació dels continguts. Espero que us agradi i sobretot que us siguin d'utilitat les meves noves entrades per tal de treure el màxim profit possible de les eines informàtiques.

Entrem en matèria amb un tema força senzill com és la creació d'un índex de continguts amb el processador de text. Afegiré també material complementari perquè pugueu descarregar-vos-el i practicar amb ell.

Perquè és important aprendre a realitzar un índex de continguts?

L'objectiu de l'índex de qualsevol treball és poder localitzar de forma ràpida un contingut específic dintre d'aquest. A més, la majoria de les vegades en acabar un escrit acabem fent un índex de forma manual, imprecisa i amb moltes dificultats tant de format com de manca de coincidència entre la numeració de l'índex i les pàgines on es troben els continguts.

El primer punt que hem de tenir en compte és que el nostre treball ha d'estar ben estructurat. Això vol dir que hem de tenir ben definits els temes, apartats o capítols, així com els subapartats amb els seus títols corresponent.

Com a exemple, faré servir un treball que tracta sobre els planetes del Sistema Solar.

Com podeu veure, dintre del document hi ha un capítol dedicat a cadascun dels planetes.

Com introdueixo de forma correcta els títols del document?

Per crear un índex de continguts de la manera més còmoda possible és necessari que cada títol, apartat i subapartat hagi estat ben assenyalat com a tal.

Fixeu-vos bé en la barra d'eines del programa, a la barra de format de text.

Aquí és on podem triar la font de text (el tipus de lletra: arial, times new roman...) i la mida de la lletra. A la dreta del tot, abans de la font de text hi ha una altra opció també en forma de menú desplegable. Aquí podrem assenyalar si el text seleccionat serà un títol, un subtítol, un encapçalament, etc.

Per defecte, ens donarà un format (tipus de lletra i mida) predeterminat per a cadascun d'aquests títols i encapçalament. Un altre dia entrarem en detall i veurem com podem personalitzar aquest format per un altre que s'ajusti al nostre estil o a les nostres necessitats. De moment ens conformarem amb aquests valors predeterminats ja que l'objectiu d'aquesta entrada és la realització de l'índex.

Proveu a obrir un document en blanc amb LibreOffice Writer, escribiu qualsevol títol que se us acudeixi. Seleccioneu-lo i doneu-li format com a títol. Veureu com automàticament aquest canvia a un format predeterminat.

Però el més important no és que agafi aquest nou format, el més important és que aquest text quedarà marcat com a títol.

Si descarregueu el document sobre els planetes que us deixo al final d'aquesta entrada, veureu que tots els apartats han estat configurats com a títol, encapçalament 1 o encapçalament 2. No ens em de deixar cap títol de cap apartat sense formatar com un tipus d'encapçalament o un altre.

Creació de l'índex de continguts

Acte seguit passem a crear el nostre índex de continguts. Situem el cursor de text allà on volem que aparegui l'índex. Per fer aquest exemple he triat la primera pàgina, ja que de moment no crearé cap portada per aquest treball.

Un cop situats hem d'anar al menú Insereix i triar la opció Índex i Taula de continguts.

Com podeu comprovar, el programa detecta quins son els diferents encapçalaments del document i ens permet indicar fins a quin nivell d'encapçalament volem que aparegui a l'índex.

Com que es tracta d'un treball petit i senzill, deixaré que inclogui fins a l'últim nivell que hi ha, l'encapçalament 2.

Indiquem que volem un índex per a tot el document i indiquem fins a quin nivell de títols i encapçalaments volem que s'incloguin a l'índex. 

L'índex de continguts creat, ens indica cadascun dels encapçalaments i la pàgina a la qual es troba però no només això. Es genera automàticament un enllaç cap a cada apartat de forma que amb un sol clic els lectors puguin arribar als continguts que els interesa sense haver de passar per sobre de totes les pàgines.

Important!

Per tal que funcionin els enllaços quan estem treballant amb el processador de text, haurem de fer servir la tecla Ctrl. Si la deixem pressionada i situem el ratolí a sobre de l'enllaç el cursor esdevindrà el símbol de la mà que ens indica l'existència d'un enllaç.

D'altra banta, si exportem el document com a pdf ja no caldrà fer servir la tecla Control i els enllaços es podran fer servir amb normalitat.

Enllaç al document sense format:
planetes_sistema_solar

Enllaç al document amb els títols i encapçalaments (com que es tracta d'un document amb poc text, he afegit salts de pàgina per tal que cada encapçalament estigui a una pàgina diferent. D'aquesta manera s'aprecia molt millor com ha de quedar l'índex):
planetes_sistema_solar_encapçalaments

Enllaç al document amb l'Índex acabat. (descarregueu-lo tal qual. El document està realitzat amb LibreOffice Writer, si l'índex no es veu bé o no funciona pot ser que esteu fent servir un altre processador de text):
planetes_sistema_solar_index


Espero que us sigui útil, ens veiem a classe!

Senzill exercici amb el processador de text

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aquesta seta setmana al curs de preparació per a la prova d'ACTIC hem estat treballant amb el processador de text, ja que és una eina bàsica quan comencem a treballar amb ordinadors. Fent servir el processador de text ens acostumem a fer servir el teclat, a treballar amb els menús bàsics que fan servir la majoria de programes i a iniciar-nos en això tan complicat de bon començament, desar els documents al seu lloc..

El motiu de l'entrada d'aquest més és recordar-vos allò que ja heu après. Per aquest motiu crearem pas a pas un document amb el processador de text LibreOffice  Writer. D'aquesta manera podrem veure que en essència es poden fer gairebé les mateixes coses amb una aplicació o l'altra.

Es tracta d'un exercici molt senzill, només triarem un tema, cercarem informació i, mitjançant la tècnica de copiar i enganxar, afegirem text al nostre document. Acte seguit, cercarem una imatge per acompanyar el text. Desarem la imatge a l'ordinador i l'afegirem al nostre document a través del menú corresponent.

Així doncs comencem...

Aquest és el nostre escriptori. Premem el botó del menú (botó d'inici al Windows) i cerquem el processador de text a la llista d'aplicacions. Si no trobem la seva icona sempre podem començar a escriure el nom del programa i aquesta apareixerà. Fem clic a la icona i s'obrirà el programa.

El tema que he triat per aquest petit treball és l'expedició Kon-Tiki.

Tornem al menú (inici) i aquesta vegada obrim el navegador (Mozilla Firefox, per exemple) i cerquem informació sobre el tema triat a la Wikipèdia.

Ho fem d'aquesta manera ja que us heu d'acostumar a treballar amb diferents aplicacions obertes alhora.

Podeu anar directament a l'adreça de la Vikipèdia o la Wikipèdia o fer servir qualsevol dels cercadors per arribar a la informació. Normalment fem servir Google però degut a l'excés de publicitat que apareix darrerament al llistat de cerques estic fent servir Duckduckgo com a motor de cerca.

Important!

Abans no hi havía cap altra manera d'arribar a una pàgia web que no fos escrivint la seva adreça completa i de manera correcta al navegador.

Si no sabíem com es deia la pàgina que volíem visitar, anavem a l'adreça del cercador. Per tant, com a mínim havíem d'escriure correctament l'adreça del cercador.

Actualment, amb a incorporació dels motors de cerca als navegadors, podem realitzar cerques fent servir el cercador del nostre gust sense haver d'anar en primer lloc a la seva pàgina.

Un cop aquí, farem servir el ratolí per seleccionar aquell text o fragments de text que millor es corresponguin amb allò que volem explicar al nostre treball. Un cop seleccionat, amb l'ajuda del botó dret del ratolí (l'anomenat menú contextual) a sobre del text seleccionat, triem la opció "copia".

Acte seguit tornem al processador de text tot fent-hi clic a la barra d'inici (o de tasques) del Windows.

Important!

Tots els programes que anem obrint, van quedan a la barra de tasques de l'escriptori que ens permet canviar d'aplicació amb un sol clic.

Si volem canviar d'aplicació fent servir el teclat hem de fer servir una combinació de tecles. Per exemple al Linux de la classe fem servir Alt + Tabulador.

//imatge de la barra de tasques

Ara hem d'enganxar al nostre document buit el text copiat. Hi ha diverses possibilitats a l'hora de fer-ho. Primer hem de saber que es pot fer a través del botó dret del ratolí (el menú contextual). Llavors triarem la opció "Enganxa". Si tenim el programari en castellà la opció s'anomena "pegar".

Però com ja sabeu, a l'examen on-line i a determinats serveis, com els que ofereix Google, no es permet accedir a aquesta opció mitjançant el ratolí i haurem de conèixer les altres dues formes.

En primer lloc, recordem que les opcions copia, talla i enganxa depenen del menú "Edita", per tant les trobarem en desplegar el menú.

//imatge del menú edita

Una altra forma és mitjançant les anomenades dreceres de teclat. Aquí teniu les tres més utilitzades: Ctrl + C (copia), Ctrl + X (talla) i Ctrl + V (enganxa).

Ara bé, si enganxeu directament el text copiat de la Vikipèdia, veureu que aquest conservarà tots els enllaços cap a d'altres pàgines que incorpora el text original. Uns enllaços que, o b´e no ens interessa conservar per no quedar massa estètics, o bé perquè son una pista massa evident que em copiat el text d'alguna banda.

Per tal d'enganxar el text sense aquests, farem servir la opció "enganxament especial". En triar aquesta opció, s'obrirà un quadre de diàleg (així s'anomenen aquests tipus de finestres pròpies de les aplicacions d'escriptori) on haurem de triar la opció "text sense format".

Ara que ja tenim el text, podem triar la font (tipus de lletra), la mida de la lletra i l'alineació.

En primer lloc inserirem un títol. Les opcions per al text les veiem en el següent apartat del menú d'eines.

Primer triarem el tipus de lletra i després la seva mida.

Alineació a l'esquerra, centrat, dreta i justificada.

Important!

Hem de saber que les fonts de text no son les mateixes en funció del Sistema Operatiu que fem servir.

També hem de saber que és essencial que trieu primer el tipus de lletra i després la mida, ja que hi ha fonts que són per sí mateixes més grans que d'altres i per tant ocupen més espai malgrat que tinguin el mateix número (mida).

Un cop ja hem triat el tipus i la mida de la font decidirem la seva alineació. Quan es  tracta de treballs d'escola, redaccions, etc. és preferible una alineació justificada. Però hi ha d'altres supòsits en els quals pot ser no cal i l'alineació esquerra (alineació que ens trobem per defecte) ja ens estigui bé. Per exemple a l'hora de realitzar determinats estils de currículums.

//imatge amb les alineacions i texts que mostren com queda

Un detall que moltes vegades no tenim en compte és com deixem els paràgrafs. Veiem com ho feu normalment...

Doncs bé, no es tracta d'una forma correcta de separar paràgrafs. Observeu aquesta eina del menú:

En activar-la ens apareixen els anomenats "caràcters no imprimibles" (espais en blanc, tabulacions i punts i a part). Aquesta eina permet saber com s'ha el·laborat el document.

Veiem ara la forma correcta de gestionar els espais entre paràgrafs sense haver d'abusar de l'ús de la tecla Enter. Primer seleccionarem el paràgraf o paràgrafs en qüestió, o tot el document, si ho volem aplicar a tot, i anem al menú "Format". Dintre d'aquest seleccionem la opció "paràgraf" i s'obrirà el següent quadre de diàleg:

A la pestanya "Sagnats i espaiat" hi ha un apartat anomenat "espaiat". En aquest podem afegir l'espai que volem abans del paràgraf o després d'aquest. Si volem aplicar el mateix format a tot el document afegirem espai només a un dels dos apartats ja que se sumen entre ells i podríem estar aplicant el doble de distància de la desitjada.

En el meu exemple afegiré un espaiat sota el paràgraf de mig centímetre. Sempre que volgueu provar quin efecte es produeix en algun apartat com aquest d'un quadre de diàleg, poseu mesures enormes, d'aquesta manera podreu apreciar quin és l'efecte de forma exagerada i obtindreu una visió més clara de per a què serveix la opció en qüestió.

Com podeu veure a la imatge següent, ja no apareix el símbol de l'Enter i els paràgrafs estan correctament separats.

Ara és el moment d'agafar una imatge per il·lustrar el nostre treball. Per estar segurs, en especial si es tracta d'un treball que hem de presentar en públic podem fer servir les fotografies o imatges que apareixen a la pròpia Vikipèdia, ja que per penjar-les en aquesta Wiki han de ser imatges que no vulnerin els drets d'autor.

Però podeu practicar amb qualsevol imatge que trobeu a la xarxa sempre que no en feu difusió. De totes maneres, els cercadors ofereixen opcions a l'hora de cercar imatges per tal de trobar-ne lliures d'aquests drets o amb permís dels propietaris per fer-les servir.

El cercador Google ens permet cercar imatges amb diferents drets d'ús.

Desar una imatge és un procés molt senzill. Un altre cop fem servir el menú contextual del ratolí (botó dret) i triem la opció "Anomena i desa la imatge". El quadre de diàleg de desar ens permetrà donar-hi un nom i triar a quina carpeta volem desar la imatge.

Recordeu que, si no ens permet triar i la imatge es desa automàticament, és molt probable que hagi anat a parar a la carpeta "Baixades".

Tornem al processador de text, situem el cursor de text allà on volem que s'insereixi la imatge i fem clic al menú "Insereix" on triarem la opció "imatge" i podrem cercar entre els nostres fitxers la imatge que hem desat abans. Fem clic a "Obre" i ja tindrem la imatge al document.

També podríem haver copiat i enganxat la imatge de la mateixa forma que hem fet amb el text però m'interessa més que recordeu aquest procediment de cara a la prova.

Ara hem de considerar la mida, posició, àncora i espaiat per aquesta imatge. En primer lloc hem de decidir com es relacionarà la imatge amb el text. Seleccionarem la imatge (fent-hi clic a sobre) i un altre cop amb el menú contextual (botó dret del ratolí) podem triar dintre de la opció "ajust", aquella que més ens convingui.

Si perseguim que la nostra imatge aparegui al costat del text, la opció més còmoda és deixar l'ajust de text "òptim". D'altra banda, si deixem sense ajust, la imatge deixarà que el text se sitúi a sobre i a sota seu.

En el cas que ens ocupa, deixarem l'ajust òptim. El nostre objectiu és que la imatge se sitúi a l'esquerra d'un paràgraf en concret. Per aconseguir-ho no és suficient amb deixar l'ajust òptim. A més, farem servir l'àncora.

Sempre que inserim una imatge al processador de text apareix el símbol de l'àncora. Aquesta funció ens permet fixar la imatge a un determinat element. Això implica de quina forma afectaran els canvis introduïts amb posterioritat a la posició de la imatge.

Com podeu veure, l'àncora també apareix al menú contextual vinculat a la imatge i a la barra d'eines, mentre aquesta es troba seleccionada.

Per mi, personalment, és més còmode fer servir aquesta última, malgrat que qualsevol dels altres sistemes ens porta a les mateixes opcions i produeixen els mateixos efectes.

Deixaré la imatge fixada al paràgraf ja que el nostre objectiu és que aquesta imatge acompanyi precisament a aquests text en concret i no pas a cap altre.

D'aquesta manera, en modificar paràgrafs i continguts anteriors, aquests canvis no afectaran a la posició de la imatge envers el paràgraf on es troba.

En cas que deixem l'àncora "a la pàgina", en afegir-hi text per sobre del paràgraf, la imatge no es mouria del seu lloc però si el text, que es veuria empès cap endavant, i per tant imatge i paràgraf es separarien.

Podem veure aquest fenomen a moltes obres i llibres de text. Sempre que hi apareix una indicació de veure un exemple a una il·lustració determinada que es troba en una altra pàgina, els autors han fet que la imatge romangui vinculada a la pàgina per motius normalment estètics.

Un altre moment on és preferible posar l'àncora "a la pàgina" és quan inserim la fotografia al currículum per tal que quedi fix a la primera pàgina amb independència del text que encapçali el document.

Ara que ja tenim la imatge a lloc, arriba el moment de modificar la distància que mantindrà respecte el text. Per això anirem al menú "Format" i triarem la opció "imatge". Dintre del quadre de diàleg corresponent triarem la pestanya "Ajusta" i a l'apartat "Espaiat" establirem les mesures adients.

Com que la imatge la situarem a l'esquerra, deixo un espai de 0,30 cm a la dreta entre la imatge i el text.

I ja el tindrem. Us deixo un enllaç al document per tal que pugueu veure com ha quedat si teniu LibreOffice.

Kon-tiki.odt

Espero que aquesta pràctica de recordatori us sigui útil.

Ens veiem a classe!